Galium fruticescens Cav.

NOMS: Herba blanca. Herba dels boscos. Herba mosquera. Quallallets de barranc. Espunyidella blanca. Castellà: Aspereta. Galio blanco. Galio leñoso. Italià: Caglio lucido. Francès: Gaillet luisant. Anglès: Shining bedstraw. Alemany: Glänzendes Labkraut.

Inflorescències multiflores

SINÒNIMS: Galium lucidum All. subsp. fruticescens (Cav.) O. Bolòs & Vigo; Galium mollugo L. ssp. fruticescens. (Cav.) A. Bolós et O.Bolós; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània SW

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Thero-Brachypodietalia. Matollars aclarits en terrenys secs i pedregosos. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges ramificades en la meitat superior

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba lleugerament lignificada a la base (sufruticosa) de tiges ramificades des de la meitat superior que poden arribar als 90 cm d’alçada.

Fulles verticil·lades

Fulles verticil·lades, curtes, linear lanceolades amb el marge revolut i acabades amb l’àpex agut i incurvat.

Corol·la rotàcia amb quatre lòbuls iguals

Flors en inflorescències de varies flors amb la corol·la rotàcia de 3-5 mm de diàmetre i quatre lòbuls de color blanc. Quatre estams. Ovari amb estil i estigmes globosos. Floreix de maig a juliol.

Fruit en dos mericarps glabres i rugosos

Fruit en esquizocarp, amb dos mericarps rugosos i sense pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diu que una corol·la és rotàcia si té un tub molt curt i els pètals són lòbuls estesos en un angle molt obert, com en aquest cas.

USOS I PROPIETATS: Les summitats florals en infusió tenen propietats com antiespasmòdica, diürètica, depurativa i aperitiva. En ús exterior és vulnerària i astringent.

SABIES QUE... el nom genèric, Galium, deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants a les de la Galium aparine s’emprava per quallar la llet.

L’epítet específic fruticescens deriva de "frútex"= arbust, per les tiges lignificades a la base. L’epítet del sinònim, lucidum significa polit, clar.

Família Rubiaceae

Bidens subalternans DC.

NOMS: Madrastres. Bident de vinya. Castellà: Amor seco, Saetilla. Italià: Forbicina subalterna. Forbicina del rio Grande. Francès: Bident presque alterne, Bident à feuilles semi-alternes, Bident à folioles subalternes. Anglès: Beggar's ticks. Alemany: Rio Grande-Zweizahn.

Flor amb pocs o ningun pètal

SINÒNIMS: Bidens bipinnata L.;  Kerneria bipinnata Godr. & Gren.;Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical (introduïda)

HÀBITAT: Camps, erms, vores de camins i carreteres. Fins els 500 metres d’altitud. Aquestes del Pla, de Vallada (València)

Herba amb fines tiges erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba, de fins 80 cm d’alçada, de tiges erectes

Fulles oposades, pinnatífides

Fulles pinnades amb segments pinnatífids de folíols lanceolats irregularment dentats

Flors tubulars grogues

Flors tubulars però algunes amb lígula arrodonida, grogues, hermafrodites, en capítols ovoides amb bràctees exteriors més peludes que les interiors. Floreix d’agost a novembre. 

Fruit en aqueni amb quatre dents

Fruit en aqueni lineal, comprimit lateralment, amb quatre dents com arpons.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els Bidens són espècies zoocòres; les seves llavors s'enganxen a la roba, als pèls o plomes i són transportades així a nous hàbitats. Per això han estat capaces de colonitzar un ampli rang de territori incloent moltes de les illes oceàniques.

USOS I PROPIETATS: Tota la planta té propietats com a protector hepàtic, antiinflamatori, hipoglucemiant i odontàlgic. Indicada en casos de diabetis, hepatitis, alteracions hepàtiques i ferides bucals. 

SABIES QUE... el genèric Bidens està format per “bis”= dos, i “dens”= dent, és a dir, dos dents, pels ganxos característics de l’àpex dels aquenis de les plantes del gènere.

L’epítet específic subalternans deriva de “sub”= a sota, de menys, i “alterno”= fer alguna cosa de forma alterna, per la disposició de les fulles.

És una planta de fàcil i abundant reproducció que pot resultar invasiva. En llocs com Brasil infesta els cultius de soja i ha desenvolupat resistència als herbicides.

Família Compositae (Asteraceae)

Tribulus terrestris L.

NOMS: Abriülls. Bohets. Caxurro. Gats. Espins. Abrujó. Candells. Gossos. Picatalons. Punxaclaus. Queixals de llop. Queixals de vella. Rodets. Tríbol. Ull de bou. Pedra de ronyó. Punxarabiosa. Occità: Trauco peirau. Castellà : Abrojos. Espigón. Mormajas. Tríbulo. Èuscara: Gaztraka. Naarra. Saparla. Gallego: Abrollo. Amorino. Estripo. Portuguès: Abrolho terrestre. Italià: Tribolo comune. Francès: Tribule terrestre. Croix de Malte. Escarbot. Anglès: Small Caltrops. Puncturevine. Alemany: Erd-Bürzeldorn. Landbürzel. Felddorn. Grec: τρίβολος

Flor pentàmera d'abriülls

SINÒNIMS: Tribulus muricatus Stokes; Tribulus orientalis A. Kern.;

Observacions: Alguns autors han descrit dues subespècies segons la pubescència i les espines del fruit. La subsp. terrestris presenta el fruit setulós, amb una fina pubescència i amb tubercles aguts i més o menys espinosos al dors. Aquesta subespècie es divideix en dues varietats en funció del color de la planta; així, si és verdosa parlem de la var. terrestris, i si és blanquinosa, de la var. albidus. En canvi, la subsp. orientalis, fa els fruits sense la pubescència fina i amb tubercles obtusos i curts.Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional       

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Ruderal. Vores de camins, camps de cultiu, sobre sòls compactes i trepitjats. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba de tiges postrades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba de fins 50 cm de grandària, ramificada des de la base, de tiges postrades, flexuoses, un poc pilosa.

Fulles paripinnades

Fulles oposades, amb petites estípules a la base, compostes paripinnades, dividides en 6-8 parells de folíols oblongs.

Flors axil·lars solitàries

Flors axil·lars solitàries de 4-5 mm de diàmetre, hermafrodites, pentàmeres. Calze caduc amb cinc sèpals lanceolats. Corol·la amb cinc pètals grocs més llargs  que el calze. Deu estams. Gineceu súper amb un sol estigma acabat en cinc lòbuls. Floreix d’abril a setembre.

Fruit en esquizacarp amb espines punxents

Fruit és el més característic d’aquesta planta. És un esquizocarp format per cinc carpels endurits, cadascun amb dos espines punxents llargues i d’altres més curtes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un esquizocarp és un fruit sec indehiscent que es desenvolupa a partir d'un gineceu pluricarpel·lar, de manera que en arribar a la maturitat es descompon en unitats monospermes, els mericarpis, cadascuna de les quals conté una sola llavor.

Calze amb cinc sèpals lanceolats amb pèls

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat tota la planta, però sobretot l'arrel, com diürètica, per al tractament de còlics nefrítics, i aperitiva. L'aigua resultant de la cocció dels fruits és astringent, i es recomana contra la disenteria i les hemorràgies o ferides de la boca.

A Bulgària se'n fa un preparat amb efectes estimulants sobre el sistema immunològic i sexual i amb augment del desenvolupament de la musculatura. Els estudis búlgars suggereixen que l’extracte de Tribulus terrestris incrementa temporalment el nivell de testosterona i, per tant, les tres funcions importants en les que participa: construcció muscular, augment de la fertilitat i libido.

A la Xina s’utilitza per als problemes urinaris i d’insuficiència de llet materna. A l’Índia s’empra com afrodisíac.

SABIES QUE... el nom generic Tribulus deriva del grec “tríbolos, -ou” que significa de tres puntes, era un objecte de ferro amb tres puntes que s’escampaven per terra per a lesionar els cavalls dels enemics, en referència a les punxes dels fruits.

L’epítet específic terrestris fa referència a l’hàbit de les tiges postrades a sobre de la terra. 

Les espines dels fruits són tan dures i punxents que poden punxar rodes de bicicletes i ser molt doloroses si les xafem amb els peus nus.

Al sud d’Àfrica s’han emprat els fruits com armes homicides. L’assassí els mullava amb el suc verinós de la planta Acokanthera venenata i ell posava al pas de la víctima que, al punxar-se amb el fruit enverinat, moria.

Família Zygophyllaceae