Cerastium glomeratum Thuill.

NOMS: Cerasti aglomerat. Pelovella. Borrisol. Castellà: Moruquilla. Oreja de ratón. Pamplinillas. Èuscara: Sagu-biarria. Italià: Peverina dei campi. Francès: Céraiste aggloméré. Anglès: Sticky mouse-ear. Sticky Chickweed. Alemany: Knäuelblütiges Hornkraut. Neerlandès: Kluwenhoornbloem.

Inflorescències en cimes dicòtomes

SINÒNIMS: Cerastium aggregatuma uct.; Cerastium siculumauct. Balear.; Cerastium viscosum auct.;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea (vegetació ruderal i arvense) Nitròfil, viu en llocs habitats, camins, prats, etc. Fins els 1700 metres d’altitud.

Herba de tiges erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de tiges estriades erectes, d’un verd groguenc i amb pèls glandulosos, que pot arribar a tindre un poc més d’un pam d’alçada.

Fulles cobertes de pèls

Fulles en roseta bassal i les caulinars oposades, sèssils, el·líptiques, amb el marge enter i amb pèls.

Corol·la amb cinc pètals bilobats

Flors en inflorescències en cimes dicòtomes amb bràctees de marge escariós i curts pedicels. Flors hermafrodites amb cinc sèpals lanceolats, estretament escariosos al marge, i corol·la amb cinc pètals blancs bilobats, sovint més curts que els sèpals. Androceu amb 10 estams. Gineceu d’ovari súper amb cinc estils lliures acabats amb un estigma cadascun. Floreix de març a juny.

Fruit en càpsula corbada com una banya

Fruit en càpsula cilíndrica de color groc palla amb 10 dents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els Cerastium es caracteritzen pels pètals bipartits i, especialment, per les càpsules llargues, estretes i un poc corbades, amb 10 dents menudes que sobresurten del calze.

 

USOS I PROPIETATS: Els brots tendres i les fulles es van utilitzar a l’antiga Xina per a menjar.

També s’ha emprat en jardineria, tot i que de vegades és considerada una mala herba de jardí.

Glomeruls florals que donen nom a l'espècie

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Cerastium deriva del grec “kerástes”, que significa cornut, per la forma de les càpsules.

El nom específic ve de “glomero” que significa glomèrul, agrupament dens,  per les inflorescències amb flors agrupades amb curt peduncle.

Família Caryophyllaceae

Leontodon taraxacoides (Vill.) Mérat subsp. hispidus (Roth) Kerguélen

NOMS: morro de porcell. Castellà: Diente de las peñas. Francès: Liondent à bec long.

Capítol amb totes les flors ligulades

SINÒNIMS: Thrincia hispida Roth.; Leontodon saxatilis Lam. subsp. rothii MairePrincipio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms, prats terofítics i zones forestals obertes, en clarianes de garrigues i pinars. Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba petita, de fins un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb pèls rígids que tenen l’àpex ramificat en tres puntes (cal veure-ho amb lupa). Té una roseta bassal d’on surt el peduncle que suporta el capítol de fins un pam d’alçada.

Fulles en roseta bassal

Fulles en roseta bassal allargades, amb el marge ondulat i cobertes de pèls, atenuades en curt pecíol.

Lígules estriors grises per la part esterna

Flors en capítols terminals solitaris de flors grogues ligulades. Involucre de bràctees linear-lanceolades amb pèls. Flors hermafrodites. Calze format per un plomall de pèls. Corol·la tubular i amb lígula groga; les lígules de les flors exteriors só de color gris per la part externa. Androceu amb cinc estams. Gineceu amb ovari ínfer. Floreix d’abril a juliol

Aquenis amb vil·là

Fruits en aquenis bruns, en forma de fus i amb estries; els centrals muricats i amb vil·là, i els exteriors amb una corona membranosa i sense vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El que anomenem flor, en la família de les compostes (asteràcies), és en realitat una inflorescència dita capítol. En el capítol el peduncle s’eixampla formant un disc que anomenem receptacle, on es disposen les flors sèssils. Tot el conjunt va embolcallat per una sèrie de bràctees anomenat involucre. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Leontodon deriva del “léon”, lleó, i del grec jònic “ὀδών odón”, que significa dent; és a dir, Leontodon significa dent de lleó.

L’epítet específic taraxacoides  de "Taraxacum" en nom del pixallits, i del grec "εἷδος eidos", que significa aparença, és a dir, similar a Taraxacum officinale

Família Compositae (Asteraceae)

Valantia hispida L.

NOMS:  Castellà: Lapa. Italià: Erba-croce ispide. Francès: Vaillantie hérissée. Anglès: Bristly crosswort, Hairy Valantia.

Inflorescències en cimes axil·lar triflores

SINÒNIMS: Galium hispidum (L.) Gaertn.Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Pimpinello-Gouffeion (comunitats de la baixa muntanya catalano-valentina). Camps, prats, pedregars o sobre la roca calcària en les escletxes i petits forats on s’acumula un poc de terra. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba molt petita

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba molt petita, de tan sols 5-10 (20) cm d’alçada, amb tiges erectes o decumbents, solitàries o ramificades des de la base.

Fulles verticil·lades amb quatre fulles per nus

Fulles verticil·lades amb quatre fulles per nus, oblongues, amb el marge enter o amb petits aculis (punxetes), al final reflexes.

Flors laterals masculines i la central hermafrodita

Flors en cimes axil·lar triflores, molt petites, d’a penes 2 mm de diàmetre, amb les flors laterals trímeres i masculines, i la central hermafrodita i tetràmera, de color groc verdós (de vegades púrpura), sobre peduncles curts que creixen al madurar formant part del cos del fruit. Sense calze. Quatre estams exserts. Gineceu amb dos estils i estigma capitat. Floreix de març a juny.

Fruit en forma de nas amb pèls hialins

Fruit en esquizocarp característic en forma de nas cobert de pèls rígids hialins, el que afavoreix la dispersió zoocora.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La sexualitat de les plantes, les estratègies de reproducció sexual i l’estructura reproductiva de les flors, són més variades que en qualsevol altre grup d’organismes. Les espècies del gènere Valantia són andromonoiques, és dir, que tenen estructures hermafrodites i masculines al mateix peu.

Flors laterals amb tre pètals i la central amb quatre

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere, Valantia, està dedicat al botànic Sébastien Vaillant (1669-1722) deixeble de Joseph Pitton de Tournefort i autor del Botanicon parisiense. Vaillant va exposar la seua teoria de que la reproducció de les plantes es feia de manera anàloga a la dels animals, i va introduir els termes botànics estam, ovari i òvul. Carl von Linné reconegué que la reproducció sexual de les plantes la va aprendre de les teories de Vaillant. La signatura com botànic és: Vaill.

L’epítet específic hispida deriva del llatí “hispidus” que significa hirsut, cobert de pèls dispers i durs, en referència als pèls del indument.

Família Rubiaceae