Menuda Natura

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Jasminum fruticans L.

NOMS: Gesmil groc. Gessamí groc. Llessamí groc. Occità: Escarilhas, Escaviho, Geneston, Gensemil. Castellà: Jazmín amarillo. Jazmín de monte. Jazmín silvestre. Aceiteras. Jazminorro. Gallego: Xasmineiro. Xasmín amarelo. Basc: Jasmina. Portuguès: Jasmineiro do monte. Escobajo. Italià: Gelsomino giallo. Francès: Jasmin jaune. Jasmin d'été. Anglès: Yellow Jasmine. Wild Jasmine. Alemany: Strauchiger Jasmin. Sommer-Jasmin. Neerlandès: Zomerjasmijn. Grec: Γιασεμί θαμνώδες

Corol·la en tub llarg acabat en 5-6 lòbuls

SINÒNIMS: Jasminum syriacum Boiss. & Gaill. in Boiss.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània septentrional

HÀBITAT: Rhamno-Quercion. Asparago-Jasminetum fruticantis. Escletxes de penyals, coscollars, marges de cvarrascars. Entre 100 i 1600 metres d’altitud.

Abust perenne amb llargues tiges quadranguars

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: segons les formes vitals de Raunkjaer són les plantes amb les gemmes persistents situades a més de 40 cm de terra i a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust perenne de tija quadrangular entre un i tres metres de llargària

Fulles trifoliades i alternes

Fulles alternes, trifoliades, amb els folíols oblongs lanceolats i el central amb peciòlul.

Inflorescències en cimes de 1-5 flors grogues

Flors en inflorescències en cimes de 1-5 flors grogues i hermafrodites, de 1-2 cm de diàmetre. Calze campanulat molt petit amb 4-9 segments linears. Corol·la amb un tub llarg i prim acabat en 5-6 lòbuls patents, oberts en estrella. Dos estams amb curt filament. Ovari súper amb un sol estil. Floreix des de l’abril fins a l’agost.

Fruit en baia globosa de color negre a la maturitat

Fruit en forma de baia globosa de color negre quan madura i són tòxics. La dispersió de les llavors és endozoòcora.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Dispersió endozoòcora, vol dir que els fruits o llavors són ingerides i evacuades per animals. Moltes plantes produeixen fruits o llavors carnoses, aquosos, nutritius, rics en aromes i de colors vistosos. La finalitat és l’atracció d’animals, que els devoren, passant les llavors al tracte digestiu de l’animal. Les llavors no sols resisteixen els sucs gàstrics, sinó que en general no aconsegueixen la plena capacitat de germinar si no experimenten els seus efectes. Quan els agents dispersors són les aus, parlem de dispersió ornitòcora.

USOS I PROPIETATS: Aquesta, com altres espècies d’aquest gènere, són utilitzades en jardineria.

SABIES QUE... el nom genèric Jasmium deriva de l’àrab “yasmin”, que significa regal de Déu.

El nom específic fruticans, ve del llatí frutex, -icis, que significa arbust, brot, en al·lusió a que les tiges estan lignificades i són arbustives.

Els fruits són tòxics i poden produir rigidesa muscular, convulsions, etc.

Família Oleaceae

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Osyris alba L.

NOMS: Assots. Gessamí de llop. Ginesta blanca. Ginesta de bolles vermelles. Ginestó. Occità: Balajon, Brusc-fèr, Escobeta, Geneston, Rouvet. Castellà : Espantalobos. Guardalobo. Retama loca o blanca. Gallego: Xesta bravia. Xesta mansa. Portuguès: Cássia-branca. Ata-pulgas. Osíride. Italià: Ginestrella comune. Francès: Osyris blanc. Rouvet. Anglès: Poet's-cassia. Osyris. Alemany: Weißer Harnstrauch. Weiße Osyris. Grec: Πλευριτόξυλο. Φινοκαλίδι.

Flors unisexuals que desprenen olor a mel

SINÒNIMS: Osyris mediterranea Bubani

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Rhamno-Quercion. Clematido-Osyrietum albae (óptim) . Garrigues, clarianes dels carrascars i pinars, runes, marges i vores de camins. Fins els 1300 metres d’altitud

Mata molt ramificada de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Planta dioica, que fa una mata vivaç de fins poc més d’un metre d’alçada, molt ramificada amb tiges verdes, llargues i primes. És una planta hemiparàsita no especialitzada d’arrels.

Fulles esparses, lanceolades i de marge enter

Fulles són petites (1,5 a 3 cm de llarg per 1-4 mm d’amples) esparses, lanceolades, sèssils, amb el marge enter i sovint aplicades a la tija

Flors femenines solitàries i terminals

Flors unisexuals, monoclamídies i desprenen olor a mel. Les masculines en cimes laterals de poques flors; les femenines solitàries i terminals, amb estams atrofiats. Periant petaloide amb 3-4 lòbuls triangulars al voltant d’un disc nectarífer pla. Les masculines tenen 3-4 estams amb el filament curt. Les femenines amb l’ovari ínfer, un estil curt i un estigma normalment trilobat. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en drupa de color vermell brillant

Fruit és una drupa globosa i vermella, amb una sola llavor, que madura d’agost a setembre.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena hemiparàsita la planta parcialment paràsita. Presenta fulles verdes que fan la fotosíntesis i arrels absorbents amb haustoris que penetren a la planta parasitada per absorbir la sava i els nutrients. De vegades les plantes hemiparàsites estan especialitzades en parasitar unes espècies determinades, però no és el cas de l’assot.

Flors masculines en cimes laterals

USOS I PROPIETATS: S’ha emprat per fer graneres i com a combustible per encendre forns

Les arrels i els fruits tenen propietats astringents.

SABIES QUE... El nom del gènere, Osyris, ve del nom grec amb el que denominaven una mata que s’ha pensat que podria ser la ginesta.

L’epítet específic, alba, ve del llatí “albus, -a, -um, “ que significa blanc, segurament pel verd blanquinós, glauc, de la planta.

Família Santalaceae

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Reseda lutea L.

NOMS: Gualda. Gavarró. Bufadors. Enturió. Galda. Gandalla. Pebre de ruc. Marduixí bord. Occità: Erbo di jusiòu, Gauda, Èrba jauna. Castellà : Gualdón. Pacífica. Reseda amarilla. Sosiega-amiga. Basc: Erezea. Horika-belarra. Portuguès: Minhonete. Italià: Reseda comune. Francès: Réséda bâtard, Réséda jaune, Réséda sauvage. Anglès: Wild mignonette. Alemany: wilde Resede. Gelber Wau. Neerlandès: Wilde Reseda. Grec: Ώχρα. Βρωμούσα η κίτρινος.

Pètals superiors dividits en tres lòbuls, el central liciniat

SINÒNIMS: Reseda benitoi Sennen; Reseda gracilis Ten.; Reseda ibicensis Pau; Reseda longipedunculata Pau;

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps, voresde camins, llocs alterats. Entre els 100 i els 1700 metres d’altitud

Planta amb diverses tiges

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta amb varies tiges d’un a tres pams d’alçada,

Fulles caulinars trisectes

Fulles bassals en roseta enteres amb llarg pecíol i marge enter o, de vegades, trisectes, com les caulinars, o pinnatisectes

Calze amb 5-6 sèpals linears persistents a la fructificació

Flors en inflorescències en raïm, bracteades. Calze amb 5-6 sèpals persistents i linears. Corol·la amb pètals grocs, el superior amb tres lòbuls, el del centre laciniat i els laterals falcats, els laterals menors i asimètrics, i els inferiors amb el limbe molt reduït. 15-20 estams més o menys de la mateixa grandària que els pètals. Floreix a finals de l’hivern, en la primavera i l’estiu.

Càpsula acabada en tres petites dents

Fruit en càpsula pèndula cilíndrica, truncada i acabada en tres dents petites.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una càpsula és un tipus de fruit sec que s’obri en madurar per a alliberar les llavors (dehiscent). En general conté més d’una llavor en cada u. Es forma a partir d’un ovari súper, i la dehiscència pot adoptar nombroses formes distintes.

Inflorescències en raïm

USOS I PROPIETATS: Antitussigen

Les arrels s’han emprat, des del primer mil·lenni abans de Crist, per aconseguir un tint groc, però l’espècie més usada amb aquesta finalitat era Reseda luteola

SABIES QUE... El nom genèric, Reseda, deriva del llatí “resedo” = calmar, assossegar, i ja el va emprar Plini per a referir-se a una planta que s’utilitzava per alleugir les inflamacions i els infarts.

L’epítet específic lutea, deriva del llatí “luteus, -a, -um” que vol dir de color groc, en referència al les flors grogues.

Les plantes silvestres són molt mel·líferes, molt visitades per les abelles.

Família Resedaceae