Menuda Natura

dissabte, 13 d’abril del 2013

Scandix pecten-veneris L.

NOMS: Agulles. Agulles de pastor. Agullots. Filabarba. Forquilles. Pinta de Venus. Occità: Aguïo-de-pastre. Castellà : Peine de pastor. Peine de Venus. Èuscara: Ciconia mansa. Portuguès: Agulha-de-pastor. Garfinhos. Italià: Acicula comune. Pettine di Venere. Francès: Scandix peigne-de-Vénus. Anglès: Shepherd's Needle. Alemany: Echter Venuskamm. Nabelkerbel. Neerlandès: Naaldekervel. Grec: Σκαντζίκη. Πήρουνον.

Flors en umbel·la

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Secalietalia. Camps de cultiu, guarets, marges, herbassars. Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba petita molt ramificada des de la base

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita, de fins 40 cm d’alçada, ramificada des de la base, amb tiges amb pèls fins

Fulles molt dividides en lòbuls linears

Fulles molt dividides, 3-4 pinnatisectes, amb divisions linears o lanceolades amb marge raspós (escàbrid). El pecíol embeina la tija.

Flors amb pètals desiguals

Flors en umbel·la de bractèoles persistents i poques flors, les externes amb els pètals majors que les internes, totes amb el pètals blancs i desiguals. Cinc estams. Gineceu amb ovari ínfer i estilopodi purpuri. Floreix a la primavera.

Fruit en esquizocarp de fins 8 cm

Fruit en esquizocarp en forma d’un llarg bec (2-8 cm) reunits en grups i erectes. Pic 5-7 vegades la longitud de la part seminífera que és estriada.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És característic de la família de les umbel·líferes tindre les flors petites, poc aparents elles soles, que formen però inflorescències molt vistoses disposant moltes floretes juntes a l’àpex dels radis de la umbel·la. També és característic el dit estilopodi, un disc formador de nèctar, per sobre de l’ovari, d’on surten un parell d’estils.

USOS I PROPIETATS: És una planta comestible que alleugera la sensació de set, amb propietats diürètiques i vulneràries. També s’ha emprat per tenyir de groc gràcies als seus tanins.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Scandix deriva del grec "Σκανδιξ, skándix", que significa agulla, i fou el nom utilitzat per Dioscòrides per parlar de certes umbel·líferes com el cerfull.

El nom de l’espècie, pecten-veneris, significa pinta de Venus, la deessa de l’amor, per la forma d’agulla dels fruits erectes que semblen una pinta.

Família Umbelliferae (Apiaceae)

dimecres, 10 d’abril del 2013

Galium verrucosum Hudson

NOMS: Espunyidella confitera. Rèvola berrugosa. Rabosa. Castellà: Hierba confitera. Galio verrucoso. Èuscara: Ziabelarra. Portuguès: Erva-confeiteira. Italià: Caglio verrucoso. Francès: Gaillet verruqueux. Gaillet anisé. Anglès: Southern Cleavers. Alemany: Anis-Labkraut.

Inflorescències en cimes triflores, més curtes que les fulles

SINÒNIMS: Galium valantia Weber.; Galium saccharatum All.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Secalion mediterraneum. Vores i marges de camins, camps de cultiu, herbassars ruderals. Fins els 800 metres d’altitud.

Tiges primes i enfiladisses

DESCRIPCIÓ: Herba anual amb varies tiges (multicaule) de fins 50 cm, primes i enfiladisses.

Fulles en verticils de 5-7 fulles

Fulles en verticils de 5-7 fulles lanceolades i enganxoses

Flors laterals masculines amb tres pètals i la central hermafrodita amb quatre

Flors en cimes triflores més curtes que les fulles. Les flors laterals són masculines, estèrils, de vegades amb tres pètals, i la central hermafrodita, amb quatre pètals i la corol·la blanquinosa de fins 2-3 mm d diàmetre. Calze inexistent. Androceu amb 3-4 estams amb anteres grogues. Gineceu berrugós amb ovari ínfer, un estil, i estigmes globosos. Floreix a finals d’hivern i primavera.

Fruit esfèric i verrucós

Fruit en esquizocarp esfèric, característic de l’espècie, fortament verrucós, d’uns 5 mm de diàmetre.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una flor està composta per quatre elements, dos dels quals són imprescindibles per la reproducció sexual (androceu i gineceu), i dos prescindibles (el calze i la corol·la), doncs aquestes són, només, les parts vistents dels òrgans importants. Calze i corol·la formen el periant. Quan falten els dos (calze i corol·la) es diu que la flor és aclamídia, i altres vegades falta només la corol·la o el calze com en aquesta cas, i es diu que la flor és monoclamídia.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants s’emprava per quallar la llet.

L'epítet específic verrucosum fa referència a la superfície fortament berrugosa dels fruits.

Família Rubiaceae

diumenge, 7 d’abril del 2013

Coronilla scorpioides (L.) Koch

NOMS: Alacranera. Banya de cabra. Herba de l'amor. Herba d'escorpí. Herba enamorada. Peu de pardal. Occità: Amarun, Captòrta, Èrba ruca. Castellà : Alacranera. Hierba del alacrán. Hierba del amor. Hierba del escorpión. Èuscara: Ogiminduri. Arminyuri. Portuguès: Pascoinhas. Italià: Cornetta coda-di-scorpione. Pié-di-corvo. Francès: Coronille queue-de-scorpion. Anglès: Yellow Crownvetch. Annual Scorpion-vetch. Alemany: Skorpionskraut. Skorpionswicke.

Inflorescències en umbel·la amb 2-5 flors

SINÒNIMS: Arthrolobium scorpioides (L.) DC.; Ornithopus scorpioides L.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Secalion cerealis. Comunitats terofítiques de camps, vores de camins, llocs secs i oberts com les clarianes dels coscollars. Preferentment en substrats calcaris. Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba amb tiges postrades

DESCRIPCIÓ: Herba petita de fins 40 cm, anual, ramificada des de la base amb tiges postrades en terra, de color verd glauc i sense pèls (glabra)

Un folíol central gran i dos laterals molt més petits

Fulles carnoses característiques amb un folíol terminal ovalat molt més gran que els altres que semblen estípules reniformes.

Flors petites, papilionades de color groc fort

Flors en inflorescències umbel·liformes, pedunculades, amb 2-5 flors papilionades de color groc fort. Calze bilabiat i dentat, amb el llevi superior més llarg que l’inferior. Corol·la amb l’estendard amb venes roges i emarginat i la carena corbada quasi en angle recte. Floreix a finals de l’hivern i la primavera.

Els fruits semblen una cua d'alacrà

Fruit inconfusible, és una beina pèndula, llarga, prima i corbada, tot recordant la cua de l’escorpí, amb segments transversals ben marcats.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un loment és un fruit sec que no s’obri espontàniament (indehiscent) molt semblant a la síliqua o a una llegum, però articulat i sovint fragmentable, com una pastilla de xocolata. Cada segment porta una llavor

Peduncle de la umbel·la menor que la fulla axil·lant

USOS I PROPIETATS: Conté un glucòsid tòxic, la coronilina, d’efectes semblants als dels digitals, que actua directament sobre el cor amb efectes que encara no estan ben estudiats, el que aconsella no utilitzar-la sense supervisió mèdica.

De les fulles s’obté, per fermentació, un colorant blau.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Coronilla el va prendre Lobelius de l’espanyol (diminutiu de corona) en al·lusió a la forma de la inflorescència. Tournefort el va establir com gènere i Linné el va revalidar.

L’epítet específic scorpioides deriva del grec "skorpíos" que significa escorpí i de “εἷδος eidos”, que significa semblança, pel paregut del fruit amb la cua de l’escorpí.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)