Menuda Natura

dissabte, 9 de febrer del 2013

Euphorbia flavicoma DC. subsp. flavicoma

NOMS: Lleteresa verrucosa. Lletera terrera. Castellà : Bambollera. Italià: Euforbia verrucosa. Francès: Euphorbe à têtes jaune d'or. Alemany: Warzige Wolfsmilch. Neerlandès: Wrattige Wolfsmelk.

Ciatis amb flors unisexuals

SINÒNIMS: Euphorbia verrucosa Lam. subsp. mariolensis (Rouy) Vives; Euphorbia epithymoides L. subsp. mariolensis (Ruoy) A. Et O. Bolós; Euphorbia flavicoma subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs & Vigo; Euphorbia mariolensis Rouy; Tithymalus flavicomus (DC.) Bubani;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis. Pinars, vores de carrascars, brolles, pastures àrides sobre sòl calcari. Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba lignificada a la base i ramificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit, Camèfit: són plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable manté les parts subterrànies i els borrons arran del sòl, sempre a un nivell inferior als 25-50 cm de terra.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç poc lignificada a la base (sufruticosa) i molt ramificada des de la part inferior, de poc més d’un pam d’alçada i tiges poc denses. Conté làtex blanc.

Fulles oblongo-lanceolades

Fulles oblongo-lanceolades, amb el marge finament denticulat, verdes i mucronades

Cada ciati amb una flor femenina central i flors masculines reduides a un estam

Flors en inflorescències en pleocasi de 4-6 radis més curts que les bràctees, que són ovades. Ciatis sèssils amb glàndules nectaríferes el·líptiques o arronyonades de color groc o rogenc. Flors unisexuals. Cada ciati té una flor femenina al centre i vàries cimes de flors masculines laterals reduïdes a un sol estam. La flor femenina és de gineceu súper amb estil acabat en tres braços estigmàtics bífids. Floreix d’abril a juliol

Fruit en càpsula verrucosa amb tres cocs

Fruit en càpsula tricoca totalment coberta de granes (verrucoso-tuberculada)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pleocasi és una cima multípara en la que cada eix dóna origen a més de dues branques verticil·lades. La floració és centrífuga, de manera que les flors més properes a l'eix central maduren abans que les perifèriques. Aquest tipus d'inflorescència és típic de les lletereses europees.

USOS I PROPIETATS: El làtex és tòxic.

Inflorescències en pleocasi de 4-6 radis

SABIES QUE... El nom genèric, Euphorbia, ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: és a dir, ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galé es refereix a l’heroi de la guerra de Troia, Eúphorbos. El grec “euphórbion, -ou”, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic flavicoma deriva del llatí "flavus", que significa groc, i "coma", que significa pèl, potser pel color groc de les inflorescències, com indica el nom popular en francès.

Família Euphorbiaceae

dimecres, 6 de febrer del 2013

Echium vulgare L. subsp. granatense (Coincy) Lacaita

NOMS: Llengua de bou. Viperina. Borratja borda. Occità: Bourrage-fèr, Suçamèlo. Castellà: Viborera. Viperina. Lengua de vaca. Èuscara: Idimia, Sugegorri-belarra. Portuguès: Lingoa de boi. Italià: Lingua di bove. Viperina azzurra. Francès: Vipérine commune. Anglès: Viper's bugloss. Blueweed. Alemany: Gewöhnlicher Natterkopf. Stolzer Heinrich. Neerlandès: Slangekruid.

Corol·la de color blau, violaci o púrpura

SINÒNIMS: Echium granatense Coincy; Echium coincyanum Lacaita; Echium permutatum Pau;

Observacions: En l'àmbit de les nostres terres hi ha tres subespècies diferenciades: la subsp. vulgare, planta petita dels Pirineus i Muntanyes Olositàniques; la subsp. argentae planta robusta i de fulles basals estretes, molt comuna; i la subsp. granatense, planta robusta de fulles basals amples dels territoris diànic i lucèntic.

A les subespècies i varietats la cultura i la medicina populars no les distingeixen. Aleshores, a banda de la descripció botànica, la resta de comentaris serveix per a totes les Echium vulgare.

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana però aquesta subespècie al territori Diànic i Lucèntic (de la Ribera Baixa a La Costera i l’Alacantés)

Herba erecta coberta de pèls i setes rígides

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Vores de camins, pradells secs, camps abandonats. Fins els 600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins que tornen les condicions favorables.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de color grisenc i coberta de pèls petits i setes rígides i aspres. La tija, o tiges, estan tacades per puntets negres.

Fulles oblongo-linears esparses

Fulles en roseta bassal molt majors que les caulinars, oblongo-linears i atenuades a la base. Durant l’hivern només resta aquesta roseta de fulles cobertes de pèls quasi punxants. Les fulles de les tiges (caulinars) són més petites i esparses.

Corol·la en forma de tub que va obrint-se cap a l'extrem

Flors agrupades en cimes escorpioides que surten a la primavera fins la tardor. Calze amb cinc sèpals soldats a la base i persistents. Corol·la de color blau, violaci o púrpura, forma un tub que va obrint-se cap a l’extrem, on acaba en cinc lòbuls poc assenyalats. Cinc estams que no sobresurten de la corol·la o poc exsert. Té un pistil amb estigma bífid que sembla la llengua d’una serp.

Les llavors semblen un cap d'escurçó

Fruit es divideix en núcules amb protuberàncies que recorden el cap d’un escurçó.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors són blaves però, abans d’obrir-se i quan es marceixen, prenen tons rogencs degut a que els pigments que posseeixen varien de color en canviar el pH del suc cel·lular.

USOS I PROPIETATS: Les inflorescències tenen propietats diürètiques, pectorals, cicatritzants, antitumorals i antineuràlgiques. En cosmètica s’usa com emol·lient. En infusió estan indicades contra els tumors malignes, les febres, el mal de cap, les alteracions nervioses i els dolors de tipus inflamatori. Cal tindre precaució, doncs pot ser tòxica pel fetge si es pren en tractaments prolongats.
Antigament s’emprava per curar picades d’escurçó atenent a algunes semblances entre la planta i el rèptil.
Les flors tenen gran quantitat de nèctar que és aprofitat per les abelles mel·líferes. Amb la viperina es produeixen mels monoflorals.

Flors en cimes escorpioides

SABIES QUE... El nom del gènere, Echium, deriva del grec “echios”, que significa escurçó. Diu Dioscòrides, segons la traducció de Laguna: “Echis en griego, significa víbora, de donde vino a llamarse esta planta echion, por parecerse su simiente a una cabeza de víbora y porque socorre a los mordidos della”.

Lèpítet específic vulgare deriva del llatí “vulgaris, -e”, que significa vulgar, comú, ordinari, per ser una planta corrent i abundosa.

Al Dioscòrides apareixen moltes plantes a les quals s’adjudiquen virtuts curatives pel paregut amb els òrgans malalts o altres signes que els homes sabuts sabien esbrinar. Aquesta teoria del Signe l’exposa Jordi Badia en un aclaridor article.

Família Boraginaceae

diumenge, 3 de febrer del 2013

Genista valentina (Willd. ex Spreng.) Steud.

NOMS: Ginesta fina. Ginestell valencià. Ginesta de graneres. Gòdua. Castellà: Iniesta. Retama. Flor de tintoreros. Genista.

Flor papilionada de ginestell valencià

SINÒNIMS: Genista cinerea (Vill.) DC. in Lam. & DC. subsp. valentina (Spreng.) Rivas Mart.; Spartium valentinum Willd. ex Spreng.; Genista oretana Webb ex Willk.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Est de la Península Ibèrica, València, Alacant i Albacete)

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Garrigues i brolles seques sobre terreny calcari. Fins els 1000 metres d’altitud

Arbust molt ramificat des de la base

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust molt ramificat des de la base, amb tiges fines, redones i amb estries.

Fulles petites, de fins 1 mm d'amplada

Fulles linear lanceolades molt petites (fins 1 mm d’amplada), assentades, alternes, que cauen deixant les tiges nues.

Podeu veure l'estructura de la corol·la i el tub estaminal

Flors solitàries, a l’axil·la d’una bràctea amb forma de fulla. Flors papilionàcies amb calze campanulat, bilabiat amb el llavi superior bipartit i el inferior amb tres dents. Corol·la de color groc intens amb estendard ovat i amb un entrant poc profund a l’àpex (emarginat), ales de la mateixa mida que l’estendard. Quatre estams curts i sis llargs format un tub estaminal. Ovarisúper amb estil acabat en estigma capitat. Floreix de març a juny.

Fruit en llegum

Fruit en llegum oblonga, aplanada, amb 1-4 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La forma de les flors papilionades d’aquesta família és exclusiva i constant: flors zigomorfes, pentàmeres, amb cinc sèpals soldats i cinc pètals lliures i desiguals, un superior major que la resta anomenat estendard, perquè sembla una vela al vent; dos pètals laterals, les ales; i dos inferiors soldats a mena de carena de vaixell. Els estams tenen els filaments soldats formant un tubet per dins del qual hi ha l’estil. El conjunt sembla una papallona en vol, raó per la qual la família s’anomena papilionàcia.

Les flors surten a l’axil·la d’una bràctea amb forma de fulla

USOS I PROPIETATS: Per la seua resistència a la sequera i poca exigència edàfica s’empra en restauracions ambientals en talussos secs i degradats. En jardineria xeròfita, de baix manteniment, ocupa les zones seques i assolellades o en rocalles.

La resistència i flexibilitat de les tiges s’han aprofitat per confeccionar graneres.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Genista deriva del llatí “genista, -ae”, nom que rebien diverses espècies del gènere. L’epítet específic valentina fa referència a la província de València.

Genista valentina va ser publicada per Ernst Gottlieb von Steudel (Steud.) en Nomenclator Botanicus. Editio secunda 1(5–6): 671. 1840.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)