Taraxacum officinale Weber et Wiggers

NOMS: Pixallits, Dent de lleó. Camarroja. Angelets, Apagallums, Lletsó d'ase, Pixacà, Queixals de vella. Occità: Lachasson, Pissa-lach, Pissalach, Pissalait, Pisso-chin, Pissocan. Castellà: Achicoria amarga, Amargón, Diente de león, Hocico de puerco, Taraxacón. Èuscara: Galkidea. Pitxacamas. Portuguès: Dente-de-leão. Taraxaco. Francès: Pissenlit à feuilles lisses. Anglès: Common dandelion, Dandelion. Alemany: Rotfrüchtiger Löwenzah. Sandlöwenzahn.

Capítol solitari

SINÒNIMS:Taraxacum campylodes G.E.Haglund; Taraxacum vulgare (Lam.) Schrank; Taraxacum dens-leonis Desf.; Taraxacum retroflexum Lindl.

El gènere Taraxacum té una taxonomia molt complexa.Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Plantaginetalia majoris. Pastures, vores de camins, herbassars, en zones ruralitzades, humides i nitrificades. Fins els 1900 metres d’altitud.

Herba acaule amb escapus florifers

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba sense tija (acaule) amb una  tija florífera (escapus), buida per dins (fistulosa) de poc més d’un pam d’alçada.

Fulles en roseta bassal

Fulles totes en roseta bassal, grans (fins 40 cm), pinnatipartides, amb segments que apunten cap a la base.

Totes les flors amb lígula groga

Flors en un únic capítol de 3-7 cm de diàmetre, a l’àpex de la tija florífera, amb involucre de varies sèries de bràctees lanceolades, les exteriors girades cap a fora i avall (reflexes). Totes les flors són hermafrodites, pentàmeres i amb un petit tub acabat en una llengüeta groga (lígula) que compon la corol·la. El calze està format per petites peces que formaran el papus. Cinc estams soldats en un tub. Gineceu ínfer. Floreix de gener a novembre.

Aquenis muricats amb vil·là blanc

Fruit en aquenis brunencs amb puntetes curtes (muricats) i papus blanc. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Vàries espècies de Taraxacum produeixen llavors per apomixis, és a dir, de forma asexual. Aquestes llavors produïdes, sense fertilització ni meiosi, reprodueixen exemplars genèticament idèntics a la planta mare.

USOS I PROPIETATS: Es pot menjar fresca en les amanides o bullida com a verdura. Les arrels torrades i moltes s’ha emprat com succedani del café, i les poncelles en salmorra, com les tàperes.
La medicina popular li atribueix diverses propietats com purificar la sang, aperitiva i diürètica. També és una planta útil contra el restrenyiment, l'arteriosclerosi i les morenes. La saba lletosa (làtex) s’ha emprat com un remei popular per tractar les berrugues.

És una planta  molt apreciada pels apicultors, doncs l’abundant pol·len i nèctar fa que siga visitat per les abelles mel·líferes, tot i que els jardiners la consideren una mala herba.

És un dels ingredients del “preboggion”, una mescla d’herbes típica de la cuina de la regió italiana de Liguria.

Les poncelles s'adoben com les tàperes

SABIES QUE... El nom del gènere Taraxacum és un nom llatinitzat que deriva de l’àrab “tharakhchakon”, o del grec “tarraxos”, que designa altres plantes del gènere. Segons alguns autors, cap a l’any 1000, el metge àrab Avicena (Ibn Sinâ) va llatinitzar el nom.

L’epítet específic officinalis, significa que és medicinal, i s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.

Hom diu que si pensem en un desig mentre bufem les llavors, llançant-les al vol, aquest es compleix, a condició que no quede cap llavor.

Família Compositae (Asteraceae)

Agrimonia eupatoria L.

NOMS: Setge blanc. Cerverola. Agrimònia comuna. Herba de la sang. Herba de Sant Antoni. Herba de Sant Guillem. Herba del mal estrany. Herba ramona. Serereta. Serverina. Serverola. Setsagnies. Occità: Agrimònia, Sourbeireto, Èrba de la langor. Castellà : Agrimonia común. Algafil. Alimonia. Amores pequeños. Amoricos. Arquimonia. Cabsitiella. esmermasangre. Eupatoria. Gafetí. Hierba bacera. Hierba de San Guillermo. Hierba del podador. Mermasangre. Oraga. Èuscara: Usu-belarra. Latxatua. Portuguès: Erva-agrimónia. Erva-hepática. Agrimónia. Itàlia: Agrimonia comune. Anglès: Sticklewort. Agrimony. Alemany: Gewöhnlicher Odermennig. Francès: Aigremoine eupatoire. Neerlandès: Gewone Agrimonie.

Flors en inflorescències cimoses

SINÒNIMS: Agrimonia elata Salisb.; Eupatorium dioscoridis Bubani; Agrimonia minor Mill.; Agrimonia officinarum Lam.;

Hi ha dos subespècies: la subsp. eupatoria, amb els pèls rígids i encorbats del fruit més curts que la úrnula i plantes petites. Subsp. grandis amb pèls rígids del fruit tan llargs com la úrnula en plantes grans, sense roseta bassal. 

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

Tiges erectes, de vegades vermelloses

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Molinio-Arrhenatheretea. Vores de camins i de carreteres en zones humides, boscos i clarianes. Fins els 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba rizomatosa amb tija erecta de fins 60 cm d’alçada, piloses i de vegades regenques

Fulles compostes imperipinnades

Fulles en roseta bassal, compostes imparipinnades que abracen la tija (amplexicaules), amb folíols dentats de diferents grandàries. Folíols menuts a l’espai entre folíols majors

Estams amb filament groc

Flors en inflorescències cimoses. Flors hermafrodites amb hipant acrescent. Calze campanulat amb cinc sèpals persistents. Cinc pètals grocs. Estams amb filament groc. Dos estils. Floreix des de la primavera fins la tardor.

Fruit en aqueni amb forma peculiar

Fruit en aqueni tancat en un receptacle endurit característic. Tenen forma cònica i estan coronats per pèls rígids encorbats a la punta.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hipant ve del grec “hipo” davall, i “antos” flor, és el receptacle còncau de les flors amb ovari ínfer sobre el qual aparentment naixen el calze, la corol·la i els estams. És característic d’algunes famílies com les rosàcies o les lleguminoses. En els rosers forma el cinòrodon o fals fruit.

 USOS I PROPIETATS: En medicina alternativa s’ha emprat com astringent, en afeccions de boca i laringe, en gargarismes i col·lutoris. També és cicatritzant, utilitzada per les úlceres varicoses, i per al tractament de la diarrea.  

La Comissió E Alemanya ha aprovat l’ús de la serverola (quan es prepara com a te) per a controlar la diarrea i per a fer gàrgares per a la gola per a reduir la inflamació i alleujar el mal de gola (te fred).

Les fulles seques s’han fumat com a succedani del tabac. 

Flors amb hipant acrescent

SABIES QUE... el genèric Agrimonia deriva del grec “árgemon, -ou” que significa albugo, la malaltia del ulls ocasionada per l’acumulació de gotes de greix que provoquen l’opacitat de la còrnia que coneguem per “cataractes”. El vocable, deformat pel llatí en agrimonia, donava nom a diverses plantes que suposadament curaven la malaltia. Altres autors diuen que deriva del grec “agrios” = salvatge, selvàtic, i de “monos” = solitari, perquè indica una planta de llocs agrestes i solitaris.

L’epítet específic eupatoria deriva, per a uns, del grec “éu” = vertader, bo, i “hépatos” = fetge, és a dir: bo per al fetge, doncs Plini el Vell i Dioscòrides l’empraven en infusió per tractar les afeccions del fetge. Per a altres ve de Mitrídates Eupator, rei del Pont (regió d’Àsia Menor) i  un estudiós de les plantes medicinals.

La Agrimonia eupatoria forma part de les 38 flors de Bach, que dins de la seua cosmovisió té les propietats d’ocultar emocions tortuoses, problemes greus i angoixa inconscient darrere d’una màscara d’alegria i despreocupació permanent, evita discussions i cerca harmonia.

L’agrimònia té altres poders secrets, per als que tenen fe en aquestes coses. Antigament es creia que si es posaven les fulles d’aquesta planta sobre el cap d’una persona dormida s’esborraven els seus records. Per altra banda, les neteges d’agrimònia són bones per a les persones que temen estar embruixades.

Família Rosaceae

Aster sedifolius L.

NOMS: Indiana. Fadrins-i-fadrines. Castellà: Manzanilla de pastor. Italià: Astro scabro. Francès: Aster âcre. Aster à feuilles d'orpin. Anglès: Michaelmas Daisy. Aster. Rhône aster. Alemany: Nadelblättrige Sommeraster. raue Aster. steppen Aster.

Inflorescències corimbiformes

SINÒNIMS: Galatella sedifolia (L.) Greuter; Aster acris L.; Aster barrelieri Pau;  Galatella rigida DC.; 

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Fenassars mesoxeròfils, clars de bosc, marges de prats, sobre sòls calcaris. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tiges erectes ramificades a la part superior

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb varies tiges erectes, de fins 60 cm d’alçada, que es ramifiquen a la part superior.

Fulles alternes i glanduloses

Fulles linear-lanceolades, alternes, glabrescents, amb tres nervis linears, marge sencer i amb puntets glandulosos al limbe.

Flòsculs tubulars acabats en cinc puntes

Flors en inflorescències corimbiformes de capítols amb vàries files de bràctees més o menys obtuses. Flors externes amb lígula de color blau cel violaci d’un centímetre de llargària i flors interiors tubuloses i grogues acabades en cinc lòbuls, amb estams i estigma sobreeixint. Floreix a la tardor.

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Aster estan limitades a les espècies del Vell Món, doncs a Amèrica s’ha requalificat en altres gèneres.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Aster, és una paraula llatina que significa estrella, en referència a la disposició regular de les flors al capítol. L’epítet específic sedifolium, deriva de "sedum" = asseure, i "folium" = fulla, és a dir, fulles assegudes, doncs el limbe es recolza directament a la tija, sense pecíol, sèssils.

La revolució d'Hongria del 31 d'octubre de 1918 es coneix com la revolució de l'aster perquè els que protestaven portaven flors d'aquest gènere.

Família Compositae (Asteraceae)