Menuda Natura

dimecres, 7 de novembre del 2012

Papaver lecoqii Lamotte

NOMS: Rosella dúbia. Castellà: Ababol. Amapola oblonga. Basc: Mitxoleta. Portuguès: Papoila longa. Italià: Papavero di Lecoq. Francès: Coquelicot de lecoq, Pavot de lecoq. Anglès: Yellow-juiced Poppy. Alemany: Lecoqs Mohn.

Flor de la varietat "albiflorum"

SINÒNIMS: Papaver dubium L. subsp. lecoqii (Lamotte) Syme;

Observacions: Com indica l’epítet específic dubium, aquesta espècie té una morfologia molt variable, el que fa dubtar a l’hora d’identificar-la. Les imatges que apareixen ací són de la varietat “albiflorum”.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

Tiges erectes amb làtex

HÀBITAT: Secalietalia cerealis. Sembrats, guarets, vores de camins, sobre sòl calcari. Fins els 1500 metre d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot arribar fins els 60 cm d’alçada, de tiges erectes amb làtex que es fa groc al contacte amb l’aire.

Fulles piinatisectes o pinnatipartides

Fulles bassals pinnatífides, amb segments lanceolats; les de la tija (caulinars) dos vegades pinnatisectes.

Flor amb quatre pètals

Flors sobre peduncles amb pèls rígids. Dos sèpals que cauen quan la flor s’obri. Pètals imbricats de color rosa molt pàl·lid amb venes vermelles i taca fosca a la base. Nombrosos estams filiformes amb antera groga. Ovari súper.

Càpsula coronada amb el disc estigmàtic

Fruit en càpsula glabra, cilíndrica, més de dues vegades més llarga que ampla; disc estigmàtic amb 3-10 estigmes radials.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les flors del gènere Papaver els estigmes es disposen, en el que seria “la tapa” de la càpsula, amb les zones receptives repartides en forma radial. És el que s’anomena disc estigmàtic.

Nombrosos estams de antera groga

USOS I PROPIETATS: indicada en afeccions respiratòries, grip i tos.

SABIES QUE... el genèric Papaver és semblant a l'àrab "papámbele" i el sànscrit "papavara" que significa suc perniciós.

L’epítet específic lecoqii és en honor al botànica francès Henri Lecoq (1802-1871) director del Jardí Botànic i del Museu d'Història Natural de Clermont-Ferrand, i va contribuir a popularitzar la classificació de les plantes, els estudis descriptius del òrgans i les plantes usades com a farratge animal.

Família Papaveraceae

diumenge, 4 de novembre del 2012

Lycopus europaeus L.

NOMS: Cànem d’aigua. Malrubí d’aigua. Peu de llop. Occità: Lança dau criste. Castellà: Menta de lobo. Pie de lobo. Marrubio de agua. Patilobo. Gallego: Amenta de lobo. Bugallón. Basc: Otso atzaparra. Lekuci belarra. Portuguès: Marroio d’água. Francès: Pied de loup. Italià: Erba-sega comune. Francès: Lycope. Chanvre d'eau. Anglès: Gipsywort. Water Horehound. Common Gipsyweed. Alemany: Gemeiner Wolfstrapp. Europäischer Wolfsfuß. Wasserandorn. Neerlandès: Wolfspoot

Flors en verticil·lastres situats a la base de les fulles

SINÒNIMS: Lycopus decrescens K.Koch; Lycopus souliei Sennen.; Lycopus mollis A.Kern.;

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Magnocaricion. Herbassars de sòls nitrogenats, molls i humits, sèquies, rius, fins els 1100 metres d’altitud. Aquest dels Alcavins del riu Canyoles al pas per Vallada.

Tiges erectes i acanalades

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges quadrades i acanalades, erectes, que poden arribar al metre d’alçada.

Fulles lanceolades de marge dentat

Fulles oposades, lanceolades, amb el marge dentat que van fent-se més petites progressivament segons s’acosten a l’àpex. Les de la base poden ser pinnatisectes i totes amb els nervis molt marcats.

Corol·la en tub acabat en quatre lòbuls arrodonits

Flors molt menudes en verticil·lastres d’1-2 cm de diàmetre situats a la base de les fulles. Calze acampanat amb pèls glandulosos i cinc dents majors que el tub. Corol·la tubulosa amb quatre lòbuls curts color crema amb taques porpra i amb pèls a l’interior. Dos estams exserts i dos rudimentaris. Ovari amb estigma bífid. Floreix entre juliol i setembre.

Fruits en núcula aplanada

Fruit en núcula aplanada amb glàndules secretores que les fan apegaloses.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S'anomena verticil·lastre al conjunt d’òrgans que, en aparença, formen un verticil. En aquest cas ens referim a l'agrupament de flors que, disposades en cimes de peduncles curts, són situades a un mateix nivell. Els verticil·lastres són molt típiques de la família de les labiades.

Verticil·lastre

USOS I PROPIETATS: Les summitats florides tenen propietats com astringent, febrífug, vulnerari, digestiu, aperitiu i hipoglucemiant. Disminueix el iode en casos d’hipertiroïdisme.

La seua tintura s’empra en homeopatia per tractar la malaltia de Basedow

Important: A pesar de no ser tòxica, es recomana l’ús limitat a control i prescripció facultativa

S’extrau un pigment negre emprat per tintar llana, el lli i el vellut, de negre

SABIES QUE... el genèric Lycopus ve de les veus gregues “lýkos, -ou, que significa llop, i de “poús, podós”, que significa peu, pota, és a dir, que és com si diguérem semblant a un peu de llop.

El nom de l’espècie, europaeus, significa europeu, d’Europa.

Malgrat ser una labiada de la tribu de les mentes no és una planta aromàtica, doncs a penes emet olor.

Família Labiatae (Lamiaceae)

dijous, 1 de novembre del 2012

Staehelina dubia L.

NOMS: Pinzell. Farigola borda. Farigola mascle. Herba flatera. Herba soldadora. Occità: Romanin blanc, Romarin blanc. Castellà: Borlitas de seda montés. Hierba pincel. Jopillos de seda montés. Manzanilla yesquera. Mata pincel. Tomillo de brocha. Yesca. Italià: Pennellini. Francès: Stéhéline douteuse. Alemany: Zweifelhafte Strauchscharte.

Flors en capítols terminals

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Matolls i brolles de romer i bruc d’hivern. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges tomentoses molt ramificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que representa els vegetals que les seves parts aèries es mantenen tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita mata llenyosa de fins 40 cm d’alçada, de tiges blanquinoses pel toment, ramificades i erectes

Fulles verdes per l'anvers i tomentoses pel revés

Fulles alternes, allargades, de color verd per l’anvers i grisenc pel revés, amb el marge poc i irregularment dentat

Corol·la tubular acabada en cinc l'obuls estrets

Flors en capítols terminals estretament cilíndrics amb bràctees involucrals de color purpurescent, com les flors, que sobre les fines tiges li donen l’aspecte de pinzell. Corol·la tubular acabada en cinc lòbuls estrets. Floreix entre maig i agost.

Fruits en aqueni provist de plomall

Fruit en aqueni oblong amb vil·là de llargs pèls blancs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les unitats funcionals de disseminació (fruits, espores, llavors, etc.) són anomenades diàspores i els principals agents disseminadors són el vent (anemocòria), l’aigua (hidrocòria) i els animals (zoocòria). Les diàspores del pinzell utilitzen el vent, deixant-se dur, gràcies al llarg plomall, per allunyar-se de la planta mare.