NOMS: Herba-sana
borda. Madastra. Menta d’ase. Mentastra. Albarsana borda. Matapuces. Occità:
Menta pudent, Mentastre. Castellà : Mastranzo. Mentastro. Hierbabuena de
burro. Èuscara: kukuxobelarra.
Astamenda. Portuguès:
Hortelã-comum. Menthrasto. Italià: Menta
a foglie rotonde. Francès:
Menthe odorante, Menthe suave, Menthe à feuilles rondes Anglès:
Round-leaved mint. Alemany: Wohlriechende
Minze. Runde Minze. Neerlandès: Ananas-Munt.
Witte Munt.
 |
| Inflorescència en espiga formada per verticil·lastres |
SINÒNIMS: Mentha rotundifolia L.; Mentha
roseiflora Sennen; Mentha
insularis Req.; Mentha
barcinonensis Sennen;
Observacions:
Sembla ser que la planta del nostre territori pertany a la subsp. suaveolens. A les Illes Balears però,
poden correspondre a la var. glabrescens,
més verda i pilosa; o a la subsp. insularis,
amb les fulles curtament peciolades.
DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona
holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del
continents de l'hemisferi nord.
HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion.
Llocs humits però ràrament inundats, jonqueres, herbassars, sèquies. Fins els
1200 metres d’altitud. Aquestes dels Alcavins, al riu Canyoles al pas per Vallada
(València)
 |
| Tiges erectes de secció quadrangular |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”
amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de
les Forma vital de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces
que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes
renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de
la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl),
mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba amb vàries tiges erectes de secció
quadrangular, de fins 80 cm d’alçada i ramificades a l’àpex, que s’estén amb
facilitat pels sòls humits mitjançant els rizomes subterranis. Les tiges estan lignificades
a la base i cobertes de pèls, i desprèn una olor poc agradable.
 |
| Fulles oposades, rugoses i amb pèls |
Fulles oposades, sèssils,
arrodonides, amb el marge dentat i gruixudes, amb la nerviació molt marcada i
coberta de pèls
 |
| Corol·la amb quatre lòbuls iguals |
Flors en verticil·lastres
que formen espigues terminals ramificades. Flors hermafrodites, amb calze en
forma de campana i amb pèls, acabat en cinc dents triangulars. Corol·la amb
quatre lòbuls iguals (tot i ser una labiada) de color blanc o bavós. Quatre
estams divergents que sobresurten molt de la corol·la. Gineceu súper. Floreix a
l’estiu.
 |
| Fruit en tetraclusa |
Fruit en
tetraclusa amb els quatre mericarps ovoides i llisos.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les mentes pertanyen a
la família de les labiades (Lamiàcies) i comparteix particularitats com ser
plantes aromàtiques, de tiges quadrangulars i fulles simples i oposades, però
la corol·la no és bilabiada, la característica més evident de la família, sinó
que té quatre lòbuls gairebé iguals.
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular té propietats carminatives, antiespasmòdiques, hipotensores
i vermífugues. Tot i això, el seu ús no és tan extens com el d'altres mentes,
doncs, en dosis altes és tòxica i no la poden prendre les dones embarassades.
Una antiga pràctica
en medicina casera era fregar les fulles de l’herba-sana borda pel front
per alleugerar el mal de cap.
Emprada com ornamental en jardineria, com a condiment de
cuina i per fer fugir insectes, doncs, hom diu que portant una rameta penjada a
l’orella no piquen els mosquits.
SABIES QUE... El
nom genèric, Mentha, deriva del grec
“Mínthe, -es” la nimfa que va nàixer
al riu Cocito, el riu de la lamentació, amada d’Hades, per la qual cosa
Persèfone, l’esposa del déu Hades, gelosa d’aquesta aventura amorosa, va
convertir la nimfa Mintha en la planta que du el seu nom en grec.
L’epítet específic suaveolens
ve de “suávis” que significa suau,
dolç, i “óleo” que significa oli, per
l’olor de la seua essència rica en olis essencials rics en mentol que s'empra
com aromatitzant i com a oli medicinal.
El mentol és un anestèsic local amb propietats contra la
irritació i es fa servir molt contra les irritacions menors de la gola.
Un petit escarabat de color verd metàl·lic, el Chrysomela
menthastri, ataca aquesta planta menjant-se les fulles, de
vegades de manera massiva.
Família Labiatae (Lamiaceae)
