Menuda Natura

dissabte, 18 d’agost del 2012

Cirsium arvense (L.) Scop.

NOMS: Calcida. Calcides. Lletugueta de séquia. Occità: Caucida, Caussido. Castellà : Cardo blanco. Cardo cundidor. Cardo oloroso. Ramoncillo negro. Gallego: Cardo cundidor. Cardo hemorroïdal. Basc: Carduba. Kardu-latza. Portuguès: Cardinho. Cardinho das almorranas. Italià: Stoppione. Scardaccione. Francès: Cirse des champs. Anglès: Creeping Thistle. Canadian Thistle. Alemany: Ackerdistel. Neerlandès: Akkerdiste. Grec: Βαμβακιά. Μπαμπακιά. Νεράγκαθο.

Flors en corimbes d'un a cinc capítols

SINÒNIMS: Cirsium albicans Willk.; Cirsium argenteum Vest; Cirsium horridum (Wimm. & Grab.) Stankov in Stankov & Taliev; Cirsium incanum (S.G. Gmel.) Fisch.; Cirsium macrostylus (Moretti) Rchb.; Cirsium setosum (Willd.) M. Bieb.; Cnicus arvensis (L.) G. Gaertn., B. Mey. & Scherb.; Cnicus macrostylus Moretti; Serratula arvensis L.; Serratula incana S.G. Gmel.; Serratula setosa Willd.;

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

Forma poblacions amb nombrosos exemplars

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps i llocs nitrificats, fins els 1600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: Planta que conserva les gemmes perdurants sota terra durant el període desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges erectes no alades, de fins un metre d’alçada, plenes d’espines, amb la particularitat de que forma poblacions compactes, degut a que les arrels emeten diverses tiges aèries.

Fulles pinnatipartipartides amb espines

Fulles lanceolades, dentades, poc dividides i amb espines punxants. Les bassals amb pèls pel revés i les superiors abracen un poc la tija.

Capítols de flors color rosa porpra

Flors en corimbes de 1-5 capítols a l’àpex de les tiges. Flors amb cinc lòbuls i corol·la en forma de tub de color rosa porpra. Floreix a l’estiu i tardor

Fruit en aqueni amb plomall

Fruit és un aqueni amb vil·là lleuger per facilitar la dispersió pel vent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A diferència d'altres cards, en la calcida, les flors masculines i femenines apareixen en plantes separades. Seria doncs una planta dioica però flors masculines i femenines poden aparèixer junts, encara que, quan açò passa, només un dels sexes és fèrtil.

USOS I PROPIETATS: És antifúngica i vasotònica. S’empra per tractar les hemorroides sagnants, mal de queixal.

Poden menjar-se la tija i les fulles quan són tendres però cal llevar les espines.

És considerada una mala herba

SABIES QUE... El nom genèric Cirsium és l’antic nom llatí que rebien aquests cards.

L’epítet específic arvense, procedeix del llatí “arva”, que significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en camps cultivats.

Les caderneres (Carduelis carduelis) i els passerells (Carduelis cannabina ) s’alimenten de les llavors d’aquesta espècie.

És considerada una mala herba i és controlada perquè les llavors contaminen altres productes importats en països com Canadà, Nova Zelanda o EE.UU.

Aquesta és una espècie molt polimorfa. Canvia la divisió de les fulles i el indument, especialment, raó per la qual hi ha nombrosos sinònims.

Família Compositae (Asteraceae)

dilluns, 13 d’agost del 2012

Citrus sinensis (L.) Osbeck

NOMS: Taronger dolç. Castellà : Naranjo. Naranjo de la China. Naranjo dulce. Italià: Arancio. Francès: Oranger. Anglès: Sweet Orange. Alemany: Süßorangenbaum. Apfelsinenbaum. Neerlandès: Sinaasappelboom. Grec: Πορτοκαλιά.

La flor del taronger (tarongina) és molt olorosa

SINÒNIMS: Citrus x sinensis

DISTRIBUCIÓ: Xina Japó

HÀBITAT: Cultivada a horts i jardins.

Arbre petit de fulla perenne

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre de fulla perenne amb espines que pot arribar als 13 metres d’alçada però normalment de 3 a 5 metres.

La fulla té el pecíol alat

Fulles alternes, ovals o el·líptiques, pecíol amb ales, marge enter

Flor amb 4-5 pètals blancs

Flors aïllades o en raïms a les axil·les de les fulles. Flors amb 4-5 pètals blancs i glandulosos. Nombrosos estams. Ovari súper amb estil i estigma capitat.

Fruit en esperidi (aquest de la varietat navelina)

Fruit en esperidi que té un epicarp de color groc ataronjat replet de glàndules on es concentren les essències. El mesocarpi és molt prim i eixut, de color blanc i l'endocarpi és molt gros i conté molt de suc dolç amb un toc àcid.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La ciència genètica ha demostrat recientment que tant el taronger, com la llimera, la llima o el taronger amarg o bord (Citrus aurantium), són híbrids interespecífics naturals produïts a partir del pomelo (Citrus maxima), la mandarina (Citrus reticulata) i el ponciler (Citrus medica), per la qual cosa la nomenclatura correcta ha de ser Citrus x sinensis.

USOS I PROPIETATS: Les taronges són una de les millors fonts i més barates de vitamina C que existeixen per als humans, doncs aquesta vitamina no la produeix el nostre cos.

El cultiu de la taronja és una part molt important de l’economia de molt països. Al País Valencià ha sigut la major font de riquesa des de que es va iniciar el seu cultiu als regadius.

La tarongina és mel·lífera

SABIES QUE... Citrus és el nom que els grecs donaven al llimó. L’epítet específic sinensis, deriva del llatí “sinensis” que significa originari de Xina.

En la Índia, en sànscrit s’anomena nâranga, els àrabs li deien naranj, i al passar a França, en provençal, naurange. Anglesos i francesos ho convertiren en orange. Però no tots adoptaren una paraula semblant. En neerlandès s’anomena sinaasappel, (poma xinesa) a la taronja, i oranje al color.

Existeix una gran quantitat de varietats diferents, de la qual destaca el grup de les “navel”, amb fruits grans, de maduresa precoç i sense llavors, fàcilment identificables pel “melic” (navel en anglès) situat al punt oposat al peduncle. Altra varietat és la València, una de les taronges dolces per a l'extracció de suc. Es tracta d'un fruit tardà, una varietat popular perquè apareixen quan les taronges Nàvel estan fora de temporada.

Algunes hipòtesis afirmen que les pomes d'or que Heràcles robà com a part de les seves dotze proves del jardí de les Hespèrides eren taronges.

En l’obra “El banquet”, Plató adjudica a Aristòfanes el relat d’un mite segons el qual va haver un temps que la raça humana era perfecta. La Terra es trobava habitada per persones esfèriques com taronges, amb dues cares oposades sobre un mateix cap, quatre braços i quatre cames que utilitzaven per a desplaçar-se rodant. Conta també que llavors existien tres sexes: un compost d'home + home, altre de dona + dona i un tercer d'home + dona (androgin). La seva vanitat els va dur a enfrontar-se als déus creient-se semblants a ells, i Zeus els va castigar partint-los per la meitat amb el seu llamp, i va manar a Hermes que a cadascú li lligués la carn sobrant entorn del melic. Després d’aquest càstig, els éssers caminaven trists buscant sempre a la seva altra meitat, i si alguna vegada arribaven a trobar-se amb ella, s'enllaçaven amb els seus braços fins a deixar-se morir d'inanició. Zeus, compadit, va ordenar a Hermes que els girés la cara cap al mateix costat on tenien el sexe: d'aquesta manera, cada vegada que un d'aquests éssers trobés a la seva altra meitat, d'aquesta unió pogués obtenir plaer i descendència, si la unió era andrògina. Des d’aleshores els éssers humans ens veiem condemnats a buscar entre els nostres semblants a la nostra mitja taronja amb la qual unir-nos en abraçades que ens facin més complets. (wikipedia)

Família Rutaceae

dimecres, 8 d’agost del 2012

Cardamine hirsuta L.

NOMS: Cardàmine. Creixenet hirsut. Occità: Creissoun sóuvage. Castellà: Berro de los prados. Mastuerzo menor. Panillas. Portuguès: Agriao menor. Cardamina pilosa. Francès: Cardamine hirsute, Cardamine hérissée. Italià: Billeri primaticcio. Anglès: Small Bittercress. Hairy Bitter-cress. Alemany: Behaartes Schaumkraut. Garten-Schaumkraut. Vielstengeliges Schaumkraut. Neerlandès: Kleine Veldkers.

Les flors són sobrepassades pels fruits inferiors

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars nitròfils sobre sòls humits. Fins els 1400 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: En la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges de fins 40 cm d’alçada i pèls curts.

Roseta bassal amb fulles pinnatisectes

Fulles bassals en roseta verdes a l’antesi, amb pecíol, molt dividides, pinnatisectes i amb pèls, amb el lòbul terminal més gran i arrodonit. Les fulles de la tija (caulinars) són escasses i més petites, amb un pecíol curt.

Flors amb quatre pètals lliures

Flors en raïms sobrepassades pels fruits inferiors, Quatre sèpals amb pèls. Quatre pètals blancs i lliures. Quatre estams (de vegades 5 o 6). Ovari súper. Floreix de febrer a maig.

Fruit en síliqua dehiscent

Fruit en síliqua dehiscent erecta que sobrepassa la flor, disposada en paral·lel a l’eix principal de la inflorescència (raquis). Les valves s’obrin enrotllades quan maduren.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Antesi deriva del grec “anthos”, que significa flor, i defineix el període durant el qual la flor està totalment oberta i és funcional. També es pot referir a l'arribada d'aquest període, o sigui, a la florida o floració.

Fulles caulinars més petites i de pecíol més curt

USOS I PROPIETATS: Pot menjar-se com una herba amarga.

Al llocs freds pot utilitzar-se com a planta de cobertura del sòl nu, però si maduren les llavors pot escampar-se més enllà del que desitgem.

SABIES QUE... el genèric Cardamine deriva del grec “kardamíne”, nom amb el qual es denominava en el Dioscórides “altra classe de sisýmbrion que creix als llocs aquosos amb el gust del creixent (Rorippa Nasturtium-aquaticum L.) “

L’epítet específic, hirsuta, ve del llatí “hirsutus, -a, -um” que significa eriçat, cobert de pèl rígid i aspre al tacte, en referència als pèls, més o menys llargs, del indument.

Aquesta planta és un refugi per al pugó (poll), el que junt a la facilitat de germinació de les llavors fa que siga considerada una mala herba.

Família Cruciferae (Brassicaceae)