Menuda Natura

dilluns, 19 de novembre del 2012

Sedum dasyphyllum L.

NOMS: Crespinell glauc. Arròs de paret. Pa de pollet, Raïm de gat. Castellà: Uña de gato. Arroz. Uguetas. Pan y queso. Gallego: Pan de lagarto. Uvas de rato. Portuguès: Aizoa bastarda. Italià: Erba della Madonna. Borracina cinerea. Francès: Orpin à feuilles épaisses. Anglès: Thick-leaved Stonecrop. Alemany: Buckel-Fetthenne. Dickblättriger Mauerpfeffer. Neerlandès: Dik Vetkruid.

Flors en cimes

SINÒNIMS: Sedum burnatii Briq.; Sedum glanduliferum Guss.; Oreosedum dasyphyllum (L.) Grulich;

Observacions: Podem distingir dues varietats: una glabrescent que és la de distribució més general, la var. dasyphyllum, i altra que habita les contrades més meridionals, la var. glanduliferum, densament pubescent-glandulosa.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Asplenietea trichomanis. A les fissures de parets, pedres, roques i penyals calcàris. Fins els 2500 metres d’altitud.

Planta petita, de 3-10 cm

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita planta perenne amb nombroses tiges ascendents, de 3 a 10 cm, que formen una petita catifa per on s’estén.

Fulles carnoses i amb glàndules

Fulles oposades, ovades, sèssils i molt petites (4-7 mm), grisenques, carnoses (suculentes), de color verd glauc amb tocs rogencs i amb glàndules i pèls. Les tiges estèrils amb fulles atapeïdes i imbricades. Les tiges fèrtils més espaiades.

Corol·la amb 5-6 pètals blancs

Flors en cimes de flors peciolades, hermafrodites. Calze amb sèpals lanceolats i, de vegades, amb glàndules. Corol·la amb 5-6 pètals blancs amb estries color de rosa formant una estrella. 10-12 estams amb les anteres de color violeta fosc. Ovari súper. Igual número de carpels que de pètals, amb estil i estigma simple. Floreix al final de la primavera fins a l’agost.

Fruit en plurifol·licle

Fruit és un plurifol·licle amb fol·licles erectes i l’estil persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En ecosistemes on plou poc, o el substrat té poca capacitat per retindre l’aigua de pluja, algunes plantes han desenvolupat un engrossiment de les tiges o de les fulles amb la finalitat d’emmagatzemar aigua. És el cas de les anomenades plantes crasses o suculentes, com aquest crespinell.

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria perquè forma una excel·lent coberta vegetal sobre terrenys càlids i secs, on s’estén en coixinet.

Precaució: Causa irritació a l’estómac si s’ingereix, i la saba provoca irritació de la pell per contacte.

SABIES QUE... El genèric Sedum deriva del llatí “sédum, -i” que era el nom que rebien diverses crassulàcies. Hi ha autor que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar, mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides. Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo (sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però sembla que les dues són errònies.

L’epítet específic dasyphyllum deriva del grec “dasys” que significa pilós, pelut, i “phyllon” que significa fulla. Significa doncs, fulla pilosa.

Família Crassulaceae

divendres, 16 de novembre del 2012

Antirrhinum barrelieri Boreau subsp. barrelieri

NOMS: Conillets. Gatets. Gossets. Castellà : Boca de dragón. Dragoncillo. Anglès: Barrelier’s snapdragon. Alemany: Barreliers Löwenmaul.

Corol·les personades

SINÒNIMS: Antirrhinum controversum Pau.;

Observacions: Dos subespècies: la ssp. barrelieri, i la subsp. litigiosum. La primera té els sèpals linears i aguts i la segona té les flors més grans i els sèpals ovats i obtusos). Al territori Diànic apareix la ssp. barrelieri.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Paretarietalia. Matollars, pedregars, roques, marges i murs, sobre terreny calcari. Fins els 900 metres d’altitud.

Planta ramificada des de la base

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic hémi (« mig »), cryptos (« amagat ») i phuton (« planta »); en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s'amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta molt ramificada amb tiges que poden arribar a més d’un metre d’alçada, amb pèls a la part inferior que són glandulosos a la part superior

Fulles linear-lanceolades de vegades reflexes

Fulles linears o linear lanceolades, de vegades reflexes, les inferiors oposades i les superiors alternes, amb un curt pecíol.

Calze amb cinc sèpals linears i aguts

Flors en inflorescències en raïm en forma d’espiga. Bràctees estretament lanceolades i un curt pedicel. Flors hermafrodites, zigomorfes. Calze amb cinc sèpals linears i aguts. Corol·la bilabiada; llavi superior bilobat i l’inferior trilobat, amb una protuberància al llavi inferior (personada) que tanca l’accés al tub de la corol·la, i una gepa a la base. Quatre estams. Ovari súper amb un sol estil acabat en un estigma capitat. . Floreix de març a octubre.

Càpsula amb porus a l'àpex per on eixen les llavors

Fruit en càpsula ovoido-oblonga amb pèls glandulosos que s’obri per porus a l’àpex.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les corol·les d’aquest gènere, mirades de front, semblen una màscara o una cara de persona, pel que reben el nom de corol·les personades.

Inflorescències en raïm en forma d’espiga

SABIES QUE... el nom del gènere Antirrhinum deriva del grec “anti” = en lloc de, i “rhis, rhinos” = nas, segurament per la forma de la corol·la personada que recorda un musell, però Dioscòrides, segons la traducció de Laguna, diu que “el fruit s’assembla als nassos d’una vedella”.

L’epítet específic, barrelieri, està dedicat a J. Barrelier (1606-1673), dominic de París, que va herboritzar a la Mediterrània (Provença, el Languedoc, Espanya i Itàlia). Antoine de Jussieu va publicar l’obra pòstuma de Barrelier sota el títol “Icones Plantarum per Galliam, Hispaniam et Italiam observatæ”. Aquesta obra conté unes cent espècies noves per a l’època i moltes d’elles li van ser dedicades amb el nom Barrelieri.

Al comprimir lateralment el tub de la corol·la, aquesta obri la boca com si fos un conillet o un gosset, el que servia de distracció als xiquets.

Família Scrophulariaceae

dimarts, 13 de novembre del 2012

Cirsium vulgare (Savi) Ten.

NOMS: Lloba-carda. Card. Card soliquat. Card somerer. Card calcida, Card d'ase, Card de cucs, Lloba. Occità: Bartalai, Cardon, Caucida. Castellà: Cardo. Cardencha. Cardo borriquero. Cardo negro. Basc: Asto carduba. Portuguès: Cardo. Italià: Cardo asinino. Francès: Chardon lancéolé. Cirse commun. Anglès: Spear Thistle. Bull Thistle. Alemany: Lanzettblättrige Kratzdistel. Gewöhnliche Kratzdistel. Gemeine Kratzdistel. Neerlandès: Speerdistel.

Flors en capítols arrodonits amb bràctees espinescents

SINÒNIMS: Cirsium lanceolatum (L.) Scop.; Carduus lanceolatus L.;

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ ecozona holàrtica) fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Cardassars, vores humides de bosc, sèquies i camins. Fins els 1600 metres d’altitud

Tiges alades i espinescents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable de manera que, aquestes de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Card que pot arribar al metre i mig d’alçada, amb tiges alades i espinescents, erectes i ramificades

Fulles cobertes d'espines

Fulles pinnatipartides, amb l’anvers cobert d’espines, el limbe, amb lòbuls acabats en espina, decurrents, que continuen al llarg de la tija formant un ala espinosa.

Corol·la tubular acabada en lòbuls estrets i allargats

Flors en capítols arrodonits amb bràctees espinescents i sovint amb pilositat araneosa. Corol·la tubular amb lòbuls que arriben fins la meitat del tub, de color rosa púrpura. Cinc estams que sobresurten de la corol·la. Ovari ínfer amb un estil i estigma bífid. Floreix des de juny fins a l’hivern.

Fruit en aqueni amb vil·là plomós i suau

Fruit en aqueni amb vil·là de pèls plomosos i fins, que facilita la dispersió pel vent, al contrari que els vil·lans del gènere Carduus, amb pèls més forts i aspres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El vil·là o plomall que coronen alguns fruit o llavors, d’algunes compostes, és el calze profundament transformat en una corona de pèls o petites peces escarioses que només arriben a estar ben desenvolupades quan el fruit és madur.

USOS I PROPIETATS: Antihemorroïdal, antireumàtic i emol·lient.

Les tiges tendres pelades poden menjar-se cuites, igual que les arrels joves.

SABIES QUE... El genèric Cirsium deriva del grec “kirsion” que era el nom que rebien els cards, i aquesta veu deriva de “kirsós”, que significa varius o venes varicoses, doncs en alguns tractats els cards s’empraven per tractar aquesta malaltia.

L’epítet específic vulgare deriva de “vúlgus”= vulgar, comú, per l’ampla dispersió que el fa comú en extensos territoris.

Les llavors serveixen d’aliment a caderneres, passerells i verderols, i les flors són font de nèctar per a nombrosos insectes pol·linitzadors, incloent abelles de mel i papallones.

És considerat una mala herba però és fàcil d’eliminar, perquè és reprodueix només per llavor i no per trossos d’arrel com la calcida (Cirsium arvense (L.) Scop.) que es multiplica amb les llaurades.

El card és el símbol d’Escòcia.

Família Compositae, (Asteraceae)