Menuda Natura

dimecres, 10 d’abril del 2013

Galium verrucosum Hudson

NOMS: Espunyidella confitera. Rèvola berrugosa. Rabosa. Castellà: Hierba confitera. Galio verrucoso. Èuscara: Ziabelarra. Portuguès: Erva-confeiteira. Italià: Caglio verrucoso. Francès: Gaillet verruqueux. Gaillet anisé. Anglès: Southern Cleavers. Alemany: Anis-Labkraut.

Inflorescències en cimes triflores, més curtes que les fulles

SINÒNIMS: Galium valantia Weber.; Galium saccharatum All.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Secalion mediterraneum. Vores i marges de camins, camps de cultiu, herbassars ruderals. Fins els 800 metres d’altitud.

Tiges primes i enfiladisses

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual amb varies tiges (multicaule) de fins 50 cm, primes i enfiladisses.

Fulles en verticils de 5-7 fulles

Fulles en verticils de 5-7 fulles lanceolades i enganxoses

Flors laterals masculines amb tres pètals i la central hermafrodita amb quatre

Flors en cimes triflores més curtes que les fulles. Les flors laterals són masculines, estèrils, de vegades amb tres pètals, i la central hermafrodita, amb quatre pètals i la corol·la blanquinosa de fins 2-3 mm d diàmetre. Calze inexistent. Androceu amb 3-4 estams amb anteres grogues. Gineceu berrugós amb ovari ínfer, un estil, i estigmes globosos. Floreix a finals d’hivern i primavera.

Fruit esfèric i verrucós

Fruit en esquizocarp esfèric, característic de l’espècie, fortament verrucós, d’uns 5 mm de diàmetre.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una flor està composta per quatre elements, dos dels quals són imprescindibles per la reproducció sexual (androceu i gineceu), i dos prescindibles (el calze i la corol·la), doncs aquestes són, només, les parts vistents dels òrgans importants. Calze i corol·la formen el periant. Quan falten els dos (calze i corol·la) es diu que la flor és aclamídia, i altres vegades falta només la corol·la o el calze com en aquesta cas, i es diu que la flor és monoclamídia.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants s’emprava per quallar la llet.

L'epítet específic verrucosum fa referència a la superfície fortament berrugosa dels fruits.

Família Rubiaceae

diumenge, 7 d’abril del 2013

Coronilla scorpioides (L.) Koch

NOMS: Alacranera. Banya de cabra. Herba de l'amor. Herba d'escorpí. Herba enamorada. Peu de pardal. Occità: Amarun, Captòrta, Èrba ruca. Castellà : Alacranera. Hierba del alacrán. Hierba del amor. Hierba del escorpión. Èuscara: Ogiminduri. Arminyuri. Portuguès: Pascoinhas. Italià: Cornetta coda-di-scorpione. Pié-di-corvo. Francès: Coronille queue-de-scorpion. Anglès: Yellow Crownvetch. Annual Scorpion-vetch. Alemany: Skorpionskraut. Skorpionswicke.

Inflorescències en umbel·la amb 2-5 flors

SINÒNIMS: Arthrolobium scorpioides (L.) DC.; Ornithopus scorpioides L.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Secalion cerealis. Comunitats terofítiques de camps, vores de camins, llocs secs i oberts com les clarianes dels coscollars. Preferentment en substrats calcaris. Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba amb tiges postrades

DESCRIPCIÓ: Herba petita de fins 40 cm, anual, ramificada des de la base amb tiges postrades en terra, de color verd glauc i sense pèls (glabra)

Un folíol central gran i dos laterals molt més petits

Fulles carnoses característiques amb un folíol terminal ovalat molt més gran que els altres que semblen estípules reniformes.

Flors petites, papilionades de color groc fort

Flors en inflorescències umbel·liformes, pedunculades, amb 2-5 flors papilionades de color groc fort. Calze bilabiat i dentat, amb el llevi superior més llarg que l’inferior. Corol·la amb l’estendard amb venes roges i emarginat i la carena corbada quasi en angle recte. Floreix a finals de l’hivern i la primavera.

Els fruits semblen una cua d'alacrà

Fruit inconfusible, és una beina pèndula, llarga, prima i corbada, tot recordant la cua de l’escorpí, amb segments transversals ben marcats.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un loment és un fruit sec que no s’obri espontàniament (indehiscent) molt semblant a la síliqua o a una llegum, però articulat i sovint fragmentable, com una pastilla de xocolata. Cada segment porta una llavor

Peduncle de la umbel·la menor que la fulla axil·lant

USOS I PROPIETATS: Conté un glucòsid tòxic, la coronilina, d’efectes semblants als dels digitals, que actua directament sobre el cor amb efectes que encara no estan ben estudiats, el que aconsella no utilitzar-la sense supervisió mèdica.

De les fulles s’obté, per fermentació, un colorant blau.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Coronilla el va prendre Lobelius de l’espanyol (diminutiu de corona) en al·lusió a la forma de la inflorescència. Tournefort el va establir com gènere i Linné el va revalidar.

L’epítet específic scorpioides deriva del grec "skorpíos" que significa escorpí i de “εἷδος eidos”, que significa semblança, pel paregut del fruit amb la cua de l’escorpí.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dijous, 4 d’abril del 2013

Euphorbia isatidifolia Lam.

NOMS: Lletera terrera o de nap. Bambollera groga. Castellà : Lechetrezna de calveros. Asnaballo. Laureola española. Lechiterna.

Ciati

SINÒNIMS: Euphorbia vitellina Loscos & Pardo; Tithymalus clusii Bubani;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia, Aphyllantion. Llocs pedregosos i assolellats, a partir dels 100 metres d’altitud fins els 1000. Sobre margues, guix o sòls calcaris.

Planta robusta de tiges erectes

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne de fins 40 cm d’alçada i port robust, erecta, sense pèls (glabra) i glauca. El làtex és de color groguenc.

Fulles alternes oblongues

Fulles alternes, oblongues, enteres amb l’àpex obtús. Fulles bracteals triangulars, amb forma de cor, més amples que llargues.

Flor femenina envoltada de flors masculines

Flors en inflorescències en cinc radis bifurcats. Ciatis vistosos amb nectaris enters i el·líptics. Floreix de març a maig.

Fruit en càpsula feblement rugosa

Fruit en càpsula feblement rugosa.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les eufòrbies tenen una forma particular d’inflorescència: el ciati. Els ciatis estan formats per diverses flors masculines i una de femenina, un ovari inflat amb tres estils i sis estigmes, i tot el conjunt envoltat per un involucre de bràctees que porta glàndules nectaríferes amb forma, de vegades, de croissant. Els ciatis solen agrupar-se en inflorescències cimoses del tipus dicasi o pleocasi.

USOS I PROPIETATS: Planta molt tòxica, pel que la seua venda està prohibida o restringida.

El làtex s’ha emprat per a les berrugues i l’èczema però no és aconsellable perquè produeix una forta irritació i dolor en la pell, ulls i mucosa.

Inflorescència en radis bifurcats

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El vocable grec “euphórbion, -ou”, era el nom que rebia una lletera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic isatidifolia deriva del gènere “Isatis”, i de “folia”, que significa fulla, és a dir, amb fulles d’isatis, pel paregut de les fulles.

És un endemisme ibero-llevantí

Família Euphorbiaceae