Menuda Natura

diumenge, 7 d’abril del 2013

Coronilla scorpioides (L.) Koch

NOMS: Alacranera. Banya de cabra. Herba de l'amor. Herba d'escorpí. Herba enamorada. Peu de pardal. Occità: Amarun, Captòrta, Èrba ruca. Castellà : Alacranera. Hierba del alacrán. Hierba del amor. Hierba del escorpión. Èuscara: Ogiminduri. Arminyuri. Portuguès: Pascoinhas. Italià: Cornetta coda-di-scorpione. Pié-di-corvo. Francès: Coronille queue-de-scorpion. Anglès: Yellow Crownvetch. Annual Scorpion-vetch. Alemany: Skorpionskraut. Skorpionswicke.

Inflorescències en umbel·la amb 2-5 flors

SINÒNIMS: Arthrolobium scorpioides (L.) DC.; Ornithopus scorpioides L.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Secalion cerealis. Comunitats terofítiques de camps, vores de camins, llocs secs i oberts com les clarianes dels coscollars. Preferentment en substrats calcaris. Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba amb tiges postrades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita de fins 40 cm, anual, ramificada des de la base amb tiges postrades en terra, de color verd glauc i sense pèls (glabra)

Un folíol central gran i dos laterals molt més petits

Fulles carnoses característiques amb un folíol terminal ovalat molt més gran que els altres que semblen estípules reniformes.

Flors petites, papilionades de color groc fort

Flors en inflorescències umbel·liformes, pedunculades, amb 2-5 flors papilionades de color groc fort. Calze bilabiat i dentat, amb el llevi superior més llarg que l’inferior. Corol·la amb l’estendard amb venes roges i emarginat i la carena corbada quasi en angle recte. Floreix a finals de l’hivern i la primavera.

Els fruits semblen una cua d'alacrà

Fruit inconfusible, és una beina pèndula, llarga, prima i corbada, tot recordant la cua de l’escorpí, amb segments transversals ben marcats.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un loment és un fruit sec que no s’obri espontàniament (indehiscent) molt semblant a la síliqua o a una llegum, però articulat i sovint fragmentable, com una pastilla de xocolata. Cada segment porta una llavor

Peduncle de la umbel·la menor que la fulla axil·lant

USOS I PROPIETATS: Conté un glucòsid tòxic, la coronilina, d’efectes semblants als dels digitals, que actua directament sobre el cor amb efectes que encara no estan ben estudiats, el que aconsella no utilitzar-la sense supervisió mèdica.

De les fulles s’obté, per fermentació, un colorant blau.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Coronilla el va prendre Lobelius de l’espanyol (diminutiu de corona) en al·lusió a la forma de la inflorescència. Tournefort el va establir com gènere i Linné el va revalidar.

L’epítet específic scorpioides deriva del grec "skorpíos" que significa escorpí i de “εἷδος eidos”, que significa semblança, pel paregut del fruit amb la cua de l’escorpí.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dijous, 4 d’abril del 2013

Euphorbia isatidifolia Lam.

NOMS: Lletera terrera o de nap. Bambollera groga. Castellà : Lechetrezna de calveros. Asnaballo. Laureola española. Lechiterna.

Ciati

SINÒNIMS: Euphorbia vitellina Loscos & Pardo; Tithymalus clusii Bubani;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia, Aphyllantion. Llocs pedregosos i assolellats, a partir dels 100 metres d’altitud fins els 1000. Sobre margues, guix o sòls calcaris.

Planta robusta de tiges erectes

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne de fins 40 cm d’alçada i port robust, erecta, sense pèls (glabra) i glauca. El làtex és de color groguenc.

Fulles alternes oblongues

Fulles alternes, oblongues, enteres amb l’àpex obtús. Fulles bracteals triangulars, amb forma de cor, més amples que llargues.

Flor femenina envoltada de flors masculines

Flors en inflorescències en cinc radis bifurcats. Ciatis vistosos amb nectaris enters i el·líptics. Floreix de març a maig.

Fruit en càpsula feblement rugosa

Fruit en càpsula feblement rugosa.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les eufòrbies tenen una forma particular d’inflorescència: el ciati. Els ciatis estan formats per diverses flors masculines i una de femenina, un ovari inflat amb tres estils i sis estigmes, i tot el conjunt envoltat per un involucre de bràctees que porta glàndules nectaríferes amb forma, de vegades, de croissant. Els ciatis solen agrupar-se en inflorescències cimoses del tipus dicasi o pleocasi.

USOS I PROPIETATS: Planta molt tòxica, pel que la seua venda està prohibida o restringida.

El làtex s’ha emprat per a les berrugues i l’èczema però no és aconsellable perquè produeix una forta irritació i dolor en la pell, ulls i mucosa.

Inflorescència en radis bifurcats

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El vocable grec “euphórbion, -ou”, era el nom que rebia una lletera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic isatidifolia deriva del gènere “Isatis”, i de “folia”, que significa fulla, és a dir, amb fulles d’isatis, pel paregut de les fulles.

És un endemisme ibero-llevantí

Família Euphorbiaceae

dilluns, 1 d’abril del 2013

Cerastium glomeratum Thuill.

NOMS: Cerasti aglomerat. Pelovella. Borrisol. Castellà: Moruquilla. Oreja de ratón. Pamplinillas. Èuscara: Sagu-biarria. Italià: Peverina dei campi. Francès: Céraiste aggloméré. Anglès: Sticky mouse-ear. Sticky Chickweed. Alemany: Knäuelblütiges Hornkraut. Neerlandès: Kluwenhoornbloem.

Inflorescències en cimes dicòtomes

SINÒNIMS: Cerastium aggregatuma uct.; Cerastium siculumauct. Balear.; Cerastium viscosum auct.;

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea (vegetació ruderal i arvense) Nitròfil, viu en llocs habitats, camins, prats, etc. Fins els 1700 metres d’altitud.

Herba de tiges erectes

DESCRIPCIÓ: Herba anual de tiges estriades erectes, d’un verd groguenc i amb pèls glandulosos, que pot arribar a tindre un poc més d’un pam d’alçada.

Fulles cobertes de pèls

Fulles en roseta bassal i les caulinars oposades, sèssils, el·líptiques, amb el marge enter i amb pèls.

Corol·la amb cinc pètals bilobats

Flors en inflorescències en cimes dicòtomes amb bràctees de marge escariós i curts pedicels. Flors hermafrodites amb cinc sèpals lanceolats, estretament escariosos al marge, i corol·la amb cinc pètals blancs bilobats, sovint més curts que els sèpals. Androceu amb 10 estams. Gineceu d’ovari súper amb cinc estils lliures acabats amb un estigma cadascun. Floreix de març a juny.

Fruit en càpsula corbada com una banya

Fruit en càpsula cilíndrica de color groc palla amb 10 dents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els Cerastium es caracteritzen pels pètals bipartits i, especialment, per les càpsules llargues, estretes i un poc corbades, amb 10 dents menudes que sobresurten del calze.

USOS I PROPIETATS: Els brots tendres i les fulles es van utilitzar a l’antiga Xina per a menjar.

També s’ha emprat en jardineria, tot i que de vegades és considerada una mala herba de jardí.