Chamaerops humilis L.

NOMS: Margalló. Garballó. Bargalló. Margallonera. Palma d'escombres. Palmella. Castellà : Palma de escobas. Palmito. Èuscara: Astapalma. Palmondo nanoa. Portuguès: Palmeira-anâ. Palmeira das vassouras. Italià: Palmetto. Palma nana. Cefaglione. Francès: Palmier nain. Doum. Anglès: European Fan-palm. Alemany: Zwergpalme. Neerlandès: Europese Dwergpalm. Grec: Χαμαίροψ χαμηλός. 

Inflorescència masculina amb espates basals

SINÒNIMS: Phoenix humilis (L.) Cav.

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Oleo-Ceration. Pedregars, coscollars, llocs oberts i àrids de les vessants de les muntanyes, fins els 800 metres d’altitud.

A la natura no sol superar l'estat arbustiu, per la presió humana i els incendis

FORMA VITAL: Faneròfit: una de les formes biològiques de Raunkiaer caracteritzades per tindre les gemmes persistents durant els períodes desfavorables de l'any, situades a més de 25 cm de terra i, segons l'alçada, hom els classifica en nanofaneròfits (fins a 2 m), microfaneròfits (de 2 a 8 m), mesofaneròfits (de 8 a 30 m) i megafaneròfits (més de 30 m).

DESCRIPCIÓ:  Arbre petit, quasi sempre en forma de palmera arbustiva, amb un tronc columnar que pot arribar als 4(7) metres d’alçada i 35 cm de diàmetre però normalment és molt més curt. És una planta polígamo-dioica.

Fulles palmades de consistència coriàcia

Fulles perennes, palmades, en forma de ventall, de consistència coriàcia, amb un llarg pecíol de 20 a 40 cm amb agullons als marges.

Flors hermafrodites

Flors en inflorescències en espàdix ramificat i erecte, amb dos espates bassals. Flors grogues, trímeres i unisexuals o hermafrodites, amb sis tèpals disposats en dos verticils. Les flors masculines amb sis estams i les femenines amb ovari súper acabat en un estigma. Dels tres carpels que hi ha, dos s'atròfien, i sols un es converteix en fruit. Floreix a la primavera (abril, maig i juny)

Fruit en baia: els dàtils de rabosa

Fruit en baia més o menys ovoide de color vermell fosc que van fent-se negres. És el que anomenem dàtils de rabosa. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les palmeres tenen una organització diferent als demés arbres o arbusts. Consten d’un tronc sense ramificar que no té creixement secundari en gruix i porta al capdamunt una roseta de fulles grans que protegeixen la gemma apical.

Chamaerops humilis  és una planta polígamo-dioica, és a dir, que els peus masculins poden tindre flors hermafrodites i unisexuals.

Flors masculines amb sis estams

USOS I PROPIETATS: Les fulles s’han emprat per fer graneres, barrets, estores i objectes de cistelleria com, per exemple, els cofins, que eren uns cabassos per guardar les figues seques.

A la regió mediterrània, és molt cultivat en jardineria, doncs és una de les plantes més representatives de la vegetació mediterrània occidental.

Els dàtils de rabosa són de sabor aspre pels tanins que contenen però bons per combatre les diarrees.

Els ulls i les inflorescències tendres (les espates) del margalló (les filloles) són comestibles, així com el cor dels troncs joves i tendres.

Flors hermafrodites amb espata

SABIES QUE... Chamaerops ve del grec chamaí, que significa nano, en terra, que s’arrastra; i rhops que significa matoll, malesa. L’epítet específic humilis abunda en la mateixa característica, doncs ve del llatí que significa baix. 

És l’única palmera autòctona de la península, i bioindicador del piso termomediterrani doncs marca el límit dels mil metres d’altitud. 

Resisteix els cremats doncs rebrota després d’un foc, raó per la qual abunda en llocs castigats pels incendis.

El margalló és una planta protegida al País Valencià, Balears i Catalunya.

El coleòpter Derelomus chamaeropsis pon els ous en les flors dels peus masculins del margalló, ja que s'alimenta de pol·len, però els peus femenins del margalló imiten l'olor del pol·len i així atrauen els coleòpters carregats del pol·len de les plantes mascle i, amb aquesta estratègia, es facilita la pol·linització.

Família Palmae (Arecaceae)

Dorycnium rectum (L.) Ser.

NOMS:  Alfalfa borda.  Doricni recte. Coronela. Herba de la inflamació. Castellà: Unciana. Carretón bravo. Emborrachacabras. Salamerosa. Italià: Trifoglino palustre. Francès: Dorycnie dressée. Anglès: Straight Dorycnium. Greater Badassi.

Flors en glumèruls de 20 a 40 flors

SINÒNIMS: Bonjeanea recta (L.) Rchb.; Gussonea recta (L.) Parl.; Lotus glomeratus Lam.; Lotus rectus L.; Ortholotus rectus (L.) Fourr. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Llocs humits, jonqueres i marges de cursos d’aigua. Fins els 1300 metres d’altitud. Aquests del riu Cànyoles al pas per Vallada.

Nombroses tiges rectes de fins dos metres d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que designa els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Arbust llenyós a la base amb llargues tiges verdes, d’aspecte herbaci, que poden arribar als dos metres de llargària, cobertes de fulles.

Fulles amb tres folíols i dues bràctees

Fulles trifoliades amb grans folíols i dos estípules a la base que semblen folíols però més petites.

Flors amb el calze rogenc

Flors en glomèruls axil·lars de 20 a 40 flors blanques sobre un peduncle. Flors amb pedicel hirsut. Calze de color rosat o rogenc amb cinc dents linears. Corol·la amb estendard blanc o lleument rosat. Floreix a la primavera i estiu.

Fruit en llegum dehiscent

Fruit en llegum dehiscent cilíndric i sense pèls de color rogenc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La dehiscència és l'obertura de les estructures de les plantes com són el fruit, l'antera, o l'esporangi per alliberar el seu contingut: llavors , pol·len i espores respectivament. A vegades això implica un despreniment complet d'una part de l'òrgan.

USOS I PROPIETATS: El medicina popular s’empra com laxant i per curar úlceres d’estomac, per a panxes inflamades i per rebaixar la sang.

També s’empra com a farratge per al bestiar.

Calze amb pèls

SABIES QUE... El nom del gèner Dorycnium, era el nom grec “dorýknion, -ou”, i llatí “dorycnion”, que rebien diverses plantes que res tenen a veure amb les espècies d’aquest gènere a l’actualitat. Sembla que alguna d’aquestes plantes era verinosa i en les batalles enverinaven les puntes de les llances amb ella.  El mot grec dóry significa llança.

L’epítet específic rectum ve de recte, alçat, vertical, per l’hàbit de la planta.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Eryngium campestre L.

NOMS: Panical. Abreüll. Cardinxa. Card corredor. Card girgoler. Card panical. Centcaps. Occità: Canipaut, Panicau, Panicaut, Penche de lop Castellà : Cardo corredor. Cardo yesquero. Cardo setero. Quitaveneno. Basc: Armika. Txori-gardu. Gardutxa. Portugal: Cardo corredor. Cardo de palma. Escorpina. Italià: Calcatreppola campestre. Francès: Panicaut champêtre. Chardon-roulant. Anglès: Italian Eryngo. Field Eryngo. Alemany: Krausdistel. Feld Mannstreu. Neerlandès: Echte Kruisdiste. Wilde Kruisdistel. Grec: Αγγαθιά. Σκανθοχόρτι. Ατρακτυλίς η Δικτυωτή.

Flors en glomèruls amb bràctees amb espines

SINÒNIMS: Eryngium dichotomum var. ramosissimum Loscos & J. Pardo in Willk. (ed.); Eryngium duriberum Sennen & Pau; Eryngium latifolium Hoffmanns. & Link. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Ruderal. Erms, coscollars, camps de conreu, sobre sòls secs, assolellats i rics en nutrients (eutròfics). Fins els 1900 metres d’altitud.

Inflorescències en amples corimbes

FORMA VITAL: Geòfit: constitueix una de les formes vitals de Raunkjaer, que defineix una planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ:  Herba de tiges fortes de color verd grisenc, de 30 a 60 centímetres d’alçada i molt ramificades.

Fulles bassals pinnatisectes amb lòbuls espinosos

Fulles bassals molt dividides, de consistència coriàcia, pinnatisectes amb lòbuls espinosos, sostinguts per un llarg pecíol amplexicaule. Les fulles de la tija (caulinars) són més petites i amb el pecíol més curt que desapareix a les fulles superiors que són sèssils.

Flors pentàmeres en umbel·les compactes que semblen capítols

Flors en glomèruls, amb bràctees linears acabades en espines, que formen un ample corimbe. Poden haver-hi de 10 a 100 glomèruls per inflorescència. Flors hermafrodites i pentàmeres. Cinc sèpals lanceolats. Cinc pètals blancs més curts que els sèpals. Cinc estams. Ovari ínfer amb pistil acabat en dos estils. Floreix de maig a octubre.

Fruit cobert d'esquames

Fruit en esquizocarp ovat i cobert d’esquames agudes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Eryngium té la particularitat, dins de la família de les umbel·líferes, de presentar les inflorescències en umbel·les tan compactes que semblen capítols més que umbel·les.

USOS I PROPIETATS: L’arrel seca i bullides és diürètica, depurativa, expectorant, sudorífera, cicatritzant i emmenagoga. És útil en casos d'hidropesia, constipats, grip, malalties reumàtiques i inflamacions de les vies urinàries o de l'aparell circulatori, però no s'ha de prendre en abundància perquè les seves altes propietats diürètiques provocarien una baixada de la tensió arterial.

Hi ha la creença popular que portar un tros de tija seca en contacte amb la pell evita la irritació de la pell per fregament al caminar (escaldar-se)

És una planta comestible, ja que les fulles tendres es poden menjar en amanides i les arrels, confitades. Hom diu que és afrodisíaca. Forma part dels ingredients del popular “herbero”.

Les flors tenen un pistil acabat en dos estils

SABIES QUE... El nom del gènere Eryngium, deriva del grec erýngion, -ou, que era el nom que a l’antiga Grècia rebien diversos cards del gènere.

L’epítet específic, campestre, fa referència a que habita amb freqüència els camps de cultiu.

Rep el nom de card corredor perquè per disseminar les llavors, quan està seca, es trenca per la base i es deixa dur pel vent, escampant els fruits per tot arreu. Les plantes que adapten aquesta estratègia de disseminació de llavors s’anomenen estepicursores.

Sobre les seues arrels, en simbiosi, creix la gírgola de panical (Pleurotus erygii) un bolet comestible molt apreciat pel seu sabor.

Família Umbelliferae (Apiaceae)