Menuda Natura

divendres, 8 de març del 2013

Thesium humifusum DC.

NOMS: Bugiot. Burgessot. Tèsium divaricat. Castellà: Barrilera. Matapán. Tiñuela. Lobillo. Francès: Thésium couché. Anglès: Branched bastard toadflax. Alemany: Sparriger Bergflachs.

Flors petites i poc aparents

SINÒNIMS: Thesium divaricatum Jan ex Mert. et Kock; Thesium nevadense Willk.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. (Brolla calcícola). Brolles i pastures seques sobre sòls carbonatats. Fins els 1800 metres d’altitud.

Planta amb la base lleugerament lignificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes vivaces que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, i renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne de fins pam i mig, amb la base lleugerament lignificada i tiges múltiples de color verd esvaït; sovint amb branquetes divaricades

Fulles alternes i linears

Fulles alternes, linears, amb un sol nervi, enteres i un poc engruixides, del mateix color de les tiges.

Flors amb cinc tèpals, blancs a l'interior i verds a l'exterior

Flors en panícules amples, petites (3-4 mm de diàmetre) i poc aparents, hermafrodites, amb un sol verticil periàntic acampanat de cinc lòbuls verds per l’exterior i blancs per la cara interna; tres bràctees petites a cada pedicel; cinc estams inserts a la base dels lòbuls. Ovari ínfer amb estil curt i estigma capitat. Floreix de març a setembre.

El fruit és una nou petita

Fruit en nou petita, de forma el·lipsoïdal amb un curt pedicel i poc reticulat, coronat pels restes del periant.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És una planta hemiparàsita, és a dir, una planta parcialment paràsita, que té fulles verdes i alhora arrels amb haustoris. És el cas de diverses escrofulariàcies i santalàcies, com aquest Thesium.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Thesium deriva del grec “theseîon, -ou”, que Teofrast i Plini utilitzaren llatinitzat com “thesium” per designar una planta d’arrel amarga que, alguns autors, pensen que seria el Thesium linophyllon L. Altres diuen que ve del grec “Θησευς Theseús” = Teseu, l’heroi mitològic, rei d’Atenes, perquè aquesta planta formaria part de la corona que Ariadna li va donar junt al fil que hi va permetre sortir del laberint, després d’haver mort al minotaure. Teseu és considerat pels atenencs com el seu gran reformador. El seu nom prové de la mateixa arrel que θεσμoς (institució en grec).

El nom específic humifusum prové de "humus" terra, i "fusus" escampada, per la tendència a ser decumbent, amb les tiges per terra.

Família Santalaceae

dissabte, 2 de març del 2013

Biscutella laevigata L.

NOMS: Herba de les llunetes. Ulleretes. Biscutel·la. Castellà : Hierba de los anteojos. Italià: Biscutella montanina. Francès: Lunetière lisse. Biscutelle commune. Anglès: Buckler Mustard . Alemany: Gemeines Brillenschötchen. Brillenkraut. Doppelschild. Neerlandès: Brilkruid.

Inflorescències laxes en raïm

SINÒNIMS: Espècie polimòrfica amb nombroses subespècies i varietats. A la Serra Grossa la predominant és Biscutella laevigata (L.) ssp stenophylla (Duf.) Vigo; Biscutella valentina (L.) Heyw.;

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats pedregosos secs i assolellats, sobre sòl calcari.

Tiges de fins 60 cm

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta amb la base de les tiges lignificada (sufruticosa), de fins 60 cm d’alçada, molt polimòrfica. Tiges erectes ramificades i híspides.

Fulles dentades o lobulades

Fulles bassals en roseta, de linears a ovades, dentades o lobulades, amb pèls. Les fulles de les tiges (caulinars) són més menudes.

Corol·la amb quatre pètals grocs

Flors en inflorescències de tipus raïms laxes. Flors hermafrodites i tetràmeres. Calze amb quatre sèpals iguals. Corol·la amb quatre pètals grocs amb l’ungla més curta que els sèpals. Androceu amb dos estams curts i quatre més llargs. Gineceu amb ovari súper i un sol estil persistent. Floreix en primavera i estiu.

Fruit característic en silícula

Fruit en silícula comprimida amb dos lòbuls quasi orbiculars i aplanats, que s’obrin per dues valves, amb una llavor cadascú.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una silícula és una síliqua, és a dir, un fruit sec en càpsula que quan madura s'obre en dues valves ventralment, amb la particularitat de que és tan llarga com ampla. Aquest tipus de fruit sec dehiscent està format per dos carpels que donen lloc a dues cavitats separades per un fals envà. És característic de la família de les crucíferes (brassicàcies).

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com diürètica, contra la retenció de líquids i edemes.

SABIES QUE... el nom del gènere, Biscutella, està format per les veus llatines “bi” que significa dos vegades, “scutum, -i” que significa escut, i el sufix diminutiu “-ella, -ellae”. Així doncs, Biscutella significa dos escudets, per la forma de les silícules.

L’epítet específic, laevigata, ve de “levigo” que significa suau, suavitzat.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

dimecres, 27 de febrer del 2013

Cuscuta epithymum (L.) L.

NOMS: Barbes de caputxí. Cabells. Cabells de farigola. Cabells de tomaní. Tinya. Occità: Erbo dóu canebe, Péu-de-lin, Rasco. Castellà : Cabellos de Nuestro Señor. Cabellos de tomillo. Epitimo. Gallego: Gorga. Pelos de raposo. Portuguès: Cabelos. Linho-de-cuco. Èuscara: Kuskul. Tiña. Txortorri. Italià: Cuscuta epitimo. Barba di capuccini. Francès: Cuscute du Thym. Petite Cuscute. Anglès: Clover Dodder. Alemany: Quendel-Seide. Thymian-Seide. Neerlandès: Klein Warkruid.

Glomèruls amb flors molt petites (4-5 mm)

SINÒNIMS: Cuscuta ericae Senn.; Cuscuta coriariae Senn.; Cuscuta alba Presl.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Paràsita d’altres plantes herbàcies o fruticoses xeromorfes com les del gènere Teucrium o Thymus, entre altres. En aquestes imatges sobre Satureja montana. Fins els 1900 metres d’altitud.

Cabellets sobre herba d'olives (Satureja montana)

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Com planta paràsita no necessita clorofil·la i, per tant, no té fulles ni tiges verdes. Forma una xarxa de filaments llisos i vermells sobre la planta hoste, de fins 40 cm, a la qual s’uneix mitjançant haustoris caulinars.

Fulles imperceptibles, reduïdes a esquames sense clorofil·la de distribució alterna.

Corol·la urceolada amb cinc lòbuls

Flors de 4-5 mm, hermafrodites i pentàmeres agrupades en glomèruls densos. Calze campanulat, amb els sèpals soldats, amb lòbuls aguts, persistent durant la fructificació. Corol·la urceolada, de color blanc o rogenc, amb cinc lòbuls. Androceu amb 4-5 estams més curts que la corol·la. Ovari súper amb dos estils acabats en dos estigmes Floreix d’abril fins a setembre

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula globosa i dehiscent a la base amb 2-4 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Haustori és un òrgan propi d'una planta paràsita que té la funció d'absorbir substàncies nutrients de la planta hoste. En les plantes vasculars és tracta d'una arrel modificada, com és el cas dels frares del gènere Orobanche, o pot tindre origen caulinar com en el cas de la Cuscuta.

Les llavors de Cuscuta germinades sense un hoste, es mantenen com a planta verda, però només per un màxim de 10 dies de germinada, després moren. Com tota planta acabada de néixer, la seva alimentació depèn dels cotilèdons per alimentar-se. Després que la Cuscuta ataca a una altra planta, s'enrosca en ella, i si el hoste parasitat l'alimenta bé, la Cuscuta produeix haustoris que s'insereixen en el sistema vascular del parasitat. Aleshores, les arrels originals de la Cuscuta moren.

Haustori caulinar de Cuscuta

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió com laxant, diürètica i carminativa, per tractar flatulències, trastorns biliars o intoxicacions. En cataplasmes també s’ha usat com cicatritzant i antisèptic.

SABIES QUE... el genèric Cuscuta deriva de l’àrab "kúshuth", que era el nom que rebia aquesta planta, citat en el “Umdat al-tabit”, escrit en el segle XI pel botànic Abdul Jayr.

El nom de l’espècie, epithymum, ve del grec “epi”, que significa en, sobre, i “thymus”¸que significa timó, és a dir, que creix sobre el timó.

Família Convolvulaceae