Menuda Natura

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Centaurea spachii Schultz Bip. ex Willk.

NOMS: Bracera. Castellà: Centaurea.

Capítols amb flors rosades o purpúries

SINÒNIMS: Centaurea tenuifolia Duf.; Centaurea boissieri ssp. spachii Schultz Bip. ex Willk.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Ibèrica). Endemisme Ibero-llevantí

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Matollars clars en terrenys secs i pedregosos, sobre sòl calcari.

Herba amb les tiges ajagudes per terra

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, i renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba amb les tiges ramificades i ajagudes a terra, blanquinosa i aspra al tacte,

Fulles de morfologia variable. Les caulinars sèssils

Fulles de la roseta bassal peciolades i les caulinars sèssils

Floreix a la primavera

Flors en capítols amb involucre globós format per bràctees amb l’espina terminal de 4-5 mm. Flors amb corol·la rosada o purpúria. Floreix d’abril a juny.

Fruits en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni amb plomall rogenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Centàurea és un gènere taxonòmicament molt complex a causa de la gran quantitat de tàxons descrits. És, per tant, un gènere constantment revisat en taxonomia proposant-se sovint nous tàxons i altres agrupacions en el si del gènere.

Involucre globós amb bràctees amb espina terminal de 4-5 mm

SABIES QUE... el genèric Centaurea deriva del llatí 'Centaurus' recordant el mitològic centaure Quiró, qui va sanar amb una planta del gènere. Altres autors diuen que procedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes medicinals.

L’epítet específic spachii està dedicat al botànic francès Edouard Spach (1801-1879) autor, entre altres de l’obra “Histoire naturelle des végétaux”

Família Compositae (Asteraceae)

divendres, 5 d’octubre del 2012

Pulicaria dysenterica (L.) Bernh.

NOMS: Herba de Sant Roc. Herba disentèrica. Madrastra. Àrnica. Occità: Erbo de sant ro, Èrba de sant ròc. Castellà: Cunilago. Hierba del gato. Pulicaria. Hierba de la diarrea. Inula. Gallego: Disentérica. Herba do gato. Basc: Astamendia. Kukuso-belar. Portuguès: Arnica espuria. Erva das disenterias. Erva de Sâo Roque. Pulicária. Italià: Mentastro. Incensaria comune. Francès: Pulicaire dysentérique. Anglès: Middle Fleabane. Common Fleabane. Alemayn: Großes Flohkraut. Ruhr-Flohkraut. Neerlandès: Heelblaadjes.

Capítols amb els flòsculs exteriors amb lígula groga

SINÒNIMS: Inula dysenterica L.; Pulicaria palustris Hoffmanns. & Link; Pulicaria uliginosa Stev. ex DC.;

DISTRIBUCIÓ: Euro-mediterrània

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Jonqueres i herbassars sobre sòls humits. Fins els 1600 metres d’altitud. Aquesta dels Alcavins del riu Cànyoles al pas per Vallada.

Herba amb tiges ramificades i tomentoses

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer, són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne, tomentosa, de 30-60 cm d’alçada, amb tiges ramificades

Les fulles caulinars abacen la tija

Fulles bassals peciolades que a la floració (antesi) estan marcides. Les del les tiges (caulinars) són ovado-lanceolades, alternes, de base acorada i abraçant la tija, amb el marge serrat, limbe de tacte aspre i ple de bonys.

Flòsculs interiors són tubulars i també grocs, com les lígules

Flors en capítols petits a l’àpex de llargs peduncles i bràctees involucrals cobertes de pèls i de glàndules. Flors exteriors amb lígules grogues, estretes i acabades en tres dentetes, i les interiors, també grogues, tubulars. Cinc estams i un ovari ínfer amb una estil acabat en dos estigmes. Floreix a finals de l’estiu.

Els pèls del vil·là s'obrin com una estrela

Fruit en aqueni coronat per una espècie de petit collar membranós i pel vil·là de pelets fins.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les veritables flors que constitueixen els capítols són d’ovari ínfer (epígines) i amb els pètals soldats en una sola peça (simpètales). El calze s’ha transformat en una corona de pèls o de petites peces escarioses, el que coneguem com vil·là, que només arriba al ple desenvolupament quan el fruit és madur.

Bràctees involucrals amb pèls i la punta corbada cap enfora

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat la infusió d’herba de Sant Roc, sense sucre, com antibacteriana per combatre les diarrees i la disenteria. És cardioestimulant i antihistamínica.

Antigament es cremava la planta a l’interior de les cases per tal de fumigar-les i fer desaparèixer els insectes, especialment les puces, d’ací el nom de Pulicaria.

SABIES QUE... el nom genèric Pulicaria deriva de “púlex” que significa puça, degut a que algunes plantes d’aquest gènere foren utilitzades com insecticida a l’antiguitat.

El nom de l’espècie, dysenterica, és un derivat del llatí dysentericus, que significa disentèric, que provoca o cura la disenteria.

Pius Font i Quer en el “Dioscòrides renovado” aporta una cita de Krocker que diu: “ En la guerra de Rússia contra els perses, l’exèrcit, atacat de disenteria, fou curat utilitzant només aquesta planta.”

Família Compositae (Asteraceae)

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Phlomis lychnitis L.

NOMS: Blenera. Candelera. Cresolera. Salvió blener. Herba blanca. Cua de gat. Mantòquia. Occità: Sauvio buscasso, Sàlvia sauvatja. Castellà : Candilera. Oreja de liebre. Candiles. Hierba de las torcidas. Mechera. Gallego: Matulera. Portuguès: Candeiolas. Salva-brava. Salva-da-serra. Francès: Lychnite. Phlomis lychnite. Anglès: Lamwick plant. Alemany: Filziges Brandkraut.

Flors en verticil·lastres bracteats

SINÒNIMS: Phlomis clusii Bubani;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. És una planta endèmica del sud de França i la península Ibèrica.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Brolles, erms, prats secs sobre sòl preferentment calcari. Fins els 1600 metres d’altitud.

Mata perenne i tomentosa

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que designa els vegetals que tenen les parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm, de manera que presenten avantatges respecte a les formes més grans com són una certa protecció de les gemmes contra les inclemències exteriors i una baixa transpiració i, d'altra banda, el fet que no tinguin necessitat de realitzar cada any processos de creixement, com s'esdevé en formes vitals més petites, les fa més resistents que aquestes.

DESCRIPCIÓ: Mata perenne amb varies tiges (pluricaule), de 20-50 cm d’alçada, cobertes de toment que li dona un aspecte cendrós.

Fulles linear-lanceolades i amb molts pèls

Fulles linear-lanceolades i amb pecíol tan curt que semblen sèssils, oposades, gruixudes, amb el marge enter, verdoses a l’anvers i amb pèls a ambdues cares. Les fulles de les tiges són més curtes i més amples que les bassals.

Flors zigomorfes amb el pètal superior en forma de casc

Flors en verticil·lastres de 4-10 flors amb bràctees ovades acabades en punta. A la base de cada flor hi ha bractèoles linears cobertes de pèls. Flors hermafrodites i zigomorfes. Calze tubular acabat en cinc dents i pilós. Corol·la bilabiada de color groc; el llavi superior amb forma de casc emarginat i el inferior trilobat. Quatre estams. Ovari súper. Floreix de maig a juliol

Fruit en tetraqueni

Fruit és una tetraclusa, és a dir, el tetraqueni típic de les labiades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena zigomorf un òrgan o una part orgànica que té un sol pla de simetria. En Botànica, s’aplica als òrgans o parts de la planta, normalment les flors, que posseeixen un pla de simetria bilateral, com les flors d’algunes lleguminoses, labiades o orquídies.

USOS I PROPIETATS: A l’antiguitat les fulles impregnades d’oli s’empraven com a metxa en les llenties i cresols, d’ací el nom popular de “candelera”.

Té propietats astringents molt útil per al tractament de hemorroides, antidiarreiques i febrífugues, i s’empra en infusió per previndre indigestions.

També s’empra en jardineria on té més èxit altra espècie, la Phlomis fruticosa, molt semblant però més lluïdora.

SABIES QUE... el genèric Phlomis ve del grec "phlomís o phlómos" nom que rebien algunes plantes del gènere Verbascum però també aquesta planta en el Dioscòrides o en Plini. El nom possiblement derive del grec “phlóx, phlogós”que significa flama, doncs aquestes plantes es feien servir de metxa o ble per fer llum.

L’epítet específic lychnitis deriva del grec "lýchnos" que significa llum; les fulles s'utilitzen per fer metxes i la planta té l'aspecte d'un canelobre.

És una planta mel·lífera i si xuplem les flors veurem que estan molt dolces.

Família Labiatae (Lamiaceae)