NOMS: Abriüll.
Abrill. Aturabou, Botgeta, Dent de bou, Gaons, Gavó espinós, Gaó, Ugó, Ungla de
gat. Afrontacavadors. Occità: Agavoun. Castellà: Detienebuey,
Gatuña, Uña gata. Peine de asno. Asnillo. Basc:
Goldarroia. Itxiocorria. Portuguès: Gatinha.
Gatunha. Resta-boi. Unhagata. Italià: Ononide spinosa. Stancabue. Francès:
Bugrane épineuse. Arrette boeuf. Anglès: Spiny rest harrow. Alemany: Dornige Hauheche. Neerlandès: Katteddorn. Grec: Αλωνίδα.
Βοϊδινό αγκάθι. Ονωνίδα η αγκαθωτή.
 |
| Flors amb la típica forma de les papilionàcies |
SINÒNIMS: Ononis campestris Koch.; Ononis vulgaris Rouy.; Bonaga antiquorum (L.) Medik.;
Observacions: És
una espècie molt variables amb varies subespècies unides per nombroses formes
de transició.
DISTRIBUCIÓ: Pluriregional
HÀBITAT: Prats
mesòfils, herbassars, preferentment sobre sòls bàsics i secs. Fins els 1500
metres d’altitud.
 |
| Petit arbust amb espines |
FORMA VITAL: Camèfit:
segons el tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer, són els
vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen
les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior
als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Petit arbust, de fins 60 cm d’alçada, molt
ramificat i amb espines, amb tiges lignificades en la part inferior
(sufruticosa), erectes o ajagudes a terra (decumbents), amb pèls glandulosos i
de vegades fent ziga-zaga.
 |
| Fulles alternes i trifoliades |
Fulles alternes, trifoliades
amb el marge dels folíols dentats i pilosos; estípules soldades en part al
pecíol;
 |
| Corol·la amb l'estendard rosat |
Flors inflorescències
en raïm però de vegades amb flors axil·lars solitàries amb un curt pedicel. Flors
hermafrodites, zigomorfes,
amb la característica forma de les papilionàcies. Calze en curt tub i cinc
dents amb 3 a 5 nervis i coberts de pèls. Corol·la poc més llarga que el calze,
amb l’estendard rosat, les ales blanques i la carena amb l’àpex rosat. 10
estams. Ovari súper. Floreix a finals de la primavera i l’estiu.
 |
| Fruit en llegum ovoide |
Fruit en llegum ovoide,
pla, amb pelets a l’extrem, dins del calze
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les flors de la família de les papilionàcies tenen
característiques que les fan inconfusibles. La corol·la té cinc pètals lliures
i un sol pla de simetria; un pètal superior gros, l’estendard; dos pètals
laterals, les ales; i dos pètals inferiors més o menys soldats que formen la
carena.
USOS I PROPIETATS:
És diürètic, astringent, antisèptic i sudorífic.
No és tòxica però només s'ha de prendre amb prescripció
mèdica i sota control mèdic ja que pot causar una descompensació tensional. Cal
vigilar, especialment, en utilitzar-la en presència de cardiopaties o
hipertensió arterial.
 |
| Inflorescències en raïm, i de vegades amb flors axil·lars solitàries |
SABIES QUE... El
genèric Oonis deriva deriva del grec
“onos” que significa ase,
perquè aquest animal solia rebolcar-se pel damunt de la planta per alleugerar
les seves picors gràcies a la textura
aspra i espinosa del gavó espinós. El grec “Onónis,
-idis” denominava diverses espècies que pertanyen actualment al gènere Ononis, especialment aquesta (Ononis spinosa L.)
L’epítet específic, spinosa, fa referència a les espines de
les tiges.
També se l'anomena afrontacavadors pels problemes que originen als camperols per
eradicar-la dels seus camps de conreu, doncs s'estén amb gran facilitat pel
subsòl, adquirint unes dimensions considerables.
El nom popular d’aturabou també fa referència a que la
planta destrossava les potes dels bous i les relles, per a desgràcia dels llauradors.
Des del segle IV abans de Crist ja en parlaven de les seues
virtuts diürètiques. Teofrast, Dioscòrides, Plini i Galé en fan referència als
seus escrits.
Aquesta planta l’associen, en la botànica màgica, a Mart i
Júpiter, i recollida en la conjunció d’ambdós planetes actuava com un talismà,
protegint contra accidents, robatoris i baralles.
Família Leguminosae (Papilionaceae, Fabaceae)
