Rosa pouzinii Tratt.

NOMS: Gabarrera. Gabernera. Rosa boscana. Escanyavelles, Gavarra. Gavarrera de pouzin, Roser bord. Roser de marges, Roser salvatge. Roser de pouzin. Castellà: Agavanzo, Escaramujo menor, Gavarnera, Rosa encarnada, Rosal trepador Gallego: Agabanza. Escambroeiro. Gabanceira. Gruños. Basc: Andarrai. Lahar. Lar. Osolarra. Portuguès: Rosa canina. Silva macha. Rosa brava. Italià: Rosa di Pouzin.  Francès: Rosier de pouzin, Églantier de pouzin

Corol·la de 2-4 cm de diàmetre

SINÒNIMS: Rosa micrantha DC.; Rosa canina subsp. pouzinii (Tratt.) Batt.;  

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Pruno-Rubion ulmifolii. Bardisses, vores de carrascars, pinars, etc. Fins els 1400 metres d’altitud.

Arbust caducifoli i enfiladís

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: Segons les formes vitals de Raunkjaer són les plantes que mantenen els meristemes, durant l’estació desfavorable, a més de 40 cm i menys de dos metres de terra.

DESCRIPCIÓ:  Arbust caducifoli amb tiges fines, flexuoses i enfiladisses, de ramificació variable de fins els dos metres de llargària, amb aculis de grandària variable, corbats.

Folíols oval-lanceolats amb el matge amb doble serra

Fulles alternes, compostes amb 5-7 folíols ovats o ovat-lanceolats, amb el anvers verd brillant i el revés lleugerament glauc, amb glàndules al nervi central i el marge amb doble serra. 

Nombrosos estams i estigmes en pinya

Flors solitàries a l’axil·la d’una fulla sovint d’un sol folíol. Pedicels amb glàndules i de vegades amb aculis. Sèpals lanceolats amb glàndules, que es corbem cap a fora després de florir (antesi) i cauen abans de madurar el fruit. Corol·la de 2-4 cm de diàmetre, amb pètals de la mateixa mida que els sèpals, de color rosa pàl·lid. Nombrosos estams. Estils lliures que formen una pinya amb els estigmes. Floreix de maig a l’agost.

Cinorodons llisos o amb glàndules

Fruit és un cinoròdon llis o amb algunes glàndules

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aculi: És un agulló o excrescència rígida i punxant que es distingeix de l'espina per la seva formació purament epidèrmica com la dels rosers i esbarzers.

Cinoròdon: És la fructificació dels rosers (del gènere Rosa), constituïda per diferents núcules incloses dins un receptacle en forma de copa d'obertura estreta.

Cecidi provocat per l’himenòpter Diplolepis mayri (fam. Cynipidae) sobre les gemmes

USOS I PROPIETATS: Els pètals s’empren per preparar aigua de roses, amb la qual es fan mascares secants i tonificants. També s’usa per evitar l’envelliment de la pell del coll, utilitzant una mescla d’aigua de roses, suc de llimó i aigua oxigenada.

Emprat en jardineria, especialment per fer bardisses.

Sèpals amb glàndules, que es corbem cap a fora després de florir

SABIES QUE... el genèric Rosa procedeix del llatí “rosa, -ae” que deriva del grec “rhódon, -ou”. Les dos veus defineixen la flor del roser, la reina de les flors.

L’epítet específic pouzinii està dedicat a N.F. Pouzin († 1822), professor de Farmàcia a Montpeller.

Els fruits del roser reben, al sud, el nom de tapaculs, doncs les llavors que conté tenen uns pelets llargs i rígids que els fa uns potents antidiarreics. La saviesa popular els indicava per combatre les diarrees persistents però advertint que només ha de prendre’s en casos extrems.

Els fruits, en infusió, tenen efectes diürètics.     

Família Rosaceae

Sedum dasyphyllum L.

NOMS: Crespinell glauc. Arròs de paret. Pa de pollet, Raïm de gat. Castellà: Uña de gato. Arroz. Uguetas. Pan y queso. Gallego: Pan de lagarto. Uvas de rato. Portuguès: Aizoa bastarda. Italià: Erba della Madonna. Borracina cinerea. Francès: Orpin à feuilles épaisses. Anglès: Thick-leaved Stonecrop. Alemany: Buckel-Fetthenne. Dickblättriger Mauerpfeffer. Neerlandès: Dik Vetkruid.

Flors en cimes

SINÒNIMS: Sedum burnatii Briq.;  Sedum glanduliferum Guss.; Oreosedum dasyphyllum (L.) Grulich;

Observacions: Podem distingir dues varietats: una glabrescent que és la de distribució més general, la var. dasyphyllum, i altra que habita les contrades més meridionals, la var. glanduliferum, densament pubescent-glandulosa. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Asplenietea trichomanis. A les fissures de parets, pedres, roques i penyals calcàris. Fins els 2500 metres d’altitud.

Planta petita, de 3-10 cm

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Petita planta perenne amb nombroses tiges ascendents, de 3 a 10 cm, que formen una petita catifa per on s’estén.

Fulles carnoses i amb glàndules

Fulles oposades, ovades, sèssils i molt petites (4-7 mm), grisenques, carnoses (suculentes), de color verd glauc amb tocs rogencs i amb glàndules i pèls. Les tiges estèrils amb fulles atapeïdes i imbricades. Les tiges fèrtils més espaiades.

Corol·la amb 5-6 pètals blancs

Flors  en cimes de flors peciolades, hermafrodites. Calze amb sèpals lanceolats i, de vegades, amb glàndules. Corol·la  amb 5-6 pètals blancs amb estries color de rosa formant una estrella. 10-12 estams amb les anteres de color violeta fosc. Ovari súper. Igual número de carpels que de pètals, amb estil i estigma simple. Floreix al final de la primavera fins a l’agost.

Fruit en plurifol·licle

Fruit és un plurifol·licle amb fol·licles erectes i l’estil persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En ecosistemes on plou poc, o el substrat té poca capacitat per retindre l’aigua de pluja, algunes plantes han desenvolupat un engrossiment de les tiges o de les fulles amb la finalitat d’emmagatzemar aigua. És el cas de les anomenades plantes crasses o suculentes, com aquest crespinell.

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria perquè forma una excel·lent coberta vegetal sobre terrenys càlids i secs, on s’estén en coixinet.  

Precaució: Causa irritació a l’estómac si s’ingereix, i la saba provoca irritació de la pell per contacte.

SABIES QUE... El genèric Sedum deriva del llatí “sédum, -i” que era el nom que rebien diverses crassulàcies. Hi ha autor que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar, mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides. Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo (sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però sembla que les dues són errònies.

L’epítet específic dasyphyllum deriva del grec “dasys” que significa pilós, pelut, i “phyllon” que significa fulla. Significa doncs, fulla pilosa.

Família Crassulaceae

Antirrhinum barrelieri Boreau subsp. barrelieri

NOMS: Conillets. Gatets.  Gossets. Castellà : Boca de dragón. Dragoncillo. Anglès:  Barrelier’s snapdragon. Alemany: Barreliers Löwenmaul.

Corol·les personades

SINÒNIMS: Antirrhinum controversum Pau.;

Observacions: Dos subespècies: la ssp. barrelieri, i la subsp. litigiosum. La primera té els sèpals linears i aguts i la segona té les flors més grans i els sèpals ovats i obtusos). Al territori Diànic apareix la ssp. barrelieri.Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Paretarietalia. Matollars, pedregars, roques, marges i murs, sobre terreny calcari. Fins els 900 metres d’altitud.

Planta ramificada des de la base

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic hémi (« mig »), cryptos (« amagat ») i phuton (« planta »); en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s'amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Planta molt ramificada amb tiges que poden arribar a més d’un metre d’alçada, amb pèls a la part inferior que són  glandulosos a la part superior

Fulles linear-lanceolades de vegades reflexes

Fulles linears o linear lanceolades, de vegades reflexes, les inferiors oposades i les superiors alternes, amb un curt pecíol.

Calze amb cinc sèpals linears i aguts

Flors en inflorescències en raïm en forma d’espiga. Bràctees estretament lanceolades i un curt pedicel. Flors hermafrodites, zigomorfes. Calze amb cinc sèpals linears i aguts. Corol·la bilabiada; llavi superior bilobat i l’inferior trilobat, amb una protuberància al llavi inferior (personada) que tanca l’accés al tub de la corol·la, i una gepa a la base. Quatre estams. Ovari súper amb un sol estil acabat en un estigma capitat. . Floreix de març a octubre.

Càpsula amb porus a l'àpex per on eixen les llavors

Fruit en càpsula ovoido-oblonga amb pèls glandulosos que s’obri per porus a l’àpex.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les corol·les d’aquest gènere, mirades de front, semblen una màscara o una cara de persona, pel que reben el nom de corol·les personades.

Inflorescències en raïm en forma d’espiga

SABIES QUE... el nom del gènere Antirrhinum deriva del grec “anti” = en lloc de,  i “rhis, rhinos” = nas, segurament per la forma de la corol·la personada que recorda un musell, però Dioscòrides, segons la traducció de Laguna, diu que “el fruit s’assembla als nassos d’una vedella”.

L’epítet específic, barrelieri, està dedicat a J. Barrelier (1606-1673), dominic de París, que va herboritzar a la Mediterrània (Provença, el Languedoc, Espanya i Itàlia). Antoine de Jussieu va publicar l’obra pòstuma de Barrelier sota el títol “Icones Plantarum per Galliam, Hispaniam et Italiam observatæ”. Aquesta obra conté unes cent espècies noves per a l’època i moltes d’elles li van ser dedicades amb el nom Barrelieri.

Al comprimir lateralment el tub de la corol·la, aquesta obri la boca com si fos un conillet o un gosset, el que servia de distracció als xiquets.

Família Scrophulariaceae