Menuda Natura

diumenge, 2 de setembre del 2012

Teucrium homotrichum (Font Quer) Rivas Mart.

NOMS: Poliol valencià. Camedri dorat. Timó mascle. Herba cuquera. Cabeçuda groga. Castellà: Zamarrilla amarilla. Poleo dorado.

Inflorescència

SINÒNIMS: Teucrium aureum subsp. latifolium (Willk.) S. Puech ex Valdés Berm. & Sánchez Crespo; Teucrium aureum var. latifolium Willk.; Teucrium carthaginense var. homotrichum Font Quer; Teucrium luteum subsp. latifolium (Willk.) Greuter & Burdet; Teucrium polium subsp. homotrichum (Font Quer) O. Bolòs & Vigo; Teucrium polium var. latifolium (Willk.) O. Bolòs & Vigo; Teucrium ronnigeri Sennen;

DISTRIBUCIÓ: És un endemisme del SE de la Península Ibèrica que té l’òptim a les muntanyes meridionals de València i nord d’Alacant.

Tiges lignificades (sufruticosa)

HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis. Ononido-Rosmarinetea. Habita en llocs bàsics secs i pedregosos poc profunds, timonedes i matollars degradats. Fins els 600 (1500) metres d’altitud

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

Geometria perfecta en la inflorescència abans de l'antesi

DESCRIPCIÓ: Petita planta, de fins un pam d’alçada, amb les tiges erectes lignificades (sufruticosa) molt ramificada; tiges hivernals verd grisenc i les floríferes fines i groguenques.

Fulles oposades i dentades

Fulles oposades amb acusat dimorfisme estacional. Les hivernals més petites, oblong-lanceolades, revolutes, i les de les tiges floríferes més ovades i amb dents arrodonides (crenades).

Flor característica del gènere Teucrium amb un sol llavi

Flors en inflorescències terminals ovoides amb bractèoles peciolades. Calze tubular amb pèls grocs i cinc dents triangulars. Corol·la amb un tub acabat en un sol llavi, groc o color crema, amb dos lòbuls al darrere dels laterals. Estams inserits cap a meitat del tub. Floreix de l’abril al juliol.

Fruit en núcula dins del calze persistent

Fruit en núcula sense pèls (glabra)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Teucrium tenen una corol·la característica formada per un sol llavi, l’inferior, amb cinc lòbuls, dels quals el del mig és còncau i major que els altres.

Floreix de l'abril al juliol

USOS I PROPIETATS: La part aèria florida és tònica, digestiva, antiinflamatòria i estimulant en general. Desperta les ganes de menjar.

Molt apreciada com a planta mel·lífera.

SABIES QUE... El nom genèric Teucrium deriva del grec “Teûkros, -ou,” que era Teucro, el fill de Telamó i germanastre d’Àjax. Amb el nom de Teúkrion (que va passar al llatí teucrion, -um) es denominaven diverses plantes incloses actualment al gènere Teucrium.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

dimarts, 28 d’agost del 2012

Arum italicum Mill.

NOMS: Colocàsia borda. Cresola. Punta de rella. Candela. Cugot. Gresolera. Orella d´ase. Peu de bou. Pota de vedell. Rapa. Sarriassa. Xèrria. Occità: Glaujòl, Pan de sèrp, Rasin de serp, Sangueiroun. Castellà: Aro. Babiacán. Candiles. Hierba de Aarón. Hierba del juicio del año. Jaro. Jumillo. Llave del año. Pie de becerro. Rejalgar. Yaro. Gallego: Agaro. Aro. Cala. Xaro. Herba d’as anadas. Basc: Arrebedarr. Illarondoko. Iñaztorr. Suberíma. Portuguès: Xairo. Jarreiro. Agaro. Erva da novidade. Italià: Erba biscia. Gigaro chiaro. Francès: Arum d'Italie. Gouet d'Italie. Anglès: Italian Lords-and-ladies. Large Cuckoo-pint. Italian Arum. Alemany: Italienische Aron. Italienischer Aronstab. Neerlandès: Italiaanse Aronskelk. Grec: Φειδόχορτο. Άρο το ιταλικό.

Flor amb espata blanca i espàdix groc

SINÒNIMS: Arum canariense [Webb & Berthel.]; Arum lucanum Bonafè; Arum majoricense L. Chodat; Arum valentinum Pau;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Populetalia albae. Llocs frescs, boscs de ribera, sèquies i fondals humits, sobre sòls nitrificats i pròxim a nuclis rurals. Aquest dels Alcavins del riu Cànyoles al pas per Vallada.

Planta de fins 50 cm d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: Plantes vivaces que creixen durant l'època favorable donant lloc a uns òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba bulbosa de fins 50 cm d’alçada. Comparteix hàbitat amb l’apagallums (Arisarum vulgare Targ. Tozz.) i té les fulles semblants però més grans.

Fulles sagitades amb els lòbuls bassals divergents

Fulles sagitades amb els lòbuls bassals divergents i llarg pecíol. Limbe gran (15-35 cm) amb venes blanques.

Flors femenines, a baix, i masculines a dalt

Flors inflorescència arran de terra, en una gran espata de color blanc crema i un espàdix groc. Flors diminutes unisexuades en l’espàdix, les flors masculines a la part superior i les femenines a l’inferior, embolcallat per l’espata del doble de llargària (15-40 cm) que l’espàdix. Flors masculines amb 3-4 estams. Flors femenines amb un ovari. Floreix a l’abril i maig.

Fruit en baia de color vermell quan madura

Fruit en baies, de color vermell a la maturitat, agrupades a l’espiga fructífera.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un espàdix és una inflorescència de tipus d'espiga, amb petites flors apinyades sobre un eix carnós. Aquest tipus d'inflorescència es presenta en certes monocotiledònies, sobretot en membres de la família Araceae, raó per la qual anteriorment eren anomenades espadiciflores.

Una espata és una gran bràctea que protegeix la inflorescència de certes plantes com les del gènere Arum, on l'espata sembla un pètal que atrau els insectes cap a la inflorescència.

USOS I PROPIETATS: El tubercle de la colocàsia borda s'utilitzava com a expectorant i, en general, per combatre els constipats, així com a purgant. Tot i els seus fins terapèutics es desaconsella l'ús domèstic degut a certs components tòxics.

En canvi, l'ús extern no té perill, de manera que s'empra el tubercle cuit i triturat en una pasta contra les durícies dels peus.

Les fulles són vesicants i s'usen, també externament, contra els dolors reumàtics, cremades, ferides i com antiberrugós.

Si es mengen els fruits sembla que crema la boca i l’estómac.

SABIES QUE... el genèric Arum ve del grec “áron, -ou” que denominava entre els antics a varies plantes com la colocàsia.

L’epítet específic italicum és un vocable llatí que significa italià.

És una planta de pol·linització especialitzada. Els insectes, atrets de bon matí per la calor que es desprèn de la inflorescència, rellisquen en posar-se sobre l'espata i cauen cap al fons, on queden atrapats. El pol·len que transporten provinent d'altres flors, pol·linitza les flors femenines de la part inferior, les úniques madures de tot l'espàdix, doncs les flors masculines maduren més tard, coincidint amb el marciment d'uns pèls que, situats al seu damunt, impedien la sortida dels insectes. Quan aquests, finalment, abandonen la seva presa temporal, ho fan carregats de pol·len i predestinats a caure en la mateixa trampa que una altra sarriassa, de floració un poc més tardana, ja els té preparada. D'aquesta manera queda assegurada la fecundació creuada.

Família Araceae

dijous, 23 d’agost del 2012

Iris germanica L.

NOMS: Lliri blau. Xili blau. Gínjol blau. Grejol. Occità: Cotèla. Coutelas. Glauja. Castellà: Lirio. Lirio azul. Lirio cárdeno. Cuchillos. Gallego : Flor de lis. Galos. Basc: Ezpata belarra. Lirio arrunt. Ostargi-belar arrunt. Uztragibelarra. Portugués : Lirio cárdeno. Lirio de cor de ceo. Lirio roxo dos montes. Lírio-germánico. Italià: Giaggiolo paonazzo. Francès: Iris bleu d'allemagne. Iris d'allemagne. Anglès: Bearded iris. German Iris. Alemay: Deutsche Schwertlilie. Neerlandès: Blauwe Lis. Grec: Ίρις η γερμανική. Αγριόκρινος.

Hi ha flors de diversos colors però aquest és el més comú

SINÒNIMS: Iris illyrica Bubani; Iris moroderi Pau; Iris philonotis Sennen; Iris florentina L. (varietat de color blanc)

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània oriental

Pot arribar als 90 cm d'alçada

HÀBITAT: Cultivada als jardins però subespontània a vores de camins i camps, en llocs rocosos i prats secs. Des dels 10 als 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ: Planta de fins 90 cm d’alçada amb tiges fortes. Desenvolupa, en horitzontal, un rizoma gruixut.

Fulles embeinadores en forma d'espasa

Fulles bassals, planes, enteres i embeinadores, en forma d’espasa, de color verd glauc.

Estil trilobat amb aparença de tèpal

Flors de fins 10 cm, hermafrodites, i trímeres. Surten a l’axil·la d’una espata escariosa formant petites espigues. Dos verticils de tres tèpals; els externs obovats i arquejats cap avall, mentre que els interns són el·líptics i erectes; els sis tèpals s’uneixen en un hipant. Tres estams oposats als tèpals externs. Ovari ínfer amb tres lòculs i un estil trilobat amb les branques dilatades en aparença de tèpal, acabats en estigmes transversals.

El color més comú és el blau violaci, però hi ha moltes varietats de colors. Floreix a la primavera

Fruit en càpsula dehiscent

Fruit en càpsula dehiscent per tres valves amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La posició de l’ovari respecte a la resta de peces de la flor és un caràcter important. Es diu que l’ovari és súper quan es situa per damunt de la resta de les peces, i ovari ínfer quan està soldat al receptacle en forma de copa i el calze i la corol·la semblen sortir de damunt de l’ovari. En el cas d’un receptacle molt còncau, i sovint soldat a l’ovari ínfer, que queda per sota de les altres peces florals, estem parlant d’un hipant.

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com a planta ornamental i pel perfum que s'extreu del seu rizoma que. un cop sec, també s'utilitza com a purgant, tònic estomacal i diürètic. En fresc provoca vòmits i irritacions gàstriques.

El rizoma en pols es pot utilitzar com a xampú sec que s'elimina amb un raspallat enèrgic.

En aplicació externa les arrels. untades amb mel. provoquen el part i, cuites i aplicades amb emplastres, reblaneixen les durícies.

És molt usat en homeopatia per tractar els mals de cap.

En la actualitat s'ha anat prescindint del seu ús en medicina popular fins a quedar- se reduït a la perfumeria, on és molt apreciada, doncs l’absolut de Iris es un dels productes mes cars de la paleta del perfumista.

Subespontània als marges i a l'ombra de les oliveres

SABIES QUE... El nom genèric Iris ve del grec Ἶρις, que significa ‘arc iris’, és en honor a la deessa grega Iris, que personifica l’arc de San Martí, encarregada de fer arribar als humans els missatges dels déus.

L’arrel s’emprava com a poció per trobar i conservar l’amor.

Hom diu que l’olor del lliri blau té influència molt positiva en el comportament humà

La flor del Iris es l’origen de la flor de lis l’emblema de la monarquia francesa.

Al Japó antigament s’utilitzava per protegir contra els mals esperits.

Família Iridaceae