Campanula erinus L.

NOMS: Campaneta.  Castellà: Asperilla. Albahaca acuática. Campánula enana. Portuguès: Campaínhas. Campânula. Italià: Campanula minore. Francès: Campanule à petites fleurs, Campanule érinus. Anglès: Small bellflower

Les flors de la campaneta surten a l'axil·la de les ramificacions

SINÒNIMS: Campanula nanella P.A.Smirn.; Campanula parviflora St.-Lag.; Campanula portensis L.; Roucela erinus (L.) Dumort.; Wahlenbergia erinus (L.) Link

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Vores de camins, marges, camps cultivats, erms, murs i roques, preferentment sobre sòls bàsics. Fins els 1250 metres d’altitud

Les tiges es ramifiques de forma dicotòmica

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals. Els teròfits són freqüents en climes desèrtics i en climes mediterranis, amb hiverns temperats i estius eixuts, durant els que pot ser un avantatge el repòs vegetatiu absolut.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins 30 cm d’alçada de tiges erectes o decumbents, generalment ramificades de manera dicotòmica, folioses i cobertes de pèls híspids.

Fulles espatulades i dentades

Fulles peciolades, simples, alternes, espatulades, dentades. De vegades falten durant l’antesi (floració).

Corol·la acampanada d'uns 6 mm

Flors en inflorescències en panícula dicòtoma. Flors a l’axil·la de les ramificacions. Calze amb pèls i cinc dents triangulars. Corol·la d’uns 6 mm amb forma de petita campana de tub llarg acabada amb cinc lòbuls, de color blavós o esblanqueït. Estams lliures. Ovari súper amb un estil i estigma amb lòbuls. Floreix a la primavera i principis de l’estiu.

Fruit en càpsula indehiscent

Fruit en càpsula dehiscent que s’obri per la base

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes de les espècies de les campanulàcies són proteràndriques, és a dir, que els estams maduren abans que els pistils, i així asseguren la pol·linització encreuada. (Les plantes que maduren abans els pistils que els estams s’anomenen proterògines).

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Campanula  deriva del llatí “campanula, -ae” que significa campaneta, un diminutiu de campana, per la forma acampanada de la corol·la.

L’epítet específic erinus procedeix del grec “erinos” que significa eriçó, pels pèls híspids que cobreixen tota la planta.

En llatí “vasa Campana” eren recipients fets en la regió italiana de Campania, on feien un bronze de molta qualitat. Fuchsio va denominar així una planta en De historia stirpium commentarii insignes (Basilea, 1542) i el nom va ser donat al gènere Campanula per Tournefort-Linné.

Campanula erinus va ser descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 1: 169. 1753.  

Família Campanulaceae

Convolvulus althaeoides L.

NOMS: Corretjola. Corriola. Campanera. Capells de serp. Corretjola de serp. Campanella rosa. Corrinxola. Castellà : Corregüela grande. Correhuela rosa. Campanilla. Basc: Belarrlatz, Esquiluntza, Sapabelarr. Portuguès : Verdeselha. Italià: Vilucchio rosso. Francès: Fausse Guimauve. Liseron fausse guimauve. Anglès: Mallow-leaved Bindweed. Pink Bellflower. Alemany: Malvenblättrige Winde. Altheenwinde. Neerlandès: Mediterrane winde. Grec: Κομβολβουλία ο αλθαιοειδής. Άγριο περικοκλάδι .

Corol·la en forma de campana de color rosa

SINÒNIMS: Convolvulus bryoniifolius Sims;   Convolvulus hirsutus Ten.;   Convolvulus italicus Roem. & Schult.

Observacions: Aquesta espècie comprén dues subespècies: la subsp. althaeoides i la subsp. tenuissimus. La primera correspon a una planta més robusta, amb pilositat més o menys patent, amb les fulles superiors dividides en segments amples. La segona és una planta més delicada, amb pubescència fina i sedosa, i les fulles superiors dividides en segments linears.

La subsp. althaeoides es troba a tot el rang de distribució de l'espècie tot i que és rara cap a l'est, on la subsp. tenuissimus és més abundant.Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

Tiges primes i enfiladisses

HÀBITAT: Saturejo-Hyparrhenion. Vores de camins, erms, terrenys secs però també en camps de cultiu o jardins pel que és considerada malesa. Fins els 700 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per l’estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable i renovar la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges enfiladisses i piloses de fins dos metres de llargària.

Fulles lobulades

Fulles peciolades de limbe triangular amb forma de cor i dividit però són molt variables. Les superiors solen estar molt dividides mentre que les inferiors són lobulades o crenades.

Cinc estams inserits a la base de la corol·la

Flors solitàries, o en grups de dos o tres, a les axil·les de les fulles. Calze de cinc sèpals mucronats amb el marge escariós. Corol·la de 3-4 cm de diàmetre, simpètala, amb forma de campana de color rosa. Cinc estams inserits a la base de la corol·la. Ovari súper amb un sol estil acabat en un estigma amb dos lòbuls. Floreix de març a juliol

Càpsula glabra de forma ovoide

Fruit en càpsula ovoide i sense pèls.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors que tenen la corol·la amb els pètals soldats formant un tub únic, com en aquest cas, reben el nom de simpètales.

USOS I PROPIETATS: La bullida de les arrels s’ha emprat com a purgant i per expulsar pedres biliars  però no és aconsellable la seua utilització per que té cert nivell de toxicitat.

Calze amb cinc sèpals mucronats

SABIES QUE... El genèric Convolvulus deriva del llatí “convolvere”, que significa embolicar, enredar, per l’hàbit enfiladís de la planta.

L’epítet específic althaeoides resulta de la unió del nom del gènere “Althaea”, i “oides”  que significa semblança o similitud, pel paregut de les flors de la corriola amb les de les espècies del gènere Althaea.

Família Convolvulaceae

Nigella damascena L.

NOMS:  Aranya. Barba d'ermità. Ermità. Estel. Unflabou. Estela-mare. Estrella de camp. Flor d'aranya. Herba de capseta. Llanternes. Occità: Barbo-de-capouchin, Pebreto Castellà : Ajeluz. Araña. Arañuela. Nequilla de Damasco. Gallego: Luceiros. Basc: Katu-bixarra. Abechea. Portuguès: Alipivre. Barbas do velho. Damas do bosque. Italià: Damigella scapigliata. Fanciullacce. Francès: Nigelle de Damas. Barbe-de-capucin. Anglès: Love-in-a-mist. Devil-in-the-bush. Alemany: Damaszener Schwarzkümmel. Gretel in der Heck. Neerlandès: Juffertje-in-Het-Groen. Grec: Μαυροκούκκι. Κουτσουλόχορτο. Νιγκέλα η δαμασκηνή.

Flor envoltada per les característiques bràctees laciniades

SINÒNIMS: Nigella bourgaei Jord. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Ruderali-Secalietea . Vores de camins, sembrats, camps erms, marges, de vegades en pedregars, sobre terrenys calcaris.  Fins els mil metres d’altitud.

Herba poc ramificada de tiges erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual erecta, de fins 50 cm d’alçada, sense pèls (glabra) i poc ramificada.

Fulles molt dividides en fins segments

Fulles molt dividides en segments filiformes (laciniats) i bipinnatisectes. Les inferiors, en roseta bassal, són peciolades mentre les superiors (caulinars) no tenen pecíol.

De baix a dalt: sèpals blancs; pètals menuts bilabiats; estams i ovari

Flors solitàries, hermafrodites i pentàmeres; estan envoltades per un involucre de bràctees laciniades, com les fulles, i més grans que la flor. Cinc sèpals petaloides (en plantes cultivades de jardí fins 25 sèpals) i caducs de color blau pàl·lid. Corol·la amb 5-10 pètals petits i bilabiats. Nombrosos estams amb el filament més llarg que els pètals. Ovari súper acabat en cinc estils lliures i persistents al fruit.  Floreix des de març fins a juny.

Fruit en càpsula sense pèls

Fruit en càpsula gran, globosa i llisa amb nombroses llavors negres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Normalment els sèpals tenen l’aparença de les fulles, però de vegades, com passa amb l’aranya, els sèpals tenen l’aspecte de pètals, amb textura i color de pètal i, aleshores, es diu que són sèpals petaloides.

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com a planta ornamental per l’originalitat de les flors.
Tot i ser una planta tòxica si se'n abusa, antigament s'usava per mitigar el mal de queixal.
L'oli essencial de la flor té aplicacions en perfumeria.

Planta inclosa en l’Ordre SCO/190/2004, de 28 de gener, que prohibeix la venda al públic per la seua toxicitat, doncs conté damascenina, un alcaloide que inhibeix les contraccions dels músculs llisos.

Els estils persisteixen al fruit

SABIES QUE... El genèric Nigella ve del llatí “nigella” (de nĭgěr, -gra, -grum) que significa negreta, pel color negre de les llavors.

L’epítet específic damascena deriva del llatí “damascenus, -a, -um” que significa “de Damasc”.

El nom d'estel o estrella de camp fa referència a la forma de la flor, amb els 5 sèpals petaloides blaus i molt oberts. Per altra banda, el nom d'aranya o flor d'aranya representa les bràctees involucrals, dividides en nombrosos segments linears que sembles les potes d’un insecte.

Família Ranunculaceae