Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 11 de març del 2013

Sisymbrium orientale L.


NOMS: Sisimbri oriental. Castellà: Quitarronquera. Rabaniza morisca. Italià: Erba-cornacchia orientale. Francès: Vélar d'Orient. Sisymbre d'Orient. Anglès: Indian Hedgemustard. Eastern Rocket. Alemany: Orientalische Rauke. Östliche Rauke. Neerlandès: Oosterse Raket.

Flors en raïms laxes
SINÒNIMS: Sisymbrium columnae Jacq.; Pachypodium columnae (Jacq.) Webb;
Observacions: Al territori Diànic Sisymbrium orientale L. ssp. orientale
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxietum erucoidis. Hordeion leporini. Llocs secs alterats i ruderalitzats. Fins els 1300 metres d’altitud. Aquest del camí de la Salaella Llarga de Vallada.

Herba amb una sola tija erecta
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba, que pot arribar a mesurar més d’un metre d’alçada, amb una sola tija estriada i pubescent, d’un verd grisenc.

Fulles bassals
Fulles de roseta bassal amb pecíol, pinnatipartides amb el lòbul terminal molt major que la resta. Les fulles caulinars mitjanes pinnatipartides amb lòbuls linear-lanceolats, i les fulles superiors enteres. Totes amb pèls.

Flors amb quatre sèpals cucul·lats
Flors en raïms laxes. Calze amb quatre sèpals patents, en forma de caputxeta (cucul·lats) i amb pèls. Corol·la amb quatre pètals grocs. Dos estams menors i quatre més llargs amb anteres grogues. Gineceu amb ovari súper i estil amb estigma lleugerament bilobat. Floreix a la primavera i principi d’estiu.

Fruit en síliqua de 5-10 cm
Fruit en síliqua linear, recta o lleugerament arquejada, de entre 5 i 10 cm, amb pèls més abundants a la base.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Síliqua és un fruit capsular allargat, bicarpel·lar i dehiscent en dues valves. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per una paret anomenada septe. És el fruit característic de la família de les crucíferes.

Fulles caulinars
USOS I PROPIETATS: En alguns llocs, com Austràlia, és una mala herba que envaeix els cultius, amb la particularitat que ha desenvolupat certa resistència als herbicides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sisymbrium deriva del grec “σισυμβριον, sisýmbrion” planta aromàtica esmentada per Teofrast, Aristòtil i Aristòfanes. També Dioscòrides va utilitzar aquest nom per anomenar dues plantes diferents: l’herbasana i els creixens (Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek)
L’epítet específic, orientale, designa l’origen oriental. L’epítet del sinònim, columnae, està dedicat a Fabio Colonna (1567-1640), un napolità, autor de Phytobasanos

Família Cruciferae (Brassicaceae)


divendres, 8 de març del 2013

Thesium humifusum DC.


NOMS: Bugiot. Burgessot. Tèsium divaricat. Castellà: Barrilera. Matapán. Tiñuela. Lobillo. Francès: Thésium couché. Anglès: Branched bastard toadflax. Alemany: Sparriger Bergflachs.

Flors petites i poc aparents
SINÒNIMS: Thesium divaricatum Jan ex Mert. et Kock; Thesium nevadense Willk.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. (Brolla calcícola). Brolles i pastures seques sobre sòls carbonatats. Fins els 1800 metres d’altitud.

Planta amb la base lleugerament lignificada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes vivaces que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, i renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne de fins pam i mig, amb la base lleugerament lignificada i tiges múltiples de color verd esvaït; sovint amb branquetes divaricades

Fulles alternes i linears
Fulles alternes, linears, amb un sol nervi, enteres i un poc engruixides, del mateix color de les tiges.

Flors amb cinc tèpals, blancs a l'interior i verds a l'exterior
Flors en panícules amples, petites (3-4 mm de diàmetre) i poc aparents, hermafrodites, amb un sol verticil periàntic acampanat de cinc lòbuls verds per l’exterior i blancs per la cara interna; tres bràctees petites a cada pedicel; cinc estams inserts a la base dels lòbuls. Ovari ínfer amb estil curt i estigma capitat. Floreix de març a setembre.

El fruit és una nou petita
Fruit en nou petita, de forma el·lipsoïdal amb un curt pedicel i poc reticulat, coronat pels restes del periant.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És una planta hemiparàsita, és a dir, una planta parcialment paràsita, que té fulles verdes i alhora arrels amb haustoris. És el cas de diverses escrofulariàcies i santalàcies, com aquest Thesium.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Thesium  deriva del grec “theseîon, -ou”, que Teofrast i Plini utilitzaren llatinitzat com “thesium” per designar una planta d’arrel amarga que, alguns autors, pensen que seria el Thesium linophyllon L. Altres diuen que ve del grec “Θησευς Theseús” = Teseu, l’heroi mitològic, rei d’Atenes, perquè aquesta planta formaria part de la corona que Ariadna li va donar junt al fil que hi va permetre sortir del laberint, després d’haver mort al minotaure. Teseu és considerat pels atenencs com el seu gran reformador. El seu nom prové de la mateixa arrel que θεσμoς (institució en grec).
El nom específic humifusum prové de "humus" terra, i "fusus" escampada, per la tendència a ser decumbent, amb les tiges per terra.

Família Santalaceae


dissabte, 2 de març del 2013

Biscutella laevigata L.


NOMS: Herba de les llunetes. Ulleretes. Biscutel·la. Castellà : Hierba de los anteojos. Italià: Biscutella montanina. Francès: Lunetière lisse. Biscutelle commune. Anglès: Buckler Mustard . Alemany: Gemeines Brillenschötchen. Brillenkraut. Doppelschild. Neerlandès: Brilkruid.

Inflorescències laxes en raïm
SINÒNIMS: Espècie polimòrfica amb nombroses subespècies i varietats. A la Serra Grossa la predominant és Biscutella laevigata (L.) ssp stenophylla (Duf.) Vigo; Biscutella valentina (L.) Heyw.;
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats pedregosos secs i assolellats, sobre sòl calcari.
  
Tiges de fins 60 cm
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta amb la base de les tiges lignificada (sufruticosa), de fins 60 cm d’alçada, molt polimòrfica. Tiges erectes ramificades i híspides.

Fulles dentades o lobulades
Fulles bassals en roseta, de linears a ovades, dentades o lobulades, amb pèls. Les fulles de les tiges (caulinars) són més menudes.

Corol·la amb quatre pètals grocs
Flors en inflorescències de tipus raïms laxes. Flors hermafrodites i tetràmeres. Calze amb quatre sèpals iguals. Corol·la amb quatre pètals grocs amb l’ungla més curta que els sèpals. Androceu amb dos estams curts i quatre més llargs. Gineceu amb ovari súper i un sol estil persistent.  Floreix en primavera i estiu.

Fruit característic en silícula
Fruit en silícula comprimida amb dos lòbuls quasi orbiculars i aplanats, que s’obrin per dues valves, amb una llavor cadascú.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una silícula és una síliqua, és a dir, un fruit sec en càpsula que quan madura s'obre en dues valves ventralment, amb la particularitat de que és tan llarga com ampla. Aquest tipus de fruit sec dehiscent està format per dos carpels que donen lloc a dues cavitats separades per un fals envà. És característic de la família de les crucíferes (brassicàcies).


USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com diürètica, contra la retenció de líquids i edemes.

SABIES QUE... el nom del gènere, Biscutella, està format per les veus llatines “bi” que significa dos vegades, “scutum, -i” que significa escut, i el sufix diminutiu “-ella, -ellae”. Així doncs, Biscutella significa dos escudets, per la forma de les silícules.
L’epítet específic, laevigata, ve de “levigo” que significa suau, suavitzat.

Família Cruciferae (Brassicaceae)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...