Menuda Natura

diumenge, 3 de febrer del 2013

Genista valentina (Willd. ex Spreng.) Steud.

NOMS: Ginesta fina. Ginestell valencià. Ginesta de graneres. Gòdua. Castellà: Iniesta. Retama. Flor de tintoreros. Genista.

Flor papilionada de ginestell valencià

SINÒNIMS: Genista cinerea (Vill.) DC. in Lam. & DC. subsp. valentina (Spreng.) Rivas Mart.; Spartium valentinum Willd. ex Spreng.; Genista oretana Webb ex Willk.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Est de la Península Ibèrica, València, Alacant i Albacete)

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Garrigues i brolles seques sobre terreny calcari. Fins els 1000 metres d’altitud

Arbust molt ramificat des de la base

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust molt ramificat des de la base, amb tiges fines, redones i amb estries.

Fulles petites, de fins 1 mm d'amplada

Fulles linear lanceolades molt petites (fins 1 mm d’amplada), assentades, alternes, que cauen deixant les tiges nues.

Podeu veure l'estructura de la corol·la i el tub estaminal

Flors solitàries, a l’axil·la d’una bràctea amb forma de fulla. Flors papilionàcies amb calze campanulat, bilabiat amb el llavi superior bipartit i el inferior amb tres dents. Corol·la de color groc intens amb estendard ovat i amb un entrant poc profund a l’àpex (emarginat), ales de la mateixa mida que l’estendard. Quatre estams curts i sis llargs format un tub estaminal. Ovarisúper amb estil acabat en estigma capitat. Floreix de març a juny.

Fruit en llegum

Fruit en llegum oblonga, aplanada, amb 1-4 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La forma de les flors papilionades d’aquesta família és exclusiva i constant: flors zigomorfes, pentàmeres, amb cinc sèpals soldats i cinc pètals lliures i desiguals, un superior major que la resta anomenat estendard, perquè sembla una vela al vent; dos pètals laterals, les ales; i dos inferiors soldats a mena de carena de vaixell. Els estams tenen els filaments soldats formant un tubet per dins del qual hi ha l’estil. El conjunt sembla una papallona en vol, raó per la qual la família s’anomena papilionàcia.

Les flors surten a l’axil·la d’una bràctea amb forma de fulla

USOS I PROPIETATS: Per la seua resistència a la sequera i poca exigència edàfica s’empra en restauracions ambientals en talussos secs i degradats. En jardineria xeròfita, de baix manteniment, ocupa les zones seques i assolellades o en rocalles.

La resistència i flexibilitat de les tiges s’han aprofitat per confeccionar graneres.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Genista deriva del llatí “genista, -ae”, nom que rebien diverses espècies del gènere. L’epítet específic valentina fa referència a la província de València.

Genista valentina va ser publicada per Ernst Gottlieb von Steudel (Steud.) en Nomenclator Botanicus. Editio secunda 1(5–6): 671. 1840.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dijous, 31 de gener del 2013

Thlaspi perfoliatum L.

NOMS: Traspic perfoliat. Occità: Moucelet. Castellà : Mostacilla brava. Telaspio menor. Italià: Erba-storna perfogliata. Francès: Monnoyère à feuilles embrassantes. Tabouret perfolié. Anglès: Thoroughwort Pennycress. Perfoliate Pennycress. Alemany: Durchwachsenblättriges Hellerkraut. Stengelumfassendes Täschelkraut. Neerlandès: Doorgroeide Boerenkers.

Inflorescències en raïm

SINÒNIMS: Thlaspi rotundifolium Tineo; Thlaspi neglectum Crép.; Microthlaspi perfoliatum subsp. perfoliatum;

Dos varietats: la var perfoliatum, que és la més abundant, i la var rotundifolium.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia, Ruderali-Secalietea. Arvense o ruderal, es cria en conreus de secà, pedregars i penyes calcàries. Aquests del pla del Campello de Vallada. Fins els 200 metres d’altitud

Herba petita, de fins un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual petita, d’un pam d’alçada, amb tiges erectes i sense pèls (glabra)

Fulles caulinars amplexicaules

Fulles inferiors en roseta bassal obovades amb llarg pecíol, i les caulinars tan abraçades a la tija (amplexicaules) que pareix que les travessa. Totes amb el limbe enter o denticulat.

Flors petites de pètals blancs

Flors petites, de fins 5-6 mm de diàmetre, en inflorescències en raïm. Flors amb quatre sèpals i quatre pètals lliures i blancs. Estams més curts que els pètals amb anteres grogues. Floreix a l’hivern i la primavera.

Fruit en silícula aplanada

Fruit en silícules amb ales que van eixamplant-se cap a l’àpex, bordejades per un nervi gruixut, amb l’estil persistent molt curt

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les silícules són fruits secs pareguts a les síliqües, és a dir, un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obre en dues valves com el del ravanell (Diplotaxis erucoides (L.) DC.), però de llargada inferior al triple de l’amplada.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem cap

SABIES QUE... El genèric Thlapsi ja era emprat per Dioscòrides i Plini per anomenar plantes de la família de les crucíferes com els sarronets de pastor (Capsella bursa-pastoris (L.) Medik.). Dioscòrides diu que deriva del grec “thláo”, que significa trencar, matxucar. En la traducció que fa Laguna diu, referint-se al fruit: “...de figura de un plato, que parece ser machucada, de donde le vino el nombre”.

L’epítet específic perfoliatum significa perforada, per les fulles sèssil que rodegen per complet la tija de manera que sembla una fulla perforada per aquesta.

El Calendari republicà francès va dedicar amb el nom de Thlaspi un dia de l'hivern. Aquest calendari consta de 12 mesos de 30 dies. Cada més, denominat amb fenòmens naturals o agrícoles, té 3 dècades en lloc de setmanes, i cada dia de l’any s’associa, no amb un sant com el calendari gregorià, sinó amb una planta, animal o eina del camp. El dia 21 del mes “Pluviôse” (9 de febrer) era el dia “Thlaspi”.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

dilluns, 28 de gener del 2013

Orchis fragrans Pollini

NOMS: Abellera olorosa. Botons de ca, Botons de gos. Castellà: Clavellina. Mayos. Olor de chinches. Portuguès: Erva-do-salepo. Salepeira. Francès: Orchis odorant. Orchis parfumé. Orchis à odeur de vanille.

Inflorescències en espiga terminal

SINÒNIMS: Orchis coriophora L. subsp. fragrans (Pollini) Sudre; Orchis coriophora subsp. martrinii (Timb.-Lagr.); Orchis coriophora L.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Rhamno-quercion cocciferae. Garrigues, sòls secs de composició calcària. Aquestes de la

Vuelta de Vallada (València). Des dels 100 als 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes i simples

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Petita orquídia herbàcia amb tija erecta, simple i sense pèls.

Fulles estretes, bassals i caulinars

Fulles lanceolades, estretes, bassals i caulinars, alternes, de marge sencer i embeinadores. Les fulles caulinars són més petites segons s’acosten a la inflorescència, són paregudes a les bràctees.

Flors amb esperó i label trilobat

Flors en inflorescències en espiga terminal multiflora i densa. Flors sèssils amb sèpals laterals patents. Pètals laterals semblants als sèpals i label amb tres lòbuls, el mitjà més llarg que els laterals, d’un color que va del rosat al vermell vinós, i corbat cap avall. Esperó de la grandària de label. Les flors tenen un suau olor a vainilla però altres subespècies desprenen olor fètid. Floreix a principis de la primavera

Càpsula amb sis costelles

Fruit en càpsula erecta i oblonga amb sis costelles.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les orquídies tenen flors especialitzades per atreure insectes pol·linitzadors específics. La part més important per aconseguir-ho és un pètal transformat que adquireix la forma, textura i color de la femella del insecte que pretén atreure, anomenat label.

USOS I PROPIETATS: La farina dels seus tubercles, anomenada salep en Turquia, és molt nutritiva i demulcent. S'usa en dietes especials de convalescents i nens. És molt rica en mucílag i forma una demulcent i suau gelatina que s'usa per al canal gastrointestinal irritat.

SABIES QUE... el genèric Orchis deriva del grec “órchis, -ios” que significa testicle, per la forma dels tubercles; per això era el nom que els grecs donaven a diverses orquídies amb dos tubercles semblants a petits testicles. La paraula “orchis” va ser emprada per primera vegada per Teofrast en el seu llibre “De historia plantarum”.

L’epítet fragrans significa fragant olorós, mentre que l’epítet del sinònim, coriphora, deriva del grec “korios”, que significa xinxa, i de “fero” que significa portador, per la olor desagradable que despren.

Família Orchidaceae