Menuda Natura

divendres, 22 de juny del 2012

Vicia lutea L.

NOMS: Galabarç. Galavars. Veça groga. Castellà : Arveja amarilla. Arvejna. Arvejón. Portuguès: Ervilhaca amarela. Italià: Veccia gialla. Cicerchia pelosa. Francès: Vesce jaune. Anglès: Yellow Vetch. Smooth Yellow-vetch. Alemany: Gelbe Wicke. Neerlandès: Gele Wikke.

Flor papilionada

SINÒNIMS: Vicia vestita Boiss.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis, Diplotaxion. Vores de camins, herbassars, erms, camps de cultiu, fins els 1500 metres d’altitud.

Herba enfiladissa de tiges fines

DESCRIPCIÓ: Herba enfiladissa amb tiges de fins 50 cm

Fulles acabades en circell ramificat

Fulles pinnatipartides, amb molts folíols mucronats (3-9 parells), i acabades en circell ramificat.

Flors de color groc esblanqueït

Flors grans (2-3 cm) solitàries (de vegades en grups de flors 3 màxim) amb curt peduncle. Calze en tub amb nervis marcats i cinc lòbuls desiguals. Corol·la papilionada de color groc esblanqueït, sovint amb taques violeta; estendard emarginat i quilla recta. Estams formant un tub obliquo al final. Ovari súper. Floreix a la primavera i principis d’estiu.

Fruit en llegum coberta de pèls

Fruit en llegum cobert de pèls amb un tubercle a la base

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies de la família Leguminosae tenen flors amb una forma característica anomenada papilionada. Són flors zigomorfes, és a dir, amb una sola línia de simetria; de calze sinsèpal, o siga, amb els sèpals soldats; i la corol·la formada per un pètal superior vistós (estendard), en aquest cas de color groc pàl·lid, dues ales laterals i dos pètals interiors en forma de carena que formen la quilla.

USOS I PROPIETATS: És emprada com a farratge per al bestiar.

SABIES QUE... el genèric Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma que va adaptar el nom grec “bíkion, -ou”. Altres autors suggereixen que procedeix de “vincere”, que significa tòrcer, enredar, pels circells.

L’epítet específic lutea fa referència al color groc de la corol·la, doncs significa groc en llatí.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dimarts, 19 de juny del 2012

Campanula erinus L.

NOMS: Campaneta. Castellà: Asperilla. Albahaca acuática. Italià: Campanula minore. Francès: Campanule à petites fleurs, Campanule érinus. Anglès: Small bellflower

Les flors de la campaneta surten a l'axil·la de les ramificacions

SINÒNIMS: Campanula nanella P.A.Smirn.; Campanula parviflora St.-Lag.; Campanula portensis L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Vores de camins, marges, camps cultivats, erms, murs i roques, preferentment sobre sòls bàsics. Fins els 1250 metres d’altitud

Les tiges es ramifiques de forma dicotòmica

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals. Els teròfits són freqüents en climes desèrtics i en climes mediterranis, amb hiverns temperats i estius eixuts, durant els que pot ser un avantatge el repòs vegetatiu absolut.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de fins 30 cm d’alçada de tiges erectes o decumbents, generalment ramificades de manera dicotòmica, folioses i cobertes de pèls híspids.

Fulles espatulades i dentades

Fulles peciolades, simples, alternes, espatulades, dentades. De vegades falten durant l’antesi (floració).

Corol·la acampanada d'uns 6 mm

Flors en inflorescències en panícula dicòtoma. Flors a l’axil·la de les ramificacions. Calze amb pèls i cinc dents triangulars. Corol·la d’uns 6 mm amb forma de petita campana de tub llarg acabada amb cinc lòbuls, de color blavós o esblanqueït. Estams lliures. Ovari súper amb un estil i estigma amb lòbuls. Floreix a la primavera i principis de l’estiu.

Fruit en càpsula indehiscent

Fruit en càpsula dehiscent que s’obri per la base

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes de les espècies de les campanulàcies són proteràndriques, és a dir, que els estams maduren abans que els pistils, i així asseguren la pol·linització encreuada. (Les plantes que maduren abans els pistils que els estams s’anomenen proterògines).

SABIES QUE... El genèric Campanula deriva del llatí “campanula, -ae” que significa campaneta, un diminutiu de campana, per la forma acampanada de la corol·la.

L’epítet específic erinus procedeix del grec “erinos” que significa eriçó, pels pèls híspids que cobreixen tota la planta.

En llatí “vasa Campana” eren recipients fets en la regió italiana de Campania, on feien un bronze de molta qualitat. Fuchsio va denominar així una planta en De historia stirpium commentarii insignes (Basilea, 1542) i el nom va ser donat al gènere Campanula per Tournefort-Linné.

Família Campanulaceae

dissabte, 16 de juny del 2012

Convolvulus althaeoides L.

NOMS: Corretjola. Corriola. Campanera. Capells de serp. Corretjola de serp. Campanella rosa. Corrinxola. Castellà : Corregüela grande. Correhuela rosa. Campanilla. Basc: Belarrlatz, Esquiluntza, Sapabelarr. Portuguès : Verdeselha. Italià: Vilucchio rosso. Francès: Fausse Guimauve. Liseron fausse guimauve. Anglès: Mallow-leaved Bindweed. Pink Bellflower. Alemany: Malvenblättrige Winde. Altheenwinde. Neerlandès: Mediterrane winde. Grec: Κομβολβουλία ο αλθαιοειδής. Άγριο περικοκλάδι .

Corol·la en forma de campana de color rosa

SINÒNIMS: Convolvulus bryoniifolius Sims; Convolvulus hirsutus Ten.; Convolvulus italicus Roem. & Schult.

Observacions: Aquesta espècie comprén dues subespècies: la subsp. althaeoides i la subsp. tenuissimus. La primera correspon a una planta més robusta, amb pilositat més o menys patent, amb les fulles superiors dividides en segments amples. La segona és una planta més delicada, amb pubescència fina i sedosa, i les fulles superiors dividides en segments linears.

La subsp. althaeoides es troba a tot el rang de distribució de l'espècie tot i que és rara cap a l'est, on la subsp. tenuissimus és més abundant.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

Tiges primes i enfiladisses

HÀBITAT: Saturejo-Hyparrhenion. Vores de camins, erms, terrenys secs però també en camps de cultiu o jardins pel que és considerada malesa. Fins els 700 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per l’estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable i renovar la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges enfiladisses i piloses de fins dos metres de llargària.

Fulles lobulades

Fulles peciolades de limbe triangular amb forma de cor i dividit però són molt variables. Les superiors solen estar molt dividides mentre que les inferiors són lobulades o crenades.

Cinc estams inserits a la base de la corol·la

Flors solitàries, o en grups de dos o tres, a les axil·les de les fulles. Calze de cinc sèpals mucronats amb el marge escariós. Corol·la de 3-4 cm de diàmetre, simpètala, amb forma de campana de color rosa. Cinc estams inserits a la base de la corol·la. Ovari súper amb un sol estil acabat en un estigma amb dos lòbuls. Floreix de març a juliol

Càpsula glabra de forma ovoide

Fruit en càpsula ovoide i sense pèls.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors que tenen la corol·la amb els pètals soldats formant un tub únic, com en aquest cas, reben el nom de simpètales.

USOS I PROPIETATS: La bullida de les arrels s’ha emprat com a purgant i per expulsar pedres biliars però no és aconsellable la seua utilització per que té cert nivell de toxicitat.

Calze amb cinc sèpals mucronats

SABIES QUE... El genèric Convolvulus deriva del llatí “convolvere”, que significa embolicar, enredar, per l’hàbit enfiladís de la planta.

L’epítet específic althaeoides resulta de la unió del nom del gènere “Althaea”, i “oides” que significa semblança o similitud, pel paregut de les flors de la corriola amb les de les espècies del gènere Althaea.

Família Convolvulaceae