Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 25 de gener del 2013

Euphorbia peplus L.


NOMS: Lleterola peplus. Llet de bruixa, Lletera, Lleteresa. Castellà: Lecherina. Esula redonda.Tomagallos. Tornagallos. Titímalo. Èuscara: Esnabedurria. Kalitxbelarra. Portuguès: Ésula-redonda. Italià: Calenzuola piccola. Euforbia minore. Francès: Euphorbe des jardiniers, Euphorbe des jardins. Anglès: Petty spurge. Alemany: Gartenwolfsmilch. Neerlandès: Tuinwolfsmeik.

Inflorescències en pleocasi
SINÒNIMS: Euphorbia peploides Gouan; Tithymalus peplus (L.) Hill; Euphorbia pusilla Lag.;Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita: en botànica es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Comunitats ruderals: vores de camins, camps, horts, llocs alterats. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes d'aspecte delicat
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Lletrera anual de mida molt variable, entre uns pocs centímetres i dos pams d’alçada, glabra, amb tiges erectes i delicades poc ramificades.

Fulles obovades i tendres
Fulles amples i tendres, obovades, de marge sencer i curt pecíol.


Ciati amb flor femenina central i flors masculines laterals
Flors en inflorescències cimoses amb tres branques floríferes per cada eix (pleocasi); fulles bracteals ovades i sèssils. Ciati amb pecíol curt. Glàndules nectaríferes de color verd-groguenc o rogenc. Ciati format per una flor femenina central i diverses cimes de flors masculines laterals. Flor masculina amb un sol estam. Flor femenina amb gineceu súper, pistil amb tres braços estigmàtics bífids. Pot florir tot l’any.

Fruit en càpsula amb tres cocs crestats
Fruit en càpsula trícoca llisa amb dues crestes al damunt de cada coc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena ciati a la inflorescència constituïda per una sola flor femenina central llargament pedunculada, aclamídia i reduïda a un ovari trícoc, i per cinc grups de flors masculines (monocasi) integrades per un sol estam sobre un petit pedicel. Externament presenta un involucre en forma de copa format per quatre o cinc bràctees, entre les quals es troben quatre o cinc peces nectaríferes de forma i color característic. És propi de les eufòrbies o lletereses.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat el suc de les fulles com remei contra la inflamació de la gola i contra una malaltia infecciosa de la pell anomenada erisipela.

SABIES QUE... El genèric Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.
L’epítet específic peplus és en llatí d'una espècie de lleterola esmentada per Plini que recupera la paraula grega "peplis”, que significa peple (un vestit femení de l’antiga grècia)  esmentat per Dioscòrides amb el mateix significat.
Es considera una mala herba dels conreus de cereals i oliveres, doncs causa perjudicis importants per l'espai que ocupa i el nitrogen que agafa del sòl.
La investigació recent en Euphorbia peplus ha demostrat que una àmplia gamma de cèl·lules cancerígenes és molt sensible a aquesta substància.
El ingredient actiu: Ingenol mebutate (ingenol-3-angelate, nom comercial Picato) és una substància que es troba en la saba d’aquesta planta i un inductor de la mort cel·lular. Una formulació de gel del fàrmac ha estat aprovat pels EUA Food and Drug Administration (FDA) per al tractament tòpic de la queratosis actínica .
Aquesta espècie està inclosa en l’Ordre SCO/190/2004, de 28 de gener, que estableix el llistat de plantes la venda de les quals resta prohibida o restringida per la seua toxicitat.
La saba de la planta és TÒXICA i no és per a ús intern.

Família Euphorbiaceae


dimarts, 22 de gener del 2013

Xanthium spinosum L.


NOMS: Apegamonyos. Espina-xoca. Aferragós. Gospins. Cadells. Catxurros. Coscorros. Enganxadones. Abriülls. Enganxagossos. Espina-xoca. Floravia. Gafets. Herba de tres claus. Llagastes. Llapasa petita. Rioles espinoses. Llufes. Occità: Arrapo-péu, Gadòl, Lapaçon. Castellà : Cachurrera menor. Cepacaballo. Pegotes. Portuguès: Arzola. Xanthio espinhoso. Zântio. Italià: Nappola spinosa. Francès: Lampourde épineuse. Anglès: Spiny Cocklebur. Bathurst Burr. Alemany: Dornige Spitzklette. Neerlandès: Stekende Stekelnoot.

Planta monoica, amb flors unisexuals
SINÒNIMS: Acanthoxanthium spinosum (L.) Fourr.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Espècie naturalitzada, introduïda d’Amèrica del Sud a principis del segle XIX.

HÀBITAT: Chenopodion muralis. Ruderal, vores de camins, camps abandonats i llocs alterats, sobre sòls secs i nitrificats. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges de fins un metre d'alçada cobertes de borra
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins un metre d’alçada, ramificada, amb flors unisexuals sobre la mateixa planta (monoica), amb tiges cobertes de pèls fins. A l’axil·la de les fulles presenta una espina llarga trifurcada i groguenca que, de vegades, són substituïdes per fulles petites.

Espines trifurcades a la base de les fulles
Fulles sèssils o amb curt pecíol, estretes, de color verd per l’anvers i blanquinós pel revers, limbe amb lòbuls o enter. Els nervis estan molt assenyalats i de color blanc. A la base de les fulles té espines fortes i punxents.  

Capítol masculí amb flors de cinc estams
Flors en capítols (pel que pertany a la família de les compostes) sèssils, unisexuals i ben diferenciats a la mateixa planta. Capítols femenins són axil·lars amb solament dues flors sense corol·la, de forma globosa, cobertes d’agullons amb l’àpex corbat; Els capítols masculins, al final de les tiges, estan composats per vàries flors individualitzades amb cinc estams. Floreix a l’estiu, entre juliol i l’octubre.

Fruit cobert d'agullons corbats, com el velcro
Fruit és en aqueni ovoide, semblant a un baló de rugbi, coberts d’agullons corbats per afavorir la disseminació.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diu zoocòria a la disseminació de les llavors pels animals. Hi ha diverses formes de zoocòria. En aquest cas les diàspores estan proveïdes de ganxos per tal d’adherir-se a la roba de les persones o el pèl dels animals per allunyar-se de la planta mare.

Capítols femenins axil·lars amb només dues flors

USOS I PROPIETATS: Les fulles són astringents, i s'empren contra la diarrea i la disenteria. Té propietats diürètiques i sudorífiques que la fan beneficiosa contra les afeccions del fetge i els ronyons, i també cicatritzant i antiinflamatòria.
Presenta un colorant groc.

SABIES QUE... el nom genèric Xanthium deriva del grec “ξανϑóς xanthós”, que significa groc, en referència al colorant groc que s’extrau de la planta. L’epítet específic spinosum prové del llatí “spina”, és a dir, espinós.
George de Mestral va inventar el “velcro” després d’un passeig pel camp amb el seu gos. En arribar a casa se’n adonà de la dificultat de desenganxar dels seus mitjons i del pèls del gos els fruits de l’apegamonyos.

Família Compositae (Asteraceae)


dissabte, 19 de gener del 2013

Taraxacum officinale Weber et Wiggers


NOMS: Pixallits, Dent de lleó. Camarroja. Angelets, Apagallums, Lletsó d'ase, Pixacà, Queixals de vella. Occità: Lachasson, Pissa-lach, Pissalach, Pissalait, Pisso-chin, Pissocan. Castellà: Achicoria amarga, Amargón, Diente de león, Hocico de puerco, Taraxacón. Èuscara: Galkidea. Pitxacamas. Portuguès: Dente-de-leão. Taraxaco. Francès: Pissenlit à feuilles lisses. Anglès: Common dandelion, Dandelion. Alemany: Rotfrüchtiger Löwenzah. Sandlöwenzahn.

Capítol solitari
SINÒNIMS:Taraxacum campylodes G.E.Haglund; Taraxacum vulgare (Lam.) Schrank; Taraxacum dens-leonis Desf.; Taraxacum retroflexum Lindl.
El gènere Taraxacum té una taxonomia molt complexa.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Plantaginetalia majoris. Pastures, vores de camins, herbassars, en zones ruralitzades, humides i nitrificades. Fins els 1900 metres d’altitud.

Herba acaule amb escapus florifers
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba sense tija (acaule) amb una  tija florífera (escapus), buida per dins (fistulosa) de poc més d’un pam d’alçada.

Fulles en roseta bassal
Fulles totes en roseta bassal, grans (fins 40 cm), pinnatipartides, amb segments que apunten cap a la base.

Totes les flors amb lígula groga
Flors en un únic capítol de 3-7 cm de diàmetre, a l’àpex de la tija florífera, amb involucre de varies sèries de bràctees lanceolades, les exteriors girades cap a fora i avall (reflexes). Totes les flors són hermafrodites, pentàmeres i amb un petit tub acabat en una llengüeta groga (lígula) que compon la corol·la. El calze està format per petites peces que formaran el papus. Cinc estams soldats en un tub. Gineceu ínfer. Floreix de gener a novembre.

Aquenis muricats amb vil·là blanc
Fruit en aquenis brunencs amb puntetes curtes (muricats) i papus blanc. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Vàries espècies de Taraxacum produeixen llavors per apomixis, és a dir, de forma asexual. Aquestes llavors produïdes, sense fertilització ni meiosi, reprodueixen exemplars genèticament idèntics a la planta mare.

USOS I PROPIETATS: Es pot menjar fresca en les amanides o bullida com a verdura. Les arrels torrades i moltes s’ha emprat com succedani del café, i les poncelles en salmorra, com les tàperes.
La medicina popular li atribueix diverses propietats com purificar la sang, aperitiva i diürètica. També és una planta útil contra el restrenyiment, l'arteriosclerosi i les morenes. La saba lletosa (làtex) s’ha emprat com un remei popular per tractar les berrugues.
És una planta  molt apreciada pels apicultors, doncs l’abundant pol·len i nèctar fa que siga visitat per les abelles mel·líferes, tot i que els jardiners la consideren una mala herba.
És un dels ingredients del “preboggion”, una mescla d’herbes típica de la cuina de la regió italiana de Liguria.

Les poncelles s'adoben com les tàperes
SABIES QUE... El nom del gènere Taraxacum és un nom llatinitzat que deriva de l’àrab “tharakhchakon”, o del grec “tarraxos”, que designa altres plantes del gènere. Segons alguns autors, cap a l’any 1000, el metge àrab Avicena (Ibn Sinâ) va llatinitzar el nom.
L’epítet específic officinalis, significa que és medicinal, i s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.
Hom diu que si pensem en un desig mentre bufem les llavors, llançant-les al vol, aquest es compleix, a condició que no quede cap llavor.

Família Compositae (Asteraceae)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...