Conyza bonariensis (L.) Cronq.

NOMS: Cànem bord. Erígeron cresp. Pinets. Coniza bonarienca. Castellà: Zamárraga. Rabo de gato. Ánnica. Manzanilla del puerto. Jopo de zorra. Yerba carnicera. Rama negra. Portuguès: Avoadinha. Italià: Saeppola di Buenos Aires. Francès: Vergerette de Buenos Aires. Anglès: Asthmaweed. Argentine Fleabane. Alemany: Südamerikanischer Katzenschweif. Krauses Berufkraut.

Flors en panícula estreta i amb poques flors

SINÒNIMS: Erigeron bonariensis L.;  Erigeron crispus Pourr;  Conyza ambigua DC.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.                          

Tija erecta de fins 75 cm d'alçada

HÀBITAT: Chenopodion muralis. D’origen americà, s’ha naturalitzat als camps, marges, vores de camins i de carreteres, convertint-se en una planta invasora. Fins els 1000 metre d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tija erecta amb ratlles longitudinals, de fins 75 cm d’alçada, que es ramifica a la base i per les inflorescències, d’aspecte grisenc o blau verdós. És fàcil de confondre amb la Conyiza canadensis, però aquesta té menys pèls, és de color verd i els capítols són més petits

Fulles inferiors dentades

Fulles alternes, sèssils, estretes i allargades cobertes de pèls, enteres o  amb algunes dents al marge, aparentment uninervades. Les de la base més amples i dentades.

Capítols petits i amb molts pèls

Flors en panícula estreta i pobra, amb petits capítols que tenen les flors interiors tubulars i hermafrodites, i les flors exteriors femenines ligulades però amb lígules tan petites que sembla que no hi hagi, totes envoltades per les bràctees involucrals piloses que, de vegades, prenen una coloració púrpura. Floreix a l’estiu i la tardor.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni amb vil·là de pèls de color blanc brut o rogenc pàl·lid.

Fulles caulinars molt estretes i aparentment uninervades

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diu que una planta s’ha naturalitzat quan, no sent nativa o pròpia d’un país, creix i es propaga com si ho fos. Es considera que una població ja està naturalitzada si la seva reproducció és suficient per a mantenir-se sense ajuda humana. Les plantes naturalitzades poden convertir-se en espècies invasores si són abundants i tenen un efecte advers sobre animals, cultius i plantes natives. La introducció d'espècies al·lòctones es una de les causes d'extinció d’espècies lligades a l'activitat humana.

USOS I PROPIETATS: A l’Argentina s’empra com cicatritzant, diürètica i per a descongestionar el fetge.

Flors exteriors ligulades i les interiors tubulars

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Conyiza, deriva del grec “konops” puça, o “konis” pols. En referencia a que la planta seca i molta en pols s’emprava per repel·lir insectes. El mot "konyza", era usat per Hecateu, Aristòtil i Teofrast per referir-se a una planta pulicaria, és a dir, insecticida, per combatre les puces.  

El nom específic, bonariensis, és un epítet geogràfic que fa al·lusió a Buenos Aires, la capital d’Argentina.

Conyza bonariensis va ser descrita per (L.) Cronquist i publicada en Bulletin of the Torrey Botanical Club 70(6): 632. 1943

Família Compositae (Asteraceae)

Scolymus hispanicus L.

NOMS: Card de moro. Cardelina. Cardet. Cardellet. Occità: Cardons, Cardossa, Cardoun, Pafia . Castellà : Cardillo. Tagarnina. Cardetes. Cardo lechar. Cardo de comer. Basc: Kardaberaizka. Kardantxo. Gallego: Cardo dourado. Tagarnina. Portuguès: Cagarinhas. Cardo de oiro. Tengarrinhas. Italià: Cardogna comune. Francès: Chardon d'Espagne. Épine jaune. Anglès: Golden Thistle. Spanish Salsify. Alemany: Spanische Goldwurzel. Grec: Ρικόλι. Σκόλυμπος. Ασπράγαθο.

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Flors en capítols axil·lars

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Scolymo-Kentrophyllion. Vores de camins, camps, erms, solars abandonats i llocs notrogenats. Fins els 1250 metres d’altitud.

Tiges alades ramificades des de la base

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquestes plantes renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Card que pot arribar al metre d’alçada, amb les tiges ramificades des de la base i alades, amb fortes espines

Fulles decurrents dentades i amb espines

Fulles rígides, les bassals molt dividides, com les caulinars que són decurrents, dentades i amb espines.

Totes les flors amb lígula groga

Flors totes amb lígules grogues agrupades en capítols que surten de les aixelles de les fulles amb bràctees involucrals espinoses. Cinc estams. Floreix a la primavera i principi de l’estiu.

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni amb una curta corona i alguns pèls curts i rasposos (escàbrids)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes tenen les flors agrupades en capítols que s’envolten per bràctees que formen el involucre. Les bràctees involucrals presenten, dins  de cada gènere, uns caràcters molt constants (disposició, forma, mides, etc.). Les compostes del grup dels cards les tenen transformades, total o parcialment, en espines.

La flors atrau a les abelles

USOS I PROPIETATS: Aquesta planta ha estat reconeguda pels usos medicinals i culinaris des de l’època de Teofrast, a l’antiga Grècia. La bullida de les arrels tenen propietats diürètiques pel que està indicat per la retenció de líquids, afeccions urinàries, acne i èczema.

Les fulles bassals, desproveïdes d’espines, són apreciades per guisar potatges, per fregir-les enfarinades després de bullides, en sopes, ous remenats o en amanida. També es poden menjar els tronxos tendres.  

El làtex que conté la planta ha sigut emprat per quallar la llet i produir brull i formayge.

Les flors s’han emprat per adulterar el safrà, i les arrels torrades com substitut del café.  

SABIES QUE... el genèric Scolymus deriva del grec “skolýpto”= esparracat, card, carxofa. L’epítet específic hispanicus és geogràfic i ve del llatí Hispania, el nom romà de la península Ibèrica, i significa d’Espanya.

Les abelles gaudeixen amb aquesta planta mel·lífera.

Família Compositae (Asteraceae)