Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 12 de febrer del 2013

Lotus corniculatus L. subsp. corniculatus


NOMS: Lot corniculat. Castellà : Corona de rey. Cuernecillo. Trébol de cuernos. Pié de gallo. Gallego: Trebo de cornos. Zoco de noiva. Éuscara: Mendiko usobelarra. Portuguès: Cornichao. Italià: Ginestrino comune. Francès: Lotier commun. Anglès: Birdsfoot trefoil. Alemany: Gewöhnlicher hornklee. Neerlandès: Gewone Rolklaver

Inflorescències amb 1-6 flors papilionades
SINÒNIMS: Lotus arvensis Pers.; Lotus corniculatus subsp. crassifolius Pers.;
Observacions: És molt variable de grandària, forma de folíols, nombre de flors per inflorescència o la grandària del calze. A més a més no poden establir-se àries definides per a grups amb característiques semblants. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Herba glabra i ramificada
HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Prats, pastures sobre sòls humits. Fins als 2200 metres d’altitud. Aquest al llit del riu Canyoles.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba glabra i serícia, amb tiges de fins 50 cm d’alçada, ascendents o ajagudes (decumbents) i ramificades.

Fulla amb cinc folíols (o tres folíols i dues estípules)
Fulles amb cinc folíols obovats-lanceolats i mucronats. Els dos folíols inferiors semblen estípules, a la base del raquis, amb forma molt semblant als altres folíols.

Flors papilionades grogues amb venes vermelles a l'estendard
Flors en inflorescències amb 1-6 flors papilionades de color groc i les venes de l’estendard vermelles. El peduncle és molt més llarg que la fulla que l’axil·la. Calze actinomorf amb cinc dents. Floreix en primavera i estiu.

Fruit en llegum cilíndrica i recta
Fruit en llegum cilíndrica recta i erecta, disposades com els dits d’un au, el que dona el nom en anglès: “birdsfoot”.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La majoria de famílies porten el nom d’un gènere que la caracteritza, com Pinaceae de Pinus o Rosaceae del gènere Rosa. Altres reben el nom d’alguna característica, com les Cruciferae, per tindre els quatre pètals en forma de creu. Aquest és el cas de la família Leguminosae, dita així per tindre els fruits en llegum, també dita Papilionaceae per la forma papilionada de les flors. Els botànics han decidit unificar els criteris i han aplicat a aquesta família el nom d’un gènere representatiu: Faba; així, encara que poden emprar-se els mots Papilionaceae i Leguminosae, també s’anomena Fabaceae.


USOS I PROPIETATS: La medicina popular li adjudica virtuts sedants i antiinflatòries, i per alleugerar migranyes, dolors menstruals i, fins i tot, l’ansietat i el insomni.

SABIES QUE... el genèric Lotus deriva del grec “lotós, oû”, que era el nom aplicat a diverses herbes, arbres o arbusts d’aquest gènere i d’altres. El nom va ser utilitzat per Virgili.
El nom de l’espècie, corniculatus, deriva de "corniculus", diminutiu de "Cornus" que significa banya, és a dir, fruit en forma de petites banyes.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dissabte, 9 de febrer del 2013

Euphorbia flavicoma DC. subsp. flavicoma


NOMS: Lleteresa verrucosa. Lletera terrera. Castellà : Bambollera. Italià: Euforbia verrucosa. Francès: Euphorbe à têtes jaune d'or. Alemany: Warzige Wolfsmilch. Neerlandès: Wrattige Wolfsmelk.

Ciatis amb flors unisexuals
SINÒNIMS: Euphorbia verrucosa Lam. subsp. mariolensis (Rouy) Vives; Euphorbia epithymoides L. subsp. mariolensis (Ruoy) A. Et O. Bolós; Euphorbia flavicoma subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs & Vigo; Euphorbia mariolensis Rouy; Tithymalus flavicomus (DC.) Bubani;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis. Pinars, vores de carrascars, brolles, pastures àrides sobre sòl calcari.  Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba lignificada a la base i ramificada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit, Camèfit:  són  plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable manté les parts subterrànies i els borrons arran del sòl, sempre a un nivell inferior als 25-50 cm de terra.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç poc lignificada a la base (sufruticosa) i molt ramificada des de la part inferior, de poc més d’un pam d’alçada i tiges poc denses. Conté làtex blanc.

Fulles oblongo-lanceolades
Fulles oblongo-lanceolades, amb el marge finament denticulat, verdes i mucronades

Cada ciati amb una flor femenina central i flors masculines reduides a un estam
 Flors en inflorescències en pleocasi de 4-6 radis més curts que les bràctees, que són ovades. Ciatis sèssils amb glàndules nectaríferes el·líptiques o arronyonades de color groc o rogenc. Flors unisexuals. Cada ciati té una flor femenina al centre i vàries cimes de flors masculines laterals reduïdes a un sol estam. La flor femenina és de gineceu súper amb estil acabat en tres braços estigmàtics bífids. Floreix d’abril a juliol

Fruit en càpsula verrucosa amb tres cocs
Fruit en càpsula tricoca totalment coberta de granes (verrucoso-tuberculada)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pleocasi és una cima multípara en la que cada eix dóna origen a més de dues branques verticil·lades. La floració és centrífuga, de manera que les flors més properes a l'eix central maduren abans que les perifèriques. Aquest tipus d'inflorescència és típic de les lletereses europees.

USOS I PROPIETATS: El làtex és tòxic.

Inflorescències en pleocasi de 4-6 radis
SABIES QUE... El nom genèric, Euphorbia, ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: és a dir, ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galé es refereix a l’heroi de la guerra de Troia, Eúphorbos. El grec “euphórbion, -ou”, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.
L’epítet específic flavicoma deriva del llatí "flavus", que significa groc, i "coma", que significa pèl, potser pel color groc de les inflorescències, com indica el nom popular en francès.

Família Euphorbiaceae


dimecres, 6 de febrer del 2013

Echium vulgare L. subsp. granatense (Coincy) Lacaita


NOMS: Llengua de bou. Viperina. Borratja borda. Occità: Bourrage-fèr, Suçamèlo. Castellà: Viborera. Viperina. Lengua de vaca. Èuscara: Idimia, Sugegorri-belarra. Portuguès: Lingoa de boi. Italià: Lingua di bove. Viperina azzurra. Francès: Vipérine commune. Anglès: Viper's bugloss. Blueweed. Alemany: Gewöhnlicher Natterkopf. Stolzer Heinrich.  Neerlandès: Slangekruid.

Corol·la de color blau, violaci o púrpura
SINÒNIMS: Echium granatense Coincy; Echium coincyanum Lacaita; Echium permutatum Pau;
Observacions: En l'àmbit de les nostres terres hi ha tres subespècies diferenciades: la subsp. vulgare, planta petita dels Pirineus i Muntanyes Olositàniques; la subsp. argentae planta robusta i de fulles basals estretes, molt comuna; i la subsp. granatense, planta robusta de fulles basals amples dels territoris diànic i lucèntic.
A les subespècies i varietats la cultura i la medicina populars no les distingeixen. Aleshores, a banda de la descripció botànica, la resta de comentaris serveix per a totes les Echium vulgare.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana però aquesta subespècie al territori Diànic i Lucèntic (de la Ribera Baixa a La Costera i l’Alacantés)

Herba erecta coberta de pèls i setes rígides
HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Vores de camins, pradells secs, camps abandonats. Fins els 600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins que tornen les condicions favorables.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta de color grisenc i coberta de pèls petits i setes rígides i aspres. La tija, o tiges, estan tacades per puntets negres.

Fulles oblongo-linears esparses
Fulles en roseta bassal molt majors que les caulinars, oblongo-linears i atenuades a la base. Durant  l’hivern només resta aquesta roseta de fulles cobertes de pèls quasi punxants. Les fulles de les tiges (caulinars) són més petites i esparses.

Corol·la en forma de tub que va obrint-se cap a l'extrem
Flors agrupades en cimes escorpioides que surten a la primavera fins la tardor. Calze amb cinc sèpals soldats a la base i persistents. Corol·la de color blau, violaci o púrpura, forma un tub que va obrint-se cap a l’extrem, on acaba en cinc lòbuls poc assenyalats. Cinc estams que no sobresurten de la corol·la o poc exsert. Té un pistil amb estigma bífid que sembla la llengua d’una serp.

Les llavors semblen un cap d'escurçó
Fruit  es divideix en núcules amb protuberàncies que recorden el cap d’un escurçó.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors són blaves però, abans d’obrir-se i quan es marceixen, prenen tons rogencs degut a que els pigments que posseeixen  varien de color en canviar el pH del suc cel·lular.

USOS I PROPIETATS: Les inflorescències tenen propietats diürètiques, pectorals, cicatritzants, antitumorals i antineuràlgiques. En cosmètica s’usa com emol·lient. En infusió estan indicades contra els tumors malignes, les febres, el mal de cap, les alteracions nervioses i els dolors de tipus inflamatori. Cal tindre precaució, doncs pot ser tòxica pel fetge si es pren en tractaments prolongats.
Antigament s’emprava per curar picades d’escurçó atenent a algunes semblances entre la planta i el rèptil.
Les flors tenen gran quantitat de nèctar que és aprofitat per les abelles mel·líferes. Amb la viperina es produeixen mels monoflorals.

Flors en cimes escorpioides
SABIES QUE... El nom del gènere, Echium, deriva del grec “echios”, que significa escurçó. Diu Dioscòrides, segons la traducció de Laguna: “Echis en griego, significa víbora, de donde vino a llamarse esta planta echion, por parecerse su simiente a una cabeza de víbora y porque socorre a los mordidos della”.

Lèpítet específic vulgare deriva del llatí “vulgaris, -e”, que significa vulgar, comú, ordinari, per ser una planta corrent i abundosa.

Al Dioscòrides apareixen moltes plantes a les quals s’adjudiquen  virtuts curatives pel paregut amb els òrgans malalts o altres signes que els homes sabuts sabien esbrinar. Aquesta teoria del Signe l’exposa Jordi Badia en un aclaridor article.

Família Boraginaceae


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...