Menuda Natura

dissabte, 1 de desembre del 2012

Scolymus hispanicus L.

NOMS: Card de moro. Cardelina. Cardet. Cardellet. Occità: Cardons, Cardossa, Cardoun, Pafia . Castellà : Cardillo. Tagarnina. Cardetes. Cardo lechar. Cardo de comer. Basc: Kardaberaizka. Kardantxo. Gallego: Cardo dourado. Tagarnina. Portuguès: Cagarinhas. Cardo de oiro. Tengarrinhas. Italià: Cardogna comune. Francès: Chardon d'Espagne. Épine jaune. Anglès: Golden Thistle. Spanish Salsify. Alemany: Spanische Goldwurzel. Grec: Ρικόλι. Σκόλυμπος. Ασπράγαθο.

Flors en capítols axil·lars

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Scolymo-Kentrophyllion. Vores de camins, camps, erms, solars abandonats i llocs notrogenats. Fins els 1250 metres d’altitud.

Tiges alades ramificades des de la base

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquestes plantes renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Card que pot arribar al metre d’alçada, amb les tiges ramificades des de la base i alades, amb fortes espines

Fulles decurrents dentades i amb espines

Fulles rígides, les bassals molt dividides, com les caulinars que són decurrents, dentades i amb espines.

Totes les flors amb lígula groga

Flors totes amb lígules grogues agrupades en capítols que surten de les aixelles de les fulles amb bràctees involucrals espinoses. Cinc estams. Floreix a la primavera i principi de l’estiu.

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni amb una curta corona i alguns pèls curts i rasposos (escàbrids)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes tenen les flors agrupades en capítols que s’envolten per bràctees que formen el involucre. Les bràctees involucrals presenten, dins de cada gènere, uns caràcters molt constants (disposició, forma, mides, etc.). Les compostes del grup dels cards les tenen transformades, total o parcialment, en espines.

La flors atrau a les abelles

USOS I PROPIETATS: Aquesta planta ha estat reconeguda pels usos medicinals i culinaris des de l’època de Teofrast, a l’antiga Grècia. La bullida de les arrels tenen propietats diürètiques pel que està indicat per la retenció de líquids, afeccions urinàries, acne i èczema.

Les fulles bassals, desproveïdes d’espines, són apreciades per guisar potatges, per fregir-les enfarinades després de bullides, en sopes, ous remenats o en amanida. També es poden menjar els tronxos tendres.

El làtex que conté la planta ha sigut emprat per quallar la llet i produir brull i formayge.

Les flors s’han emprat per adulterar el safrà, i les arrels torrades com substitut del café.

SABIES QUE... el genèric Scolymus deriva del grec “skolýpto”= esparracat, card, carxofa. L’epítet específic hispanicus és geogràfic i ve del llatí Hispania, el nom romà de la península Ibèrica, i significa d’Espanya.

Les abelles gaudeixen amb aquesta planta mel·lífera.

Família Compositae (Asteraceae)

dimecres, 28 de novembre del 2012

Scrophularia auriculata L. subsp. pseudoauriculata (Sennen) O. Bolòs & Vigo

NOMS: Sabonera. Setge. Boquetes de séquia, Escrofulària aquàtica, Sequiolera. Castellà: Escrofularia. Falsa betónica mayor.

Inflorescències en cima bípera o dicasi

SINÒNIMS: Scrophularia balbisii Hornem. subsp. valentina (Rouy) Ortega Oliv. & Devesa; Scrophularia valentina Rouy; Scrophularia pseudoauriculata Sennen; Scrophularia laevigata ssp valentina ( Rouy) O. Bolòs & Vigo;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion vulgaris. Jonqueres, herbassars humits, vores de torrents. Fins els 1450 metres d’altitud.

Herba amb tiges quadrangulars de fins dos metres

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable de manera que, aquestes de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba robusta amb tiges quadrangulars que oscil·len entre el mig i els dos metres de llargària.

Fulla amb dos segments petits a la base i un terminal major i ovalat

Fulles amb el limbe format per un segment terminal ovat lanceolat més gran que els segments bassals (2 o 4) que són molt menuts, serrats o crenats. Les fulles superiors són semblants a les inferiors però amb sols dos segments laterals o cap.

Sèpals arrodonits amb el marge escariós

Flors en llargues inflorescències en cima bípera o dicasi. Sèpals arrodonits, sense pèls (glabres) amb el marge escariós. Corol·la bilabiada amb el llavi superior intensament purpuri. Estams amb anteres grogues.

Fruits en càpsula

Fruit en càpsula ovoide verd terrós

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un dicasi o cima bípera és un tipus d'inflorescència tancada, és a dir, que l'eix principal acaba en una flor, i per tant deixa de créixer, però un poc per sota es desenvolupen brots nous que també acabaran en sengles flors que deixen de créixer.

USOS I PROPIETATS: Dels extractes s’han obtingut principis antiinflamatoris com iridoides, actius en dermatitis al·lèrgica.

SABIES QUE... Scrophularia ve del llatí “scrophularia- ae” segons alguns perquè les arrels servien per combatre les galteres (paperes) que s’anomenaven “escròfules” (aquestes propietats no pertanyen a aquesta espècie, es refereix a la Scrophularia nodosa). Altres diuen que és perquè els agrada molt als porcs, o perquè es multipliquen com els porcs (en llatí scrofa, -ae); el sufix llatí –aria, -ariae indica relació.

Lèpítet específic auriculata deriva del llatí “auriculatus, -a, -um” que significa aurícula, un diminutiu d’orella.

Família Scrophulariaceae

diumenge, 25 de novembre del 2012

Capsella bursa-pastoris (L.) Medik.

NOMS: Sarronets de pastor. Taleca o bossa de pastor. Occità: Borsa de judas, Bourso a pastre, Èrba dau còr. Castellà : Bolsa de pastor. Paniquesillo, Zurrón de pastor. Basc: Artzain-zakua. Portuguès: Bolsa de pastor. Erva dos coraçôes. Italià: Borsapastore comune. Francès: Bourse-à-pasteur, Capselle bourse-à-pasteur. Anglès: Shepherd's purse. Alemany: Gewöhnliches Hirtentäschel. Neerlandès: Beursje. Gewoon Herderstasje. Grec: Τραγιά. Καψάκιον το βαλάντιον.

Flors en raïms terminals

SINÒNIMS: Thlaspi bursa-pastoris L.; Capsella rubella Reut.; Capsella polymorpha Cav.;

Observacions: Als Països Catalans s'hi distingeixen dues subespècies: la subsp. bursa-pastoris, més típica, i la subsp. rubella, amb els pètals tenyits de rosa i els sèpals sovint purpurescents.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali Secalietea. Camps, vores de camins, herbassars ruderals. Fins els 2200 metres d’altitud.

Herba erecta i ramificada

FORMA VITAL: Teròfit (si és anual): en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

Més rarament Hemicriptòfit (si és biennal): són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable de manera que aquestes plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, ramificada, amb tiges estriades de fins 40 cm d’alçada, verdes amb pèls esparsos.

Les fulles caulinars abracen la tija

Fulles bassals en roseta que poden ser enteres fins pinnatipartides i peciolades. Les fulles caulinars són sèssils i abracen a tija (amplexicaules), enteres i oblongues i, quan més amunt, lanceolades o linears.

Flors tetràmeres amb pedicel

Flors en raïms terminals que s’allarguen en la fructificació. Flors hermafrodites, tetràmeres i pedicel·lades. Quatre sèpals ovats amb una membrana transparent al marge. Corol·la amb quatre pètals blancs i lliures. Sis estams, dels quals dos més curts. Ovari súper amb un estil curt i un estigma capitat. Pot florir tot l’any.

Fruit en forma de sarronet de pastor que dona nom a l'espècie

Fruit en silícula comprimida, plana i triangular, amb l’estil persistent, que té la forma d’un petit sarronet de pastor, d’on ve el nom bursa-pastoris.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És considerada una planta protocarnívora, doncs les seues llavors, quan estan humides, secreten un suc enganxós que les converteixen en un parany, que atrau insectes i els mata. També hi ha evidències de que absorbeixen els nutrients de les preses.

USOS I PROPIETATS: En infusió s'ha emprat com antihemorràgica en temps de guerra però també per hemorràgies nasals, menstruacions excessives i doloroses, etc. doncs té acetilcolina que li proporciona propietats hemostàtiques i vasoconstrictores.

Dioscòrides la cita per a tractaments d’hemorràgies, i en Castella les dones l’utilitzaven per tallar les pèrdues excessives de sang produïdes pel cicle menstrual.

La planta és consumida com aliment a països asiàtics com Xina, Corea o Japó.

SABIES QUE... el genèric Capsella deriva del llatí “capsella, -ae” que significa caixeta o cofre, per la forma dels fruits.

L’epítet específic bursa-pastoris està format per la combinació del llatí “bursa”, que significa bossa, i “pastor” que significa el mateix que en la nostra llengua. Com podem veure també fa referència a la forma del fruit, paregut al sarronet d’un pastor.

Família Cruciferae (Brassicaceae)