Menuda Natura

divendres, 14 de setembre del 2012

Delphinium gracile DC.

NOMS: Esperó. Esperó de cavaller. Castellà: Espuela de caballero. Conejitos. Francès: Dauphinelle voyageuse. Anglès: Violet Larkspur. Grec: Καρφοχόρταρο

Inflorescència en raïm laxe

SINÒNIMS: Delphinium peregrinum subsp. gracile (DC.) O. Bolòs & Vigo ; Delphinium cardiopetalum var. gracile (DC.) Willk.; Delphinium halteratum subsp. gracile (DC.) Rothm. & P. Silva;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Agropyro-Lygeion. Thero-Brachypodion. Pradells secs, erms i zones incultes. Fins els 1500 metres d’altitud.

Herba erecta amb tiges molt fines

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de fins 40 cm d’alçada, poc foliosa i tiges molt fines.

Fulles divides en lacínies

Fulles bassals palmatisectes, amb lacínies estretes de marge enter, i les superiors enteres o digitades

Els pètals superiors formen el nectari

Flors en inflorescència terminal en raïm laxe. Flors de color blau clar, cadascuna amb una bràctea. Cinc sèpals petaloides, el superior amb esperó. Quatre pètals, els dos superiors formant nectari a l’interior de l’esperó, i els inferiors sense nectari. Nombrosos estams

Fruit en polifol·licle amb bec terminal

Fruit en tres fol·licles erectes i amb bec terminal que deixen endevinar les llavors de l’interior.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Esperó Prolongació tubular i tancada d'un verticil periantal i que sol contenir nèctar. De vegades la corol·la forma una bossa profunda, sovint corbada i aguda com un esperó, com en aquest cas. Aleshores hom diu que la corol·la és esperonada.

L'esperó caracteritza les flors del gènere

USOS I PROPIETATS: És una planta molt tòxica, inclosa en l’Ordre SCO/190/2004, de 28 de gener, que estableix el llistat de plantes amb prohibició de venda al públic per la toxicitat dels alcaloides que conté, amb conseqüències paregudes a les de l’acònit.

SABIES QUE... Delphinium deriva del grec delphínion que significa esperó de cavaller, segons diu Dioscórides perquè les flors tenen forma d’esperó.

L’epítet específic gracile deriva del llatí gracilis, -e, que significa gràcil, esvelt, fi, per la delicada aparença general de la planta.

Família Ranunculaceae

dimarts, 11 de setembre del 2012

Ornithogalum narbonense L.

NOMS: Calabruixa. Pipiu blanc. Lliri de Sant Pere. Ornitògal de Narbona. Coll de colom blanc. Occità: Crous-de-malto. Castellà: Ajos de lobo. Calabrujas. Leche de cisne. Ornitogalo de Narbona. Varita de San José. Portuguès: Cebolinho-de-flor-branca. Italià: Latte-di-gallina spigato. Francès: Ornithogale de Narbonne. Anglès: Pyramidal Star-of-Bethlehem. Alemany: Südfranzösischer Milchstern. Grec: Ορνιθόγαλο της Narbonne.

Flor de calabruixa

SINÒNIMS: Loncomelos narbonensis (L.) Raf.; Ornithogalum pyramidale subsp. narbonensis (L.) Asch. & Graebn.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Fenassars, marges de camps, coscollars. Aquest del Barranc del pou, de Vallada (València)

Tija erecta sobre la que surten les flors en raïm poc dens

FORMA VITAL: Geòfit: planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ: Herba de 30-70 cm d’alçada, amb un bulb subterrani del qual surt una tija erecta

Fulles allargades de nervació paral·lela

Fulles linears, allargades en forma d’espasa.

Sis estams amb la base dilatada i anteres grogues

Flors en inflorescències en raïm allargat. Flors hermafrodites, amb els sis tèpals d’un blanc lletós i amb una línia verd pàl·lid per la part exterior. Sis estams amb el filament dilatat a la base. Ovari súper amb estil més llarg que els estams. Cada flor té una bràctea de 1-2 cm. Floreix d’abril a juny.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula amb tres ranures

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El bulb és un òrgan, generalment subterrani, format per fulles carnoses i una tija molt curta i del que surten les arrels de determinades plantes. Les fulles del bulb serveixen per emmagatzemar l’aliment que consumiran els òrgans persistents durant el període de latència.

Les plantes bulboses són, gairebé totes, monocotiledònies. Les plantes del gènere Oxalis són les úniques dicotiledònies amb veritables bulbs.

Els tèpals tenen una franja longitudinal verda pel revés

USOS I PROPIETATS: Els bulbs de la calabruixa tenen propietats diürètiques i laxants.

S’empra en jardineria.

SABIES QUE... El nom del gènere, Ornithogalum, ve del grec ornithos, que significa ocell, au, i galum, que significa llet, és a dir, Ornithogalum = llet d’ocell.

L’epítet específic narbonense da referència a la ciutat francesa de Narbona.

Família Liliaceae (Asparagaceae)

dissabte, 8 de setembre del 2012

Bidens aurea (Aiton) Sherff

NOMS: Cànem de sèquia. Bident auri. Castellà: Té. Aceitilla. Té americano. Té de huerta. Té de milpa. Gallego: Té. Té chino. Portuguès: Chá da horta. Italià: Forbicina lineare. Francès: Bident doré. Anglès: Bur-marigold. Arizona Beggarticks. Alemany: Goldener Zweizahn.

Capítols de receptacle pla amb 4-8 lígules amples

SINÒNIMS: Bidens aureus (Aiton) Sherff; Bidens heterophyllus Ortega; Bidens luxurians Willd.; Coreopsis aurea Aiton; Coreopsis luxurians (Willd.) P. Pell.;

DISTRIBUCIÓ: Introduïda. Mediterrània occidental

HÀBITAT: Herbassars nitrificats i humits prop de llocs habitats. Arvense i ruderal. Fins els 400 metres d’altitud. Aquests exemplars dels Alscavins del riu Cànyoles al pas per Vallada.

Tiges de secció quadrada de fins dos metres d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: En la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne erecta de fins dos metres d’alçada amb tiges quadrades

Fulles oposades de marge serrat

Fulles amb un pecíol curt, oposades, les superiors enteres, amb limbe el·líptic i acuminat i el marge serrat. Les inferiors dividides en folíols. Totes d’un color verd obscur.

Les flors ligulades són estèrils

Flors en capítols de receptacle pla amb 4-8 lígules amples sobre un llarg peduncle i involucre amb bràctees exteriors linears i les interiors lanceolades. Flors ligulades estèrils. Les del disc són grogues, tubulars, amb les anteres brunes. Floreix entre novembre i maig.

Al centre podeu veure el fruit amb les dos dents que donen nom al gènere

Fruit en aqueni amb forma de clau, quasi negre, amb 2-3 arestes groguenques.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les dues dents del fruit, que donen nom al gènere (Bidens = dos dents), serveixen per adherir-se al pèl o plomes dels animals per dispersar les llavors. Aquesta estratègia els ha permès colonitzar amples zones, incloses moltes illes oceàniques. A les illes hawaianes algunes espècies de Bidens estan en perill d’extinció per l’absència de mamífers nadius que escampen les llavors, i altres tàxons estan evolucionant a característiques que ajuden la dispersió de les llavors pel vent.

Involucre amb bràctees exteriors linears i les interiors lanceolades

USOS I PROPIETATS: Hi ha llocs on s’empra, en infusió, per combatre problemes digestius i com tranquil·litzant.

S’utilitza en jardineria com planta ornamental.

SABIES QUE... El nom del gènere, Bidens, deriva del llatí “bi” que significa dos, i “dens” que significa dents, en al·lusió a les dues dents que tenen els fruits.

L’epítet específic aurea deriva del llatí “aureus” que significa daurat, pel color groc que tenen les lígules cap al centre.

Espècie invasora procedent d’Amèrica Central que s’ha naturalitzat en nombrosos llocs de la Península Ibèrica i Canàries.

Família Compositae (Asteraceae)