Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 5 de setembre del 2012

Lactuca serriola L.


NOMS: Enciam bord. Rascanuvis. Occità: Lachugo fèro. Castellà: Cardo lechero. Achicorias. Lechuga espinosa. Escarola. Basc: Asta-urraza. Portuguès: Alface brava menor. Saralho. Alface silvestre. Italià: Scaróla. Erba Bussola. Francès: Laitue sauvage. Laitue scariole. Anglès: Prickly Lettuce. Compass Plant. Alemany: Kompaß Lattich. Stachel-Lattich. Neerlandès: Kompassla. Wilde Sla. Grec: Αγριομάρουλο.

Les bràctees involucrals estan sovint tacades de porpra
SINÒNIMS: Lactuca altaica Fisch. & C.A. Mey in Fisch.& al.;   Lactuca augustana All.;   Lactuca coriacea Sch. Bip.;   Lactuca dubia Jord.;   Lactuca scariola L.;   Lactuca sylvestris Lam.;   Lactuca tephrocarpa K. Koch;Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Zones temperades de tots els continents

HÀBITAT: Silybo-Urticion. Herbassars ruderals, marges de camins, carreteres, solars, terrenys remoguts i camps de cultiu abandonats. Fins els 1200 metres d’altitud.

Planta robusta amb espines en la tija
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual molt robusta, amb una tija amb espines que pot arribar al metre i mig d’alçada i conté làtex.

Marge lobulat amb espines al llarg del nervi central
Fulles alternes, rígides, amb el marge profundament lobulat i espines pel marge i al llarg del nervi central, pel revés de la fulla que abraça la tija per la base. Segons ascendeixen per la tija són cada vegada més petites. Les fulles s’adrecen orientades de nord a sud pel que de vegades es retorcen per aconseguir-ho, a més, es disposen en vertical per evitar el sol directe del migdia.

Capitols de flors amb lígula de color groc esvaït
Flors en inflorescències en panícula piramidal laxa, amb petits capítols de flors d’un groc esvaït, que només trobarem oberts a primeres hores del matí doncs al avançar el dia van tancant-se, amb bràctees involucrals disposades en varies files i sovint tacades de porpra. Flors totes amb lígules acabades en cinc dentetes. Floreix de juny a l’agost

Fruit en aqueni amb plomall blanc
Fruit en aqueni bru amb bec i vil·là de color blanc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:  Nàstia és un moviment de resposta passatger de determinades zones d'un vegetal davant d'un estímul extern i difús, basat en processos de creixement o en el canvi de turgència de grups de cèl·lules que varien el seu volum mitjançant el control de l'entrada i l'eixida de l'aigua.   La resposta a la llum, com per exemple passa amb aquesta espècie, amb l'obertura d'algunes flors al de matí o al capvespre es denomina fotonàstia.

USOS I PROPIETATS: És comestible en amanida però és força amargant. Les fulles joves es mengen crues o cuites.
S'ha fet servir en rituals per les seves propietats somníferes, i els antics grecs l’empraven contra les úlceres als ulls, com diürètica i, els pitagòrics, contra el desig sexual.

SABIES QUE... El genèric Lactuca deriva del llatí “lactis” que significa llet, en referència al làtex que produeix tota la planta.
L’epítet específic, serriola, fa al·lusió a les fulles serrades de la planta.
En la mitologia grega es diu que Afrodita va deixar Adonis en un llit de Lactuca, associant aquest aliment amb la mort. També se n'han trobat restes de llavors del segle VII a.C. dedicats a la deessa Hera a Samos.
És una planta brúixola, doncs les fulles s’orienten en direcció N-S, el que podem aprofitar per orientar-nos.

Família Compositae (Asteraceae)

diumenge, 2 de setembre del 2012

Teucrium homotrichum (Font Quer) Rivas Mart.


NOMS: Poliol valencià. Camedri dorat. Timó mascle. Herba cuquera. Cabeçuda groga. Castellà: Zamarrilla amarilla. Poleo dorado.

Inflorescència
SINÒNIMS: Teucrium aureum subsp. latifolium (Willk.) S. Puech ex Valdés Berm. & Sánchez Crespo;   Teucrium aureum var. latifolium Willk.;   Teucrium carthaginense var. homotrichum Font Quer;  Teucrium luteum subsp. latifolium (Willk.) Greuter & Burdet;   Teucrium polium subsp. homotrichum (Font Quer) O. Bolòs & Vigo;   Teucrium polium var. latifolium (Willk.) O. Bolòs & Vigo;   Teucrium ronnigeri Sennen; Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  És un endemisme del SE de la Península Ibèrica que té l’òptim a les muntanyes meridionals de València i nord d’Alacant. 

Tiges lignificades (sufruticosa)
HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis. Ononido-Rosmarinetea. Habita en llocs bàsics secs i pedregosos poc profunds, timonedes i matollars degradats. Fins els 600 (1500) metres d’altitud

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix  els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

Geometria perfecta en la inflorescència abans de l'antesi
DESCRIPCIÓ:  Petita planta, de fins un pam d’alçada, amb les tiges erectes lignificades (sufruticosa) molt ramificada; tiges hivernals verd grisenc i les floríferes fines i groguenques.   

Fulles oposades i dentades
Fulles oposades amb acusat dimorfisme estacional. Les hivernals més petites, oblong-lanceolades, revolutes, i les de les tiges floríferes més ovades i amb dents arrodonides (crenades).

Flor característica del gènere Teucrium amb un sol llavi
Flors en inflorescències terminals ovoides amb bractèoles peciolades. Calze tubular amb pèls grocs i cinc dents triangulars. Corol·la amb un tub acabat en un sol llavi, groc o color crema, amb dos lòbuls al darrere dels laterals. Estams inserits cap a meitat del tub. Floreix de l’abril al juliol.

Fruit en núcula dins del calze persistent
Fruit en núcula sense pèls (glabra)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Teucrium tenen una corol·la característica formada per un sol llavi, l’inferior, amb cinc lòbuls, dels quals el del mig és còncau i major que els altres.

Floreix de l'abril al juliol
USOS I PROPIETATS: La part aèria florida és tònica, digestiva, antiinflamatòria i estimulant en general. Desperta les ganes de menjar.
Molt apreciada com a planta mel·lífera.

SABIES QUE... El nom genèric Teucrium  deriva del grec “Teûkros, -ou,” que era Teucro, el fill de Telamó i germanastre d’Àjax. Amb el nom de Teúkrion (que va passar al llatí teucrion, -um) es denominaven diverses plantes incloses actualment al gènere Teucrium.

Família Labiatae (Lamiaceae)


Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

dimarts, 28 d’agost del 2012

Arum italicum Mill.


NOMS: Colocàsia borda. Cresola. Punta de rella. Candela. Cugot. Gresolera. Orella d´ase. Peu de bou. Pota de vedell. Rapa. Sarriassa. Xèrria. Occità: Glaujòl, Pan de sèrp, Rasin de serp, Sangueiroun. Castellà: Aro. Babiacán. Candiles. Hierba de Aarón. Hierba del juicio del año. Jaro. Jumillo. Llave del año. Pie de becerro. Rejalgar. Yaro. Gallego: Agaro. Aro. Cala. Xaro. Herba d’as anadas. Basc: Arrebedarr. Illarondoko. Iñaztorr. Suberíma. Portuguès: Xairo. Jarreiro. Agaro. Erva da novidade. Italià: Erba biscia. Gigaro chiaro. Francès: Arum d'Italie. Gouet d'Italie. Anglès: Italian Lords-and-ladies. Large Cuckoo-pint. Italian Arum. Alemany: Italienische Aron. Italienischer Aronstab. Neerlandès: Italiaanse Aronskelk. Grec: Φειδόχορτο. Άρο το ιταλικό.

Flor amb espata blanca i espàdix groc
SINÒNIMS: Arum canariense [Webb & Berthel.]; Arum lucanum Bonafè; Arum majoricense L. Chodat;  Arum valentinum Pau;Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Populetalia albae. Llocs frescs, boscs de ribera, sèquies i fondals humits, sobre sòls nitrificats i pròxim a nuclis rurals. Aquest dels Alcavins del riu Cànyoles al pas per Vallada.

Planta de fins 50 cm d'alçada
FORMA VITAL: Geòfit: Plantes vivaces que creixen durant l'època favorable donant lloc a uns òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba bulbosa de fins 50 cm d’alçada. Comparteix hàbitat amb l’apagallums (Arisarum vulgare Targ. Tozz.) i té les fulles semblants però més grans.

Fulles sagitades amb els lòbuls bassals divergents
Fulles sagitades amb els lòbuls bassals divergents i llarg pecíol. Limbe gran (15-35 cm) amb venes blanques.

Flors femenines, a baix, i masculines a dalt
Flors inflorescència arran de terra, en una gran espata de color blanc crema i un espàdix groc. Flors diminutes unisexuades en l’espàdix, les flors masculines a la part superior i les femenines a l’inferior, embolcallat per l’espata del doble de llargària (15-40 cm) que l’espàdix. Flors masculines amb 3-4 estams. Flors femenines amb un ovari. Floreix a l’abril i maig.

Fruit en baia de color vermell quan madura
Fruit en baies, de color vermell a la maturitat, agrupades a l’espiga fructífera.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un espàdix és una inflorescència de tipus d'espiga, amb petites flors apinyades sobre un eix carnós. Aquest tipus d'inflorescència es presenta en certes monocotiledònies, sobretot en membres de la família Araceae, raó per la qual anteriorment eren anomenades espadiciflores.
Una espata és una gran bràctea que protegeix la inflorescència de certes plantes com les del gènere Arum, on l'espata sembla un pètal que atrau els insectes cap a la inflorescència.

USOS I PROPIETATS: El tubercle de la colocàsia borda s'utilitzava com a expectorant i, en general, per combatre els constipats, així com a purgant. Tot i els seus fins terapèutics es desaconsella l'ús domèstic degut a certs components tòxics.
En canvi, l'ús extern no té perill, de manera que s'empra el tubercle cuit i triturat en una pasta contra les durícies dels peus.
Les fulles són vesicants i s'usen, també externament, contra els dolors reumàtics, cremades, ferides i com antiberrugós.
Si es mengen els fruits sembla que crema la boca i l’estómac.


SABIES QUE... el genèric Arum ve del grec “áron, -ou” que denominava entre els antics a varies plantes com la colocàsia.
L’epítet específic italicum és un vocable llatí que significa italià.
És una planta de pol·linització especialitzada. Els insectes, atrets de bon matí per la calor que es desprèn de la inflorescència, rellisquen en posar-se sobre l'espata i cauen cap al fons, on queden atrapats. El pol·len que transporten provinent d'altres flors, pol·linitza les flors femenines de la part inferior, les úniques madures de tot l'espàdix, doncs les flors masculines maduren més tard, coincidint amb el marciment d'uns pèls que, situats al seu damunt, impedien la sortida dels insectes. Quan aquests, finalment, abandonen la seva presa temporal, ho fan carregats de pol·len i predestinats a caure en la mateixa trampa que una altra sarriassa, de floració un poc més tardana, ja els té preparada. D'aquesta manera queda assegurada la fecundació creuada.

Família Araceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...