Agrimonia eupatoria L.

NOMS: Setge blanc. Cerverola. Agrimònia comuna. Herba de la sang. Herba de Sant Antoni. Herba de Sant Guillem. Herba del mal estrany. Herba ramona. Serereta. Serverina. Serverola. Setsagnies. Occità: Agrimònia, Sourbeireto, Èrba de la langor. Castellà : Agrimonia común. Algafil. Alimonia. Amores pequeños. Amoricos. Arquimonia. Cabsitiella. esmermasangre. Eupatoria. Gafetí. Hierba bacera. Hierba de San Guillermo. Hierba del podador. Mermasangre. Oraga. Èuscara: Usu-belarra. Latxatua. Portuguès: Erva-agrimónia. Erva-hepática. Agrimónia. Itàlia: Agrimonia comune. Anglès: Sticklewort. Agrimony. Alemany: Gewöhnlicher Odermennig. Francès: Aigremoine eupatoire. Neerlandès: Gewone Agrimonie.

Flors en inflorescències cimoses

SINÒNIMS: Agrimonia elata Salisb.; Eupatorium dioscoridis Bubani; Agrimonia minor Mill.; Agrimonia officinarum Lam.;

Hi ha dos subespècies: la subsp. eupatoria, amb els pèls rígids i encorbats del fruit més curts que la úrnula i plantes petites. Subsp. grandis amb pèls rígids del fruit tan llargs com la úrnula en plantes grans, sense roseta bassal. 

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

Tiges erectes, de vegades vermelloses

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Molinio-Arrhenatheretea. Vores de camins i de carreteres en zones humides, boscos i clarianes. Fins els 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba rizomatosa amb tija erecta de fins 60 cm d’alçada, piloses i de vegades regenques

Fulles compostes imperipinnades

Fulles en roseta bassal, compostes imparipinnades que abracen la tija (amplexicaules), amb folíols dentats de diferents grandàries. Folíols menuts a l’espai entre folíols majors

Estams amb filament groc

Flors en inflorescències cimoses. Flors hermafrodites amb hipant acrescent. Calze campanulat amb cinc sèpals persistents. Cinc pètals grocs. Estams amb filament groc. Dos estils. Floreix des de la primavera fins la tardor.

Fruit en aqueni amb forma peculiar

Fruit en aqueni tancat en un receptacle endurit característic. Tenen forma cònica i estan coronats per pèls rígids encorbats a la punta.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hipant ve del grec “hipo” davall, i “antos” flor, és el receptacle còncau de les flors amb ovari ínfer sobre el qual aparentment naixen el calze, la corol·la i els estams. És característic d’algunes famílies com les rosàcies o les lleguminoses. En els rosers forma el cinòrodon o fals fruit.

 USOS I PROPIETATS: En medicina alternativa s’ha emprat com astringent, en afeccions de boca i laringe, en gargarismes i col·lutoris. També és cicatritzant, utilitzada per les úlceres varicoses, i per al tractament de la diarrea.  

La Comissió E Alemanya ha aprovat l’ús de la serverola (quan es prepara com a te) per a controlar la diarrea i per a fer gàrgares per a la gola per a reduir la inflamació i alleujar el mal de gola (te fred).

Les fulles seques s’han fumat com a succedani del tabac. 

Flors amb hipant acrescent

SABIES QUE... el genèric Agrimonia deriva del grec “árgemon, -ou” que significa albugo, la malaltia del ulls ocasionada per l’acumulació de gotes de greix que provoquen l’opacitat de la còrnia que coneguem per “cataractes”. El vocable, deformat pel llatí en agrimonia, donava nom a diverses plantes que suposadament curaven la malaltia. Altres autors diuen que deriva del grec “agrios” = salvatge, selvàtic, i de “monos” = solitari, perquè indica una planta de llocs agrestes i solitaris.

L’epítet específic eupatoria deriva, per a uns, del grec “éu” = vertader, bo, i “hépatos” = fetge, és a dir: bo per al fetge, doncs Plini el Vell i Dioscòrides l’empraven en infusió per tractar les afeccions del fetge. Per a altres ve de Mitrídates Eupator, rei del Pont (regió d’Àsia Menor) i  un estudiós de les plantes medicinals.

La Agrimonia eupatoria forma part de les 38 flors de Bach, que dins de la seua cosmovisió té les propietats d’ocultar emocions tortuoses, problemes greus i angoixa inconscient darrere d’una màscara d’alegria i despreocupació permanent, evita discussions i cerca harmonia.

L’agrimònia té altres poders secrets, per als que tenen fe en aquestes coses. Antigament es creia que si es posaven les fulles d’aquesta planta sobre el cap d’una persona dormida s’esborraven els seus records. Per altra banda, les neteges d’agrimònia són bones per a les persones que temen estar embruixades.

Família Rosaceae

Aster sedifolius L.

NOMS: Indiana. Fadrins-i-fadrines. Castellà: Manzanilla de pastor. Italià: Astro scabro. Francès: Aster âcre. Aster à feuilles d'orpin. Anglès: Michaelmas Daisy. Aster. Rhône aster. Alemany: Nadelblättrige Sommeraster. raue Aster. steppen Aster.

Inflorescències corimbiformes

SINÒNIMS: Galatella sedifolia (L.) Greuter; Aster acris L.; Aster barrelieri Pau;  Galatella rigida DC.; 

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Fenassars mesoxeròfils, clars de bosc, marges de prats, sobre sòls calcaris. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tiges erectes ramificades a la part superior

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb varies tiges erectes, de fins 60 cm d’alçada, que es ramifiquen a la part superior.

Fulles alternes i glanduloses

Fulles linear-lanceolades, alternes, glabrescents, amb tres nervis linears, marge sencer i amb puntets glandulosos al limbe.

Flòsculs tubulars acabats en cinc puntes

Flors en inflorescències corimbiformes de capítols amb vàries files de bràctees més o menys obtuses. Flors externes amb lígula de color blau cel violaci d’un centímetre de llargària i flors interiors tubuloses i grogues acabades en cinc lòbuls, amb estams i estigma sobreeixint. Floreix a la tardor.

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Aster estan limitades a les espècies del Vell Món, doncs a Amèrica s’ha requalificat en altres gèneres.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Aster, és una paraula llatina que significa estrella, en referència a la disposició regular de les flors al capítol. L’epítet específic sedifolium, deriva de "sedum" = asseure, i "folium" = fulla, és a dir, fulles assegudes, doncs el limbe es recolza directament a la tija, sense pecíol, sèssils.

La revolució d'Hongria del 31 d'octubre de 1918 es coneix com la revolució de l'aster perquè els que protestaven portaven flors d'aquest gènere.

Família Compositae (Asteraceae)

Mentha suaveolens Ehrh.

NOMS: Herba-sana borda. Madastra. Menta d’ase. Mentastra. Albarsana borda. Matapuces. Occità: Menta pudent, Mentastre. Castellà : Mastranzo. Mentastro. Hierbabuena de burro. Èuscara: kukuxobelarra. Astamenda.  Portuguès: Hortelã-comum. Menthrasto. Italià: Menta a foglie rotonde. Francès: Menthe odorante, Menthe suave, Menthe à feuilles rondes Anglès: Round-leaved mint. Alemany: Wohlriechende Minze. Runde Minze. Neerlandès: Ananas-Munt. Witte Munt.

Inflorescència en espiga formada per verticil·lastres

SINÒNIMS: Mentha rotundifolia L.; Mentha roseiflora Sennen;  Mentha insularis Req.;  Mentha barcinonensis Sennen; 

 Observacions: Sembla ser que la planta del nostre territori pertany a la subsp. suaveolens. A les Illes Balears però, poden correspondre a la var. glabrescens, més verda i pilosa; o a la subsp. insularis, amb les fulles curtament peciolades.Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Llocs humits però ràrament inundats, jonqueres, herbassars, sèquies. Fins els 1200 metres d’altitud. Aquestes dels Alcavins, al riu Canyoles al pas per Vallada (València)

Tiges erectes de secció quadrangular

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb vàries tiges erectes de secció quadrangular, de fins 80 cm d’alçada i ramificades a l’àpex, que s’estén amb facilitat pels sòls humits mitjançant els rizomes subterranis. Les tiges estan lignificades a la base i cobertes de pèls, i desprèn una olor poc agradable.

Fulles oposades, rugoses i amb pèls

Fulles oposades, sèssils, arrodonides, amb el marge dentat i gruixudes, amb la nerviació molt marcada i coberta de pèls

Corol·la amb quatre lòbuls iguals

Flors en verticil·lastres que formen espigues terminals ramificades. Flors hermafrodites, amb calze en forma de campana i amb pèls, acabat en cinc dents triangulars. Corol·la amb quatre lòbuls iguals (tot i ser una labiada) de color blanc o bavós. Quatre estams divergents que sobresurten molt de la corol·la. Gineceu súper. Floreix a l’estiu.

Fruit en tetraclusa

Fruit en tetraclusa amb els quatre mericarps ovoides i llisos.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:  Les mentes pertanyen a la família de les labiades (Lamiàcies) i comparteix particularitats com ser plantes aromàtiques, de tiges quadrangulars i fulles simples i oposades, però la corol·la no és bilabiada, la característica més evident de la família, sinó que té quatre lòbuls gairebé iguals.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular té propietats carminatives, antiespasmòdiques, hipotensores i vermífugues. Tot i això, el seu ús no és tan extens com el d'altres mentes, doncs, en dosis altes és tòxica i no la poden prendre les dones embarassades.

Una antiga pràctica  en medicina casera era fregar les fulles de l’herba-sana borda pel front per alleugerar el mal de cap.

Emprada com ornamental en jardineria, com a condiment de cuina i per fer fugir insectes, doncs, hom diu que portant una rameta penjada a l’orella no piquen els mosquits.

SABIES QUE... El nom genèric, Mentha, deriva del grec “Mínthe, -es” la nimfa que va nàixer al riu Cocito, el riu de la lamentació, amada d’Hades, per la qual cosa Persèfone, l’esposa del déu Hades, gelosa d’aquesta aventura amorosa, va convertir la nimfa Mintha en la planta que du el seu nom en grec.

L’epítet específic suaveolens ve de “suávis” que significa suau, dolç, i “óleo” que significa oli, per l’olor de la seua essència rica en olis essencials rics en mentol que s'empra com aromatitzant i com a oli medicinal.

El mentol és un anestèsic local amb propietats contra la irritació i es fa servir molt contra les irritacions menors de la gola.

Un petit escarabat de color verd metàl·lic, el Chrysomela menthastri, ataca aquesta planta menjant-se les fulles, de vegades de manera massiva.

Família Labiatae (Lamiaceae)