Menuda Natura

dijous, 21 de febrer del 2013

Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy

NOMS: Capellets. Capadella. Melic de Venus. Barralets. Capellets de teulada. Caquell. Orella de frare. Pepellides. Occità: Escudeleto. Castellà : Ombliguera. Escudetes. Ombligo de Venus. Oreja de abad. Sombrerillos. Vasillos. Gallego: Coucelos. Èuscara: Orma belarra. Portuguès: Conchelos. Capelo. Embigo de Venus. Italià: Ombelico-di-Venere minore. Francès: Ombilic. Écuelle. Nombril-de-Vénus. Anglès: Pennywort. Kidneywort. Alemany: Hängendes Nabelkraut. Venusnabel.

Tiges floríferes erectes

SINÒNIMS: Cotyledon umbilicus-veneris L.; Umbilicus horizontalis (Guss.) DC.; Umbilicus pendulinus DC.; Umbilicus vulgaris Batt. & Trab.

Observacions: A les nostres terres hi ha dues subespècies: la subsp. rupestris, (Catalunya i nord del País Valencià) amb peduncle llarg i les flors pèndules, i la subsp horizontalis (País Valencià i Illes Balears) amb peduncles curts i flors horitzontals, no pèndules.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

Tiges i fulles crasses i glabres

HÀBITAT: Asplenietea rupestris. A les escletxes de parets i roques, i a les teulades, sempre a la part orientada al nord, doncs li agrada l’ombra i l’humitat.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per l’estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen sota el sòl mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins l’arribada de l’estació favorable.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges i fulles carnoses i sense pèls (crassa i glabra)

Fulles peltades amb "melic"

Fulles arrodonides amb pecíol que surt del centre del limbe (peltades) còncau. Les de la tija, suaument lobulades, van disminuint de grandària progressivament i no són peltades.

Flors menudes en forma de tub

Flors en tiges floríferes erectes, d’un pam d’alçada, en raïm, cobertes de flors en les dos terceres parts superiors. Flors hermafrodites, amb cinc pètals formant un tub de menys d’un centímetre, de color blanc, verdós o rosa pàl·lid, amb lòbuls ovats i pecíol curt. Calze molt més curt que la corol·la, amb cinc lòbuls ovats i apiculats. Deu estams molt petits apegats a la corol·la. Gineceu amb ovari súper, cinc estils amb estigma simple. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en plurifol·licle

Fruit és un plurifol·licle amb cinc fol·licles

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El metabolisme CAM és un tipus de metabolisme que es va descobrir en la família de les crassulàcies (CAM = Metabolisme Àcid de les Crassulàcies). Consisteix en l’acumulació d’àcids orgànics i fixació de CO₂ mantenint els estomes oberts durant la nit, el que augmenta l’eficiència fotosintètica i, al mateix temps, evita la pèrdua d’aigua durant el dia tancant els estomes.

USOS I PROPIETATS: En medicina tradicional se la considera diürètica, vulnerària, refrescant i per curar ferides. Dioscòrides ja la recomanava especialment contra les retencions de líquids (hidropesies). Les fulles tenen propietats emol·lients i s’empren per reblanir les dureses, com els ulls de poll.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el genèric Umbilicus deriva del llatí “umbilicus” que significa melic, per les fulles umbilicades (i peltades) que pareix que tenen melic. L’epítet específic rupestris deriva del llatí “rupes” que significa roca, és a dir, relatiu a les roques, per la tendència a créixer en les escletxes de les roques.

Es pot aconseguir una superfície estèril per cobrir petites ferides llevant la pell d’una fulla, amb les ungles, o una pinça, i aplicant-la ràpidament sobre la nafra, es cobreix i s’embena. La pell nova creixerà sense infectar-se.

Hipòcrates, el metge de la Grècia de Pèricles, recomanava menjar fulles de melic de Venus per procrear mascles.

Família Crassulaceae

dilluns, 18 de febrer del 2013

Calystegia sepium (L.) R. Br.

NOMS: Campanetes. Campanetes de canyar. Corretjola blanca. Corretjola gran. Corretjola mascle. Occità: Campaneto de sebisso. Castellà : Correhuela mayor. Hiedra campana. Soga de árboles. Gallego: Cabrinfollas. Campaiña. Èuscara: Ezkilluntza. Ezquerrte-zuri. Portuguès: Trepadeira. Bons-dias. Italià: Campanelle. Vilucchione. Francès: Liseron des haies. Grand Liseron. Anglès: Hedge Bindweed. Bellbine. Greater bindweed. Alemany: Gewöhnliche Zaunwinde. Große Winde. Neerlandès: Haagwinde.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Convolvulus sepium L.

Observacions: Es distingeixen dues subespècies. La subsp. sepium amb la corol·la blanca, els estams més curts i el fruit subglobós, que arriba als 1600 metres d’altitud; i la subsp. silvatica amb bractèoles majors, la corol·la sovint amb bandes roses, els estams més llargs i la càpsula ovoide, que no sol passar dels 300 metres d’altitud.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita: Es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Planta enfiladissa

HÀBITAT: Convolvulion sepium. Torrents, aigüamolls, en canyars i herbassars en zones humides. Fins els 1600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta enfiladissa amb tiges de fins cinc metres de llargària, sense pèls (glabra)

Fulles sagitades

Fulles de forma sagitada amb orelles (aurícules) truncades, amb el marge enter i limbe de color verd i amb pecíol.

Flors grans amb els pètals soldats forman un tub

Flors axil·lars solitàries, grans (de 3 a 7 cm), hermafrodites, amb els cinc pètals soldats en forma d’embut de color blanc, al final d’un peduncle llarg. Té dues bràctees foliàcies que amaguen els sèpals del calze. Cinc estams soldats a la base de la corol·la. Gineceu amb un ovari súper, un sol estil acabat en estigma bilobulat. Floreix de maig a octubre

Fruit en càpsula coberta per les bràctees

Fruit en càpsula globosa i sense pèls que s’obri en quatre valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La característica que diferencia aquest gènere són les dues grans bràctees, oposades i foliàcies que hi ha a la base del calze, ocultant-lo tot o parcialment, fet al que fa referència el nom científic.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com purgant, diürètica i laxant, utilitzant la tisana de fulles i arrels.

SABIES QUE... el nom del gènere Calystegia deriva del grec “kalux” que significa calze, copa, tassa, i “stégos”, que significa sostre, coberta, per les grans bràctees que protegeixen i oculten el calze.

El nom específic sepium, és el genitiu plural de "saépes" que significa cobertura, és a dir, de cobertura, pel gran poder de cobertura estenent-se sobre altres plantes.

Abans les bruixes preparaven beuratges i filtres d’amor amb una infusió de les fulles amb vi, per facilitar la seducció de la persona estimada.

També es deia que les blaüres curaven amb rapidesa només posant les fulles sobre la ferida durant un moment i deixant-les després sobre un lloc humit.

Està considerada una mala herba, doncs el ràpid creixement i alta capacitat de cobriment, junt a la facilitat de reproducció per llavors o a través de petits trossos d’arrels, la fan difícil d’eradicar en conreus com la vinya, on pot aclaparar i enderrocar les plantes cultivades.

Família Convolvulaceae

divendres, 15 de febrer del 2013

Sorghum halepense (L.) Pers.

NOMS: Canyota. Canyamussa. Canyet. Cervelló. Mill de canyota. Porrera. Occità: Gros-mi, Milhòc, Milhòca, Milhòrca. Castellà : Cañota. Millaca. Sorgo. Èuscara: Basartoa. Astamaiza. Italià: Sorgo selvatico. Melghetta. Francès: Sorgho d'Alep. Houlque d'Alep. Anglès: Johnson Grass. Alemany: Wilde Mohrenhirse. Aleppo-Mohrenhirse. Neerlandès: Wilde Sorgo

Inflorescències en petites espigues

SINÒNIMS: Holcus halepensis L., Andropogon halepensis (L.) Brot.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Vores de camins i carreteres, conreus i llocs ruderalitzats. Introduïda i naturalitzada. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tiges erectes i buides, com les canyes

DESCRIPCIÓ: Gramínia que pot arribar a fer dos metres d’alçada, amb una tija en forma de canya recta i robusta, planta perenne amb un potent rizoma estolonífer que la fa una mala herba difícil d’eliminar als cultius.

Fulles estretes de nerviació paral·lela

Fulles amb lígula ciliada, paral·lelinèrvies, de fins dos centímetres d’amplada, linears, de color verd pàl·lid i el nervi central molt assenyalat i blanc.

Flors amb estigmes plomosos

Flors inflorescències en panícules terminals amb espiguetes, de color vermellós, en grups de dos o tres a sobre de peduncles, amb la particularitat que la inferior és hermafrodita mentre que la superior sol ser només masculina. La lemma de la flor hermafrodita té una llarga aresta glabra i colzada. Ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix des de maig fins a l’octubre.

Fruit en cariopsi (gra) ovalat amb fines línies a la superfície, cobert per les glumes (vestit).

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Cariopsi és el que s’anomena, en llenguatge corrent, el gra. És un fruit sec que no s’obri quan està madur (indehiscent) propi de la família de les gramínies o Poaceae. És paregut a un aqueni però amb la diferencia que el pericarpi, anomenat tegument, és molt prim i adherit a la llavor. La cariopsi pot estar coberta, també, per les glumes de la flor que poden quedar adherides al gra. Aleshores es diu que és un gra vestit, com en el cas de l'ordi, i en cas contrari es diu que és un gra nu, com el del blat.

USOS I PROPIETATS: És planta farratgera amb l’inconvenient de tindre un glucòsid tòxic que pot produir enverinament, especialment al ramat boví o equí. L’ensitjament desactiva el glucòsid tòxic.

Rizoma gruixut i molt resistent

SABIES QUE... El genèric Sorghum sembla que procedeix de l’Índia, on “sorghi” s’empra per definir una espècie d’aquest gènere. El nom específic deriva de la ciutat d’Àlep, al nord de Síria.

Entre les 10 pitjors males herbes par l’agricultura mundial ocupa el lloc sisè. Gran part de l’agressivitat és deguda a que són plantes d’assimilació C-4 que les fa més competitives per absorbir nutrients. L’avantatge competitiu produeix una reducció dràstica en la producció de cultius infestats.

Els rizomes són molt resistents. Una planta pot suportar vuit retallades setmanals sense morir; suporta una dessecació de fins el 75% del pes fresc sense deixar de ser viables; i resisteixen temperatures de -9⁰ C sense morir. L’any 2005 es va confirmar l’existència d’individus resistents a l’herbicida glifosat i des d’aleshores està augmentant.

El nom comú anglès, Johnson Grass, és pel coronel William Johnson, propietari d’una plantació d’Alabama que va sembrar les llavors al voltant de l’any 1840.

Família Gramineae (Poaceae)