Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 23 de març del 2013

Stachys ocymastrum (L.) Briq.


NOMS: Espinadella. Alfàbega borda. Castellà: Albahaca campesina. Rabo de zorra. Portuguès:  rabo-de-raposa. Francès: Épiaire hérissée. Anglès: Hairy Woundwort.

Flors en verticil·lastres
SINÒNIMS: Stachys hirta L.; Sideritis ocymastrum L.; Galeopsis hirsuta L.; Stachys lagascae Caball.; Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Hordeion leporini (Vegetació ruderal anual). Vores de camins, marges, camps de secà i garrigues. Fins els 700 metres d’altitud.

Tiges simples de fins 50 cm d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba de fins 50 cm d’alçada, coberta de pèls sedosos al tacte, amb tiges simples o poc ramificades

Fulles oposades de marge dentat
Fulles de la base amb pecíol, oposades, cordades a la base, de marge dentat.

Corol·la bilabiada amb el llavi superior bífid
Flors agrupades en inflorescències en verticil·lastres repartits a la part superior de la tija, amb bràctees similars a les fulles, sèssils i amb pèls al marge. Calze campanulat, pilós, amb cinc dents iguals o el superior un poc més llarg, aguts. Corol·la amb dos llavis, el superior blanc i bífid i l’inferior amb un lòbul central ample, de color groguenc amb taques obscures, i dos més petits laterals. Quatre estams didínams exserts però més curts que el llavi superior. Estigma bífid també exsert. Floreix a finals de la primavera.

Fruit en núcula
Fruit en núcula ovoide

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de la família de les labiades és que tenen quatre estams inserits al tub de la corol·la però no són iguals, doncs hi ha dos de més curts i dos de més llargs. Els estams amb aquesta característica s’anomenen estams didínams.

USOS I PROPIETATS: La infusió de les fulles s’han fet servir, en medicina popular, per alleujar el mal d’estomac, els problemes de gasos i flatulències, i restrenyiment, per les seues propietats digestives, carminatives i laxants.

Verticil·lastres repartits per la part superior de la tija
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Stachys deriva del grec “σταχυϛ stáchys, -yos” que significa espiga, particularment la del blat, per la disposició de les flors al llarg de la tija. Plini ja utilitzava aquest nom per referir-se, possiblement, a la Betonica annua L.
El nom específic ocymastrum és un nom pejoratiu de "Ocymum" l’alfàbrega, volent dir que s’interpreta com falsa alfàbega, pel paregut amb aquesta planta.

Família Labiatae (Lamiaceae)


dimecres, 20 de març del 2013

Ipomoea indica (Burm.) Merr.


NOMS: Campanetes de jardí. Campana blava. Marevelles, Ungles de bruixa. Castellà : Enredaderas. Maravillas. Francès: Ipomée d'Inde. Volubilis. Anglès: Oceanblue Morning-glory. Alemany: Indische Prachtwinde.

Flors en inflorescències axil·lars
SINÒNIMS: Convolvulus indicus Burm.; Ipomoea acuminata (Vahl) Roem. & Schult.;
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical

HÀBITAT: Lycio-Ipomoeion. Introduïda, procedent del continent americà i cultivada als jardins, naturalitzada als camps abandonats, marges de torrents i vores de sèquies. Fins els 500 metres d’altitud.

Planta enfiladissa
FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ:  Planta herbàcia perenne, amb rizomes, enfiladissa. Tiges amb pèls de fins 10 metres i molt ramificats, de vegades rogencs.

Fulles profundament trilobades
Fulles alternes i peciolades de forma molt variable. En les tiges joves són enteres, mentre que en les més velles són amplament ovades i trilobades, amb pèls pel revés.

Corol·la en forma d'embut
Flors en inflorescències axil·lars pedunculades, amb bràctees linears i agudes. Floreix des de juny fins a novembre. Calze amb sèpals lanceolats, aguts i amb pèls. Corol·la gran de color blavós violeta, amb els pètals soldats formant un tub en forma d’embut (infundibuliforme). Androceu amb estams desiguals inserits a la part inferior de la corol·la i pubescents a la base del filament. Gineceu amb ovari i estil acabat en tres estigmes papil·losos. 

Fruit en càpsula globular

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és autoincompatible, raó per la qual la majoria de plantes, que presenten un sol genotip, no produeixen fruit. L’escassetat de llavor es compensada, però, per la gran capacitat d’arrelament per esqueix. 


USOS I PROPIETATS: Planta introduïda molt emprada en jardineria com ornamental per a tanques, cobrir murs, etc.
Les flors produeixen molt de nèctar pel que són apreciades en apicultura.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ipomoea deriva de les veus gregues “ips ιψ”, que significa cuc, i “omoios ὄμοιος”, que significa paregut, és a dir, paregut a un cuc, per l’aspecte voluble de les tiges.
El nom específic indica mostra l’origen indià de la planta (indià de les “Índies Occidentals”, del Carib)
S'ha convertit en una mala herba nociva i espècie invasora a Austràlia, Nova Zelanda i Califòrnia.

Família Convolvulaceae


diumenge, 17 de març del 2013

Vicia onobrychioides L.


NOMS:  Garranda. Veça. Veça trepadellera. Vicia onobriquioide. Castellà: Berzas. Esparceta falsa. Garranda. Italià: Veccia astragalina. Francès: Vesce fausse esparcette. Vesce faux sainfoin. Anglès: False sainfoin. Alemany: Esparsetten Wicke.

Inflorescències en raïm
DISTRIBUCIÓ:  Circum-mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis  (Prats mesoxeròfils, relativament densos i alts, de sòls profunds de tendència permeable.) Clarianes de pinars, i carrascars, herbassars i pastures, sobre sòl calcari. Des dels 300 fins els 1800 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que, en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb llargues tiges anguloses que poden ultrapassar el metre, ajagudes a terra, però no arrelades, enfiladissa, .

Fulles paripinnades acabades en circell
Fulles alternes, amb estípules herbàcies dentades, dividides en 4-9 parells de folíols pubescents, curts i estrets acabats en un petit mucró. La fulla acaba amb un circell bifurcat.

Flors papilionada de color púrpura o blau
Flors en inflorescències racemoses amb llarg peduncle.  Flors amb curt pedicel. Calze amb pèls i cinc lòbuls desiguals, els inferiors més llargs. Corol·la amb la forma típica papilionada de color púrpura, violeta o blau obscur, amb l’estendard emarginat i la quilla esblanqueïda. Androceu amb el tub estaminal obliquo a l’extrem. Gineceu amb ovari súper i estil deprimit i pilós.

Fruit en llegum
Fruit en llegum oblong el·líptic, més ample cap a l’àpex, comprimit i glabre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les lleguminoses juguen un paper important fixant el nitrogen atmosfèric al sòl. Viuen en simbiosi amb un bacteri, per exemple els del gènere Rhizobium, que mitjançant processos metabòlics, converteixen el nitrogen (N2) en amoni (NH4+) essencial per a que els organismes puguen obtenir nitrogen de l'atmosfera. El bacteri fixa el nitrogen a canvi dels carbohidrats que rep de les llegums i un medi favorable als nòduls de les arrels de la planta. Els dos guanyen i el terreny s'enriqueix per a que altres plantes prosperen.

Flors amb les ales esblanqueïdes
USOS I PROPIETATS: S’empra com a farratge per al bestiar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El genèric Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma, que va adaptar del nom grec “bíkion, -ou”.
L’epítet específic onobrychioides està format per “onobrychis” i la terminació grega “-eid’es (eidos)” que vol dir paregut a, amb aspecte de, pel paregut de les fulles amb les del gènere Onobrychis. .

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...