Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.

NOMS: Panigroc.  Camamil·la loca. Castellà : Manzanilla de los campos. Magarza. Botoncillo. Manzanillon. Gallego: Pampillos. Italià: Camomilla tomentosa. Francès: Anacycle tomenteux. Anacycle en massue. Anglès: White Anacyclus. Alemany: Keulige Flügelfruchtkamille. Keulen-Bertram.

Flors en capítols amb les exteriors ligulades

SINÒNIMS: Anacyclus capillifolius Maire; Anacyclus tomentosus DC. in Lam. & DC.; Anthemis clavata Desf.; Anthemis pubescens Willd.;Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini.  Vores de camins, herbassars nitròfils secs, rotondes, llocs ruderals, fins els 1100 metres d’altitud

Herba de tiges erectes i piloses

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba de fins 40 cm d’alçada, amb tiges ramificades, erectes i amb pèls

Fulles molt retallades

Fulles retallades en lòbuls quasi linears amb l’àpex mucronat

Capítols, de receptecle pla, amb la típica forma de les margarides

Flors en capítols tipus margarida, amb flors grogues tubulars (flòsculs) hermafrodites, al botó central, i flors exteriors femenines amb lígula blanca.  El receptacle pla la diferència de la camamilla (Matricaria recutita) i de la camamilla borda (Anthemis arvensis) que comparteixen hàbitat. Floreix de maig a juny.

Fruits en aqueni alat

Fruit en aquenis obovats. Els exteriors amb petites ales

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les lígules del panigroc amaneixen plegades, tocant el peduncle, i avançant el dia van obrint-se fins quedar esteses. Aquest fenomen, que es dona en algunes plantes, és una resposta a la llum, i rep el nom de fotonàstia.

Bràctees del involucre amb el marge escariós

USOS I PROPIETATS: Pot emprar-se com ornamental.

No es recomanable usar-la per rentar els ulls doncs provoca coentor i irritació.

SABIES QUE... El nom genèric, Anacyclus, deriva del grec i significa circumvolució, en referència a la forma arrodonida de les llavors.

L’epítet específic, clavatus, deriva del llatí “clavatus” que significa ple de claus. Segurament perquè els folíols de les fulles linears acuminades, acaben en punta, com un clau.

Família Compositae (Asteraceae)

Pyrus communis L. subsp. communis

NOMS: Perera. Perer.  Castellà: Peral. Basc: Madariondoa. Udareondoa. Gallego: Pereira. Pero.  Portuguès: Pereira. Pereiro. Italià: Pero comune. Perastro. Francès: Poirier. Poirier commun. Anglès: Common Pear. Pear Tree. Alemany: Garten-Birne. Gemeine Birnbaum. Neerlandès: Peer. Grec: Αχλαδιά. Απιδέα. Απιδιά. 

Flors de perera amb llarg peduncle

SINÒNIMS:  Sorbus pyrus Crantz ;  Pyrus sativa (DC.) Duhamel ex Holandre; Pyrus domestica (Borkh.) Borkh.; Pyrus balansae Decne.;  Crataegus excelsa Salisb.; Pyrus achras Delarbre;

 Observacions: Pyrus communis subsp. communis és la perera cultivada, que fa els fruits dolços i comestibles, de la qual hi ha nombroses varietats. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

HÀBITAT:  Prunetalia .Cultivat i de vegades subespontani.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons les formes vitals de Raunkjaer, planta amb les gemmes de recanvi a més de 2 m d'alçada del terra.

DESCRIPCIÓ:  Petit arbre caducifoli i espinós de 2 a 15 metres d’alçada, i escorça grisa amb esquerdes longitudinals; 

Fulles ovades, acuminades, amb el marge serrat

Fulles ovades, enteres o finament serrades, acuminades i sense pèls quan són adultes, amb llarg pecíol amb dos petites estípules a la base.

Cinc pètals blancs i nombrosos estams

Flors en corimbes umbel·liformes. Flors hermafrodites amb llarg peduncle. Calze amb cinc sèpals triangulars amb pèls. Corol·la amb cinc pètals blancs, lliures, amb ungla. Nombrosos estams d’anteres purpúries. Ovari ínfer amb 3-5 estils. Floreix d’abril a maig.

El fruit és un pom que coneguem com pera

Fruit és un pom piriforme (la pera) de color verdós, groguenc o rogenc, que manté el calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:  La família Rosaceae inclou la major part de les espècies de fruites de consum massiu: poma, pera, codony, bresquilla, pruna, cirera, maduixa, ametla, albercoc, mores (esbarzer), gerd, etc. També inclou moltes espècies ornamentals, principalment, les roses, flors per excel·lència, amb importància per a la jardineria i la indústria de perfumeria

USOS I PROPIETATS: Les peres es poden consumir fresques o en melmelades i compotes, doncs són una fruita de sabor delicat i agradable a més ser riques en sucres i vitamines A, C i E.

La fusta és apreciada per escultura i ebenisteria.

Les flors són de gran bellesa

SABIES QUE... El genèric Pyrus ve del llatí “pirus, -i” que denominava la perera cultivada.

L’epítet específic communis és una paraula llatina que significa comú, freqüent, ordinari.

Excavacions arqueològiques han trobat evidències de Pyrus domesticat que daten de 3000 anys abans de la nostra era. Grecs i romans ja cultivaven pereres i van ser aquests últims els que van introduir el cultiu de la perera a la conca de l’Ebre.

En Al Andalus les pomes roges i les peres eren molt apreciades i alguns poetes els van dedicar versos com aquests d'Ibn Ammar:
"Accepteu-les com a galtes que es llevaren el vel en anar cap a vosaltres o com a pits que palpitaren tímidament en les nostres mans”

Diu una cançó popular:

Al·loteta, robadora, / a qui vos compararé? / A la flor de la perera / o a les roses del roser? /
A la flor de la perera / jo us comparo per blancor / i a les roses del roser / jo us comparo per l'olor.     (Pres d’Amics Arbres · Arbres Amics)

Família Rosaceae

Medicago sativa L.

 NOMS: Alfalç. Anfaus. Herba alfals. Mèliga. Userda. Melga. Melgó. Occità: Lausèrda, Lusèrna, Luzerno . Castellà: Alfalfa. Basc: Alpapa. Argi belarra. Betarakia. Gallego: Alforfa. Portuguès: Feno de borgonha. Luzerna. Melga dos prados. Trevo caracol. Italià: Erba-medica erba-Spagna. Francès: Luzerne cultivée. Anglès: Lucerne. Alfalfa. Alemany: Echte Luzerne. Saat Luzerne. Alfalfa. Neerlandès: Luzerne. Grec: Μηδική ήμερος. Μελιγκάρι.

Inflorescències en raïms densos

SINÒNIMS: Medicago mirandana Sennen & Elías;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: És una espècie introduïda que és cultivada com a farratgera però també creix subespontània en erms, guarets, marges i vores de camins. Cultivada i naturalitzada a tot el globus.  

Herba de tiges erectes molt ramificades

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne de tiges ascendents o erectes molt ramificades de fins 80 cm d’alçada.

Fulles trifoliades de folíols apiculats

Fulles trifoliades amb folíols linear-oblongs, serrulats i apiculats, amb pèls pel revés. Estípules lanceolades dentades a la base.

Corol·la papilionada de color violeta

Flors en densos raïms de nombroses flors (10-30) amb peduncle més llarg que el pecíol de la fulla contigua. Calze amb pèls i cinc dents linears més llargs que el tub. Corol·la violeta o purpúria amb les ales més llargues que la quilla i estendard oblong. 

Fruit en llegum cargolada

Fruit en llegum cargolada amb 2-3 espires amb venació reticulada i pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Medicago són herbes amb fulles trifoliades amb la característica de tindre el fruit en llegums enrotllats en forma helicoïdal.

USOS I PROPIETATS: Possiblement és una de les primeres plantes que els homes van posar en cultiu. Al llarg de milers d’anys s’ha emprat com a planta farratgera i encara avui continua cultivant-se en les zones temperades de l’hemisferi nord.

La deshidratació d'alfals pot ser feta de forma natural assecant-la al sol, o artificial, en instal·lacions dotades d'un túnel d'assecatge alimentat per energia elèctrica o de combustibles fòssils. Després de la deshidratació es pot comercialitzar en bales. La deshidratació d'alfals i de determinats altres farratges rep ajudes de la Unió Europea amb l'objectiu de limitar la dependència de la soja de fora de la Comunitat Europea.

També és apte per al consum humà, pels minerals, aminoàcids i vitamines que conté, que resisteixen l’ebullició. El suc de la planta fresca és un excel·lent antiescorbútic i està recomanada per a combatre el raquitisme. Segons Laguna, els àrabs l’anomenaven alfasasat, d’on deriva el nom “alfalfa” emprat en molts llocs.

SABIES QUE... el genèric, Medicago, deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació.

L’epítet específic sativa deriva del llatí “sativus, -a, -um” que defineix al producte de la sembra o cultiu. Aquesta és l’espècie més aprofitada del gènere, i la més cultivada.

Segons Laguna (en el Dioscórides renovado), els àrabs l’anomenaven alfasasat, d’on deriva el nom d’alfalfa emprat en molts llocs.

Diu Plini el vell que fou introduïda en Grècia durant la Primera Guerra Mèdica, al voltant del 490 a.C., amb el farratge de la cavalleria persa.

Les arrels d’aquesta espècie tenen uns nòduls que contenen el bacteri Sinorhizobium meliloti, capaç de fixar nitrogen al sòl i millorar l’eficiència agrícola.

Família Leguminosae (Papilionaceae, Fabaceae)