Menuda Natura

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Galium aparine L. subsp. aparine

NOMS: Amor d'hortelà. Apelagós. Apelagosa. Gafetets. Garrotxa. Raspallengua. Rèbola d'hortolà. Occità: Arrapo-man, Jaspida, Trapa-cuòu. Castellà : Amor de hortelano. Azotalenguas. Lapa. Lárgalo. Presera. Gallego: Amor de hortelâo. Chapizo. Rapa-lingua. Basc: Lapa-chipia. Ziabelar. Portuguès: Amor-de-hortelâo. Erva-peganhosa. Pegamaço. Raspa-lingua. Italià: Attaccaveste. Caglio asprello. Francès: Gaillet gratteron. Gaillet accrochant. Anglès: Cleavers. Grip Grass. Alemany: Kletten Labkraut. Gewöhnliches Klebkraut. Neerlandès: Kleefkruid. Kliskruid.

Flors en cimes amb varies flors

SINÒNIMS: Aparine vulgaris Hill.; Aparine hispida Moench.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Convulvuletalia sepium. Herbassars sobre sòls humits, vores de camins. Fins els 2600 metres d’altitud. Aquest del riu Cànyoles al pas per Vallada.

Herba enfiladissa i enganxosa

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia enfiladissa, amb tiges i fulles cobertes d’agullons rígids, que la fan aspra al tacte. Tiges quadrades, entre un pam i un metre, postrades o ascendents, molt ramificades.

Fulles en verticils de 6-10 fulles amb ganxos

Fulles verticil·lades amb 6-10 fulles, oblanceolades i apiculades, per verticil, amb l’anvers papil·lós i enganxós.

Corol·la rotàcia amb quatre pètals blancs

Flors en cimes multiflores. Flors hermafrodites i tetràmeres, amb la corol·la blanquinosa en forma de tub curt acabat en quatre lòbuls plans (rotàcia). Quatre estams soldats al tub de la corol·la. Ovari ínfer amb dos lòculs, un sol estil acabat en dos estigmes capitats. Floreix en primavera i estiu.

Fruits enganxosos, com tota la planta

Fruit en esquizocarp pilós format per dos mericarps. Els ganxos dels fruits afavoreixen la dispersió epizoocora.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Epizoocoria s’anomena a una de les estratègies de dispersió de les llavors. Consisteix en que les llavors o fruits s’adhereixen a la superfície dels animals, per mitjà de substàncies adhesives o d’estructures mecàniques que afavoreixen la fixació, com ara ganxos o arpons, i són transportats lluny de la planta mare.

USOS I PROPIETATS: S'empra com a diürètic, per a les irritacions de la bufeta, per a dissoldre les pedres renals i per combatre el càncer, la psoriasi i les úlceres. També és un dermoprotector beneficiós per les cremades solars, i antiescorbútic.
En cosmètica s'usa la infusió de la planta per aclarir el cutis, per combatre la caspa i com a desodorant.

Les llavors es poden utilitzar com a substitut del café, doncs és de la mateixa família i també conté cafeïna però en menor proporció.

SABIES QUE... el nom genèric Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants a les de la aparine s’emprava per quallar la llet.

L’epítet específic aparine deriva del grec “aparein” que significa ganxo, en referència a les tiges, fulles i fruits que s’adhereixen a qualsevol cosa.

Dioscòrides ja informava que els pastors de l’antiga Grècia l’empraven de col·lador per apartar els pèls de la llet. Linné també informar del mateix ús a Suècia.

Galé l’anomenava “philantropos” que significa amiga de l’home, doncs s’enganxa a la roba de les persones “como hacen a cualquier caminante los venteros de Itàlia para le desollar”, com deia Laguna, intèrpret del Dioscòrides.

A alguns països europeus va ser emprada per omplir matalassos, doncs els ganxos de les fulles i les tiges permetien que el matalàs mantinguera un gruix uniforme.

Les seves fulles són un dels aliments preferits de les erugues del bufaforats.

Família Rubiaceae

dijous, 11 d’octubre del 2012

Cydonia oblonga Mill.

NOMS: Codonyer. Occità: Codonhièr. Castellà : Membrillero. Membrillo. Gallego: Membrilleira. Marmeleiro. –Basc: Irasagarrondo. Godeiñatze. Portuguès: Marmeleiro. Marmelo. Italià: Melo cotogno. Francès: Cognassier. Anglès: Common Quince. Alemany: Quittenbaum. Neerlandès: Kwee. Grec: Κυδωνιά

Flors solitàries i molt vistoses

SINÒNIMS: Cydonia maliformis Mill.; Pyrus cydonia L.; Cydonia vulgaris Dum. Cours.;

DISTRIBUCIÓ: Àsia occidental i central

HÀBITAT: Cultivada i rarament subespontània.

Petit arbre caducifoli

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, planta amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust o arbre petit, de fins 6-7 metres d’alçada, amb les branques joves cobertes de borra, caducifoli, de capçada irregular i tronc tortuós amb escorça llisa de color grisenc.

Fulles llargament ovades

Fulles grans, de 5-10 cm, alternes, oblongo-ovades, de marge enter, verdes i sense pèls per l’endret i cobertes per un toment gris pel revers.

Corol·la amb cinc pètals lliures

Flors solitàries grans (4-5 cm de diàmetre) i molt vistoses, pentàmeres, sostingudes per un peduncle curt i tomentós. Calze persistent i acrescent amb cinc sèpals lanceolats. Corol·la amb cinc pètals de color blanc rosat. Entre 15 i 25 estams. Ovari semiínfer amb cinc estils lliures. Floreix a l’abril i maig.

Fruit en pom cobert de borra

Fruit és un pom piriforme, tomentós al principi però va perdent la borra amb la maduració (una dita castellana diu: “madurará el membrillo i mudará el pelillo”). La polpa és dura, de sabor àcid i aspre però molt aromàtica.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pom és un tipus de fruit compost de cinc o més carpels en els quals l'epicarpi forma una fina capa, el mesocarpi és normalment carnós, i l'endocarpi forma un embolcall al voltant de la llavor. La part externa de l'endocarpi és la part més comestible d'aquesta fruita,

USOS I PROPIETATS: El codonyer s’ha cultivat des d’antic pels seus fruits, els codonys, que s'empren per fer melmelades i l’apreciat codonyat.
La polpa conté sucres, àcid màlic i tartàric, i petites quantitats de tanins, que donen al fruit les propietats astringents. L'extracte de la polpa, com a xarop, s'usa com a antidiarreic. El mucílag de les llavors s'empra contra les cremades, sedes, talls a la pell i inflamacions oculars.
En horticultura s'usa com a patró per empeltar altres espècies.
Antigament es guardava un codony als armaris, per transmetre la seva fragància a la roba blanca neta, i també al rebost.

Les branques tendres són fortes i flexibles, raó per la qual, temps enrere eren preferides al vímet per teixir cistelles. El nom castellà “membrillo” té l’origen en aquesta característica i deriva del diminutiu de “mimbre” (vímet), “mimbrillo”.

SABIES QUE... el nom del gènere Cydonia ve del grec "kýdo" doncs, segons el Dioscòrides, els primers codonys van arribar a Itàlia procedents d’una vila de Creta anomenada Kydon. És un gènere monotipic, doncs aquesta és l’única espècie del gènere.

L’epítet específic oblonga deriva de “oblongus” que significa oblong, de forma allargada, per la forma de les fulles.

Hi ha nombroses referències al codony en l’antiguitat clàssica. En temps d’Hipòcrates a l’antiga Grècia ja era recomanat el codony com astringent, i també s’elaborava el codonyat usant mel en lloc de sucre. Plutarc conta que les joves gregues, abans d’entrar a la càmera nupcial, mossegaven un codony, amb la finalitat d’aromatitzar els primers petons. Però també els romans Apici, Plini el Vell o Columel·la parlen de les virtuts dels codonys.

Els romans introduïren els codonyers a Europa central però fou durant l’Edat Mitjana quan s’expandí el seu cultiu. Carlemany va instaurar que als horts foren plantats codonyers, junt a la resta d’arbres fruiters.

Família Rosaceae

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Centaurea spachii Schultz Bip. ex Willk.

NOMS: Bracera. Castellà: Centaurea.

Capítols amb flors rosades o purpúries

SINÒNIMS: Centaurea tenuifolia Duf.; Centaurea boissieri ssp. spachii Schultz Bip. ex Willk.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Ibèrica). Endemisme Ibero-llevantí

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Matollars clars en terrenys secs i pedregosos, sobre sòl calcari.

Herba amb les tiges ajagudes per terra

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, i renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba amb les tiges ramificades i ajagudes a terra, blanquinosa i aspra al tacte,

Fulles de morfologia variable. Les caulinars sèssils

Fulles de la roseta bassal peciolades i les caulinars sèssils

Floreix a la primavera

Flors en capítols amb involucre globós format per bràctees amb l’espina terminal de 4-5 mm. Flors amb corol·la rosada o purpúria. Floreix d’abril a juny.

Fruits en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni amb plomall rogenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Centàurea és un gènere taxonòmicament molt complex a causa de la gran quantitat de tàxons descrits. És, per tant, un gènere constantment revisat en taxonomia proposant-se sovint nous tàxons i altres agrupacions en el si del gènere.

Involucre globós amb bràctees amb espina terminal de 4-5 mm

SABIES QUE... el genèric Centaurea deriva del llatí 'Centaurus' recordant el mitològic centaure Quiró, qui va sanar amb una planta del gènere. Altres autors diuen que procedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes medicinals.

L’epítet específic spachii està dedicat al botànic francès Edouard Spach (1801-1879) autor, entre altres de l’obra “Histoire naturelle des végétaux”

Família Compositae (Asteraceae)