Linaria simplex (Willd.) DC.

NOMS: Linària arvense. Linària simple. Castellà: Linaria amarilla de hoja estrecha. Portuguès: Ansarina. Italià: Linajola piccola. Francès: Linaire simple. Alemany: Einfaches Leinkraut.

Flors molt menudes (menys d'un centímetre)

SINÒNIMS: Linaria arvensis (L.) Desf. subsp. simplex (Willd.) Lange;  Antirrhinum parviflorum Jacq.;   Antirrhinum simplex Willd.; Linaria flaviflora Boiss. ex Cufod.;  Linaria quadrifolia Hill; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-secalietea. Cultius, vores de camins, prats secs, pedregars. Fins els 1250 metres d’altitud.

Herba erecta de poc més d'un pam

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual, de poc més d’un pam d’alçada, amb tiges fines, erectes, poc o gens ramificades.

Fulles linears

Fulles linears i de color verd glauc. Les inferiors en verticils de 3-5 fulles i les superiors alternes.

Corol·la groga amb esperó

Flors en inflorescències que solen ser denses en l’antesi i laxes a la fructificació. Bràctees linears. Les flors són molt petites (de menys d’un centímetre). Calze amb sèpals acrescents. Corol·la groga amb esperó recte o poc corbat. Floreix entre abril i juny.

Fruit en càpsula globosa glabra

Fruit en càpsula globosa, sense pèls (glabra) o amb pocs pèls glandulosos a l’apex.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Linaria tenen la corol·la amb un únic pla de simetria (zigomorfa), amb el llavi superior bilobat i l’inferior amb tres lòbuls i dos protuberàncies que tanquen per complet el tub de la corol·la. Aquest tub està prolongat a la seua base per un esperó. 

SABIES QUE... el nom genèric Linaria deriva del llatí “linaria, -ae,” que és el taller on es treballa el lli, pel paregut de les fulles amb les del lli (Linum usitatissimum L.)

El nom específic, simplex, ve del llatí “simplex, -icis”, que significa simple, senzill, per la tija que normalment no està ramificada.

Família Scrophulariaceae

Medicago littoralis Rohde ex Loisel

NOMS: Melgó litoral. Melgó repent, Trèvol de llapassa, Userda borda. Castellà: Mielga de litoral. Italià: Erba-medica litorale. Francès: Luzerne du littoral. Luzerne des grèves. Anglès: Water Medick. Shore Medick.

Inflorescències en raïms de dos a cinc flors

SINÒNIMS: Medicago arenaria Ten.;   Medicago cylindracea DC.; Medicago pusilla Viv.;   Medicago subinermis Bertol.;   Medicago truncatula subsp. littoralis (Rohde ex Loisel.) Ponert;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Ammophiletalia. Camps, vores de camins, arenals marítims, prats terofítics. Fins els 700 metres d’altitud.

Petita herba de tiges postrades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba de branques pubescents i postrades, ramificades des de la base, de fins 50 cm de llargària.

Fulles trifoliades amb estípules laciniades

Fulles trifoliades amb els folíols obovato-triangulars, dentats a la part superior i amb pèls per les dues cares. Estípules profundament dentades o laciniades.

Corol·la papilionada de color groc

Flors en raïms, de dos a cinc flors, sobre un peduncle tan llarg o més que la fulla corresponent. Calze amb pèls, de vegades de color púrpura, amb cinc dents tan llargues com el tub. Corol·la papilionada de color groc, amb l’estendard més llarg que la quilla i les ales més curtes que aquesta. Floreix de febrer a juliol.

Fruit glabre en forma d'hèlix

Fruit petit en forma d’hèlix de 3-7 volts, força estrets, amb  el marge engruixit, sense pèls, i agullons rectes, en posició radial o divergent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és molt sensible al tipus de sòl sobre el que creix, oferint moltes i variades modificacions morfològiques, el que posa de manifest el poder del medi en l’evolució dels éssers vius.

USOS I PROPIETATS: L'espècie s'utilitza com a farratge, doncs pot ser processat per a fenc, després d’un procés d’assecat, i emmagatzemat (ensitjat).

SABIES QUE... el nom genèric, Medicago, deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació.

L’epítet específic littoralis fa referència a la preferència de la planta a créixer en zones pròximes a la costa

Manté una relació simbiòtica amb el bacteri Sinorhizobium meliloti que fixa el nitrogen de l’aire en el sòl.

Família Leguminosae (Papilionaceae, Fabaceae)

Hirschfeldia incana (L.) Lagr.-Foss.

NOMS: Ravenissa groga. Ravenissa incana. Citró. Occità: Sené . Castellà : Rabaniza amarilla. Jaramago blanco. Mostacilla. Portuguès: Ineixas. Italià: Senape canuta. Cavoso peloso. Francès: Faux Rapistre blanchâtre. Roquette bâtarde. Anglès: Greek Mustard. Hoary Mustard. Alemany: Grauer Bastardsenf. Graukohl. Neerlandès: Grijze Mosterd. Grec: Βρούβες.

Flors en raïms laxos

SINÒNIMS: Brassica adpressa Boiss.;   Brassica heterophylla (Lag.) Boiss.;   Erucastrum heterophyllum (Lag.) Nyman;   Erucastrum incanum var. dasycarpa (Lange) Willk. in Willk. & Lange;   Erucastrum incanum (L.) W.D.J. Koch;   Hirschfeldia adpressa Moench;   Hirschfeldia heterophylla (Lag.) Amo;  Sinapis adpressa Schloss. & Vuk.;   Sinapis heterophylla Lag.;   Sinapis incana L.;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Ruderal i arvense. Sense preferències edàfiques. Vores de camins, camps cultivats, solars abandonats. Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba molt ramificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

DESCRIPCIÓ:  Herba autòctona molt ramificada que forma una botja poc densa de fins 140 cm d’alçada.

Fulles de la roseta bassal lirades

Fulles inferiors en roseta bassal pinnatipartides lirades i amb el lòbul terminal major i ovat. Les de la tija (caulinars) són lanceolades i tenen un curt pecíol que va disminuint quan més amunt.

Quatre pètals lliures de color groc

Flors en raïms laxos i molt llargs. Calze amb quatre sèpals erectes. Corol·la amb quatre pètals lliures de color groc pàl·lid. Sis estams, quatre més llargs que els altres dos (tetradínam). Floreix tot l’any excepte durant l’hivern.

Síliqua petita i aplicada

Fruit és una síliqua dehiscent petita, erecta i pegada (aplicada) a la tija, que acaba en un bec allargat

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula dehiscent, és a dir, que quan està madur s'obri espontàniament en dues valves per expandir les llavors. Deriva d'un ovari amb un sol lòcul format per la reunió de dos carpels. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septum o septe.

USOS I PROPIETATS: Les fulles tendres poden menjar-se en amanida i el suc de la planta fresca té propietats aperitives. També pareix que té propietats afrodisíaques.

Fulles caulinars lanceolades amb pecíol curt

SABIES QUE... el nom genèric Hirschfeldia és en honor del jardiner i filòsof alemany Christian Cajus Laurenz Hirschfeld (1742-1792), que va escriure en 1755 “Theory of Garden Art (Penn Studies in Landscape Architecture)”, un llibre sobre horticultura i jardineria.

L’epítet específic incana, deriva del llatí “cani” que significa gris, en referència al color grisenc dels pels que cobreixen la planta.

Família Cruciferae (Brassicaceae)