NOMS: Alfalç. Anfaus. Herba alfals.
Mèliga. Userda. Melga. Melgó. Occità: Lausèrda, Lusèrna, Luzerno . Castellà: Alfalfa. Basc: Alpapa. Argi belarra. Betarakia. Gallego: Alforfa. Portuguès: Feno de borgonha. Luzerna. Melga dos prados. Trevo
caracol. Italià: Erba-medica erba-Spagna. Francès: Luzerne
cultivée. Anglès: Lucerne. Alfalfa. Alemany: Echte Luzerne. Saat
Luzerne. Alfalfa. Neerlandès: Luzerne. Grec: Μηδική ήμερος.
Μελιγκάρι.
 |
| Inflorescències en raïms densos |
SINÒNIMS: Medicago
mirandana Sennen & Elías;
DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica
fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de
l'hemisferi nord.
HÀBITAT: És una
espècie introduïda que és cultivada com a farratgera però també creix
subespontània en erms, guarets, marges i vores de camins. Cultivada i
naturalitzada a tot el globus.
 |
| Herba de tiges erectes molt ramificades |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:
en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles
plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes
herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època
desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Herba perenne de tiges ascendents o erectes
molt ramificades de fins 80 cm d’alçada.
 |
| Fulles trifoliades de folíols apiculats |
Fulles trifoliades
amb folíols linear-oblongs, serrulats i apiculats, amb pèls pel revés.
Estípules lanceolades dentades a la base.
 |
| Corol·la papilionada de color violeta |
Flors en densos raïms de nombroses flors (10-30) amb peduncle més
llarg que el pecíol de la fulla contigua. Calze amb pèls i cinc dents linears
més llargs que el tub. Corol·la violeta o purpúria amb les ales més llargues
que la quilla i estendard oblong.
 |
| Fruit en llegum cargolada |
Fruit en llegum
cargolada amb 2-3 espires amb venació reticulada i pèls
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Medicago
són herbes amb fulles trifoliades amb la característica de tindre el fruit en
llegums enrotllats en forma helicoïdal.
USOS I PROPIETATS:
Possiblement és una de les primeres plantes que els homes van posar en cultiu.
Al llarg de milers d’anys s’ha emprat com a planta farratgera i encara avui
continua cultivant-se en les zones temperades de l’hemisferi nord.
La deshidratació d'alfals pot ser feta de forma natural assecant-la
al sol, o artificial, en instal·lacions dotades d'un túnel d'assecatge
alimentat per energia elèctrica o de combustibles fòssils. Després de la
deshidratació es pot comercialitzar en bales. La deshidratació d'alfals i de
determinats altres farratges rep ajudes de la Unió Europea amb l'objectiu de
limitar la dependència de la soja de fora de la Comunitat Europea.
També és apte per al consum humà, pels minerals, aminoàcids
i vitamines que conté, que resisteixen l’ebullició. El suc de la planta fresca
és un excel·lent antiescorbútic i està recomanada per a combatre el raquitisme.
Segons Laguna, els àrabs l’anomenaven alfasasat,
d’on deriva el nom “alfalfa” emprat en molts llocs.
SABIES QUE... el
genèric, Medicago, deriva del grec “Medike”
que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou
introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix
llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació.
L’epítet específic sativa
deriva del llatí “sativus, -a, -um”
que defineix al producte de la sembra o cultiu. Aquesta és l’espècie més
aprofitada del gènere, i la més cultivada.
Segons Laguna (en el Dioscórides
renovado), els àrabs l’anomenaven alfasasat,
d’on deriva el nom d’alfalfa emprat en molts llocs.
Diu Plini el vell que fou introduïda en Grècia durant la
Primera Guerra Mèdica, al voltant del 490 a.C., amb el farratge de la
cavalleria persa.
Les arrels d’aquesta espècie tenen uns nòduls que contenen
el bacteri Sinorhizobium meliloti, capaç de
fixar nitrogen al sòl i millorar l’eficiència agrícola.
Família Leguminosae (Papilionaceae, Fabaceae)
