Carduus pycnocephalus L.

NOMS: Cardot gallofer. Card. Card d’ase. Cardot pinocèfal. Castellà: Cardo. Cardo borriquero. Italià: Cardo saettone. Francès: Chardon à têtes denses. Chardon à capitules serrés. Anglès: Italian plumeless Thistle. Plymouth Thistle. Alemany: Knäuelköpfige Distel. Dichtköpfige Distel.

Capítols solitaris (o 2-3) sèssils o amb curt peduncle

SINÒNIMS: Carduus parviflorus [Buch]

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Vores de camins secs i assolellats. Ruderal, nitròfil. Fins els 1000 metres d’altitud

Tiges erectes i alades amb espines

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals. Més rarament Hemicriptòfit, és a dir, que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Card amb tiges erectes que poden superar els 80 cm d’alçada, amb estretes ales cobertes d’espines que corren les tiges de dalt a baix amb interrupcions. Tota la planta amb indument araneós.

Fulles amb pèls araneosos

Fulles bassals espinoses, amb 2-5 parells de lòbuls, amb pèls, per l’anvers i pel revers, llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines i pecíol alat. Les caulinars són sèssils, sense divisions i més petites quan més amunt.

Flors tubulars en capítols

Flors en capítols solitaris o 2-3, subsèssils, o amb el peduncle no alat, de flors en tub purpurines envoltades per bràctees espinoses ovat-lanceolades amb el marge escariós i densament araneós. Calze reduït a una corona d’esquames. Corol·la en tub acabat en cinc lòbuls. Cinc estams. Gineceu amb ovari ínfer, i un sol estil acabat en estigma bífid.

Alguns capítols sobre un peduncle molt prim de més de 3 cm, el que serveix per diferenciar-lo d’espècies semblants com Carduus tenuiflorus que viu als mateixos hàbitats però amb capítols sèssils agrupats a l’àpex de les tiges. Floreix de març a juny.

Fruit en aqueni amb papus

Fruit en aqueni color marró clar, amb papus barbat

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El que s’anomena indument depèn de la forma i l’abundància dels pèls. Si són curts i suaus és pubescent; si són mols i pròxims, com en el vellut, es diu que és pelut; si són fins i brillants, sedós; quan són rectes i rígids, hirsut; i si punxen híspid; si està cobert de pèls ramificats i entrecreuats, tomentós; i si presenta pèls llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines, com en aquest cas, es diu que és araneós.

Fulles caulinars decurrents i espinoses

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Carduus  deriva de la paraula sànscrita "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant (la punta del dard), que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta.

L’epítet específic pycnocephalus ve del grec "pyknós" que vol dir dens, i de “κεφαλή kephalé” que significa cap: amb cap dens, per la densitat de la inflorescència.   

És considerada una mala herba en Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Amèrica del Sud i Amèrica del Nord, especialment en Califòrnia, on forma part de la llista de maleses del Dep. d’Agricultura.

Carduus pycnocephalus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1151. 1763.

Família Compositae (Asteraceae)

Sisymbrium orientale L.

NOMS: Sisimbri oriental. Castellà: Quitarronquera. Rabaniza morisca. Italià: Erba-cornacchia orientale. Francès: Vélar d'Orient. Sisymbre d'Orient. Anglès: Indian Hedgemustard. Eastern Rocket. Alemany: Orientalische Rauke. Östliche Rauke. Neerlandès: Oosterse Raket.

Flors en raïms laxes

SINÒNIMS: Sisymbrium columnae Jacq.; Pachypodium columnae (Jacq.) Webb;

Observacions: Al territori Diànic Sisymbrium orientale L. ssp. orientale

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxietum erucoidis. Hordeion leporini. Llocs secs alterats i ruderalitzats. Fins els 1300 metres d’altitud. Aquest del camí de la Salaella Llarga de Vallada.

Herba amb una sola tija erecta

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba, que pot arribar a mesurar més d’un metre d’alçada, amb una sola tija estriada i pubescent, d’un verd grisenc.

Fulles bassals

Fulles de roseta bassal amb pecíol, pinnatipartides amb el lòbul terminal molt major que la resta. Les fulles caulinars mitjanes pinnatipartides amb lòbuls linear-lanceolats, i les fulles superiors enteres. Totes amb pèls.

Flors amb quatre sèpals cucul·lats

Flors en raïms laxes. Calze amb quatre sèpals patents, en forma de caputxeta (cucul·lats) i amb pèls. Corol·la amb quatre pètals grocs. Dos estams menors i quatre més llargs amb anteres grogues. Gineceu amb ovari súper i estil amb estigma lleugerament bilobat. Floreix a la primavera i principi d’estiu.

Fruit en síliqua de 5-10 cm

Fruit en síliqua linear, recta o lleugerament arquejada, de entre 5 i 10 cm, amb pèls més abundants a la base.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Síliqua és un fruit capsular allargat, bicarpel·lar i dehiscent en dues valves. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per una paret anomenada septe. És el fruit característic de la família de les crucíferes.

Fulles caulinars

USOS I PROPIETATS: En alguns llocs, com Austràlia, és una mala herba que envaeix els cultius, amb la particularitat que ha desenvolupat certa resistència als herbicides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sisymbrium deriva del grec “σισυμβριον, sisýmbrion” planta aromàtica esmentada per Teofrast, Aristòtil i Aristòfanes. També Dioscòrides va utilitzar aquest nom per anomenar dues plantes diferents: l’herbasana i els creixens (Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek)

L’epítet específic, orientale, designa l’origen oriental. L’epítet del sinònim, columnae, està dedicat a Fabio Colonna (1567-1640), un napolità, autor de Phytobasanos

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Thesium humifusum DC.

NOMS: Bugiot. Burgessot. Tèsium divaricat. Castellà: Barrilera. Matapán. Tiñuela. Lobillo. Francès: Thésium couché. Anglès: Branched bastard toadflax. Alemany: Sparriger Bergflachs.

Flors petites i poc aparents

SINÒNIMS: Thesium divaricatum Jan ex Mert. et Kock; Thesium nevadense Willk.Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. (Brolla calcícola). Brolles i pastures seques sobre sòls carbonatats. Fins els 1800 metres d’altitud.

Planta amb la base lleugerament lignificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes vivaces que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, i renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne de fins pam i mig, amb la base lleugerament lignificada i tiges múltiples de color verd esvaït; sovint amb branquetes divaricades

Fulles alternes i linears

Fulles alternes, linears, amb un sol nervi, enteres i un poc engruixides, del mateix color de les tiges.

Flors amb cinc tèpals, blancs a l'interior i verds a l'exterior

Flors en panícules amples, petites (3-4 mm de diàmetre) i poc aparents, hermafrodites, amb un sol verticil periàntic acampanat de cinc lòbuls verds per l’exterior i blancs per la cara interna; tres bràctees petites a cada pedicel; cinc estams inserts a la base dels lòbuls. Ovari ínfer amb estil curt i estigma capitat. Floreix de març a setembre.

El fruit és una nou petita

Fruit en nou petita, de forma el·lipsoïdal amb un curt pedicel i poc reticulat, coronat pels restes del periant.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És una planta hemiparàsita, és a dir, una planta parcialment paràsita, que té fulles verdes i alhora arrels amb haustoris. És el cas de diverses escrofulariàcies i santalàcies, com aquest Thesium.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Thesium  deriva del grec “theseîon, -ou”, que Teofrast i Plini utilitzaren llatinitzat com “thesium” per designar una planta d’arrel amarga que, alguns autors, pensen que seria el Thesium linophyllon L. Altres diuen que ve del grec “Θησευς Theseús” = Teseu, l’heroi mitològic, rei d’Atenes, perquè aquesta planta formaria part de la corona que Ariadna li va donar junt al fil que hi va permetre sortir del laberint, després d’haver mort al minotaure. Teseu és considerat pels atenencs com el seu gran reformador. El seu nom prové de la mateixa arrel que θεσμoς (institució en grec).

El nom específic humifusum prové de "humus" terra, i "fusus" escampada, per la tendència a ser decumbent, amb les tiges per terra.

Família Santalaceae