Menuda Natura

dissabte, 2 de març del 2013

Biscutella laevigata L.

NOMS: Herba de les llunetes. Ulleretes. Biscutel·la. Castellà : Hierba de los anteojos. Italià: Biscutella montanina. Francès: Lunetière lisse. Biscutelle commune. Anglès: Buckler Mustard . Alemany: Gemeines Brillenschötchen. Brillenkraut. Doppelschild. Neerlandès: Brilkruid.

Inflorescències laxes en raïm

SINÒNIMS: Espècie polimòrfica amb nombroses subespècies i varietats. A la Serra Grossa la predominant és Biscutella laevigata (L.) ssp stenophylla (Duf.) Vigo; Biscutella valentina (L.) Heyw.;

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats pedregosos secs i assolellats, sobre sòl calcari.

Tiges de fins 60 cm

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta amb la base de les tiges lignificada (sufruticosa), de fins 60 cm d’alçada, molt polimòrfica. Tiges erectes ramificades i híspides.

Fulles dentades o lobulades

Fulles bassals en roseta, de linears a ovades, dentades o lobulades, amb pèls. Les fulles de les tiges (caulinars) són més menudes.

Corol·la amb quatre pètals grocs

Flors en inflorescències de tipus raïms laxes. Flors hermafrodites i tetràmeres. Calze amb quatre sèpals iguals. Corol·la amb quatre pètals grocs amb l’ungla més curta que els sèpals. Androceu amb dos estams curts i quatre més llargs. Gineceu amb ovari súper i un sol estil persistent. Floreix en primavera i estiu.

Fruit característic en silícula

Fruit en silícula comprimida amb dos lòbuls quasi orbiculars i aplanats, que s’obrin per dues valves, amb una llavor cadascú.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una silícula és una síliqua, és a dir, un fruit sec en càpsula que quan madura s'obre en dues valves ventralment, amb la particularitat de que és tan llarga com ampla. Aquest tipus de fruit sec dehiscent està format per dos carpels que donen lloc a dues cavitats separades per un fals envà. És característic de la família de les crucíferes (brassicàcies).

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com diürètica, contra la retenció de líquids i edemes.

SABIES QUE... el nom del gènere, Biscutella, està format per les veus llatines “bi” que significa dos vegades, “scutum, -i” que significa escut, i el sufix diminutiu “-ella, -ellae”. Així doncs, Biscutella significa dos escudets, per la forma de les silícules.

L’epítet específic, laevigata, ve de “levigo” que significa suau, suavitzat.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

dimecres, 27 de febrer del 2013

Cuscuta epithymum (L.) L.

NOMS: Barbes de caputxí. Cabells. Cabells de farigola. Cabells de tomaní. Tinya. Occità: Erbo dóu canebe, Péu-de-lin, Rasco. Castellà : Cabellos de Nuestro Señor. Cabellos de tomillo. Epitimo. Gallego: Gorga. Pelos de raposo. Portuguès: Cabelos. Linho-de-cuco. Èuscara: Kuskul. Tiña. Txortorri. Italià: Cuscuta epitimo. Barba di capuccini. Francès: Cuscute du Thym. Petite Cuscute. Anglès: Clover Dodder. Alemany: Quendel-Seide. Thymian-Seide. Neerlandès: Klein Warkruid.

Glomèruls amb flors molt petites (4-5 mm)

SINÒNIMS: Cuscuta ericae Senn.; Cuscuta coriariae Senn.; Cuscuta alba Presl.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Paràsita d’altres plantes herbàcies o fruticoses xeromorfes com les del gènere Teucrium o Thymus, entre altres. En aquestes imatges sobre Satureja montana. Fins els 1900 metres d’altitud.

Cabellets sobre herba d'olives (Satureja montana)

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Com planta paràsita no necessita clorofil·la i, per tant, no té fulles ni tiges verdes. Forma una xarxa de filaments llisos i vermells sobre la planta hoste, de fins 40 cm, a la qual s’uneix mitjançant haustoris caulinars.

Fulles imperceptibles, reduïdes a esquames sense clorofil·la de distribució alterna.

Corol·la urceolada amb cinc lòbuls

Flors de 4-5 mm, hermafrodites i pentàmeres agrupades en glomèruls densos. Calze campanulat, amb els sèpals soldats, amb lòbuls aguts, persistent durant la fructificació. Corol·la urceolada, de color blanc o rogenc, amb cinc lòbuls. Androceu amb 4-5 estams més curts que la corol·la. Ovari súper amb dos estils acabats en dos estigmes Floreix d’abril fins a setembre

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula globosa i dehiscent a la base amb 2-4 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Haustori és un òrgan propi d'una planta paràsita que té la funció d'absorbir substàncies nutrients de la planta hoste. En les plantes vasculars és tracta d'una arrel modificada, com és el cas dels frares del gènere Orobanche, o pot tindre origen caulinar com en el cas de la Cuscuta.

Les llavors de Cuscuta germinades sense un hoste, es mantenen com a planta verda, però només per un màxim de 10 dies de germinada, després moren. Com tota planta acabada de néixer, la seva alimentació depèn dels cotilèdons per alimentar-se. Després que la Cuscuta ataca a una altra planta, s'enrosca en ella, i si el hoste parasitat l'alimenta bé, la Cuscuta produeix haustoris que s'insereixen en el sistema vascular del parasitat. Aleshores, les arrels originals de la Cuscuta moren.

Haustori caulinar de Cuscuta

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió com laxant, diürètica i carminativa, per tractar flatulències, trastorns biliars o intoxicacions. En cataplasmes també s’ha usat com cicatritzant i antisèptic.

SABIES QUE... el genèric Cuscuta deriva de l’àrab "kúshuth", que era el nom que rebia aquesta planta, citat en el “Umdat al-tabit”, escrit en el segle XI pel botànic Abdul Jayr.

El nom de l’espècie, epithymum, ve del grec “epi”, que significa en, sobre, i “thymus”¸que significa timó, és a dir, que creix sobre el timó.

Família Convolvulaceae

diumenge, 24 de febrer del 2013

Teucrium polium var. gracillimum (Rouy) O.Bolòs & Vigo

NOMS: Timó blanc. Timó mascle. Herba cuquera. Herbeta de mal de ventre. Timó amarg comú. Occità: Poliòt. Castellà : Polio. Tomillo macho. Zamarrilla. Francès: Germandrée à têtes

Flors en glomèruls terminals

SINÒNIMS: Teucrium capitatum subsp. gracillimum (Rouy) Berm Valdés; Teucrium majorana Pers.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània. Aquesta varietat limitada al sud del País Valencià, Múrcia i est d’Andalusia.

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Brolles, timonedes, clarianes de pinars secs, llocs nitrificats, sobre sòls pobres, margosos o d’algeps. Fins els 500 metres d’altitud.

Mateta multicaule amb tiges gràcils

DESCRIPCIÓ: Mateta amb moltes tiges erectes, lignificades, fines i cobertes de pèls

Fulles oposades, tomentoses i revolutes

Fulles oposades, sèssils, linears oblongues, amb el marge amb dents poc sortints i arrodonides (crenat) i revolut, d’1-3 mm d’amplada.

Calze densament tomentós

Flors en glomèruls esfèrics, que no sobrepassen el centímetre de diàmetre, en grups apicals; inflorescències laterals. Calze densament tomentós amb cinc dents. Corol·la amb un llavi inferior, color púrpura tacat de groc a la gola, i quatre pètals més petits, dos a cada lateral. Quatre estams. Ovari súper amb un estil i estigma bífid.

Fruit en núcula

Fruit en núcula ovoide i reticulada de color bru.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Teucrium tenen la corol·la formada per un sol llavi amb cinc lòbuls dels quals el central és molt més gran que els altres i còncau.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular a les summitats florides li s’adjudiquen propietats com aperitiu, tònic i digestiu, i com diürètic, astringent i antidiarreic. Es pren en infusió o la planta fresca esmicolada i macerada en vi negre.

Corol·la amb un sol llavi dividit en cinc lòbuls

SABIES QUE... el nom del gènere Teucrium deriva del grec “Teûkros, -ou,” que era Teucro, el fill de Telamó i germanastre d’Àjax. Amb el nom de Teúkrion (que va passar al llatí teucrion, -um) es denominaven diverses plantes incloses actualment al gènere Teucrium.

L’epítet específic polium deriva de "Polión" una planta esmentada per Auli Corneli Cels, autor de vuit llibres sobre medicina a l’època de Tiberi, tot i que molts autors sostenen que no era metge sinó un autor literari que va seleccionar amb bon criteri els materials sobre els que escrivia.

La varietat rep el nom de gracillimum és un superlatiu que ve del llatí “gracilis” que significa subtil, fi, menut, en referència a les fines i subtils tiges que sostenen els glomèruls.

El nom específic del sinònim capitatum deriva de "cáput, cápitis", que significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els glomèruls florals que semblen cabets a sobre de les tiges.

Família Labiatae (Lamiaceae)