Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 28 de gener del 2013

Orchis fragrans Pollini




NOMS: Abellera olorosa. Botons de ca, Botons de gos. Castellà: Clavellina. Mayos. Olor de chinches. Portuguès: Erva-do-salepo. Salepeira. Francès: Orchis odorant. Orchis parfumé. Orchis à odeur de vanille.

Inflorescències en espiga terminal
SINÒNIMS: Orchis coriophora L. subsp. fragrans (Pollini) Sudre; Orchis coriophora subsp. martrinii (Timb.-Lagr.); Orchis coriophora L.;
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Rhamno-quercion cocciferae. Garrigues, sòls secs de composició calcària. Aquestes de la 
Vuelta de Vallada (València). Des dels 100 als 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes i simples
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Petita orquídia herbàcia amb tija erecta, simple i sense pèls.

Fulles estretes, bassals i caulinars
Fulles lanceolades, estretes, bassals i caulinars, alternes, de marge sencer i embeinadores. Les fulles caulinars són més petites segons s’acosten a la inflorescència, són paregudes a les bràctees.

Flors amb esperó i label trilobat
Flors en inflorescències en espiga terminal multiflora i densa. Flors sèssils amb sèpals laterals patents. Pètals laterals semblants als sèpals i label amb tres lòbuls, el mitjà més llarg que els laterals, d’un color que va del rosat al vermell vinós, i corbat cap avall. Esperó de la grandària de label. Les flors tenen un suau olor a vainilla però altres subespècies desprenen olor fètid. Floreix a principis de la primavera

Càpsula amb sis costelles
Fruit en càpsula erecta i oblonga amb sis costelles.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les orquídies tenen flors especialitzades per atreure insectes pol·linitzadors específics. La part més important per aconseguir-ho és un pètal transformat que adquireix la forma, textura i color de la femella del insecte que pretén atreure, anomenat label.

USOS I PROPIETATS: La farina dels seus tubercles, anomenada salep en Turquia, és molt nutritiva i demulcent. S'usa en dietes especials de convalescents i nens. És molt rica en mucílag i forma una demulcent i suau gelatina que s'usa per al canal gastrointestinal irritat.


SABIES QUE... el genèric Orchis deriva del grec “órchis, -ios” que significa testicle, per la forma dels tubercles; per això era el nom que els grecs donaven a diverses orquídies amb dos tubercles semblants a petits testicles. La paraula “orchis” va ser emprada per primera vegada per Teofrast  en el seu llibre “De historia plantarum.
L’epítet fragrans significa fragant olorós, mentre que l’epítet del sinònim, coriphora, deriva del grec “korios”, que significa xinxa, i de “fero” que significa portador, per la olor desagradable que despren.

Família Orchidaceae


divendres, 25 de gener del 2013

Euphorbia peplus L.


NOMS: Lleterola peplus. Llet de bruixa, Lletera, Lleteresa. Castellà: Lecherina. Esula redonda.Tomagallos. Tornagallos. Titímalo. Èuscara: Esnabedurria. Kalitxbelarra. Portuguès: Ésula-redonda. Italià: Calenzuola piccola. Euforbia minore. Francès: Euphorbe des jardiniers, Euphorbe des jardins. Anglès: Petty spurge. Alemany: Gartenwolfsmilch. Neerlandès: Tuinwolfsmeik.

Inflorescències en pleocasi
SINÒNIMS: Euphorbia peploides Gouan; Tithymalus peplus (L.) Hill; Euphorbia pusilla Lag.;Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita: en botànica es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Comunitats ruderals: vores de camins, camps, horts, llocs alterats. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes d'aspecte delicat
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Lletrera anual de mida molt variable, entre uns pocs centímetres i dos pams d’alçada, glabra, amb tiges erectes i delicades poc ramificades.

Fulles obovades i tendres
Fulles amples i tendres, obovades, de marge sencer i curt pecíol.


Ciati amb flor femenina central i flors masculines laterals
Flors en inflorescències cimoses amb tres branques floríferes per cada eix (pleocasi); fulles bracteals ovades i sèssils. Ciati amb pecíol curt. Glàndules nectaríferes de color verd-groguenc o rogenc. Ciati format per una flor femenina central i diverses cimes de flors masculines laterals. Flor masculina amb un sol estam. Flor femenina amb gineceu súper, pistil amb tres braços estigmàtics bífids. Pot florir tot l’any.

Fruit en càpsula amb tres cocs crestats
Fruit en càpsula trícoca llisa amb dues crestes al damunt de cada coc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena ciati a la inflorescència constituïda per una sola flor femenina central llargament pedunculada, aclamídia i reduïda a un ovari trícoc, i per cinc grups de flors masculines (monocasi) integrades per un sol estam sobre un petit pedicel. Externament presenta un involucre en forma de copa format per quatre o cinc bràctees, entre les quals es troben quatre o cinc peces nectaríferes de forma i color característic. És propi de les eufòrbies o lletereses.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat el suc de les fulles com remei contra la inflamació de la gola i contra una malaltia infecciosa de la pell anomenada erisipela.

SABIES QUE... El genèric Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.
L’epítet específic peplus és en llatí d'una espècie de lleterola esmentada per Plini que recupera la paraula grega "peplis”, que significa peple (un vestit femení de l’antiga grècia)  esmentat per Dioscòrides amb el mateix significat.
Es considera una mala herba dels conreus de cereals i oliveres, doncs causa perjudicis importants per l'espai que ocupa i el nitrogen que agafa del sòl.
La investigació recent en Euphorbia peplus ha demostrat que una àmplia gamma de cèl·lules cancerígenes és molt sensible a aquesta substància.
El ingredient actiu: Ingenol mebutate (ingenol-3-angelate, nom comercial Picato) és una substància que es troba en la saba d’aquesta planta i un inductor de la mort cel·lular. Una formulació de gel del fàrmac ha estat aprovat pels EUA Food and Drug Administration (FDA) per al tractament tòpic de la queratosis actínica .
Aquesta espècie està inclosa en l’Ordre SCO/190/2004, de 28 de gener, que estableix el llistat de plantes la venda de les quals resta prohibida o restringida per la seua toxicitat.
La saba de la planta és TÒXICA i no és per a ús intern.

Família Euphorbiaceae


dimarts, 22 de gener del 2013

Xanthium spinosum L.


NOMS: Apegamonyos. Espina-xoca. Aferragós. Gospins. Cadells. Catxurros. Coscorros. Enganxadones. Abriülls. Enganxagossos. Espina-xoca. Floravia. Gafets. Herba de tres claus. Llagastes. Llapasa petita. Rioles espinoses. Llufes. Occità: Arrapo-péu, Gadòl, Lapaçon. Castellà : Cachurrera menor. Cepacaballo. Pegotes. Portuguès: Arzola. Xanthio espinhoso. Zântio. Italià: Nappola spinosa. Francès: Lampourde épineuse. Anglès: Spiny Cocklebur. Bathurst Burr. Alemany: Dornige Spitzklette. Neerlandès: Stekende Stekelnoot.

Planta monoica, amb flors unisexuals
SINÒNIMS: Acanthoxanthium spinosum (L.) Fourr.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Espècie naturalitzada, introduïda d’Amèrica del Sud a principis del segle XIX.

HÀBITAT: Chenopodion muralis. Ruderal, vores de camins, camps abandonats i llocs alterats, sobre sòls secs i nitrificats. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges de fins un metre d'alçada cobertes de borra
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins un metre d’alçada, ramificada, amb flors unisexuals sobre la mateixa planta (monoica), amb tiges cobertes de pèls fins. A l’axil·la de les fulles presenta una espina llarga trifurcada i groguenca que, de vegades, són substituïdes per fulles petites.

Espines trifurcades a la base de les fulles
Fulles sèssils o amb curt pecíol, estretes, de color verd per l’anvers i blanquinós pel revers, limbe amb lòbuls o enter. Els nervis estan molt assenyalats i de color blanc. A la base de les fulles té espines fortes i punxents.  

Capítol masculí amb flors de cinc estams
Flors en capítols (pel que pertany a la família de les compostes) sèssils, unisexuals i ben diferenciats a la mateixa planta. Capítols femenins són axil·lars amb solament dues flors sense corol·la, de forma globosa, cobertes d’agullons amb l’àpex corbat; Els capítols masculins, al final de les tiges, estan composats per vàries flors individualitzades amb cinc estams. Floreix a l’estiu, entre juliol i l’octubre.

Fruit cobert d'agullons corbats, com el velcro
Fruit és en aqueni ovoide, semblant a un baló de rugbi, coberts d’agullons corbats per afavorir la disseminació.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diu zoocòria a la disseminació de les llavors pels animals. Hi ha diverses formes de zoocòria. En aquest cas les diàspores estan proveïdes de ganxos per tal d’adherir-se a la roba de les persones o el pèl dels animals per allunyar-se de la planta mare.

Capítols femenins axil·lars amb només dues flors

USOS I PROPIETATS: Les fulles són astringents, i s'empren contra la diarrea i la disenteria. Té propietats diürètiques i sudorífiques que la fan beneficiosa contra les afeccions del fetge i els ronyons, i també cicatritzant i antiinflamatòria.
Presenta un colorant groc.

SABIES QUE... el nom genèric Xanthium deriva del grec “ξανϑóς xanthós”, que significa groc, en referència al colorant groc que s’extrau de la planta. L’epítet específic spinosum prové del llatí “spina”, és a dir, espinós.
George de Mestral va inventar el “velcro” després d’un passeig pel camp amb el seu gos. En arribar a casa se’n adonà de la dificultat de desenganxar dels seus mitjons i del pèls del gos els fruits de l’apegamonyos.

Família Compositae (Asteraceae)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...