Genista scorpius (L.) DC.

NOMS: Angilaga negra. Argelaga. Argelaga vera. Argelaga negra. Argilaga borda. Gatosa negra. Occità: A gadós, Argelas, Argelat, Argelièr, Arjalas, Arjalàs, Babís, Brusca, Ginèsta ponchuda, Toja . Castellà : Aliaga. Aulaga. Tojo. Èuscara: Elorri-triska. Xiristola. Portuguès: Aspalatho de Hespanha. Italià: Ginestra scorpione. Francès: Genêt épineux. Genêt scorpion. Alemany: Skorpion-Ginster. Grec: Γενίστα.

Flors reunides en fascicles

SINÒNIMS: Spartium scorpius L.; Argelasia scorpius (L.) Fourr.; Corniola scorpius (L.) C.Presl; Corothamnus purgans (L.) Ponert;  

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Clarianes de boscs, matollars, prats secs, camps abandonats, sobre sòls gipsífers, margosos o calcari. Fins els 1700 metres d’altitud.

Arbust amb espines de ramatge espés

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, són les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per sota dels dos metres d’alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbusts perenne i calcícola, molt ramificat, amb tiges de color grisenc que només tenen fulles a la primavera, la resta de l’any fa unes espines axil·lars robustes i estriades que formen un angle molt obert amb la tija. Pot arribar als dos metres d’alçada.

Fulles petites que només apareixen a la primavera

Fulles són petites, de menys d’un centímetre, simples, alternes, subsèssils i amb pèls.

Flors papilionades de color groc intens

Flors reunides en fascicles. Calze bilabiat i acampanat, amb dos dents el llavi superior i tres l’inferior, més curt que el tub de la corol·la. Aquesta té la forma característica papilionada, de color groc fort, amb l’estendard i la carena d’una mida semblant i divergents. Androceu amb 10 estams. Gineceu amb ovari súper, estil arquejar a l’àpex i estigma el·líptic. Floreix de febrer a juliol.

Fruit en llegum allargat i comprimit

Fruit en llegum allargat i comprimit, de fins 4 cm, amb les granes marcades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La interacció entre plantes i insectes, mitjançant la pol·linització, és ben coneguda però hi ha altres maneres com, per exemple, els cecidis. Els cecidis són produïts per nematodes, àcars o insectes que ponen els ous als teixits vegetals. Les plantes reaccionen amb una hipertròfia dels teixits que encapsula l’ou i protegeix i alimenta la larva. En aquest cas es tracta d’un cecidi de Dasineura scorpii sobre les espines de l’argelaga.

Cecidi de Dasineura scorpii sobre les espines de l’argelaga

USOS I PROPIETATS: S’emprava tradicionalment, com l’altra argelaga (Ulex parviflorus Pourr,) per netejar l’interior de les xemeneies. Es lligaven angilagues fent un feix compacte i es desplaçava amunt i avall per la xemeneia per llevar el sollim, la sutja, del fumeral. Per les característiques semblants també comparteixen usos com el socarrat del porc en la matança o per encendre el foc per ser de fàcil combustió.

Amb les flors, junt a les de la Reseda luteola, s’elaborava un tint per tenyir de groc les teles de llana.

S’empra sovint per restaurar talussos secs o pedregosos, doncs és una planta que fixa el sòl, no requereix molts nutrients i aguanta bé la sequera. Per aquests mateixos motius és utilitzada en xerojardineria.   

És una de les plantes valencianes d’interès mel·lífer.

Les espines fan un angle molt obert amb la tija

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Genista ve del llatí “genista, -ae”, que era el nom de vàries ginestes citades per Plini, Virgili i altres.

El nom de l’espècie scorpius ve del grec “scorpios”, que significa escorpí, per les agudes espines que poblen la planta.

El poeta Josep Carner va dedicar a les argelagues aquest poema titulat "Les gatoses":

Salut, gatoses clares, or de l'hivern, ginesta

del fred. És per vosaltres que dura encar la festa

a la muntanya nostra en els cruels matins

que estenen la catifa de geble sota els pins.

Vivor de les sotades i goig de les dreceres,

la flor de l'arç encara us trobarà enciseres.

Punyiu el fred, vosaltres, en l'aire temorec,

i, al foc, ningú no dona més gai espeternec.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Galium valentinum Lange

NOMS: Qualladora. Qualla-llets. Espunyidella. Castellà : Cuajaleches. 

Inflorescències en cimes umbel·lades multiflores

SINÒNIMS: Galium mariolense RouyPrincipio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. Endemisme Ibero-levantí

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Matollars assolellats en sòls calcaris i margosos. Fins els 1100 metres d’altitud.

Tiges gràcils un poc lignificades a la base

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que, en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins que tornen a brotar amb l’estació favorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba de tiges de fins 30 cm, gràcils però lleugerament lignificades a la part inferior, decumbents, poc ramificades, anguloses i aspres al tacte.

Fulles verticil·lades

Fulles en verticils de 5-7 fulles estretament lanceolades, glabres, amb un nervi principal i àpex hialí.

Corol·la amb quatre lòbuls groguencs

Flors agrupades en inflorescències amb cimes umbel·lades multiflores laxes amb bràctees foliàcies verticil·lades. Flors tetràmeres amb curt pedicel; corol·la rotàcia, glabra, groguenca, amb lòbuls aguts. Quatre estams amb antera groga. Ovari amb estil acabat en estigmes globosos. Floreix en abril, maig i juny.

Fruit en forma de ronyó glabre

Fruit reniforme, brillant i papil·lós

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un verticil és un conjunt de fulles o d’òrgans que naixen al mateix nivell en una tija o eix, car quan surten més de dues fulles al mateix nivell de la tija o eix, del mateix nus, diguem que són fulles verticil·lades.

USOS I PROPIETATS: Com els seus noms populars indiquen, s’empra per quallar la llet per elaborar formatge.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè alguna espècie d’aquest gènere s’emprava per quallar la llet, segurament Galium verum, però G. valentinum també té aquesta propietat, com indiquen alguns noms comuns.

El nom específic valentinum fa referència al lloc geogràfic de procedència i d’on és endèmica: el País Valencià.

El seu caràcter estolonífer contribueix al èxit de la seua propagació en medis alterats o cremats, raó per la qual, a pesar de tindre un territori reduït i sotmès a continus incendis forestals, és una espècie que no està en perill.

Família Rubiaceae

Silene secundiflora Otth

NOMS: Molinets. Silene glauca. Castellà: Colleja.

Inflorescència en monocasi

SINÒNIMS: Silene glauca Lag.; Silene ambigua Cambess.; Silene setabensis Dufour;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Erms i pradells xeròfits anuals de sòls rocosos poc profunds i eutròfics de composició calcària. Fins els 500 metres d’altitud

Herba de tiges ascendents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba ascendent, ramificada i pubescent, de fins 40 cm d’alçada

Fulles oposades finament pubescents

Fulles oposades, mucronades, finament pubescents, les inferiors amb llarg pecíol i espatulades; les superiors de espatulades a linears.

Pètals bilobats i lígula corol·lina

Flors en inflorescències en monocasi de fins 10 flors. Calze, amb dents triangulars, creuat de dalt a baix per línies fosques, amb curt pèls suaus, que s’infla en la part superior després de la floració, mentre la base queda estreta. Corol·la amb pètals bilobats de color rosa i lígula corol·lina bipartida. Floreix de març fins a juny.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula subglobosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:De vegades els pètals lliures s’estreteixen a la base format la ungla separada del limbe que és la part més ampla. Els pètals així es dobleguen formant un angle molt obert, de 90⁰ o més. En algunes espècies, com les Silene, apareix, al punt on es doblega el pètal, un apèndix laminar anomenat lígula corol·lina.  

El calze s'unfla en la part superior després de la floració

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Altres autors, però, aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco i que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere.

El nom específic secundiflora deriva del llatí “secundus” que significa segon, que ve després, i de “flos, floris” que significa flor, segurament perquè les flors van obrint-se una després de l’altra.

Família Caryophyllaceae