Hirschfeldia incana (L.) Lagr.-Foss.

NOMS: Ravenissa groga. Ravenissa incana. Citró. Occità: Sené . Castellà : Rabaniza amarilla. Jaramago blanco. Mostacilla. Portuguès: Ineixas. Italià: Senape canuta. Cavoso peloso. Francès: Faux Rapistre blanchâtre. Roquette bâtarde. Anglès: Greek Mustard. Hoary Mustard. Alemany: Grauer Bastardsenf. Graukohl. Neerlandès: Grijze Mosterd. Grec: Βρούβες.

Flors en raïms laxos

SINÒNIMS: Brassica adpressa Boiss.;   Brassica heterophylla (Lag.) Boiss.;   Erucastrum heterophyllum (Lag.) Nyman;   Erucastrum incanum var. dasycarpa (Lange) Willk. in Willk. & Lange;   Erucastrum incanum (L.) W.D.J. Koch;   Hirschfeldia adpressa Moench;   Hirschfeldia heterophylla (Lag.) Amo;  Sinapis adpressa Schloss. & Vuk.;   Sinapis heterophylla Lag.;   Sinapis incana L.;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Ruderal i arvense. Sense preferències edàfiques. Vores de camins, camps cultivats, solars abandonats. Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba molt ramificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

DESCRIPCIÓ:  Herba autòctona molt ramificada que forma una botja poc densa de fins 140 cm d’alçada.

Fulles de la roseta bassal lirades

Fulles inferiors en roseta bassal pinnatipartides lirades i amb el lòbul terminal major i ovat. Les de la tija (caulinars) són lanceolades i tenen un curt pecíol que va disminuint quan més amunt.

Quatre pètals lliures de color groc

Flors en raïms laxos i molt llargs. Calze amb quatre sèpals erectes. Corol·la amb quatre pètals lliures de color groc pàl·lid. Sis estams, quatre més llargs que els altres dos (tetradínam). Floreix tot l’any excepte durant l’hivern.

Síliqua petita i aplicada

Fruit és una síliqua dehiscent petita, erecta i pegada (aplicada) a la tija, que acaba en un bec allargat

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula dehiscent, és a dir, que quan està madur s'obri espontàniament en dues valves per expandir les llavors. Deriva d'un ovari amb un sol lòcul format per la reunió de dos carpels. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septum o septe.

USOS I PROPIETATS: Les fulles tendres poden menjar-se en amanida i el suc de la planta fresca té propietats aperitives. També pareix que té propietats afrodisíaques.

Fulles caulinars lanceolades amb pecíol curt

SABIES QUE... el nom genèric Hirschfeldia és en honor del jardiner i filòsof alemany Christian Cajus Laurenz Hirschfeld (1742-1792), que va escriure en 1755 “Theory of Garden Art (Penn Studies in Landscape Architecture)”, un llibre sobre horticultura i jardineria.

L’epítet específic incana, deriva del llatí “cani” que significa gris, en referència al color grisenc dels pels que cobreixen la planta.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Prunus avium L.

NOMS: Cirerer. Cirer. Occità: Cereisièr, Cereisié-fer, Ceridèr, Cerièr.  Castellà: Cerezo. Cerecera. Basc: Gereziondoa. Kerizaitza. Gallego: Cerdeira. Cerexeida. Marouveira. Italià: Ciliegio selvatico. Francès: Cerisier des oiseaux. Merisier. Anglès: Wild Cherry. Sweet Cherry. Gean. Alemany: Kirschbaum. Süßkirsche. Waldkirsche. Neerlandès: Zoete Kers. Grec: Βυσσινέα. Βυσσινιά.

Flors del cirerer

SINÒNIMS: Cerasus avicularis Dulac; Cerasus avium (L.) Moench; Cerasus hortensis Mill.;  Druparia avium (L.) Clairv.;  Prunus duracina (L.) Sweet; Prunus nigricans Ehrh.;  Prunus varia Ehrh.; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

HÀBITAT: Cultivat

Arbre caducifoli cultivat

FORMA VITAL: Macrofaneròfit:  segons les formes vitals de Raunkjaer, planta amb les gemmes de recanvi a més de 2 m d'alçada del terra.

DESCRIPCIÓ:  Arbre caducifoli introduït i cultivat, per aprofitar els fruits, amb l’escorça lluenta, blanquinosa i anellada, que pot superar els vint metres d’alçada. La copa és piramidal i les branques divergents.

Fulles grans de marge dentat

Fulles ovades o oblongues amb el marge dentat. Surten fasciculades al final de curtes branquetes. A sobre del pecíol, a la base del limbe, hi ha dues glàndules vermelles.

Flors reunides en umbel·les de dos a sis flors hermafrodites amb una corona de bràctees a la base, d'on surten els llargs peduncles. Calze amb cinc sèpals i corol·la amb cinc pètals blancs i lliures de 2-3 cm de diàmetre. Nombrosos estams. Floreix a l’abril, abans de la sortida de les fulles o al mateix temps.

Fruit en drupa d'un atractiu color roig brillant

Fruit és una drupa de color roig obscur a la maduresa, globosa, de sabor àcid en el cirerer silvestre però dolça i saborosa en les nombroses varietats cultivades.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El cirerer no s’autopol·linitza per incompatibilitat entre el pol·len i el pistil, pel que cal plantar-ne més d’un. En plantacions per a producció de fruit es planten pol·linitzadors cada tres arbres en una de cada tres files. Tot i això l’home a desenvolupat varietats autopol·linitzants.

USOS I PROPIETATS: La fusta del cirerer és molt apreciada en ebenisteria per la duresa, densitat i gra fi, especialment dels cirerers silvestres.

Cultivat pels seus fruits, que es comercialitzen com a fruita fresca o en melmelades, i com arbre ornamental.

Amb l’aiguardent obtingut per la destil·lació del suc fermentat de les cireres s’obté el kirsch (de l'alemany Kirsche que significa «cirera»), un alcohol blanc molt popular a l’Europa central que també s’empra en la preparació de la fondue.

Amb els rabets de les cireres (peduncles) es prepara una tisana de propietats diürètiques.

Les flors tenen un llarg peduncles

SABIES QUE... El nom del gènere, Prunus, és el nom llatí de la prunera silvestre.

L’epítet específic, avium, també ve del llatí, i fa referència a la predilecció de les aus pels seus fruits.

La llavor, dins l’os, conté cianur d’hidrogen pel que és força tòxica.  

Els xiquets de la casa de segur que acaben portant penjades a les orelles dues cireres com si foren arracades.

La varianta japonesa sota la que es celebra l'arribada de la primavera és el Prunus serrulata, també anomenats Cirerer del Japó, extensament conreat per tot Àsia per a usos ornamentals, tot i que el seu fruit també és comestible. En japonès aquest tipus de cirerer s'anomena Sakura. Els especialistes en botànica realitzen prediccions per mirar d'endevinar el dia exacte que cauran els pètals de Sakura a cada una de les regions. Just quan cauen els pètals, la gent s'hi reuneix a sota i celebra l'arribada del bon temps.

Ací teniu una estrofa  de la versió catalana de “Le temps de cerises” (El temps de les cireres) una cançó composta per Jean-Baptiste Clément en 1866 i versionada per Joan Pau Giné que poder llegir completa en Amics Arbres · Arbres Amics.

Mireu que és ben curt el temps de les cireres / Quan de dos en dos se cull en somiant / Penjolets d'orelles / Cireres d'amor de roba vermella / Vessant pel fullam com gotes de sang / Mireu que és ben curt el temps de les cireres / Penjols de coral cullits en somiant

Família Rosaceae, Gènere Prunus, Arbres

Linum suffruticosum L.

NOMS: Lli blanc. Maleïda. Botgeta blanca. Cabrera. Herba sense virtut. Occità: Lin . Castellà: Lino blanco. Campanita. Yerba sanjuanera. Italià: Lino montano. Francès: Lin à petites feuillles. Anglès: White flax. Narrow-leaved flax. Alemany: schmalblättriger Lein.

Flors de maleïda amb cinc pètals lliures

SINÒNIMS: Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Coscollars i llocs secs sobre substrat calcari. Des dels 100 m fins els 1250 metres d’altitud.

Tiges lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: segons el tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer són els vegetals que tenen les parts aèries persistents tot l'any però que mantenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta erecta  amb les tiges lignificades a la base (sufruticosa) i molt ramificada, de fins 50 cm d’alçada

Fulles alternes amb el marge engrossit

Fulles alternes, enteres, linears lanceolades, amb el marge engrossit.

Cinc estams soldats a la base

Flors amb cinc pètals lliures, blancs, 3 o 4 vegades més llargs que els sèpals. Calze amb cinc sèpals amb tres nervis. Cinc estams soldats a la base. Ovari súper i estigma capitat. Floreix a la primavera i principis d’estiu.

Càpsula apiculada

Fruit en càpsula ovoide, apiculada

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Quan una planta herbàcia té la part bassal de les tiges lignificades es diu que és una planta sufruticosa.

Sèpals amb tres nervis

SABIES QUE... El nom genèric Linum era l’antic nom de la llinosa, la llavor del lli (Linum usitatissimum) d’on s’extrau l’oli de llinosa i la fibra de lli.

L’epítet específic suffruticosum fa referència al caràcter sufruticós de les tiges lignificades.

Diu la llegenda que el nom comú de “maleïda” que duu aquesta planteta prové de la maledicció de la Mare de Déu en voler ser la seva flor tan blanca com ella.

Família Linaceae