Menuda Natura

dijous, 20 de setembre del 2012

Dorycnium rectum (L.) Ser.

NOMS: Alfalfa borda. Doricni recte. Coronela. Herba de la inflamació. Castellà: Unciana. Carretón bravo. Emborrachacabras. Salamerosa. Italià: Trifoglino palustre. Francès: Dorycnie dressée. Anglès: Straight Dorycnium. Greater Badassi.

Flors en glumèruls de 20 a 40 flors

SINÒNIMS: Bonjeanea recta (L.) Rchb.; Gussonea recta (L.) Parl.; Lotus glomeratus Lam.; Lotus rectus L.; Ortholotus rectus (L.) Fourr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Llocs humits, jonqueres i marges de cursos d’aigua. Fins els 1300 metres d’altitud. Aquests del riu Cànyoles al pas per Vallada.

Nombroses tiges rectes de fins dos metres d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que designa els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Arbust llenyós a la base amb llargues tiges verdes, d’aspecte herbaci, que poden arribar als dos metres de llargària, cobertes de fulles.

Fulles amb tres folíols i dues bràctees

Fulles trifoliades amb grans folíols i dos estípules a la base que semblen folíols però més petites.

Flors amb el calze rogenc

Flors en glomèruls axil·lars de 20 a 40 flors blanques sobre un peduncle. Flors amb pedicel hirsut. Calze de color rosat o rogenc amb cinc dents linears. Corol·la amb estendard blanc o lleument rosat. Floreix a la primavera i estiu.

Fruit en llegum dehiscent

Fruit en llegum dehiscent cilíndric i sense pèls de color rogenc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La dehiscència és l'obertura de les estructures de les plantes com són el fruit, l'antera, o l'esporangi per alliberar el seu contingut: llavors , pol·len i espores respectivament. A vegades això implica un despreniment complet d'una part de l'òrgan.

USOS I PROPIETATS: El medicina popular s’empra com laxant i per curar úlceres d’estomac, per a panxes inflamades i per rebaixar la sang.

També s’empra com a farratge per al bestiar.

Calze amb pèls

SABIES QUE... El nom del gèner Dorycnium, era el nom grec “dorýknion, -ou”, i llatí “dorycnion”, que rebien diverses plantes que res tenen a veure amb les espècies d’aquest gènere a l’actualitat. Sembla que alguna d’aquestes plantes era verinosa i en les batalles enverinaven les puntes de les llances amb ella. El mot grec dóry significa llança.

L’epítet específic rectum ve de recte, alçat, vertical, per l’hàbit de la planta.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dilluns, 17 de setembre del 2012

Eryngium campestre L.

NOMS: Panical. Abreüll. Cardinxa. Card corredor. Card girgoler. Card panical. Centcaps. Occità: Canipaut, Panicau, Panicaut, Penche de lop Castellà : Cardo corredor. Cardo yesquero. Cardo setero. Quitaveneno. Basc: Armika. Txori-gardu. Gardutxa. Portugal: Cardo corredor. Cardo de palma. Escorpina. Italià: Calcatreppola campestre. Francès: Panicaut champêtre. Chardon-roulant. Anglès: Italian Eryngo. Field Eryngo. Alemany: Krausdistel. Feld Mannstreu. Neerlandès: Echte Kruisdiste. Wilde Kruisdistel. Grec: Αγγαθιά. Σκανθοχόρτι. Ατρακτυλίς η Δικτυωτή.

Flors en glomèruls amb bràctees amb espines

SINÒNIMS: Eryngium dichotomum var. ramosissimum Loscos & J. Pardo in Willk. (ed.); Eryngium duriberum Sennen & Pau; Eryngium latifolium Hoffmanns. & Link.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Ruderal. Erms, coscollars, camps de conreu, sobre sòls secs, assolellats i rics en nutrients (eutròfics). Fins els 1900 metres d’altitud.

Inflorescències en amples corimbes

FORMA VITAL: Geòfit: constitueix una de les formes vitals de Raunkjaer, que defineix una planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges fortes de color verd grisenc, de 30 a 60 centímetres d’alçada i molt ramificades.

Fulles bassals pinnatisectes amb lòbuls espinosos

Fulles bassals molt dividides, de consistència coriàcia, pinnatisectes amb lòbuls espinosos, sostinguts per un llarg pecíol amplexicaule. Les fulles de la tija (caulinars) són més petites i amb el pecíol més curt que desapareix a les fulles superiors que són sèssils.

Flors pentàmeres en umbel·les compactes que semblen capítols

Flors en glomèruls, amb bràctees linears acabades en espines, que formen un ample corimbe. Poden haver-hi de 10 a 100 glomèruls per inflorescència. Flors hermafrodites i pentàmeres. Cinc sèpals lanceolats. Cinc pètals blancs més curts que els sèpals. Cinc estams. Ovari ínfer amb pistil acabat en dos estils. Floreix de maig a octubre.

Fruit cobert d'esquames

Fruit en esquizocarp ovat i cobert d’esquames agudes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Eryngium té la particularitat, dins de la família de les umbel·líferes, de presentar les inflorescències en umbel·les tan compactes que semblen capítols més que umbel·les.

USOS I PROPIETATS: L’arrel seca i bullides és diürètica, depurativa, expectorant, sudorífera, cicatritzant i emmenagoga. És útil en casos d'hidropesia, constipats, grip, malalties reumàtiques i inflamacions de les vies urinàries o de l'aparell circulatori, però no s'ha de prendre en abundància perquè les seves altes propietats diürètiques provocarien una baixada de la tensió arterial.

Hi ha la creença popular que portar un tros de tija seca en contacte amb la pell evita la irritació de la pell per fregament al caminar (escaldar-se)

És una planta comestible, ja que les fulles tendres es poden menjar en amanides i les arrels, confitades. Hom diu que és afrodisíaca. Forma part dels ingredients del popular “herbero”.

Les flors tenen un pistil acabat en dos estils

SABIES QUE... El nom del gènere Eryngium, deriva del grec erýngion, -ou, que era el nom que a l’antiga Grècia rebien diversos cards del gènere.

L’epítet específic, campestre, fa referència a que habita amb freqüència els camps de cultiu.

Rep el nom de card corredor perquè per disseminar les llavors, quan està seca, es trenca per la base i es deixa dur pel vent, escampant els fruits per tot arreu. Les plantes que adapten aquesta estratègia de disseminació de llavors s’anomenen estepicursores.

Sobre les seues arrels, en simbiosi, creix la gírgola de panical (Pleurotus erygii) un bolet comestible molt apreciat pel seu sabor.

Família Umbelliferae (Apiaceae)

divendres, 14 de setembre del 2012

Delphinium gracile DC.

NOMS: Esperó. Esperó de cavaller. Castellà: Espuela de caballero. Conejitos. Francès: Dauphinelle voyageuse. Anglès: Violet Larkspur. Grec: Καρφοχόρταρο

Inflorescència en raïm laxe

SINÒNIMS: Delphinium peregrinum subsp. gracile (DC.) O. Bolòs & Vigo ; Delphinium cardiopetalum var. gracile (DC.) Willk.; Delphinium halteratum subsp. gracile (DC.) Rothm. & P. Silva;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Agropyro-Lygeion. Thero-Brachypodion. Pradells secs, erms i zones incultes. Fins els 1500 metres d’altitud.

Herba erecta amb tiges molt fines

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de fins 40 cm d’alçada, poc foliosa i tiges molt fines.

Fulles divides en lacínies

Fulles bassals palmatisectes, amb lacínies estretes de marge enter, i les superiors enteres o digitades

Els pètals superiors formen el nectari

Flors en inflorescència terminal en raïm laxe. Flors de color blau clar, cadascuna amb una bràctea. Cinc sèpals petaloides, el superior amb esperó. Quatre pètals, els dos superiors formant nectari a l’interior de l’esperó, i els inferiors sense nectari. Nombrosos estams

Fruit en polifol·licle amb bec terminal

Fruit en tres fol·licles erectes i amb bec terminal que deixen endevinar les llavors de l’interior.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Esperó Prolongació tubular i tancada d'un verticil periantal i que sol contenir nèctar. De vegades la corol·la forma una bossa profunda, sovint corbada i aguda com un esperó, com en aquest cas. Aleshores hom diu que la corol·la és esperonada.

L'esperó caracteritza les flors del gènere

USOS I PROPIETATS: És una planta molt tòxica, inclosa en l’Ordre SCO/190/2004, de 28 de gener, que estableix el llistat de plantes amb prohibició de venda al públic per la toxicitat dels alcaloides que conté, amb conseqüències paregudes a les de l’acònit.

SABIES QUE... Delphinium deriva del grec delphínion que significa esperó de cavaller, segons diu Dioscórides perquè les flors tenen forma d’esperó.

L’epítet específic gracile deriva del llatí gracilis, -e, que significa gràcil, esvelt, fi, per la delicada aparença general de la planta.

Família Ranunculaceae