Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 14 de juliol del 2012

Medicago littoralis Rohde ex Loisel


NOMS: Melgó litoral. Melgó repent, Trèvol de llapassa, Userda borda. Castellà: Mielga de litoral. Italià: Erba-medica litorale. Francès: Luzerne du littoral. Luzerne des grèves. Anglès: Water Medick. Shore Medick.

Inflorescències en raïms de dos a cinc flors
SINÒNIMS: Medicago arenaria Ten.;   Medicago cylindracea DC.; Medicago pusilla Viv.;   Medicago subinermis Bertol.;   Medicago truncatula subsp. littoralis (Rohde ex Loisel.) Ponert;  Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Ammophiletalia. Camps, vores de camins, arenals marítims, prats terofítics. Fins els 700 metres d’altitud.

Petita herba de tiges postrades
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba de branques pubescents i postrades, ramificades des de la base, de fins 50 cm de llargària.

Fulles trifoliades amb estípules laciniades
Fulles trifoliades amb els folíols obovato-triangulars, dentats a la part superior i amb pèls per les dues cares. Estípules profundament dentades o laciniades.

Corol·la papilionada de color groc
Flors en raïms, de dos a cinc flors, sobre un peduncle tan llarg o més que la fulla corresponent. Calze amb pèls, de vegades de color púrpura, amb cinc dents tan llargues com el tub. Corol·la papilionada de color groc, amb l’estendard més llarg que la quilla i les ales més curtes que aquesta. Floreix de febrer a juliol.

Fruit glabre en forma d'hèlix
Fruit petit en forma d’hèlix de 3-7 volts, força estrets, amb  el marge engruixit, sense pèls, i agullons rectes, en posició radial o divergent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és molt sensible al tipus de sòl sobre el que creix, oferint moltes i variades modificacions morfològiques, el que posa de manifest el poder del medi en l’evolució dels éssers vius.

USOS I PROPIETATS: L'espècie s'utilitza com a farratge, doncs pot ser processat per a fenc, després d’un procés d’assecat, i emmagatzemat (ensitjat).

SABIES QUE... el nom genèric, Medicago, deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació.
L’epítet específic littoralis fa referència a la preferència de la planta a créixer en zones pròximes a la costa
Manté una relació simbiòtica amb el bacteri Sinorhizobium meliloti que fixa el nitrogen de l’aire en el sòl.

Família Leguminosae (Papilionaceae, Fabaceae)

dilluns, 9 de juliol del 2012

Hirschfeldia incana (L.) Lagr.-Foss.

NOMS: Ravenissa groga. Ravenissa incana. Citró. Occità: Sené . Castellà : Rabaniza amarilla. Jaramago blanco. Mostacilla. Portuguès: Ineixas. Italià: Senape canuta. Cavoso peloso. Francès: Faux Rapistre blanchâtre. Roquette bâtarde. Anglès: Greek Mustard. Hoary Mustard. Alemany: Grauer Bastardsenf. Graukohl. Neerlandès: Grijze Mosterd. Grec: Βρούβες.

Flors en raïms laxos
SINÒNIMS: Brassica adpressa Boiss.;   Brassica heterophylla (Lag.) Boiss.;   Erucastrum heterophyllum (Lag.) Nyman;   Erucastrum incanum var. dasycarpa (Lange) Willk. in Willk. & Lange;   Erucastrum incanum (L.) W.D.J. Koch;   Hirschfeldia adpressa Moench;   Hirschfeldia heterophylla (Lag.) Amo;  Sinapis adpressa Schloss. & Vuk.;   Sinapis heterophylla Lag.;   Sinapis incana L.;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Ruderal i arvense. Sense preferències edàfiques. Vores de camins, camps cultivats, solars abandonats. Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba molt ramificada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

DESCRIPCIÓ:  Herba autòctona molt ramificada que forma una botja poc densa de fins 140 cm d’alçada.

Fulles de la roseta bassal lirades
Fulles inferiors en roseta bassal pinnatipartides lirades i amb el lòbul terminal major i ovat. Les de la tija (caulinars) són lanceolades i tenen un curt pecíol que va disminuint quan més amunt.

Quatre pètals lliures de color groc
Flors en raïms laxos i molt llargs. Calze amb quatre sèpals erectes. Corol·la amb quatre pètals lliures de color groc pàl·lid. Sis estams, quatre més llargs que els altres dos (tetradínam). Floreix tot l’any excepte durant l’hivern.

Síliqua petita i aplicada
Fruit és una síliqua dehiscent petita, erecta i pegada (aplicada) a la tija, que acaba en un bec allargat

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula dehiscent, és a dir, que quan està madur s'obri espontàniament en dues valves per expandir les llavors. Deriva d'un ovari amb un sol lòcul format per la reunió de dos carpels. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septum o septe.

USOS I PROPIETATS: Les fulles tendres poden menjar-se en amanida i el suc de la planta fresca té propietats aperitives. També pareix que té propietats afrodisíaques.

Fulles caulinars lanceolades amb pecíol curt
SABIES QUE... el nom genèric Hirschfeldia és en honor del jardiner i filòsof alemany Christian Cajus Laurenz Hirschfeld (1742-1792), que va escriure en 1755 “Theory of Garden Art (Penn Studies in Landscape Architecture)”, un llibre sobre horticultura i jardineria.
L’epítet específic incana, deriva del llatí “cani” que significa gris, en referència al color grisenc dels pels que cobreixen la planta.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

dijous, 5 de juliol del 2012

Prunus avium L.


NOMS: Cirerer. Cirer. Occità: Cereisièr, Cereisié-fer, Ceridèr, Cerièr.  Castellà: Cerezo. Cerecera. Basc: Gereziondoa. Kerizaitza. Gallego: Cerdeira. Cerexeida. Marouveira. Italià: Ciliegio selvatico. Francès: Cerisier des oiseaux. Merisier. Anglès: Wild Cherry. Sweet Cherry. Gean. Alemany: Kirschbaum. Süßkirsche. Waldkirsche. Neerlandès: Zoete Kers. Grec: Βυσσινέα. Βυσσινιά.

Flors del cirerer
SINÒNIMS: Cerasus avicularis Dulac; Cerasus avium (L.) Moench; Cerasus hortensis Mill.;  Druparia avium (L.) Clairv.;  Prunus duracina (L.) Sweet; Prunus nigricans Ehrh.;  Prunus varia Ehrh.; Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

HÀBITAT: Cultivat

Arbre caducifoli cultivat
FORMA VITAL: Macrofaneròfit:  segons les formes vitals de Raunkjaer, planta amb les gemmes de recanvi a més de 2 m d'alçada del terra.

DESCRIPCIÓ:  Arbre caducifoli introduït i cultivat, per aprofitar els fruits, amb l’escorça lluenta, blanquinosa i anellada, que pot superar els vint metres d’alçada. La copa és piramidal i les branques divergents.

Fulles grans de marge dentat
Fulles ovades o oblongues amb el marge dentat. Surten fasciculades al final de curtes branquetes. A sobre del pecíol, a la base del limbe, hi ha dues glàndules vermelles.


Flors reunides en umbel·les de dos a sis flors hermafrodites amb una corona de bràctees a la base, d'on surten els llargs peduncles. Calze amb cinc sèpals i corol·la amb cinc pètals blancs i lliures de 2-3 cm de diàmetre. Nombrosos estams. Floreix a l’abril, abans de la sortida de les fulles o al mateix temps.

Fruit en drupa d'un atractiu color roig brillant
Fruit és una drupa de color roig obscur a la maduresa, globosa, de sabor àcid en el cirerer silvestre però dolça i saborosa en les nombroses varietats cultivades.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El cirerer no s’autopol·linitza per incompatibilitat entre el pol·len i el pistil, pel que cal plantar-ne més d’un. En plantacions per a producció de fruit es planten pol·linitzadors cada tres arbres en una de cada tres files. Tot i això l’home a desenvolupat varietats autopol·linitzants.

USOS I PROPIETATS: La fusta del cirerer és molt apreciada en ebenisteria per la duresa, densitat i gra fi, especialment dels cirerers silvestres.
Cultivat pels seus fruits, que es comercialitzen com a fruita fresca o en melmelades, i com arbre ornamental.
Amb l’aiguardent obtingut per la destil·lació del suc fermentat de les cireres s’obté el kirsch (de l'alemany Kirsche que significa «cirera»), un alcohol blanc molt popular a l’Europa central que també s’empra en la preparació de la fondue.
Amb els rabets de les cireres (peduncles) es prepara una tisana de propietats diürètiques.

Les flors tenen un llarg peduncles
SABIES QUE... El nom del gènere, Prunus, és el nom llatí de la prunera silvestre.
L’epítet específic, avium, també ve del llatí, i fa referència a la predilecció de les aus pels seus fruits.
La llavor, dins l’os, conté cianur d’hidrogen pel que és força tòxica.  
Els xiquets de la casa de segur que acaben portant penjades a les orelles dues cireres com si foren arracades.
La varianta japonesa sota la que es celebra l'arribada de la primavera és el Prunus serrulata, també anomenats Cirerer del Japó, extensament conreat per tot Àsia per a usos ornamentals, tot i que el seu fruit també és comestible. En japonès aquest tipus de cirerer s'anomena Sakura. Els especialistes en botànica realitzen prediccions per mirar d'endevinar el dia exacte que cauran els pètals de Sakura a cada una de les regions. Just quan cauen els pètals, la gent s'hi reuneix a sota i celebra l'arribada del bon temps.
Ací teniu una estrofa  de la versió catalana de “Le temps de cerises” (El temps de les cireres) una cançó composta per Jean-Baptiste Clément en 1866 i versionada per Joan Pau Giné que poder llegir completa en Amics Arbres · Arbres Amics.
Mireu que és ben curt el temps de les cireres / Quan de dos en dos se cull en somiant / Penjolets d'orelles / Cireres d'amor de roba vermella / Vessant pel fullam com gotes de sang / Mireu que és ben curt el temps de les cireres / Penjols de coral cullits en somiant

Família Rosaceae, Gènere Prunus, Arbres

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...