Euphorbia characias L. subsp. characias

NOMS: Bambollera. Lletera visquera. Bofeguera. Occità: Jinuscla, Lachusclo, Lanjoscla, Lantrèsa. Castellà: Tártago de valencia . Croca. Hierba topera. Lechetrezna macho. Èuscara: Esne-belarra. Portuguès: Maleiteira maior. Titímalo maior. Trovisco. Italià: Euforbia cespugliosa. Francès: Euphorbe des garrigues. Euphorbe characias. Anglès: Mediterranean Spurge. Alemany: Characias-Wolfsmilch. Palisaden-Wolfsmilch. Grec: Ευφορβία η χαρακίας. Φλόμος. Γαλατσίδα.

Ciatis amb les fulles bracteals soldades

SINÒNIMS: Tithymalus characias (L.) Hill; Euphorbia cuatrecasasii Pau;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Rhamno-Quercion. Coscollars, carrascars, clarianes de pinars, de sòl preferentment calcícola. Fins els 1500 metres d’altitud

Planta amb tiges erectes de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne, que pot arribar al metre d’alçada, de vàries tiges (pluricaule) rosades, erectes i subllenyoses a la base, gruixudes i sense fulles a la part inferior, on es poden veure les cicatrius foliars. És fàcil de reconèixer per l’olor fètida i pel color marró fosc de les glàndules, ja que la resta de lletereses grans les tenen de color groc verdós.

Fulles repartides en espiral al llarg de la tija

Fulles esparses, disposades en espiral, linear-oblanceolades atenuades al pecíol que no es veu, gruixudes i glauques, de color verd blavós. Les fulles estan situades a la part superior de la planta, doncs a la part inferior només hi ha la cicatriu que deixen al caure.

Flors masculines envoltades pels nectaris obcurs característics de l'espècie

Ciatis en umbel·la terminal d’11-21 radis, acompanyada de nombrosos radis axil·lars. Fulles bracteals ovades i soldades. Nectaris de color entre rogenc obscur i negre amb dos petits apèndix. Floreix de febrer a juliol.

Fruit en càpsulacoberta de pèls

Fruit en càpsula llisa i pilosa amb tres llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica distintiva d’aquesta lletera són els nectaris de color fosc. Els nectaris són els òrgans que produeixen un líquid ric en sucres, el nèctar, que serveix per atreure els animals, en aquest cas insectes, que se'n nodreixen i que ajudaran a la pol·linització.

USOS I PROPIETATS: El nom de lletera “visquera” és perquè amb el seu làtex es feia un visc per caçar tords i pardalets.

En medicina popular s’ha emprat com porgant, i també en veterinària. El làtex vulnerant s’usa per eliminar berrugues. Cal tindre en compte, però, que el làtex és tòxic, irritant per contacte amb la pell i, per via oral, provoca irritació gàstrica i gastroenteritis.

Actualment s’utilitza en jardineria, especialment en jardins xeròfits amb baix manteniment, doncs és capaç de resistir grans períodes de sequera.

Ciatis amb flors masculines i femenines (a sota)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Euphorbia  ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galé es refereix al troià Eúphorbos. El grec “euphórbion, -ou,” era el nom que rebia una lletera cactiforme de les muntanyes de Mauritània. L’epítet específic characias deriva del grec “charaxias”, una eufòrbia citada per Dioscòrides.

Diu el Dioscòrides que, mentre s’arreplegava el làtex de l’Eupforbia characias, es recomanava no tindre el vent de cara, ni tocar amb les mans els ulls i, fins i tot, untar-se la cara i el coll amb oli barrejat amb vi, per evitar irritacions.

En canvi a l’Orient Mitjà es creu que la planta protegeix i purifica, raó per la qual després d’un naixement es porta una rama de bambollera a la casa per purificar i protegir al nadó.

Família Euphorbiaceae

Carex humilis Leysser

NOMS: Càrex humil. Jonça de mont fina. Castellà: Espadera. Francès: Laîche basse. Italià: Carice minore. Anglès: Dwarf Sedge. Alemany: Erd-Segge. Niedrige Segge. Neerlandès: Aardzegge.

Flors en espigues unisexuals, masculines les superiors i femenines a baix

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Aphyllantion. Prats secs, llocs rocosos preferentment calcaris, entre els 300 i els 1800 metres d’altitud.

Herba cespitosa d'un pam d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba de fins un pam d’alçada, densament cespitosa, amb moltes tiges primes que tenen tres angles aguts (trígones) i la beina bassal de color rogenc.

Fulles més llargues que les tiges floríferes

Fulles més llargues que les tiges i fins 1,5 mm d’amplada, fines i arquejades a l’àpex, de color verd i el marge escabrós.

Flors masculines nombroses, amb tres estams allargats

Flors en espigues unisexuals sobre la mateixa tija florífera. Una espiga masculina a dalt i de dues a quatre femenines a sota. L’espiga masculina porta diverses espiguetes uniflores, mentre que les femenines tenen només 2-3 espiguetes uniflores. Les glumes femenines són obovades i de colors vermellós. Flors masculines amb tres estams. Flors femenines tancades en una espècie d’urna de entre 2,5-3,5 mm, pubescents; l’estil està dividit en tres estigmes que surten pel forat del utricle.  Floreix des de febrer fins a juny.

Fruit en núcula trígona

Fruit és un fruit sec indehiscent (núcula) amb tres angles aguts (trigon)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gramínies ocupen, aproximadament, el 20% de la superfície verda del planeta. És un dels grups de plantes amb més èxit, ja que s’estenen des de les terres polars i els cims de les altes muntanyes fins a la vora del mar, i tenen la capacitat de poblar tota mena d’ambients, llevat del medi aquàtic. També hi és per als humans, i amb criteris econòmics, la més important de totes les famílies de plantes superiors.

Tan sols 2-3 espiguetes de flors femenines

USOS I PROPIETATS: Al Caucas sovint constitueix la base del farratge a les pastures seques. És un bon menjar pel bestiar, especialment ovelles i cavalls. Ofereix bona resistència al trepig i rebrota aviat després del pasturatge.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Carex està relacionat amb el grec “charaktós, -é, -ón” que significa dentat, serrat, etc.; amb el grec “kárcharos, -on” que significa agut, tallant, aspre, etc.; i amb el grec “keíro” que significa esquilar, tallar, rapar, etc. totes les veus fan referència al marge tallant de les fulles de moltes espècies del gènere.

El nom específic humilis deriva del llatí “humus” que significa terra, arran de terra, modest.

Família Cyperaceae

Teline patens (DC.) Talavera & Gibbs

NOMS: Gòdua. Esporgallop. Argelaga vera. Granera de pastor. Castellà: Hiniesta borde. Escobón.

Flors en raïms allargats

SINÒNIMS: Genista patens DC.;  Cytisus heterochrous Webb ex Colmeiro; Cytisus patens Willk. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània ibèrica

HÀBITAT: Quercion pubescenti-petraeae. Coscollars, boscs perennifolis o mixtos, sobre sòls calcaris un poc humits. Des dels 100 fins als 1500 metres d’altitud.

Arbust de fins 3 metres d'açada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbust que pot fer-se un petit arbret de fins 3 (4) metres d’alçada, amb branques alternes de color verd brillant.

Fulles trifoliades

Fulles alternes amb llarg pecíol que sostenen tres folíols obovats i mucronats, sense pèls i grisosos pel revers. El folíol central és molt més gran que els laterals.

Flor papilionada amb l'estendard gran

Flors agrupades en raïms allargats de2-6 flors grogues amb estendard sedós. Calze bilabiat amb cinc dents triangulars. Corol·la papilionada amb estendard gran, orbicular, amb pèl molt fi al dors. Androceu amb cinc estams llargs i cinc de curts. Ovari amb estil corbat a l’àpex amb estigma ovoide. Floreix a l’abril, maig i juny.

Fruits en llegum

Fruit en llegum sense pèls, obovats, de fins 2 cm de llargària.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El llegum és el tipus de fruit característic de la família de les lleguminoses (fabàcies). És dehiscent, és a dir, que s’obri espontàniament per tal puga sortir la llavor.  Les formes són variades i característiques de cada espècie però sempre s’obrin per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel.

USOS I PROPIETATS: Tal i com indiquen alguns noms populars, s’ha emprat per fabricar graneres i també s’ha fet servir com combustible. Altra aplicació més actual és la utilització en jardineria com una planta ornamental.

Dors de l'estendard amb pèls fins

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Teline és un altre nom, derivat del grec "τηλινοσ telinos" que el Pseudo Dioscòrides dona al kýtisos (gènere Cytisus de Linné.)

El nom específic patens deriva de "pateo" que significa ser visible, evident, clar, cosa que no es correspon amb aquesta espècie però hem de tindre en compte que el nom el va posar Linné des de Suècia.

És un endemisme ibèric que habita des dels Pirineus fins la Serra de Cazorla. Espècie inclosa a la “Lista roja de la flora vascular de Andalucia” publicada a l’any 2000.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)