NOMS: Figuera.
Cabrafiguera (silvestre). Occità: Cabrafic, Cabral, Figuiero, Figuièr,
Figuièra. Cast. Higuera. Gall.
Figueira. Breveira. Eusk. Uztapiko. Pikoarr. Pikondo. Pikotze. Port. Figueira. Baforeira. Italià:
Fico comune. Francés: Figuier.
Anglés: Edible Fig. Fig. Alemany: Feigenbaum. Holandés: Gewone
Vijg. Vijgeboom. Grec: Συκή η καρική. Συκιά.
 |
| Figues (siconis) de Ficus carica |
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània. Origen: est mediterrani fins
l’oest d’Àsia.
HÀBITAT: Asplenietalia
petrarchae. Cultivada i naturalitzada en penyals humits, escletxes de
penya-segats, torrents, vores de camins.
Fins els 1500 metres d’altitud.
 |
| Arbre caducifoli amb làtex irritant |
FORMA VITAL: Macrofaneròfit:
faneròfit amb les gemmes persistents per damunt dels dos metres d’alçada.
DESCRIPCIÓ: Arbre que pot arribar als 10 metres d’alçada,
naturalitzat i conreat, caducifoli, amb làtex blanc irritant.
 |
| Fulles grans amb nerviació palmada |
Fulles grans (10
a 20 cm), palmatipartides, amb nerviació palmada i peciolades.
 |
| Les flors estan tancades al receptacle anomenat siconi (la figa) |
Flors són
diminutes i estan tancades dins del receptacle denominat siconi (la figa). Unisexuals,
hi ha flors masculines i femenines. Els silvestres tenen les flors masculines i
femenines en un mateix peu (monoic), mentre que les races cultivades tenen les
flors d’un sol sexe en cada peu (dioic). Flors masculines amb quatre estams i
les femenines amb l’ovari súper.
 |
| Flors madures on podem apreciar les llavors en aqueni |
Fruit les flors
en madurar donen un fruit sec (aqueni) amb periant carnós i dolç. El conjunt
d’aquests fruitets madurs dins del receptacle diguem que és una infructescència
(el siconi) que és el que coneguem
per figa.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Un siconi és una
infructescència constituïda per un receptacle globulós i buit que esdevé
finalment carnós. Deixa una obertura a l’àpex, per on entrarà la vespa polinitzadora,
i porta les flors a l’interior que esdevindran els fruits simples.
 |
| Siconi obert on podem veure les flors madures i l'obertura inferior |
USOS I PROPIETATS:
Es planta per obtenir-ne els fruits comestibles.
En medicina popular tenen propietats expectorants, energètiques,
laxants (els egipcis ja utilitzaven les figues com a laxant) i balsàmiques. La
ficina li dóna propietats antiinflamatòries i digestives. Va bé contra les
afeccions respiratòries, irritacions gastrointestinals e inflamacions locals. El
làtex que surt de les fulles quan es trenquen s’ha emprat per combatre les
berrugues i les càries dentals.
Es cultiva també com a planta farratgera.
Les figues seques es conserven tot l’any i són una font
important de calories.
El làtex de les fulles qualla la llet tant com el quall, per
a fer formatge, però si es tira a la llet quallada la desfà com el vinagre.
 |
| Quan la figa és madura apareix una gota de mel a l'àpex |
SABIES QUE... Ficus era el nom llatí de la figuera, i
el nom específic, carica,era el nom que els grecs donaven a la figuera.
El vocable “bacora” ve d’albacor,
que en àrab vol dir “primerenca”.
De la pol·linització de les figues s’encarrega un diminut
himenòpter (Blastophaga grossorum) que entra al receptacle per una petita obertura situada a l’àpex del siconi.
Les figueres bordes fructifiquen tres vegades a l’any: a la
primavera, a principi de l’estiu i a la darreria de l’estiu. Les cultivades
solen produir fruit només una vegada a l’any o dos vegades si són bacoreres. Els
primers fruits són les bacores (per Sant Joan bacores, verdes o madures,
segures) i a finals de l’estiu les més dolces (per sant Miquel, les figues són
mel).
En el seu “Hortus
Cliffortianus” Linné va considerar la figuera com una criptògama perquè
deia que no tenia flors.
Se la relaciona sovint amb rituals de fecunditat i de
fertilitat. Per això conten que els romans, en edificar una nova ciutat,
plantaven una figuera per facilitar la creixença de la nova població. A més,
diu la llegenda que la lloba va alletar a Ròmul i Rem sota una figuera.
Hom diu que la figuera va protegir a Gea de la persecució
del seu fill Zeus, per la qual cosa li s’atribueix el poder d’allunyar els
llamps.
És el primer arbre que cita la Bíblia i les seues fulles
foren les que taparen la nuesa d’Adam i Eva ( no foren fulles de parra) però, a
pesar d’això, alguns han declarat la simbologia del seu fruit non sancta.
La tradició popular cristiana considera la figuera com un arbre maleït, perquè
es creu que el traïdor Judes va anar a penjar-s’hi en una figuera.
Els ocells s’empassen, juntament amb la polpa, les menudes
llavors que conté el fruit i les dispersen amb les deposicions. És així com
arriben a murs i llocs encinglerats i en molts campanars i torres, on les veiem
créixer.
Als anys quaranta del segle passat, els anomenats “anys de
la fam”, les figues van calmar la fam de moltes persones als pobles.
Un poema del valencià Bernat Artola dedicat a la figuera diu
així:
Figuera moruna / que
adorms el sentit, / nirvana de lluna, / sensual de la nit.
Solemne figuera, / església del vent; / cançó que delera / son
ritme d’orient.
Umbracle de l’oci. / magnífic parany, / on fan llur negoci /
les festes de l’any.
Per saber més coses curioses sobre la figuera vegeu
l’article de Ferran Zurriaga en la revista Mètode
Família Moraceae
.jpg)
.jpg)
.jpg)
