Menuda Natura

divendres, 5 d’octubre del 2012

Pulicaria dysenterica (L.) Bernh.

NOMS: Herba de Sant Roc. Herba disentèrica. Madrastra. Àrnica. Occità: Erbo de sant ro, Èrba de sant ròc. Castellà: Cunilago. Hierba del gato. Pulicaria. Hierba de la diarrea. Inula. Gallego: Disentérica. Herba do gato. Basc: Astamendia. Kukuso-belar. Portuguès: Arnica espuria. Erva das disenterias. Erva de Sâo Roque. Pulicária. Italià: Mentastro. Incensaria comune. Francès: Pulicaire dysentérique. Anglès: Middle Fleabane. Common Fleabane. Alemayn: Großes Flohkraut. Ruhr-Flohkraut. Neerlandès: Heelblaadjes.

Capítols amb els flòsculs exteriors amb lígula groga

SINÒNIMS: Inula dysenterica L.; Pulicaria palustris Hoffmanns. & Link; Pulicaria uliginosa Stev. ex DC.;

DISTRIBUCIÓ: Euro-mediterrània

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Jonqueres i herbassars sobre sòls humits. Fins els 1600 metres d’altitud. Aquesta dels Alcavins del riu Cànyoles al pas per Vallada.

Herba amb tiges ramificades i tomentoses

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer, són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne, tomentosa, de 30-60 cm d’alçada, amb tiges ramificades

Les fulles caulinars abacen la tija

Fulles bassals peciolades que a la floració (antesi) estan marcides. Les del les tiges (caulinars) són ovado-lanceolades, alternes, de base acorada i abraçant la tija, amb el marge serrat, limbe de tacte aspre i ple de bonys.

Flòsculs interiors són tubulars i també grocs, com les lígules

Flors en capítols petits a l’àpex de llargs peduncles i bràctees involucrals cobertes de pèls i de glàndules. Flors exteriors amb lígules grogues, estretes i acabades en tres dentetes, i les interiors, també grogues, tubulars. Cinc estams i un ovari ínfer amb una estil acabat en dos estigmes. Floreix a finals de l’estiu.

Els pèls del vil·là s'obrin com una estrela

Fruit en aqueni coronat per una espècie de petit collar membranós i pel vil·là de pelets fins.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les veritables flors que constitueixen els capítols són d’ovari ínfer (epígines) i amb els pètals soldats en una sola peça (simpètales). El calze s’ha transformat en una corona de pèls o de petites peces escarioses, el que coneguem com vil·là, que només arriba al ple desenvolupament quan el fruit és madur.

Bràctees involucrals amb pèls i la punta corbada cap enfora

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat la infusió d’herba de Sant Roc, sense sucre, com antibacteriana per combatre les diarrees i la disenteria. És cardioestimulant i antihistamínica.

Antigament es cremava la planta a l’interior de les cases per tal de fumigar-les i fer desaparèixer els insectes, especialment les puces, d’ací el nom de Pulicaria.

SABIES QUE... el nom genèric Pulicaria deriva de “púlex” que significa puça, degut a que algunes plantes d’aquest gènere foren utilitzades com insecticida a l’antiguitat.

El nom de l’espècie, dysenterica, és un derivat del llatí dysentericus, que significa disentèric, que provoca o cura la disenteria.

Pius Font i Quer en el “Dioscòrides renovado” aporta una cita de Krocker que diu: “ En la guerra de Rússia contra els perses, l’exèrcit, atacat de disenteria, fou curat utilitzant només aquesta planta.”

Família Compositae (Asteraceae)

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Phlomis lychnitis L.

NOMS: Blenera. Candelera. Cresolera. Salvió blener. Herba blanca. Cua de gat. Mantòquia. Occità: Sauvio buscasso, Sàlvia sauvatja. Castellà : Candilera. Oreja de liebre. Candiles. Hierba de las torcidas. Mechera. Gallego: Matulera. Portuguès: Candeiolas. Salva-brava. Salva-da-serra. Francès: Lychnite. Phlomis lychnite. Anglès: Lamwick plant. Alemany: Filziges Brandkraut.

Flors en verticil·lastres bracteats

SINÒNIMS: Phlomis clusii Bubani;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. És una planta endèmica del sud de França i la península Ibèrica.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Brolles, erms, prats secs sobre sòl preferentment calcari. Fins els 1600 metres d’altitud.

Mata perenne i tomentosa

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que designa els vegetals que tenen les parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm, de manera que presenten avantatges respecte a les formes més grans com són una certa protecció de les gemmes contra les inclemències exteriors i una baixa transpiració i, d'altra banda, el fet que no tinguin necessitat de realitzar cada any processos de creixement, com s'esdevé en formes vitals més petites, les fa més resistents que aquestes.

DESCRIPCIÓ: Mata perenne amb varies tiges (pluricaule), de 20-50 cm d’alçada, cobertes de toment que li dona un aspecte cendrós.

Fulles linear-lanceolades i amb molts pèls

Fulles linear-lanceolades i amb pecíol tan curt que semblen sèssils, oposades, gruixudes, amb el marge enter, verdoses a l’anvers i amb pèls a ambdues cares. Les fulles de les tiges són més curtes i més amples que les bassals.

Flors zigomorfes amb el pètal superior en forma de casc

Flors en verticil·lastres de 4-10 flors amb bràctees ovades acabades en punta. A la base de cada flor hi ha bractèoles linears cobertes de pèls. Flors hermafrodites i zigomorfes. Calze tubular acabat en cinc dents i pilós. Corol·la bilabiada de color groc; el llavi superior amb forma de casc emarginat i el inferior trilobat. Quatre estams. Ovari súper. Floreix de maig a juliol

Fruit en tetraqueni

Fruit és una tetraclusa, és a dir, el tetraqueni típic de les labiades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena zigomorf un òrgan o una part orgànica que té un sol pla de simetria. En Botànica, s’aplica als òrgans o parts de la planta, normalment les flors, que posseeixen un pla de simetria bilateral, com les flors d’algunes lleguminoses, labiades o orquídies.

USOS I PROPIETATS: A l’antiguitat les fulles impregnades d’oli s’empraven com a metxa en les llenties i cresols, d’ací el nom popular de “candelera”.

Té propietats astringents molt útil per al tractament de hemorroides, antidiarreiques i febrífugues, i s’empra en infusió per previndre indigestions.

També s’empra en jardineria on té més èxit altra espècie, la Phlomis fruticosa, molt semblant però més lluïdora.

SABIES QUE... el genèric Phlomis ve del grec "phlomís o phlómos" nom que rebien algunes plantes del gènere Verbascum però també aquesta planta en el Dioscòrides o en Plini. El nom possiblement derive del grec “phlóx, phlogós”que significa flama, doncs aquestes plantes es feien servir de metxa o ble per fer llum.

L’epítet específic lychnitis deriva del grec "lýchnos" que significa llum; les fulles s'utilitzen per fer metxes i la planta té l'aspecte d'un canelobre.

És una planta mel·lífera i si xuplem les flors veurem que estan molt dolces.

Família Labiatae (Lamiaceae)

dissabte, 29 de setembre del 2012

Jasonia glutinosa (L.) DC.

NOMS: Te de roca. Te roquer. Te de serra. Àrnica. Te d’Aragó. Castellà : Té de roca. Anapol. Àrnica. Basc: Harkaitzetako. Harkaitzetako te. Francès: Jasonie. Thé de roche. Jasonia glutineux. Anglès: Rock’s Tea.

Capítols amb totes les flors tubulars

SINÒNIMS: Jasonia saxatilis (Lam.) Guss.; Chiliadenus saxatilis (L.) Fourr. ; Chiliadenus glutinosus (L.) Fourr.; Erigeron glutinosus L.; Inula saxatilis Lam.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Fissures de roques calcàries. Des dels 250 m fins els 1600 metres d’altitud.

Tiges erectes lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita planta perenne d’un pam o pam i mig d’alçada, amb tiges erectes, lignificades, viscoses i molt aromàtiques, doncs està coberta per pèls glandulosos.

Fulles lanceolades cobertes de pèls glandulosos

Fulles alternes, sèssils, lanceolades amb el marge enter, cobertes de glàndules per les dues cares, disposades al llarg de la tija

Corol·la tubular acabada en cinc dents

Flors en capítols amb bràctees linears, amb totes les flors tubulars, hermafrodites, de color groc. Les bràctees del capítol formen varies files i les exteriors tenen la punta corbada cap enfora. El calze el forma un papus amb dues files de pèls. Corol·la en forma de tub acabat en cinc dents. Cinc estams soldats. Ovari ínfer. Floreix des de juny a l’agost, segons a l’altura que es trobe.

Fruit en aqueni amb plomall

Fruit en aqueni, glandulós a l’àpex, amb papus de color bru rogenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha espècies, com aquesta, que estan proveïdes de glàndules, és a dir, d'òrgans unicel·lulars o pluricel·lulars que segreguen substàncies inútils o nocives per a la planta. Poden estar situades, aquestes glàndules, en els teixits profunds, com les que produeixen la trementina, o en la epidermis (sèpal, pètals, fulla, etc.), com les que elaboren les essències, els olis essencials que són els responsables de les virtuts medicinals.

Les bràctees exteriors del involucre amb la punta corbada cap enfora

USOS I PROPIETATS: És una de les espècies més usades com a planta medicinal en Espanya. La seva recol·lecció està regulada al País Valencià i és necessari autorització per a la seua recollida amb finalitat comercial, per l’ Ordre del 20 de desembre de 1985 (DOGV del 2 de març de 1986).

La infusió de les tiges i fulles s'empra com a tònic estomacal i contra els problemes digestius, constipats i infeccions de les vies respiratòries.

És un component del popular “herbero”

SABIES QUE... el nom del gènere, Jasonia, és en honor a Jason, l’heroi mític que va conduir als Argonautes a la recerca del Velló d’Or.

L’epítet específic, glutinosa, deriva del llatí glotinosus, que significa apegalós, enganxós, en referència a que les glàndules la fan enganxosa.

Malgrat l’estima popular per les qualitats medicinals del te de roca, no apareix al Dioscòrides ni en altres tractats farmacològics clàssics, degut a que només es cria al Mediterrani occidental, fins la Provença.

Linné la va batejar, en 1763, amb el nom de Erigeron glutinosus, del qual encara conserva l’epítet específic però al gènere Jasonia.

Família Compositae (Asteraceae)