Carex humilis Leysser

NOMS: Càrex humil. Jonça de mont fina. Castellà: Espadera. Francès: Laîche basse. Italià: Carice minore. Anglès: Dwarf Sedge. Alemany: Erd-Segge. Niedrige Segge. Neerlandès: Aardzegge.

Flors en espigues unisexuals, masculines les superiors i femenines a baix

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Aphyllantion. Prats secs, llocs rocosos preferentment calcaris, entre els 300 i els 1800 metres d’altitud.

Herba cespitosa d'un pam d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba de fins un pam d’alçada, densament cespitosa, amb moltes tiges primes que tenen tres angles aguts (trígones) i la beina bassal de color rogenc.

Fulles més llargues que les tiges floríferes

Fulles més llargues que les tiges i fins 1,5 mm d’amplada, fines i arquejades a l’àpex, de color verd i el marge escabrós.

Flors masculines nombroses, amb tres estams allargats

Flors en espigues unisexuals sobre la mateixa tija florífera. Una espiga masculina a dalt i de dues a quatre femenines a sota. L’espiga masculina porta diverses espiguetes uniflores, mentre que les femenines tenen només 2-3 espiguetes uniflores. Les glumes femenines són obovades i de colors vermellós. Flors masculines amb tres estams. Flors femenines tancades en una espècie d’urna de entre 2,5-3,5 mm, pubescents; l’estil està dividit en tres estigmes que surten pel forat del utricle.  Floreix des de febrer fins a juny.

Fruit en núcula trígona

Fruit és un fruit sec indehiscent (núcula) amb tres angles aguts (trigon)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gramínies ocupen, aproximadament, el 20% de la superfície verda del planeta. És un dels grups de plantes amb més èxit, ja que s’estenen des de les terres polars i els cims de les altes muntanyes fins a la vora del mar, i tenen la capacitat de poblar tota mena d’ambients, llevat del medi aquàtic. També hi és per als humans, i amb criteris econòmics, la més important de totes les famílies de plantes superiors.

Tan sols 2-3 espiguetes de flors femenines

USOS I PROPIETATS: Al Caucas sovint constitueix la base del farratge a les pastures seques. És un bon menjar pel bestiar, especialment ovelles i cavalls. Ofereix bona resistència al trepig i rebrota aviat després del pasturatge.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Carex està relacionat amb el grec “charaktós, -é, -ón” que significa dentat, serrat, etc.; amb el grec “kárcharos, -on” que significa agut, tallant, aspre, etc.; i amb el grec “keíro” que significa esquilar, tallar, rapar, etc. totes les veus fan referència al marge tallant de les fulles de moltes espècies del gènere.

El nom específic humilis deriva del llatí “humus” que significa terra, arran de terra, modest.

Família Cyperaceae

Teline patens (DC.) Talavera & Gibbs

NOMS: Gòdua. Esporgallop. Argelaga vera. Granera de pastor. Castellà: Hiniesta borde. Escobón.

Flors en raïms allargats

SINÒNIMS: Genista patens DC.;  Cytisus heterochrous Webb ex Colmeiro; Cytisus patens Willk. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània ibèrica

HÀBITAT: Quercion pubescenti-petraeae. Coscollars, boscs perennifolis o mixtos, sobre sòls calcaris un poc humits. Des dels 100 fins als 1500 metres d’altitud.

Arbust de fins 3 metres d'açada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbust que pot fer-se un petit arbret de fins 3 (4) metres d’alçada, amb branques alternes de color verd brillant.

Fulles trifoliades

Fulles alternes amb llarg pecíol que sostenen tres folíols obovats i mucronats, sense pèls i grisosos pel revers. El folíol central és molt més gran que els laterals.

Flor papilionada amb l'estendard gran

Flors agrupades en raïms allargats de2-6 flors grogues amb estendard sedós. Calze bilabiat amb cinc dents triangulars. Corol·la papilionada amb estendard gran, orbicular, amb pèl molt fi al dors. Androceu amb cinc estams llargs i cinc de curts. Ovari amb estil corbat a l’àpex amb estigma ovoide. Floreix a l’abril, maig i juny.

Fruits en llegum

Fruit en llegum sense pèls, obovats, de fins 2 cm de llargària.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El llegum és el tipus de fruit característic de la família de les lleguminoses (fabàcies). És dehiscent, és a dir, que s’obri espontàniament per tal puga sortir la llavor.  Les formes són variades i característiques de cada espècie però sempre s’obrin per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel.

USOS I PROPIETATS: Tal i com indiquen alguns noms populars, s’ha emprat per fabricar graneres i també s’ha fet servir com combustible. Altra aplicació més actual és la utilització en jardineria com una planta ornamental.

Dors de l'estendard amb pèls fins

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Teline és un altre nom, derivat del grec "τηλινοσ telinos" que el Pseudo Dioscòrides dona al kýtisos (gènere Cytisus de Linné.)

El nom específic patens deriva de "pateo" que significa ser visible, evident, clar, cosa que no es correspon amb aquesta espècie però hem de tindre en compte que el nom el va posar Linné des de Suècia.

És un endemisme ibèric que habita des dels Pirineus fins la Serra de Cazorla. Espècie inclosa a la “Lista roja de la flora vascular de Andalucia” publicada a l’any 2000.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Scandix pecten-veneris L.

NOMS: Agulles. Agulles de pastor. Agullots. Filabarba. Forquilles. Pinta de Venus. Occità: Aguïo-de-pastre. Castellà : Peine de pastor. Peine de Venus. Èuscara: Ciconia mansa. Portuguès: Agulha-de-pastor. Garfinhos. Italià: Acicula comune. Pettine di Venere. Francès: Scandix peigne-de-Vénus. Anglès: Shepherd's Needle. Alemany: Echter Venuskamm. Nabelkerbel. Neerlandès: Naaldekervel. Grec: Σκαντζίκη. Πήρουνον.

Flors en umbel·la

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Secalietalia. Camps de cultiu, guarets, marges, herbassars. Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba petita molt ramificada des de la base

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita, de fins 40 cm d’alçada, ramificada des de la base, amb tiges amb pèls fins

Fulles molt dividides en lòbuls linears

Fulles molt dividides, 3-4 pinnatisectes, amb divisions linears o lanceolades amb marge raspós (escàbrid). El pecíol embeina la tija.

Flors amb pètals desiguals

Flors en umbel·la de bractèoles persistents i poques flors, les externes amb els pètals majors que les internes, totes amb el pètals blancs i desiguals. Cinc estams. Gineceu amb ovari ínfer i estilopodi purpuri. Floreix a la primavera.

Fruit en esquizocarp de fins 8 cm

Fruit en esquizocarp en forma d’un llarg bec (2-8 cm) reunits en grups i erectes. Pic 5-7 vegades la longitud de la part seminífera que és estriada.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És característic de la família de les umbel·líferes tindre les flors petites, poc aparents elles soles, que formen però inflorescències molt vistoses disposant moltes floretes juntes a l’àpex dels radis de la umbel·la. També és característic el dit estilopodi, un disc formador de nèctar, per sobre de l’ovari, d’on surten un parell d’estils.

USOS I PROPIETATS: És una planta comestible que alleugera la sensació de set, amb propietats diürètiques i vulneràries. També s’ha emprat per tenyir de groc gràcies als seus tanins.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Scandix deriva del grec "Σκανδιξ, skándix", que significa agulla, i fou el nom utilitzat per Dioscòrides per parlar de certes umbel·líferes com el cerfull.

El nom de l’espècie, pecten-veneris, significa pinta de Venus, la deessa de l’amor,  per la forma d’agulla dels fruits erectes que semblen una pinta. 

Família Umbelliferae (Apiaceae)