Menuda Natura

dimarts, 13 de novembre del 2012

Cirsium vulgare (Savi) Ten.

NOMS: Lloba-carda. Card. Card soliquat. Card somerer. Card calcida, Card d'ase, Card de cucs, Lloba. Occità: Bartalai, Cardon, Caucida. Castellà: Cardo. Cardencha. Cardo borriquero. Cardo negro. Basc: Asto carduba. Portuguès: Cardo. Italià: Cardo asinino. Francès: Chardon lancéolé. Cirse commun. Anglès: Spear Thistle. Bull Thistle. Alemany: Lanzettblättrige Kratzdistel. Gewöhnliche Kratzdistel. Gemeine Kratzdistel. Neerlandès: Speerdistel.

Flors en capítols arrodonits amb bràctees espinescents

SINÒNIMS: Cirsium lanceolatum (L.) Scop.; Carduus lanceolatus L.;

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ ecozona holàrtica) fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Cardassars, vores humides de bosc, sèquies i camins. Fins els 1600 metres d’altitud

Tiges alades i espinescents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable de manera que, aquestes de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Card que pot arribar al metre i mig d’alçada, amb tiges alades i espinescents, erectes i ramificades

Fulles cobertes d'espines

Fulles pinnatipartides, amb l’anvers cobert d’espines, el limbe, amb lòbuls acabats en espina, decurrents, que continuen al llarg de la tija formant un ala espinosa.

Corol·la tubular acabada en lòbuls estrets i allargats

Flors en capítols arrodonits amb bràctees espinescents i sovint amb pilositat araneosa. Corol·la tubular amb lòbuls que arriben fins la meitat del tub, de color rosa púrpura. Cinc estams que sobresurten de la corol·la. Ovari ínfer amb un estil i estigma bífid. Floreix des de juny fins a l’hivern.

Fruit en aqueni amb vil·là plomós i suau

Fruit en aqueni amb vil·là de pèls plomosos i fins, que facilita la dispersió pel vent, al contrari que els vil·lans del gènere Carduus, amb pèls més forts i aspres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El vil·là o plomall que coronen alguns fruit o llavors, d’algunes compostes, és el calze profundament transformat en una corona de pèls o petites peces escarioses que només arriben a estar ben desenvolupades quan el fruit és madur.

USOS I PROPIETATS: Antihemorroïdal, antireumàtic i emol·lient.

Les tiges tendres pelades poden menjar-se cuites, igual que les arrels joves.

SABIES QUE... El genèric Cirsium deriva del grec “kirsion” que era el nom que rebien els cards, i aquesta veu deriva de “kirsós”, que significa varius o venes varicoses, doncs en alguns tractats els cards s’empraven per tractar aquesta malaltia.

L’epítet específic vulgare deriva de “vúlgus”= vulgar, comú, per l’ampla dispersió que el fa comú en extensos territoris.

Les llavors serveixen d’aliment a caderneres, passerells i verderols, i les flors són font de nèctar per a nombrosos insectes pol·linitzadors, incloent abelles de mel i papallones.

És considerat una mala herba però és fàcil d’eliminar, perquè és reprodueix només per llavor i no per trossos d’arrel com la calcida (Cirsium arvense (L.) Scop.) que es multiplica amb les llaurades.

El card és el símbol d’Escòcia.

Família Compositae, (Asteraceae)

dissabte, 10 de novembre del 2012

Ononis spinosa L.

NOMS: Abriüll. Abrill. Aturabou, Botgeta, Dent de bou, Gaons, Gavó espinós, Gaó, Ugó, Ungla de gat. Afrontacavadors. Occità: Agavoun. Castellà: Detienebuey, Gatuña, Uña gata. Peine de asno. Asnillo. Basc: Goldarroia. Itxiocorria. Portuguès: Gatinha. Gatunha. Resta-boi. Unhagata. Italià: Ononide spinosa. Stancabue. Francès: Bugrane épineuse. Arrette boeuf. Anglès: Spiny rest harrow. Alemany: Dornige Hauheche. Neerlandès: Katteddorn. Grec: Αλωνίδα. Βοϊδινό αγκάθι. Ονωνίδα η αγκαθωτή.

Flors amb la típica forma de les papilionàcies

SINÒNIMS: Ononis campestris Koch.; Ononis vulgaris Rouy.; Bonaga antiquorum (L.) Medik.;

Observacions: És una espècie molt variables amb varies subespècies unides per nombroses formes de transició.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Prats mesòfils, herbassars, preferentment sobre sòls bàsics i secs. Fins els 1500 metres d’altitud.

Petit arbust amb espines

FORMA VITAL: Camèfit: segons el tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer, són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petit arbust, de fins 60 cm d’alçada, molt ramificat i amb espines, amb tiges lignificades en la part inferior (sufruticosa), erectes o ajagudes a terra (decumbents), amb pèls glandulosos i de vegades fent ziga-zaga.

Fulles alternes i trifoliades

Fulles alternes, trifoliades amb el marge dels folíols dentats i pilosos; estípules soldades en part al pecíol;

Corol·la amb l'estendard rosat

Flors inflorescències en raïm però de vegades amb flors axil·lars solitàries amb un curt pedicel. Flors hermafrodites, zigomorfes, amb la característica forma de les papilionàcies. Calze en curt tub i cinc dents amb 3 a 5 nervis i coberts de pèls. Corol·la poc més llarga que el calze, amb l’estendard rosat, les ales blanques i la carena amb l’àpex rosat. 10 estams. Ovari súper. Floreix a finals de la primavera i l’estiu.

Fruit en llegum ovoide

Fruit en llegum ovoide, pla, amb pelets a l’extrem, dins del calze

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de la família de les papilionàcies tenen característiques que les fan inconfusibles. La corol·la té cinc pètals lliures i un sol pla de simetria; un pètal superior gros, l’estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos pètals inferiors més o menys soldats que formen la carena.

USOS I PROPIETATS: És diürètic, astringent, antisèptic i sudorífic.

No és tòxica però només s'ha de prendre amb prescripció mèdica i sota control mèdic ja que pot causar una descompensació tensional. Cal vigilar, especialment, en utilitzar-la en presència de cardiopaties o hipertensió arterial.

Inflorescències en raïm, i de vegades amb flors axil·lars solitàries

SABIES QUE... El genèric Oonis deriva deriva del grec “onos” que significa ase, perquè aquest animal solia rebolcar-se pel damunt de la planta per alleugerar les seves picors gràcies a la textura aspra i espinosa del gavó espinós. El grec “Onónis, -idis” denominava diverses espècies que pertanyen actualment al gènere Ononis, especialment aquesta (Ononis spinosa L.)

L’epítet específic, spinosa, fa referència a les espines de les tiges.

També se l'anomena afrontacavadors pels problemes que originen als camperols per eradicar-la dels seus camps de conreu, doncs s'estén amb gran facilitat pel subsòl, adquirint unes dimensions considerables.

El nom popular d’aturabou també fa referència a que la planta destrossava les potes dels bous i les relles, per a desgràcia dels llauradors.

Des del segle IV abans de Crist ja en parlaven de les seues virtuts diürètiques. Teofrast, Dioscòrides, Plini i Galé en fan referència als seus escrits.

Aquesta planta l’associen, en la botànica màgica, a Mart i Júpiter, i recollida en la conjunció d’ambdós planetes actuava com un talismà, protegint contra accidents, robatoris i baralles.

Família Leguminosae (Papilionaceae, Fabaceae)

dimecres, 7 de novembre del 2012

Papaver lecoqii Lamotte

NOMS: Rosella dúbia. Castellà: Ababol. Amapola oblonga. Basc: Mitxoleta. Portuguès: Papoila longa. Italià: Papavero di Lecoq. Francès: Coquelicot de lecoq, Pavot de lecoq. Anglès: Yellow-juiced Poppy. Alemany: Lecoqs Mohn.

Flor de la varietat "albiflorum"

SINÒNIMS: Papaver dubium L. subsp. lecoqii (Lamotte) Syme;

Observacions: Com indica l’epítet específic dubium, aquesta espècie té una morfologia molt variable, el que fa dubtar a l’hora d’identificar-la. Les imatges que apareixen ací són de la varietat “albiflorum”.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

Tiges erectes amb làtex

HÀBITAT: Secalietalia cerealis. Sembrats, guarets, vores de camins, sobre sòl calcari. Fins els 1500 metre d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot arribar fins els 60 cm d’alçada, de tiges erectes amb làtex que es fa groc al contacte amb l’aire.

Fulles piinatisectes o pinnatipartides

Fulles bassals pinnatífides, amb segments lanceolats; les de la tija (caulinars) dos vegades pinnatisectes.

Flor amb quatre pètals

Flors sobre peduncles amb pèls rígids. Dos sèpals que cauen quan la flor s’obri. Pètals imbricats de color rosa molt pàl·lid amb venes vermelles i taca fosca a la base. Nombrosos estams filiformes amb antera groga. Ovari súper.

Càpsula coronada amb el disc estigmàtic

Fruit en càpsula glabra, cilíndrica, més de dues vegades més llarga que ampla; disc estigmàtic amb 3-10 estigmes radials.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les flors del gènere Papaver els estigmes es disposen, en el que seria “la tapa” de la càpsula, amb les zones receptives repartides en forma radial. És el que s’anomena disc estigmàtic.

Nombrosos estams de antera groga

USOS I PROPIETATS: indicada en afeccions respiratòries, grip i tos.

SABIES QUE... el genèric Papaver és semblant a l'àrab "papámbele" i el sànscrit "papavara" que significa suc perniciós.

L’epítet específic lecoqii és en honor al botànica francès Henri Lecoq (1802-1871) director del Jardí Botànic i del Museu d'Història Natural de Clermont-Ferrand, i va contribuir a popularitzar la classificació de les plantes, els estudis descriptius del òrgans i les plantes usades com a farratge animal.

Família Papaveraceae