Menuda Natura

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Osyris alba L.

NOMS: Assots. Gessamí de llop. Ginesta blanca. Ginesta de bolles vermelles. Ginestó. Occità: Balajon, Brusc-fèr, Escobeta, Geneston, Rouvet. Castellà : Espantalobos. Guardalobo. Retama loca o blanca. Gallego: Xesta bravia. Xesta mansa. Portuguès: Cássia-branca. Ata-pulgas. Osíride. Italià: Ginestrella comune. Francès: Osyris blanc. Rouvet. Anglès: Poet's-cassia. Osyris. Alemany: Weißer Harnstrauch. Weiße Osyris. Grec: Πλευριτόξυλο. Φινοκαλίδι.

Flors unisexuals que desprenen olor a mel

SINÒNIMS: Osyris mediterranea Bubani

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Rhamno-Quercion. Clematido-Osyrietum albae (óptim) . Garrigues, clarianes dels carrascars i pinars, runes, marges i vores de camins. Fins els 1300 metres d’altitud

Mata molt ramificada de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Planta dioica, que fa una mata vivaç de fins poc més d’un metre d’alçada, molt ramificada amb tiges verdes, llargues i primes. És una planta hemiparàsita no especialitzada d’arrels.

Fulles esparses, lanceolades i de marge enter

Fulles són petites (1,5 a 3 cm de llarg per 1-4 mm d’amples) esparses, lanceolades, sèssils, amb el marge enter i sovint aplicades a la tija

Flors femenines solitàries i terminals

Flors unisexuals, monoclamídies i desprenen olor a mel. Les masculines en cimes laterals de poques flors; les femenines solitàries i terminals, amb estams atrofiats. Periant petaloide amb 3-4 lòbuls triangulars al voltant d’un disc nectarífer pla. Les masculines tenen 3-4 estams amb el filament curt. Les femenines amb l’ovari ínfer, un estil curt i un estigma normalment trilobat. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en drupa de color vermell brillant

Fruit és una drupa globosa i vermella, amb una sola llavor, que madura d’agost a setembre.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena hemiparàsita la planta parcialment paràsita. Presenta fulles verdes que fan la fotosíntesis i arrels absorbents amb haustoris que penetren a la planta parasitada per absorbir la sava i els nutrients. De vegades les plantes hemiparàsites estan especialitzades en parasitar unes espècies determinades, però no és el cas de l’assot.

Flors masculines en cimes laterals

USOS I PROPIETATS: S’ha emprat per fer graneres i com a combustible per encendre forns

Les arrels i els fruits tenen propietats astringents.

SABIES QUE... El nom del gènere, Osyris, ve del nom grec amb el que denominaven una mata que s’ha pensat que podria ser la ginesta.

L’epítet específic, alba, ve del llatí “albus, -a, -um, “ que significa blanc, segurament pel verd blanquinós, glauc, de la planta.

Família Santalaceae

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Reseda lutea L.

NOMS: Gualda. Gavarró. Bufadors. Enturió. Galda. Gandalla. Pebre de ruc. Marduixí bord. Occità: Erbo di jusiòu, Gauda, Èrba jauna. Castellà : Gualdón. Pacífica. Reseda amarilla. Sosiega-amiga. Basc: Erezea. Horika-belarra. Portuguès: Minhonete. Italià: Reseda comune. Francès: Réséda bâtard, Réséda jaune, Réséda sauvage. Anglès: Wild mignonette. Alemany: wilde Resede. Gelber Wau. Neerlandès: Wilde Reseda. Grec: Ώχρα. Βρωμούσα η κίτρινος.

Pètals superiors dividits en tres lòbuls, el central liciniat

SINÒNIMS: Reseda benitoi Sennen; Reseda gracilis Ten.; Reseda ibicensis Pau; Reseda longipedunculata Pau;

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps, voresde camins, llocs alterats. Entre els 100 i els 1700 metres d’altitud

Planta amb diverses tiges

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta amb varies tiges d’un a tres pams d’alçada,

Fulles caulinars trisectes

Fulles bassals en roseta enteres amb llarg pecíol i marge enter o, de vegades, trisectes, com les caulinars, o pinnatisectes

Calze amb 5-6 sèpals linears persistents a la fructificació

Flors en inflorescències en raïm, bracteades. Calze amb 5-6 sèpals persistents i linears. Corol·la amb pètals grocs, el superior amb tres lòbuls, el del centre laciniat i els laterals falcats, els laterals menors i asimètrics, i els inferiors amb el limbe molt reduït. 15-20 estams més o menys de la mateixa grandària que els pètals. Floreix a finals de l’hivern, en la primavera i l’estiu.

Càpsula acabada en tres petites dents

Fruit en càpsula pèndula cilíndrica, truncada i acabada en tres dents petites.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una càpsula és un tipus de fruit sec que s’obri en madurar per a alliberar les llavors (dehiscent). En general conté més d’una llavor en cada u. Es forma a partir d’un ovari súper, i la dehiscència pot adoptar nombroses formes distintes.

Inflorescències en raïm

USOS I PROPIETATS: Antitussigen

Les arrels s’han emprat, des del primer mil·lenni abans de Crist, per aconseguir un tint groc, però l’espècie més usada amb aquesta finalitat era Reseda luteola

SABIES QUE... El nom genèric, Reseda, deriva del llatí “resedo” = calmar, assossegar, i ja el va emprar Plini per a referir-se a una planta que s’utilitzava per alleugir les inflamacions i els infarts.

L’epítet específic lutea, deriva del llatí “luteus, -a, -um” que vol dir de color groc, en referència al les flors grogues.

Les plantes silvestres són molt mel·líferes, molt visitades per les abelles.

Família Resedaceae

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Galium aparine L. subsp. aparine

NOMS: Amor d'hortelà. Apelagós. Apelagosa. Gafetets. Garrotxa. Raspallengua. Rèbola d'hortolà. Occità: Arrapo-man, Jaspida, Trapa-cuòu. Castellà : Amor de hortelano. Azotalenguas. Lapa. Lárgalo. Presera. Gallego: Amor de hortelâo. Chapizo. Rapa-lingua. Basc: Lapa-chipia. Ziabelar. Portuguès: Amor-de-hortelâo. Erva-peganhosa. Pegamaço. Raspa-lingua. Italià: Attaccaveste. Caglio asprello. Francès: Gaillet gratteron. Gaillet accrochant. Anglès: Cleavers. Grip Grass. Alemany: Kletten Labkraut. Gewöhnliches Klebkraut. Neerlandès: Kleefkruid. Kliskruid.

Flors en cimes amb varies flors

SINÒNIMS: Aparine vulgaris Hill.; Aparine hispida Moench.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Convulvuletalia sepium. Herbassars sobre sòls humits, vores de camins. Fins els 2600 metres d’altitud. Aquest del riu Cànyoles al pas per Vallada.

Herba enfiladissa i enganxosa

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia enfiladissa, amb tiges i fulles cobertes d’agullons rígids, que la fan aspra al tacte. Tiges quadrades, entre un pam i un metre, postrades o ascendents, molt ramificades.

Fulles en verticils de 6-10 fulles amb ganxos

Fulles verticil·lades amb 6-10 fulles, oblanceolades i apiculades, per verticil, amb l’anvers papil·lós i enganxós.

Corol·la rotàcia amb quatre pètals blancs

Flors en cimes multiflores. Flors hermafrodites i tetràmeres, amb la corol·la blanquinosa en forma de tub curt acabat en quatre lòbuls plans (rotàcia). Quatre estams soldats al tub de la corol·la. Ovari ínfer amb dos lòculs, un sol estil acabat en dos estigmes capitats. Floreix en primavera i estiu.

Fruits enganxosos, com tota la planta

Fruit en esquizocarp pilós format per dos mericarps. Els ganxos dels fruits afavoreixen la dispersió epizoocora.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Epizoocoria s’anomena a una de les estratègies de dispersió de les llavors. Consisteix en que les llavors o fruits s’adhereixen a la superfície dels animals, per mitjà de substàncies adhesives o d’estructures mecàniques que afavoreixen la fixació, com ara ganxos o arpons, i són transportats lluny de la planta mare.

USOS I PROPIETATS: S'empra com a diürètic, per a les irritacions de la bufeta, per a dissoldre les pedres renals i per combatre el càncer, la psoriasi i les úlceres. També és un dermoprotector beneficiós per les cremades solars, i antiescorbútic.
En cosmètica s'usa la infusió de la planta per aclarir el cutis, per combatre la caspa i com a desodorant.

Les llavors es poden utilitzar com a substitut del café, doncs és de la mateixa família i també conté cafeïna però en menor proporció.

SABIES QUE... el nom genèric Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants a les de la aparine s’emprava per quallar la llet.

L’epítet específic aparine deriva del grec “aparein” que significa ganxo, en referència a les tiges, fulles i fruits que s’adhereixen a qualsevol cosa.

Dioscòrides ja informava que els pastors de l’antiga Grècia l’empraven de col·lador per apartar els pèls de la llet. Linné també informar del mateix ús a Suècia.

Galé l’anomenava “philantropos” que significa amiga de l’home, doncs s’enganxa a la roba de les persones “como hacen a cualquier caminante los venteros de Itàlia para le desollar”, com deia Laguna, intèrpret del Dioscòrides.

A alguns països europeus va ser emprada per omplir matalassos, doncs els ganxos de les fulles i les tiges permetien que el matalàs mantinguera un gruix uniforme.

Les seves fulles són un dels aliments preferits de les erugues del bufaforats.

Família Rubiaceae