Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 11 de setembre del 2012

Ornithogalum narbonense L.


NOMS: Calabruixa. Pipiu blanc. Lliri de Sant Pere. Ornitògal de Narbona. Coll de colom blanc. Occità: Crous-de-malto. Castellà: Ajos de lobo. Calabrujas. Leche de cisne. Ornitogalo de Narbona. Varita de San José. Portuguès: Cebolinho-de-flor-branca. Italià: Latte-di-gallina spigato. Francès: Ornithogale de Narbonne. Anglès: Pyramidal Star-of-Bethlehem. Alemany: Südfranzösischer Milchstern. Grec: Ορνιθόγαλο της Narbonne.

Flor de calabruixa
SINÒNIMS: Loncomelos narbonensis (L.) Raf.; Ornithogalum pyramidale subsp. narbonensis (L.) Asch. & Graebn.;  Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Fenassars, marges de camps, coscollars. Aquest del Barranc del pou, de Vallada (València)

Tija erecta sobre la que surten les flors en raïm poc dens
FORMA VITAL: Geòfit: planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ:  Herba de 30-70 cm d’alçada, amb un bulb subterrani del qual surt una tija erecta

Fulles allargades de nervació paral·lela
Fulles linears, allargades en forma d’espasa. 

Sis estams amb la base dilatada i anteres grogues
Flors en inflorescències en raïm allargat. Flors hermafrodites, amb els sis tèpals d’un blanc lletós i amb una línia verd pàl·lid per la part exterior. Sis estams amb el filament dilatat a la base. Ovari súper amb estil més llarg que els estams. Cada flor té una bràctea de 1-2 cm. Floreix d’abril a juny. 

Fruit en càpsula
Fruit en càpsula amb tres ranures

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El bulb és un òrgan, generalment subterrani, format per fulles carnoses i una tija molt curta i del que surten les arrels de determinades plantes. Les fulles del bulb serveixen per emmagatzemar l’aliment que consumiran els òrgans persistents durant el període de latència.
Les plantes bulboses són, gairebé totes, monocotiledònies. Les plantes del gènere Oxalis són les úniques dicotiledònies amb veritables bulbs.

Els tèpals tenen una franja longitudinal verda pel revés

USOS I PROPIETATS: Els bulbs de la calabruixa tenen propietats diürètiques i laxants.
S’empra en jardineria.

SABIES QUE... El nom del gènere, Ornithogalum, ve del grec ornithos, que significa ocell, au, i galum, que significa llet, és a dir, Ornithogalum = llet d’ocell.
L’epítet específic narbonense da referència a la ciutat francesa de Narbona.

Família Liliaceae (Asparagaceae)

dissabte, 8 de setembre del 2012

Bidens aurea (Aiton) Sherff


NOMS: Cànem de sèquia. Bident auri. Castellà: Té. Aceitilla. Té americano. Té de huerta. Té de milpa. Gallego: Té. Té chino. Portuguès: Chá da horta. Italià: Forbicina lineare. Francès: Bident doré. Anglès: Bur-marigold. Arizona Beggarticks. Alemany: Goldener Zweizahn.

Capítols de receptacle pla amb 4-8 lígules amples
SINÒNIMS: Bidens aureus (Aiton) Sherff;     Bidens heterophyllus Ortega;   Bidens luxurians Willd.;   Coreopsis aurea Aiton;   Coreopsis luxurians (Willd.) P. Pell.;Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Introduïda. Mediterrània occidental

HÀBITAT: Herbassars nitrificats i humits prop de llocs habitats. Arvense i ruderal. Fins els 400 metres d’altitud. Aquests exemplars dels Alscavins del riu Cànyoles al pas per Vallada.

Tiges de secció quadrada de fins dos metres d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: En la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne erecta de fins dos metres d’alçada amb tiges quadrades

Fulles oposades de marge serrat
Fulles amb un pecíol curt, oposades, les superiors enteres, amb limbe el·líptic i acuminat i el marge serrat. Les inferiors dividides en folíols. Totes d’un color verd obscur.

Les flors ligulades són estèrils
Flors en capítols de receptacle pla amb 4-8 lígules amples sobre un llarg peduncle i involucre amb bràctees exteriors linears i les interiors lanceolades. Flors ligulades estèrils. Les del disc són grogues, tubulars, amb les anteres brunes. Floreix entre novembre i maig.

Al centre podeu veure el fruit amb les dos dents que donen nom al gènere
Fruit en aqueni amb forma de clau, quasi negre, amb 2-3 arestes groguenques.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les dues dents del fruit, que donen nom al gènere (Bidens = dos dents), serveixen per adherir-se al pèl o plomes dels animals per dispersar les llavors. Aquesta estratègia els ha permès colonitzar amples zones, incloses moltes illes oceàniques. A les illes hawaianes algunes espècies de Bidens estan en perill d’extinció per l’absència de mamífers nadius que escampen les llavors, i altres tàxons estan evolucionant a característiques que ajuden la dispersió de les llavors pel vent.

Involucre amb bràctees exteriors linears i les interiors lanceolades
USOS I PROPIETATS: Hi ha llocs on s’empra, en infusió, per combatre problemes digestius i com tranquil·litzant.
S’utilitza en jardineria com planta ornamental.

SABIES QUE... El nom del gènere, Bidens, deriva del llatí “bi” que significa dos, i “dens” que significa dents, en al·lusió a les dues dents que tenen els fruits.
L’epítet específic aurea deriva del llatí “aureus” que significa daurat, pel color groc que tenen les lígules cap al centre.
Espècie invasora procedent d’Amèrica Central que s’ha naturalitzat en nombrosos llocs de la Península Ibèrica i Canàries.

Família Compositae (Asteraceae)

dimecres, 5 de setembre del 2012

Lactuca serriola L.


NOMS: Enciam bord. Rascanuvis. Occità: Lachugo fèro. Castellà: Cardo lechero. Achicorias. Lechuga espinosa. Escarola. Basc: Asta-urraza. Portuguès: Alface brava menor. Saralho. Alface silvestre. Italià: Scaróla. Erba Bussola. Francès: Laitue sauvage. Laitue scariole. Anglès: Prickly Lettuce. Compass Plant. Alemany: Kompaß Lattich. Stachel-Lattich. Neerlandès: Kompassla. Wilde Sla. Grec: Αγριομάρουλο.

Les bràctees involucrals estan sovint tacades de porpra
SINÒNIMS: Lactuca altaica Fisch. & C.A. Mey in Fisch.& al.;   Lactuca augustana All.;   Lactuca coriacea Sch. Bip.;   Lactuca dubia Jord.;   Lactuca scariola L.;   Lactuca sylvestris Lam.;   Lactuca tephrocarpa K. Koch;Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Zones temperades de tots els continents

HÀBITAT: Silybo-Urticion. Herbassars ruderals, marges de camins, carreteres, solars, terrenys remoguts i camps de cultiu abandonats. Fins els 1200 metres d’altitud.

Planta robusta amb espines en la tija
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual molt robusta, amb una tija amb espines que pot arribar al metre i mig d’alçada i conté làtex.

Marge lobulat amb espines al llarg del nervi central
Fulles alternes, rígides, amb el marge profundament lobulat i espines pel marge i al llarg del nervi central, pel revés de la fulla que abraça la tija per la base. Segons ascendeixen per la tija són cada vegada més petites. Les fulles s’adrecen orientades de nord a sud pel que de vegades es retorcen per aconseguir-ho, a més, es disposen en vertical per evitar el sol directe del migdia.

Capitols de flors amb lígula de color groc esvaït
Flors en inflorescències en panícula piramidal laxa, amb petits capítols de flors d’un groc esvaït, que només trobarem oberts a primeres hores del matí doncs al avançar el dia van tancant-se, amb bràctees involucrals disposades en varies files i sovint tacades de porpra. Flors totes amb lígules acabades en cinc dentetes. Floreix de juny a l’agost

Fruit en aqueni amb plomall blanc
Fruit en aqueni bru amb bec i vil·là de color blanc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:  Nàstia és un moviment de resposta passatger de determinades zones d'un vegetal davant d'un estímul extern i difús, basat en processos de creixement o en el canvi de turgència de grups de cèl·lules que varien el seu volum mitjançant el control de l'entrada i l'eixida de l'aigua.   La resposta a la llum, com per exemple passa amb aquesta espècie, amb l'obertura d'algunes flors al de matí o al capvespre es denomina fotonàstia.

USOS I PROPIETATS: És comestible en amanida però és força amargant. Les fulles joves es mengen crues o cuites.
S'ha fet servir en rituals per les seves propietats somníferes, i els antics grecs l’empraven contra les úlceres als ulls, com diürètica i, els pitagòrics, contra el desig sexual.

SABIES QUE... El genèric Lactuca deriva del llatí “lactis” que significa llet, en referència al làtex que produeix tota la planta.
L’epítet específic, serriola, fa al·lusió a les fulles serrades de la planta.
En la mitologia grega es diu que Afrodita va deixar Adonis en un llit de Lactuca, associant aquest aliment amb la mort. També se n'han trobat restes de llavors del segle VII a.C. dedicats a la deessa Hera a Samos.
És una planta brúixola, doncs les fulles s’orienten en direcció N-S, el que podem aprofitar per orientar-nos.

Família Compositae (Asteraceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...