Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 16 de juny del 2012

Convolvulus althaeoides L.


NOMS: Corretjola. Corriola. Campanera. Capells de serp. Corretjola de serp. Campanella rosa. Corrinxola. Castellà : Corregüela grande. Correhuela rosa. Campanilla. Basc: Belarrlatz, Esquiluntza, Sapabelarr. Portuguès : Verdeselha. Italià: Vilucchio rosso. Francès: Fausse Guimauve. Liseron fausse guimauve. Anglès: Mallow-leaved Bindweed. Pink Bellflower. Alemany: Malvenblättrige Winde. Altheenwinde. Neerlandès: Mediterrane winde. Grec: Κομβολβουλία ο αλθαιοειδής. Άγριο περικοκλάδι .

Corol·la en forma de campana de color rosa
SINÒNIMS: Convolvulus bryoniifolius Sims;   Convolvulus hirsutus Ten.;   Convolvulus italicus Roem. & Schult.

Observacions: Aquesta espècie comprén dues subespècies: la subsp. althaeoides i la subsp. tenuissimus. La primera correspon a una planta més robusta, amb pilositat més o menys patent, amb les fulles superiors dividides en segments amples. La segona és una planta més delicada, amb pubescència fina i sedosa, i les fulles superiors dividides en segments linears.
La subsp. althaeoides es troba a tot el rang de distribució de l'espècie tot i que és rara cap a l'est, on la subsp. tenuissimus és més abundant.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

Tiges primes i enfiladisses
HÀBITAT: Saturejo-Hyparrhenion. Vores de camins, erms, terrenys secs però també en camps de cultiu o jardins pel que és considerada malesa. Fins els 700 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per l’estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable i renovar la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges enfiladisses i piloses de fins dos metres de llargària.

Fulles lobulades
Fulles peciolades de limbe triangular amb forma de cor i dividit però són molt variables. Les superiors solen estar molt dividides mentre que les inferiors són lobulades o crenades.

Cinc estams inserits a la base de la corol·la
Flors solitàries, o en grups de dos o tres, a les axil·les de les fulles. Calze de cinc sèpals mucronats amb el marge escariós. Corol·la de 3-4 cm de diàmetre, simpètala, amb forma de campana de color rosa. Cinc estams inserits a la base de la corol·la. Ovari súper amb un sol estil acabat en un estigma amb dos lòbuls. Floreix de març a juliol

Càpsula glabra de forma ovoide
Fruit en càpsula ovoide i sense pèls.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors que tenen la corol·la amb els pètals soldats formant un tub únic, com en aquest cas, reben el nom de simpètales.

USOS I PROPIETATS: La bullida de les arrels s’ha emprat com a purgant i per expulsar pedres biliars  però no és aconsellable la seua utilització per que té cert nivell de toxicitat.

Calze amb cinc sèpals mucronats
SABIES QUE... El genèric Convolvulus deriva del llatí “convolvere”, que significa embolicar, enredar, per l’hàbit enfiladís de la planta.
L’epítet específic althaeoides resulta de la unió del nom del gènere “Althaea”, i “oides”  que significa semblança o similitud, pel paregut de les flors de la corriola amb les de les espècies del gènere Althaea.

Família Convolvulaceae

dimecres, 13 de juny del 2012

Nigella damascena L.


NOMS:  Aranya. Barba d'ermità. Ermità. Estel. Unflabou. Estela-mare. Estrella de camp. Flor d'aranya. Herba de capseta. Llanternes. Occità: Barbo-de-capouchin, Pebreto Castellà : Ajeluz. Araña. Arañuela. Nequilla de Damasco. Gallego: Luceiros. Basc: Katu-bixarra. Abechea. Portuguès: Alipivre. Barbas do velho. Damas do bosque. Italià: Damigella scapigliata. Fanciullacce. Francès: Nigelle de Damas. Barbe-de-capucin. Anglès: Love-in-a-mist. Devil-in-the-bush. Alemany: Damaszener Schwarzkümmel. Gretel in der Heck. Neerlandès: Juffertje-in-Het-Groen. Grec: Μαυροκούκκι. Κουτσουλόχορτο. Νιγκέλα η δαμασκηνή.

Flor envoltada per les característiques bràctees laciniades
SINÒNIMS: Nigella bourgaei Jord. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Ruderali-Secalietea . Vores de camins, sembrats, camps erms, marges, de vegades en pedregars, sobre terrenys calcaris.  Fins els mil metres d’altitud.

Herba poc ramificada de tiges erectes
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual erecta, de fins 50 cm d’alçada, sense pèls (glabra) i poc ramificada.

Fulles molt dividides en fins segments
Fulles molt dividides en segments filiformes (laciniats) i bipinnatisectes. Les inferiors, en roseta bassal, són peciolades mentre les superiors (caulinars) no tenen pecíol.

De baix a dalt: sèpals blancs; pètals menuts bilabiats; estams i ovari
Flors solitàries, hermafrodites i pentàmeres; estan envoltades per un involucre de bràctees laciniades, com les fulles, i més grans que la flor. Cinc sèpals petaloides (en plantes cultivades de jardí fins 25 sèpals) i caducs de color blau pàl·lid. Corol·la amb 5-10 pètals petits i bilabiats. Nombrosos estams amb el filament més llarg que els pètals. Ovari súper acabat en cinc estils lliures i persistents al fruit.  Floreix des de març fins a juny.

Fruit en càpsula sense pèls
Fruit en càpsula gran, globosa i llisa amb nombroses llavors negres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Normalment els sèpals tenen l’aparença de les fulles, però de vegades, com passa amb l’aranya, els sèpals tenen l’aspecte de pètals, amb textura i color de pètal i, aleshores, es diu que són sèpals petaloides.

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com a planta ornamental per l’originalitat de les flors.
Tot i ser una planta tòxica si se'n abusa, antigament s'usava per mitigar el mal de queixal.
L'oli essencial de la flor té aplicacions en perfumeria.
Planta inclosa en l’Ordre SCO/190/2004, de 28 de gener, que prohibeix la venda al públic per la seua toxicitat, doncs conté damascenina, un alcaloide que inhibeix les contraccions dels músculs llisos.

Els estils persisteixen al fruit
SABIES QUE... El genèric Nigella ve del llatí “nigella” (de nĭgěr, -gra, -grum) que significa negreta, pel color negre de les llavors.
L’epítet específic damascena deriva del llatí “damascenus, -a, -um” que significa “de Damasc”.
El nom d'estel o estrella de camp fa referència a la forma de la flor, amb els 5 sèpals petaloides blaus i molt oberts. Per altra banda, el nom d'aranya o flor d'aranya representa les bràctees involucrals, dividides en nombrosos segments linears que sembles les potes d’un insecte.

Família Ranunculaceae

diumenge, 10 de juny del 2012

Ficus carica L.

NOMS: Figuera. Cabrafiguera (silvestre). Occità: Cabrafic, Cabral, Figuiero, Figuièr, Figuièra.  Cast. Higuera. Gall. Figueira. Breveira.  Eusk. Uztapiko. Pikoarr. Pikondo. Pikotze. Port. Figueira. Baforeira. Italià: Fico comune. Francés: Figuier. Anglés: Edible Fig. Fig. Alemany: Feigenbaum. Holandés: Gewone Vijg. Vijgeboom. Grec: Συκή η καρική. Συκιά. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

Figues (siconis) de Ficus carica
DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània. Origen: est mediterrani fins l’oest d’Àsia.

HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Cultivada i naturalitzada en penyals humits, escletxes de penya-segats,  torrents, vores de camins.  Fins els 1500 metres d’altitud.

Arbre caducifoli amb làtex irritant
FORMA VITAL: Macrofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents per damunt dels dos metres d’alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbre que pot arribar als 10 metres d’alçada, naturalitzat i conreat, caducifoli, amb làtex blanc irritant.

Fulles grans amb nerviació palmada
Fulles grans (10 a 20 cm), palmatipartides, amb nerviació palmada i peciolades.

Les flors estan tancades al receptacle anomenat siconi (la figa)
Flors són diminutes i estan tancades dins del receptacle denominat siconi  (la figa). Unisexuals, hi ha flors masculines i femenines. Els silvestres tenen les flors masculines i femenines en un mateix peu (monoic), mentre que les races cultivades tenen les flors d’un sol sexe en cada peu (dioic). Flors masculines amb quatre estams i les femenines amb l’ovari súper.

Flors madures on podem apreciar les llavors en aqueni
Fruit les flors en madurar donen un fruit sec (aqueni) amb periant carnós i dolç. El conjunt d’aquests fruitets madurs dins del receptacle diguem que és una infructescència (el siconi) que és el que coneguem per figa. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un siconi és una infructescència constituïda per un receptacle globulós i buit que esdevé finalment carnós. Deixa una obertura a l’àpex, per on entrarà la vespa polinitzadora,  i porta les flors a l’interior que esdevindran els fruits simples.

Siconi obert on podem veure les flors madures i l'obertura inferior
USOS I PROPIETATS: Es planta per obtenir-ne els fruits comestibles.
En medicina popular tenen propietats expectorants, energètiques, laxants (els egipcis ja utilitzaven les figues com a laxant) i balsàmiques. La ficina li dóna propietats antiinflamatòries i digestives. Va bé contra les afeccions respiratòries, irritacions gastrointestinals e inflamacions locals. El làtex que surt de les fulles quan es trenquen s’ha emprat per combatre les berrugues i les càries dentals.
Es cultiva també com a planta farratgera.
Les figues seques es conserven tot l’any i són una font important de calories.
El làtex de les fulles qualla la llet tant com el quall, per a fer formatge, però si es tira a la llet quallada la desfà com el vinagre.

Quan la figa és madura apareix una gota de mel a l'àpex
SABIES QUE... Ficus era el nom llatí de la figuera, i el nom específic, carica,era el nom que els grecs donaven a la figuera.
El vocable “bacora”  ve d’albacor, que en àrab vol dir “primerenca”.
De la pol·linització de les figues s’encarrega un diminut himenòpter (Blastophaga  grossorum) que entra al receptacle per una petita obertura  situada a l’àpex del siconi.
Les figueres bordes fructifiquen tres vegades a l’any: a la primavera, a principi de l’estiu i a la darreria de l’estiu. Les cultivades solen produir fruit només una vegada a l’any o dos vegades si són bacoreres. Els primers fruits són les bacores (per Sant Joan bacores, verdes o madures, segures) i a finals de l’estiu les més dolces (per sant Miquel, les figues són mel).
En el seu “Hortus Cliffortianus” Linné va considerar la figuera com una criptògama perquè deia que no tenia flors.
Se la relaciona sovint amb rituals de fecunditat i de fertilitat. Per això conten que els romans, en edificar una nova ciutat, plantaven una figuera per facilitar la creixença de la nova població. A més, diu la llegenda que la lloba va alletar a Ròmul i Rem sota una figuera.
Hom diu que la figuera va protegir a Gea de la persecució del seu fill Zeus, per la qual cosa li s’atribueix el poder d’allunyar els llamps.
És el primer arbre que cita la Bíblia i les seues fulles foren les que taparen la nuesa d’Adam i Eva ( no foren fulles de parra) però, a pesar d’això, alguns han declarat la simbologia del seu fruit non sancta. La tradició popular cristiana considera la figuera com un arbre maleït, perquè es creu que el traïdor Judes va anar a penjar-s’hi en una figuera.
Els ocells s’empassen, juntament amb la polpa, les menudes llavors que conté el fruit i les dispersen amb les deposicions. És així com arriben a murs i llocs encinglerats i en molts campanars i torres, on les veiem créixer.
Als anys quaranta del segle passat, els anomenats “anys de la fam”, les figues van calmar la fam de moltes persones als pobles. 

Un poema del valencià Bernat Artola dedicat a la figuera diu així:
 Figuera moruna / que adorms el sentit, / nirvana de lluna, / sensual de la nit.
Solemne figuera, / església del vent; / cançó que delera / son ritme d’orient.
Umbracle de l’oci. / magnífic parany, / on fan llur negoci / les festes de l’any.

Per saber més coses curioses sobre la figuera vegeu l’article de Ferran Zurriaga en la revista Mètode

Família Moraceae
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...